Vae victis

En venia al cap aquesta expressió en veure el que des del PP es qualifica de ‘deriva sobiranista’ , els catalans demanen senzillament que la quantitat de diners que des de 1714 satisfan en concepte d’alcabala o paria, per garantir – relativament – la indemnitat de les seves vides i hisendes.

L’expressió en la llengua llatina significa «Ai, dels vençuts», i s’empra per evidenciar que en aquelles relacions en que les parts no son iguals – cas d’Espanya i Catalunya - el compliment dels acords depèn SEMPRE i ÚNICAMENT de la voluntat del més poderós. Recordeu l’ impagament dels milions deguts en època socialista – i que possiblement el PP, no pagarà tampoc - . Uns i altres son plenament conscients que això es tradueix en patiment i àdhuc la mort de persones. No cal que us digui que tractant-se de ‘persones catalanes- el tema els rellisca moltíssim.

Amb tota urgència ens cal un ‘ primo de zumosol’ que ens faci costat; només Alemanya està actualment en posició de fer aquest paper, i no tinc gens clara la seva voluntat d’acceptar aquest rol. En el període 1936-1939 es van apuntar al carro espanyol.

En tot cas recomanaria al Rei Artur que s’asseguri de tenir assentats a la Taula Rodona, autèntics i veritables Cavallers, compromesos amb la causa catalana fins a la mort.