La Rosa Planell i el Miquel Pujol ens expliquen la sortida que els duria fins a l’església de Santa Eulàlia d’Asnurri, a les Valls de Valira, a l’alt Urgell ; abans d’arribar a la Farga de Moles van prendre el trencall a l’esquerra que porta a Civis.
Per una carretera enrevessada- de les que tant els hi agraden - arribaven al poble situat a peu de carretera, que s’estén muntanya amunt.
El topònim preromà conté el mot basc “uri” que significa “poble”, així doncs som al ‘ poble de Asn’ .
Asnurri està situat a l’esquerra del riu de Civis, a 1194 m. d’altitud. Té habitualment uns 40 habitants aproximadament; és molt formós i el dia en que hi vam ser era curull de flors.
L’església esta situada a la part alta del poble, hi ha una altra entrada al poble per la part superior que hi condueix. El primer esment documental de l’església de Santa Eulàlia d’Asnurri data de l’any 1038.
L’ edifici ha estat molt modificat en el transcurs del segles, conserva però, quelcom de la bellesa del seu origen romànic. Consta d’una nau capçada a llevant per una absis semicircular. Posteriorment foren afegides les capelles laterals i el cos de l’entrada.
La nau és coberta amb volta de canó seguit, i reforçada per tres arcs torals i l’absis de volta amb volta de quart d’esfera. En la unió de l’absis amb la nau hi ha tres degradacions visibles. La llum entra travessant tres finestres, dues en l’absis i una altra en la zona d’acoblament de l’absis amb la nau.
El campanar, d’època tardana, es recolza sobre la volta del absis. És de planta octogonal, d’un sol pis i amb quatre finestres.
L’any 1936, va desaparèixer una imatge de la Mare de Déu de principis del segle XIII, inclosa dins el grup de marededéus romàniques de la Cerdanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada