Rebia del Jose Antonio Uriz Rodríguez un seguit d’imatges de l'església parroquial de Santa Maria de Covet.
La seva portada esculpida ja va ser objecte de l’atenció l’any 1.920 del Josep Salvany i Blanch, era i és sens dubte una de les més originals del romànic a Catalunya. Les obres de restauració si comparem les imatges d’abans i d’ara, sembla que únicament s’han limitat a retirar els elements afegits. Fou declarada monument nacional el 1921.
Al timpà dos àngels sostenen una màndorla que emmarca el Crist en majestat, acompanyat pels símbols de sant Mateu i sant Joan.
La porta és formada per arquivoltes en degradació, que descansen sobre dues columnes amb capitell per banda, i esculpides. En un costat s'agrupen les figures de la marededéu, sant Josep i Jesús, a la dovella central hi ha la representació del pecat original.
Cal destacar també la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, en què es repeteix un motiu geomètric a base de volutes.
Joaquín Yarza en remarca la influència dels tallers tolosans i proposa una datació entre el 1150 i el 1160. En les arquivoltes esculpides i al timpà es desenvolupa un programa iconogràfic de caiguda i redempció, imatges de l'Antic Testament i del Nou.
L’església de Covet és coneguda des del 1107, data en que figura com a beneficiària d’una donació. Paral•lelament, hom sap que a l’església del proper castell de Llordà hi havia una comunitat de canonges, vinculada a la col•legiata de Sant Pere d’Àger. Aquella comunitat es va traslladar al voltant de l’any 1092 a Covet, moment en el que s’hauria començat a aixecar l’església actual, desvinculant-se d’Àger i quedant sota la tutela del bisbe d’Urgell. L’any 1315 l’activitat monàstica ja havia desaparegut, i Santa Maria figura únicament com a parròquia.
Té planta de creu llatina, d'una nau i tres absis semicirculars que s'obren en el transsepte. La nau és coberta per una volta de canó apuntada dividida en tres trams per dos arcs torals que descansen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. En el mur septentrional, rebaixat mitjançant tres arquivoltes, s'obren dues petites portes que donen accés al campanar i a l'exterior. Al mur de migdia hi ha una columna adossada que correspondria a un nou arc toral, però que queda morta a nivell de la línia d'impostes. Cal destacar la galeria interior, oberta en el gruix del mur de ponent, sobre l'entrada, i que és formada per quatre arcs de mig punt sobre columnes. En aquesta galeria s'obre una gran rosassa a l'exterior, formada per arcuacions i columnetes radials. La decoració exterior és pràcticament nul•la a excepció de la portada principal, que forma un cos avançat coronat per una cornisa plana sobre mènsules.
Procedent de l'església es conserven diverses peces: al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una talla romànica de la Mare de Déu, i al Museu Episcopal de Vic es guarda un encenser de bronze decorat amb unes incisions.
Isona, l'antiga ciutat d'Aeso, llatinització del nom indígena Eso, tingué una destacada importància a l'època romana, hom pensa que a un major nivell que el poblat ibèric de Arse-Durgui o Arse D'Urgui, que es trobava sobre el turó de Castellciutat , llavors anomenada Puiolo Urgelli. Les raons que van fer decidir que fos Orgellia i no Isona la seu del Bisbat, no han estat – des de la nostra personal estimació - històricament explicades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada