La sala presentava un ple fins a la bandera, únicament restava lliure l’espai on havien d’evolucionar ‘les artistes locals’.
Començava la ballada a les 17,45 amb catalana puntualitat; formaven una escollida dotzena [ l’espai determina força el nombre de persones que poden participar, i en aquesta ocasió, va fer-se necessària una selecció prèvia - ; com sempre el públic de la Fundació Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès, acollia a les balladores amb gran interès, i aquestes al ensems corresponien amb un lliurament absolut.
A tothom quan passaven les 19,00 , se li havia fer curta la tarda; senyal inequívoca que uns – el públic, i àdhuc el personal de la Residència -, i les altres, balladores, manager, disc-jockey , i fotògrafs, s’havien passat d’allò més bé !
Desprès d’un refrigeri les balladores tenien assaig a la ‘fàbrica nova’, i els residents es preparaven per anar a sopar, ho fan en un únic torn a partir de les 19,30 hores.
Per tothom la ballada d’avui serà tema de conversa, i com tot anys a venir, objecte de record ; d’unes persones i d’una època en la que els sentiments comptaven i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada