ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU D'OLLERS. VILAMANTELLS. GUIXERS. SOLSONÈS

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, tornàvem de veure la XIII Festa de les Trementinaires a Tuixén. Vam decidir fer la tornada per l’Estació d’Esquí de Port del Comte i baixar en direcció a Sant Llorenç de Morunys passant pels pobles de Pedra i la Coma. Un quilòmetre abans de Sant Llorenç va cridar-nos l’atenció una església molt ben conservada al mateix costat de la carretera i vam decidir visitar-la.

Poca cosa hem trobat de la seva història. El comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adaled (Adelaida, comtessa de Forcalquier) la van transferir al Monestir de Sant Llorenç de Morunys el 14 d’octubre de 1084 com l’església de Santa Creu (d’Ollerios)

Hi ha una llarga tradició – que sense cap fonament – sosté que el nom prové del fet que la gent de la contrada es dedicava a la fabricació d’olles grises, i d’aquí el topònim d’Ollers. A Catalunya les persones que es dediquen a la fabricació d’atuells amb fang s’anomenen terrissaires; i més enllà d’aquesta peregrina explicació no hi ha cap artesà a Vilamantells. Defensem més un sentit de ‘ cul d’olla’ pel fer de trobar-se l’esglesiola enclotada en relació a les terres properes.

L’església (a 933 m. d’altitud.) està closa en un recinte de paret de pedra de poca alçada, a més inclou un altre espai segurament el cementiri i la font. És d’una sola nau rectangular i capçada a llevant per un absis semicircular. És coberta per una teulada a dues aigües de teula.

El parament de les parets és de pedres de diferents mides col•locades en filades i escairades a cops de maceta. L’absis és bastit damunt un basament de triple graonada. La part exterior és decorada en 5 faixes llombardes que baixen fins el basament. Entre faixa i faixa hi ha dos arcs cecs de mig punt excepte en la part central on només n’hi ha un. Està coronat per una cornisa de pedres rectangulars i cobert per lloses que no arriba al nivell de la nau.



El frontis és coronat per un campanar d’espadanya, amb dues finestres amb arc de mig punt adovellat. La porta d’accés s’obre al centre del frontis i és d’arc de mig punt adovellat i decorat per un altre arc de mig punt fet amb pedres rectangulars.

L’interior és cobert amb una volta lleugerament apuntada, subdividida en tres trams per arcs torals sostinguts per pilars adossats als murs. L’arc del presbiteri és de mig punt. L’absis interior és cobert amb volta de canó.

La finestra damunt de la porta del frontis és de doble esqueixada i arc de mig punt i monolític.

És sufragània de Sant Llorenç de Morunys i s’hi celebra culte per la Santa Creu del mes de maig.

Una bonica església, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i que us recomanem molt especialment.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.