L’edifici, i fins l’indret mateix ens evoquen la memòria de Joan Oliver i Sallarès, ‘Pere Quart’, gràcies a la tecnologia digital, juntament amb la imatge fotogràfica, us puc deixar un enllaç amb la pàgina que Endrets ‘ Geografia literària dels Països catalans’, ha confegit posant en relació els creadors i els llocs que els inspiraren.
Ha plogut molt d’ençà que s’escrivien les paraules que podreu llegir – i àdhuc escoltar -, i dissortadament ni a favor de la casa - que avui pertany a la Diputació de Barcelona, que ha esdevingut ‘de facto’ el major propietari feudal de Catalunya -, ni del País, que torna a situar-se en un atzucac.
Joan Oliver i Sallarès – i moltes més persones - havien de marxar fora de Catalunya per salvar la seva vida; tornaven anys més tard amb la vida desfeta, amb l’únic desig ja de ‘morir a casa’.
La remor política ens porta a pensar que no hi haurà més ‘ corrandes d’exili’, i que s’acomplirà per a molts el desig de ‘morir a casa’. Voldria equivocar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada