Parlo del Viena, del que començava l’any 1969 amb un petit local amb façana a la Plaça de l’Ajuntament de Sabadell, face to face, amb l’església arxiprestal de Sant Felix.
L’edifici ‘ fundacional’ estret i entre mitgeres, dels que es coneixen a la Ciutat com ‘ casa anglesa’ , permetrà instal•lar una llarga barra on els primers empleats , faran popular la cridòria ‘ un Viena, un Frankfurt i un lomo ‘ - encara en meravella avui, com funciona tot amb la perfecció d’un rellotge, en un ambient aparentment caòtic - , aquí sorgirà allò de : “per menjar bé, bo i ràpid”, que acabarà essent l’eslògan de la cadena.
El primer Restaurant Viena s’obrirà al carrer de Sant Quirze, en un edifici també entre mitgeres, on es venien rajoles i altres materials.
L’èxit vindrà donat al ensems per la qualitat, i per una carta limitada que un i altre local treballaran amb entusiasme, i per una progressiva reducció pèl que fa al servei, en eliminar i/o reduir la barra com a lloc de consum. Avui en la majoria d’establiments d’entrepans primer es demana – i s’abona – l’import dels productes que es volen consumir, que posteriorment es recolliran per ser consumits en una taula del local.
En el format Restaurant aquesta reducció no és tècnicament possible, i atenen les difícils circumstàncies econòmiques en que es troba el país, Viena no ha incrementat – ans al contrari - la oferta en aquest segment.
La formula ha estat un total encert , fins al punt, que l’apliquen altres establiments dedicats bàsicament al peix, i amb algunes variacions a la major part dels comerços de restauració.
Més enllà d’aquest breu apunt – que faré seguir al Viena - , fora molt bo que s’aprofundís en el tema de la ‘història de la casa’, particularment en aquest moment en que cal reforçar l’autoconfiança dels sabadellencs en les seves possibilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada