Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a l’església de Sant Sadurní de Rotgers. El Miquel, la coneix perquè ha vingut en diverses ocasions acompanyat per diferents persones. És una església que m’encanta per la seva situació enmig del bosc quasi amagada pels arbres que la rodejant. En la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà d’un dels seus múltiples viratges, surt a mà esquerra un camí ara cimentat, quan el vaig conèixer era simplement una pista de terra, que hi condueix.
A poca distància hi ha les restes de unes construccions, simplement un munt de pedres i alguna paret que semblen demostrar-ho. És possible que estigués poblat d’antic i resistís durant la dominació musulmana.
La part més antiga de l’edifici és l’absis, decorat a l’exterior amb arcuacions i lesenes llombardes. Ës va començar a construir cap a finals del segle XI i, el 1167, amb la capçalera completament acabada, se’n va procedir a la consagració i va ser utilitzada com dona proves paleses la necròpolis al seu voltant amb enterrament en caixa de lloses. També hi ha un sarcòfag de pedra que es conserva a l’església de Santa Maria de Borredà.
Al llarg del segle XIII es va reprendre la construcció amb una romànic evolucionat, com es pot veure en els paraments construïts en carreus ben tallats i arrenglerats. És va cobrir en volta apuntada i lloses de pedra. Damunt es va aixecar el campanar de pedra tova per evitar al màxim el pes. Entre el 1582 i el 1606 es va substituir la coberta i és va reparar la volta de la nau. Segurament també es consolidar el campanar.
En els anys 1709 i 1725 es construí un sepulcre subterrani en el centre pagat per la família Cirera, propietària d’un mas veí, aleshores el més important. La Guerra Civil no va afectar la capella.
Des de l’any 1979 per iniciativa popular és comença a actuar sobre l’abandó de la església. L’any 1984 va ser declarada monument i al 1986 amb l’ajut de l’Ajuntament de Borredà i la Generalitat fa obrar per la recuperació de l’edifici. La Diputació entre els anys 2002- 2006 va actuar en la recuperació del temple i el seu entorn.
L’any 2004 és va col•locar un moble nou que constitueix el suport de la reproducció pictòrica del frontal medieval conservat al Museu Episcopal de Vic. Representa el Pantocràtor voltat pels símbols animalístics del evangelistes i a cada costat escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, fundador de l’església de Tolosa de Llenguadoc.
Un bonic lloc per visitar i gaudir de les explicacions facilitades pel guia.
Text i recopilació: Miquel PM
Fotografia: Rosa PG Berga, 10 juliol 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada