Acostumen a estar tancats els fossars i les esglésies en aquesta Catalunya del segle XXI, el motiu en un i altres cas, és que hi ha ‘vius’ que no respecten als morts, ni als qui el vetllen.
En dona la sensació ‘personal’ que en els fossars on hi ha una capella – que no té avui generalment cap activitat religiosa - , les restes mortals dels que allí reposen, no deuen sentir-se tant ‘soles’, com en els nous i impersonals cementiris en els que fins i tot costa aclarir exactament en quin lloc està enterrat el finat.
Sempre, sempre, quan retrato aquests espais, en venen- en sentit positiu a la memòria - els ‘ meus morts’.
A ells, i a nosaltres quan sigui l’hora, només li demanen al Sant Crist, que els perdoni els seus pecats, i el porti amb ELL a la vida eterna, AMÉN !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada