la Rosa
Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, ens expliquen en aquesta ocasió , la seva
visita a Sant Climent de Cava, en terres de l’ Urgell sobirà – malgrat el ‘mal’
costum, i l’evident síndrome d’Estocolm que patim a
nivell col·lectiu, hem de reivindicar una vegada i altra aquesta denominació
pròpia de la nostra llengua-. Nosaltres ja ho fem, i vosaltres ?.
Per
arribar-hi es segueix la carretera de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, poc abans
d’aquesta població hi ha un trencall a mà esquerra que indica Arsèguel. Un cop
passada aquesta població es continua per una estreta pista enquitranada fins
una bifurcació que assenyala Cava a la dreta
i Ansovell a l’esquerra. Per la pista pugem fins arribar a l’entrada del
poble de Cava que dona nom al municipi malgrat actualment Ansovell ostenta la
capitalitat (33 hab. contra 12 hab.) El terme comprèn, a més del poble de Cava, el
d'Ansovell, el del Querforadat, el veïnat de Can Pubill, l'església de Sant
Cristòfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari de Boscal.
El municipi forma part del territori
històric de l'Urgellet, actualment correspon a bona part
de la comarca de l'Alt Urgell, menys la població del Querforadat que pertany al territori
històric d'el Baridà (Alt Urgell i Baixa Cerdanya)
El topònim Cava: Antigament
equivalia a cova però no ens hem d’oblidar del mot àrab alaqaba, el turó, el pujol. En arribar al poblet un cartell ens
anuncia els seus 1286 m. d’alt. Davant nostre ens admira la part nord de la
serra del Cadí.
No hem trobat cap entrada en
l’Enciclopèdia de l’Art Romànic a
Catalunya, malgrat que per la seva
construcció i les dades històriques aconseguides sembla de dita època. És
esmentada en un acta testamentaria de l’any 1037. Fan referència però, a un
temple anterior que es trobava a l’anomena’t Camp Gran de Cava a mig quilòmetre
al nord de la població actual. Fa poc vam visitar aquesta població i l’actual
alcalde ens va ensenyar el lloc on antigament era situat el poble i on hi ha
mostres de cagaferro (Escòria de carbó i de
ferro produïda en els forns de les foneries i les fornals) habitual de les fargues. A
causa de guerres feudals que assolaven els país o la pesta sembla ser va
abandonar-se el poble. Més tard fan formar-se dos nuclis: Cava jussà i Can
Pubill o Cava sobirà. No hi ha cap esment
de la data en què l’església va ser construïda en el lloc actual.
En la visita del any 1312 i 1314 els
agents de l’arquebisbat de Tarragona visiten les parròquies del bisbat d’Urgell
i entre elles l’església parroquial de Cava. Al Llibre de visites del bisbat
d’Urgell de 1575 l’església figura com sufragània de Sant Martí d’Ansovell, i
actualment encara hi depèn.
Sant Climent I, màrtir i quart bisbe
de Roma, no existia aleshores el títol de Papa,és un dels tres Sant Climent del
santoral, i el Patró d’aquesta esglesiola. Segons Sant Irineu coneixia
personalment als Apòstols Pere i Pau i havia escoltat la seva predicació.
Segons la llegenda va ser desterrat. i
Trajà va fer que el llencéssim al mar amb una àncora de ferro al coll. Sant
Ciril trobà el seu cos a la vora d’una àncora (en un túmul) i va dur les seves
despulles a Roma i las lluirà al Papa Adrià que les posa a l’altar major de la
Basílica de Sant Climent in Laterano. El cap sembla ser que
va estar al monestir de les Coves de Kiev. És bastant confosa la sèrie de
llegendes lligades amb la seva mort i la troballa de les seves despulles.
L’edifici és d’una sola nau
orientada a ponent amb l’absis pla i coberta amb volta de canó que presenta
dues llunetes afrontades. Al costat de
la porta d’entrada hi ha un arc que reforça la volta de canó i que és recolza
en dues pilastres encastades en els murs laterals. A la capçalera hi ha les
restes d’un retaule pintat que presenta tres fornícules. A la part baixa hi ha dues portes, una d’accés
a la sagristia i l’altra és falsa. Les imatges del retaule van ser cremades en
la Guerra Civil. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta.
El parament interior i l’exterior de
la nau ha estat repicats i és trobà a la vista, és irregular. La volta interior
és arrebossada. Les cantonades hi ha grans carreus quadrangulars toscament
desbastats. La coberta de l’església és a doble vessant. La porta d’accés és al
centre de la façana oriental és d’arc de mig punt adovellat i damunt hi ha un
ull de bou.
El campanar és una torre de planta
quadrangular i d’aspecte robust adossada a la capçalera i s’accedeix des de la
sagristia. Té coberta a doble vessant. L’espai del cementiri és davant de la
porta.
La panoràmica que se’ns obre des de Sant Climent
és digne d’admirar, i justifica sobradament la visita del indret i l’esglesiola.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull de dades: Miquel Pujol
Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada