El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE/REVISABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges,
i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació
que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS
els mitjans informatius, locals,
comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Publicava una fotografia en la que apareix quasi invisible l’ermita de Santa Fe, i perfectament identificable l’ermita
de Sant Victor , la primera al terme d’Organyá , i la segona al de Figols i
Alinyà, ambdues a la comarca de l’Urgell
sobirà.
L’ Antonio Moras Navarro , l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, i llicenciat en història medieval, i notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, retratava l’ermita de Santa Fe l’any 1988.
Ho feia novament – ja en color – el Jordi Contijoch Boada
Patrimoni Gencat diu de Santa Fe; edifici religiós situat dalt del rocam de la serra d’aquest om, sobre la vila d'Organyà, l'ermita apareix
esmentada l'any 1075 en què Guitard Isarn donà a la seva muller Gebelina
diverses propietats a la vall de Cabó, el límit de les quals, per ponent, era
"Sancta Fide vel in roca Aguda sive in ipso grad de Fenestras".
En l'acta de consagració de l'església de Santa Maria d'Organyà, del 1090,
entre els béns confirmats consta l'ermita de Santa Fe.
L'ermita fou reformada vers l'any 1880, amb l'allargament de la seva nau, i
ocasionalment hi ha culte.
I la descriu com edifici d'una nau
rectangular, força allargada per llevant (probablement per una reforma de
1880), coberta amb volta de canó. A migdia hi ha una porta de mig punt feta amb
petites dovelles. En aquest mateix mur té les restes d'una construcció adossada
de grans dimensions.
L'aparell dels murs és de pedra, fet a base de carreus de mides diverses i
disposats irregularment.
La teulada és a doble vessant i conserva, en un dels extrems, un petit
campanar d'espadanya d'un sol ull.
de l’església de Sant Víctor de Fígols, al terme de Fígols i Alinyà, a la
comarca de l’Urgell sobirà, n’havíem
publicat :
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/esglesia-de-sant-victor-de-figols.htm
I la “ parella romànica” ens oferia també la crònica de la seva visita :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/04/sant-victor-de-figols-dorganya-figols-i.html
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0620301.xml
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada