La petita colla – només pel que fa al nombre – que s’autoanomena ‘dels Enfangats’; l’Àngels, la Rosa i el Miquel van aprofitar el divendres per sortir a caminar i aquesta vegada duien com a guia el llibre “Passejant per la Cerdanya” de Joan Carles Martinez editat per l’Editorial Sinopsis.
Ens expliquen que han escollit aquesta publicació perquè els ofereix tot un seguit de sortides molt ben detallades i que els semblà podran dur a terme fàcilment per conèixer una part més de Catalunya.
La crònica del Miquel – excel•lent com sempre - comenda dient ; desprès de la sortida del Túnel del Cadí en la rotonda de la carretera de la Seu a Puigcerdà, seguim en direcció a la Seu i la primera cruïlla ens porta com sempre per una carretera retorçada fins el poble de Cortàs. Què seria de nosaltres sinó haguessin carreteres amb viratges i contra-viratges.
Vam deixar el cotxe a l’entrada del poble de Cortàs i baixàrem fins l’indicador col•locat en la corba anterior. Seguint les senyals van travessar una petita riera i a continuació emprenguérem la pujada que ens porta fins el coll de Fans.
Primera feina; trobar el dolmen anomenat Barraca del Camp d’en Josepó. Entre matolls de ginebres i boixos finalment el trobem i fotografiem. La seva edificació és de cambra simple. Sembla va ser aixecat en una època que hi havia força població en la zona aproximadament en el període del calcolític i l’edat de bronze (2000-1000 aC)
Seguim la ruta ben traçada i definida, i veiem la vall del Torrent de la Farga Vella.
Un ramat de vaques amb el seu remugar sonoritza el nostre descens. Caminem una estona sentit les aigües del torrent que davalla cantant en el seu camí cap el Segre. Poc després el travessem pel gual i encetem la pujada que ens ha de portar a Ordèn. Però a mitja pujada l’imperiosa necessitat de fer un mos ens fa aturar en el nostre camí. Reposem una estona i prenem forces gràcies a un petit desdejuni. No gaire perquè sinó la digestió treu energia de les cames.
I fent ziga-zagues pugem fins a la vista d’Ordèn. Abans d’arribar un parell de gossos de pastors ens donen una benvinguda sorollosa mentre vigilen les ovelles i cabres. No els hi podem criticar, complexem amb la seva tasca.
Per fi el poble. La nostre primera visió és la font malauradament seca i una petita ermita. Les cases són arreglades i mostren la seva utilització majoritàriament de segona residència. Uns homes treballen en la construcció d’una nova casa.
Ordèn és un municipi de Bellver de Cerdanya a 1500 m. d’alçada. És esmentat en el s. IX.
En el s. X hi havia una capella. L’actual església sota la advocació de Santa Maria, tot i el seu origen i estructura romànica, sembla que degué ser reconstruïda al segle XVIII. Té una nau amb absis semicircular i una sagristia afegida i un campanaret d’espadanya.
Posats en aquesta situació els nostres ulls es fixen en un altre repte, visitar Talltendre, el poble veí arrecerat pel turó de la Llacuna. Seguim uns tros de carretera i després per la dreta ens enfilem per la drecera muntanya amunt. Més o menys uns 75-80 m. de desnivell. Drecera sí, però les mostres cames van sentir la sobtada pujada.
Talltendre no hi ha tanta renovació en les seves cases però hi ha un refugi. Com sempre els nostres ulls es fixen en la església com punt de referència.
Municipi també de Bellver de Cerdanya a 1579 m. d’alçada.
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria surt documentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb el nom de Sancti Aciscli de Telltendre.
D’estil romànic del segle XII, consta de una nau única rectangular amb absis semicircular amb dues finestres de pedra ben treballada. Les voltes són de perfil lleugerament apuntat. La coberta exterior és un llosat de licorella.
Una cosa ens crida l’atenció perquè destaca en la façana. La portada de calcària vermella és de tres arcades rectangulars en disminució amb un petit timpà llis. El primitiu campanar d’espadanya segurament va ser modificat i es convertí en un campanar de torre quadrada oberta en cadascú dels quatre costats.
Fins aquí allò que cal recollir en una crònica, que esperem tingui aviat una segona part.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Berga, 14 octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada