Hom pensa que el temple devia ésser aixecat a l'època de la conquesta cristiana del país, i fou ampliat al segle X, amb absis laterals que tenen planta de ferradura i també arcs de ferradura en les seves obertures, típics de les construccions mossàrabs.
El seu presbiteri és carrat, i el conjunt de l'obra té planta basilical. En època romànica (segle XII) foren reforçats els murs originals per a poder cobrir amb volta la nau central, hom modificà una de les naus antigues i construí el portal nou amb arquivoltes sobre columnes.
De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
Es conserva al Museu d'Art de Catalunya la decoració pictòrica primitiva, amb temes d'un orant dins un cercle i un genet armat de casc i llança seguit d'un peó i un gos i un clergue barbut que sosté un llibre, que responen a l'època preromànica. I, al Museu Diocesà de Solsona la segona, romànica, amb la composició de les verges prudents i les verges folles i altres restes d'escenificació, d'una gran vivesa de color, que ha donat al seu autor – desconegut - el nom de Mestre de Pedret.
L’any 1959 el bisbat de Solsona la cedeix a la Diputació de Barcelona que n’encarrega la restauració a Camil Pallàs I Arissa; per als que ens estimem el romànic el resultat d’aquests treballs és força decebedor .
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
Al 1989 es fan noves intervencions emfatitzant també en aspectes d'interpretació, protecció i difusió. Així una part dels treballs son d'investigació arqueològica per millorar el coneixement de la seva història i ajudar a fixar criteris sobre la seva restauració.
El criteri seguit respecte a la conservació d'elements posteriors ha estat respectar al màxim l'estructura de finals del segle XI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada