Llegia que Bonaventura Cónill Montobbio, ( Barcelona, 30.VIII.1876 – 16.VII.1946
) va ser l’autor del projecte de la Casa
del carrer Alcalde Miralles, 14,
Vallvidrera (Barcelona) que retratava el Jordi Sauret, i penjava a Modernisme a
Catalunya.
http://dbe.rah.es/biografias/50111/buenaventura-conill-montobbio
https://www.idealista.com/inmueble/88908644/
Hi ha tanta casa “ guapa” que no en sabia trobar cap altra dada, posaré una
espelma al Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sarri%C3%A0_-_Sant_Gervasi
Quasi tothom, en virtut de la tècnica del “ copiar/pegar” de la que en son
MOLT EXPERTS els aborígens del REINO DE ESPAÑA, adjudica l’obra a Bonaventura Cónill Montobbio, ( Barcelona, 30.VIII.1876 –
16.VII.1946 )
Insisteixo en el “quasi”, en discrepa el Valentí Pons Toujouse que em deia,
la casa de Vallvidrera. és la casa
Eulàlia Sauró, obra de l'arquitecte
Arcadi camprodon Sansalvador (1868-1923), i ho corrobora Joan Bassegoda Nonell
(Barcelona, 9 de febrer de 1930 - ibídem, 30 de juliol de 2012) en un article
publicat a la Vanguardia, en el que se’ls escapava un error de principiants als
impressors, Samsó, enlloc de Sauró, val a dir que tractant-se de la Vanguardia
és del tot comprensible, oi?.
,.., Sarriá, existen obras de
Arcadio Camprodón Sansalvador (titulo de arquitecto de 30 de julio de 1894),
autor de la casa Samsó en la calle Alcalde Miralles (1905)
Arnim Schulz, publica una fotografiade la Casa Joan Prats, de 1907, obra de l’ Arcadi camprodon Sansalvador
(1868-1923)
Per ampliar una més la historia .
Algú té imatges del mas Sauró ?
Informe acerca de una reclamación formulada por doña Eulalia Sauró, contra
el ayuntamiento de Sarria, por depositar tierras en un solar.
Ens agradaría també saber més dades de la vida i obra de l’arquitecte Arcadi
camprodon Sansalvador (1868-1923), i si fos posible rebre’n una imatge a l’email
coneixercatalunya@gmail.com
Barcelona, ha patit – i pateix - , com quasi totes les grans ciutats , alhora que una especulació urbanística desbocada, uns gestors públics nefastos. Una i altra cosa es podrien minimitzar, revertir-ho és del tot impossible, de forma democràtica, triant Partits i persones que posin pel davant dels seus interessos , els de Barcelona i Catalunya, dit queda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada