Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5
de setembre de 1917), Josep Maria Ros i Vila (Barcelona, 2 de novembre de 1899
- 22 d'agost de 1993) Josep Maria Sostres i Maluquer (La Seu d'Urgell, 15 de
maig de 1915 - Barcelona, 9 de febrer de 1984),..,son les úniques “firmes” que poden trobar al Catàleg de Patrimoni de
Puigcerdà
El C.O.A.C en diu poca cosa de la capital de la Cerdanya, dita en alguns lloc BAIXA, i per a mi jussana.
Qui té publicades més dades d’aquest Patrimoni Cultural, NO ÉS – com caldria
suposar – el Consistori ceretà, sinó els amics de:
https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=171411
L’enginyer valencià, José María
Fuster Tomás (1868 – 1929)va ser l’autor de l'edifici de l'estació del ferrocarril
de la que ens diu Patrimoni Gencat; es desenvolupa a partir d'un volum central, el
carener del qual es disposa en perpendicular a l'eix de la via, que ressalta
entre els dos llargs cossos laterals que se li adossen i que acullen les
dependències funcionals en una disposició de planta baixa, pis i golfes. Així,
al conjunt s'hi contenen sales per a viatgers, despatxos, magatzems i
habitatges per als treballadors de la companyia ferroviària. D'aquest cos
central destaca el finestral del primer pis, amb tres obertures separades per
mainells sota un arc rebaixat, que constitueix una reminiscència dels
finestrals de les dependències d'enclavament de les estacions modernistes que
MZA, Red Catalana, havia construït des del 1905 en el marc del Pla d'estacions
de Barcelona. La disposició es repeteix en d'altres punts de l'edifici, tot i
que no constitueix l'únic model, perquè n'hi ha d'altres amb una única obertura
i, entre aquests, n'hi ha amb arc rebaixat o amb arc de mig punt. Sí que tenen
en comú, totes les obertures, un pronunciat emmarcament, tant en els arcs i els
ampits com en els brancals, en imitació d'encoixinat, i encara amb reclaus als
arcs i als brancals. A les teulades, cobertes amb pissarra, de fort pendent i ràfec
prominent, s'hi obren pinyons o llucanes que acullen les finestres del primer
pis i els respiralls de les golfes. L'interior de l'edifici, malgrat que hagi
patit diferents condicionaments al llarg del temps per actualitzar-ne la
funció, encara conserva en alguns llocs de pas uns arcs esglaonats,
d'inspiració "Art Déco". En tota la longitud de l'edifici, la que
s'obre a l'andana, hi ha un porxo cobert amb pissarra -construït en una data
desconeguda, posterior a la inauguració de l'edifici- que se sosté en cinc arcs
rebaixats, i encara, un parell de mig punt, als extrems, bastits amb carreus de
pedra ben escairada. El parament exterior es mostra dominat per la presència de
la pedra natural aparellada en carreus i en paredat capserrat, la qual cosa
anuncia la voluntat dels que van projectar l'estació de Puigcerdà d'acostar-la
al caràcter muntanyenc tradicional de la Cerdanya.
Una part d’edifici acull avui un hotel.
https://www.hotelparadapuigcerda.com/el-hotel/
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels noms, cognoms, lloc i data de naixement i
traspàs,.., dels promotors i autors dels magnífics edificis que s’aixecaven en els darrers decennis del segle XIX, i els
primers del segle XX.
Catalunya, us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada