L’accepció està ara tristament de moda, els governs de tots els colors, nacionalcatòlics, socialfeixistes, feixistes, comunistes del Nen Jesús,.... i els seus homònims en l’únic que es posen d’acord és en retallar, retallar i retallar.
Frederick Taylor 1856-1915, aparentment un americà tranquil, enginyer mecànic i economista , posava en marxa un procés que pels seus passos comptats ens duria fins la penosa situació en que ens trobem ara.
Sabeu que els metges si els calia algun remei als seus pacients els hi ‘dissenyaven’ ?. Els lliuraven una recepta on descrivien els elements químics i les seves proporcions, calia anar desprès a l’apotecari [ farmacèutic ] que ‘fabricava’ literalment el preparat; us sona allò de les ‘formules magistrals’ ?.
Actualment els metges et lliuren un paper – que continua dient-se recepta – amb el nom d’un específic industrial que està inclòs en el vademècum, i el titular de la farmàcia o un dels seus empleats – abans en castellà mancebo/a-, us el lliurà amb l’embolcall de l’empresa que l’ha fabricat.
Llicenciats en Medecina i Farmàcia han passat d’exercir una activitat ‘presumptament científica ‘ , a dur a termes tasques administratives.
I curiosament els anys d’estudis universitaris per obtenir el grau de llicenciat s’ha reduït en totes les branques del ‘saber’, alhora però, curiosament hi han Màsters i Postgraus per a tots els gustos i colors.
El Taylorisme ha fet bé la seva feina, i tots estarem d’acord en que s’ha banalitzat el ‘mercat’ del coneixement; abans una persona amb formació universitària ultra el coneixement de la seva especialitat, tenia un pòsit cultural que òbviament no tenen avui els nostres graduats, llicenciats, doctors, màsters i postgraus en general.
Tot el que fins aquí està escrit, apliqueu-ho als nivells inferiors, als batxillers, i treure les mateixos conclusions.
Aplicant la lògica del capitalisme, si cal menys esforç per ‘fer de metge,farmacèutic,...’ , és just i necessari que les retribucions per fer aquestes feines sigui menor.
Dissortadament, no som únicament més pobres – que si- , som també – i això no te un remei ràpid – menys ‘bons’ intel•lectualment que els nostres predecessors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada