Llegia de Sant Esteve de Selvanyà/ Sauvanyà, a l’antic terme de Tost, independent fins a 1968 , el terme (de 51,14 km²) comprenia tota la vall del riu Tost, amb els poblets de Montan de Tost (o Montant de Tost), Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar de Tost, integrat “ manu militari “ a la Ribera d’Urgellet, l’Urgell sobirà, que retratava el Juan Del Campo Capilla.
L’edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i acabada a llevant amb un absis semicircular que s’obre per un doble plec en degradació.
A la façana de ponent hi ha una finestra en forma de creu, tapada en part per un gran contrafort que es construí en època recent. Al mur de migdia s’obren dues finestres, una de doble esqueixada i una altra de forma rectangular, oberta posteriorment. Una quarta finestra s’obre al centre de l’absis i és d’una sola esqueixada. La porta, adovellada, s’obre al mur de ponent i és descentrada respecte de l’eix de la nau.
A més del contrafort que desfigura la façana hi ha un segon contrafort al mur de migdia, també de proporcions considerables. La construcció d’aquests contraforts devia ésser motivada per lesions aparegudes en l’estructura de l’església, i que en devien amenaçar l’estabilitat.
Sobre el mur de ponent se situa el campanar, format per una espadanya de dos ulls.
L’aparell exterior de l’edifici és de carreus, senzillament escairats i disposats formant filades irregulars, però força uniformes. En el mur nord, en l’angle nord-est, hi ha unes filades d’opus spicatum perfectament integrades en el parament del mur. El parament del campanar conserva parcialment un arrebossat que pot ésser original. L’interior del temple presenta els seus murs totalment recoberts d’un enguixat de poca qualitat i en molt mal estat.
Als peus de l’església, entre el mur de ponent i l’arc toral, hi ha un cor de construcció posterior a l’església. Tanmateix en l’angle nord-oest hi ha una fornícula excavada en el mur, feta per allotjar-hi una pica baptismal de forma troncocònica.
La presència de
la filada en opus spicatum dóna una certa singularitat problemàtica a aquest
edifici, per altra banda molt senzill, i perfectament assimilable dins les
formes de l’arquitectura rural del segle XII. L’existència de tecnologies
arcaiques com l’opus spicatum en aquest tipus de construccions no s’ha
d’entendre com un signe d’antigor sinó com la persistència de determinades
formes fora del seu temps propi.
https://salvem-tost.blogspot.com/2009/04/sant-esteve-de-sauvanya.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15734
Que el protomàrtir Sant Esteve i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada