dimecres, 16 de maig del 2012
SANT MARTÍ DE COFORB. CAPOLAT.
La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, anaven en aquesta ocasió a Sant Martí de Coforb , que forma part avui del terme de Capolat.
El municipi de Capolat té el seu origen en el castell de Capolat, que era un dels nou castells de la comarca antiga de Cardona i formà part sempre del vescomtat de Cardona (després comtat i ducat). La família dels Cardona hi tingué sempre la jurisdicció civil i criminal. Aquest fet i la dependència eclesiàstica al deganat de la vall de Lord vinculen històricament Capolat a la comarca de Solsona.
Seguint la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys al km. 5,5 hi ha un trencall on surt una pista asfaltada amb un rètol que indica Coforb. Entremig de prats verds i camps sembrats van dirigir-nos a la recerca de l’església de Sant Martí, sota l’advocació del generós sant que va compartir la seva capa amb un captaire. Arribats a una placeta natural van veure l’estructura de l’església a la nostra dreta i ens hi vam apropar.
La parròquia és esmentada l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell sota la forma Focco Curuo, però no conserva majoritàriament cap element romànic.
El conjunt és format per l’església, el cementiri al costat esquerra i la casa annexa, antigament la rectoria.
L’edifici és de planta rectangular amb la sagristia al costat nord. Situat en un terreny en cert desnivell l’entrada es fa per mitja d’uns graons en bastant mal estat. La porta és una obra posterior, potser del 1813 segons data de la llinda, formada per un arc de maó flanquejat per falsos pilars, del mateix material. L’edificació és de pedra sense treballar, de diverses dimensions i disposades en filades, després el parament de la porta és arrebossat. Damunt la porta un òcul i dalt de la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. La coberta és a dos vessants i coberta de teula àrab.
Ens complau deixar constància del nostre particular agraïment a les persones que habiten la casa annexa per la seva amabilitat en permetre’ns l’accés a l’interior de l’església. Per dintre té un sorprenent bon aspecte, enguixada de blanc i tot el seu parament ben cuidat i en ordre. Sembla haver-hi vestigis de l’antiga porta encarada a migjorn que donaria pas al cementiri. Curiosa la pila baptismal enclastada en la paret nord protegida per un tancament pintat. Sobre la porta d’entrada hi ha situat el cor il•luminat per l’òcul.
Només es celebra culte un cop a l’any, per la festa de Sant Martí, o en dates pròximes.
Quan als topònims trobàvem :
CAPOLAT topon.
Parròquia rural, amb redols de cases escampades, devers Avià (Berguedà). També és el nom d'una muntanya d'aquell terme.
Etim.: insegura. Griera considera possible que vingui de campu latu, ‘camp ample’ (BDE, xxviii, 18), però és poc probable que s'hagués perdut la m de campu
COFORT topon.
Grup de cases que pertany al municipi de Capolat (Berguedà).
Etim.: de Coforp, per etimologia popular de l'adjectiu fort (cor fort).
El terme pertany administrativament al Berguedà jussà [ denominat d’ençà de 1714, Baix Berguedà ]. En el seus límit sud (Cingleres de Capolat) des d’un desnivell de 350-400 m. s’atalaien les terres d’Àvia, l’Espunyola i Casserres i la resta del més pròpiament dit Berguedà jussà. En la part nord la serra dels Tossals emergeix com una barrera protectora. Hi ha un Berguedà Centre – que inclou aquest terme - ,i que té dissortadament menys acceptació ‘popular’, que els sobirà i jussà.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada