dimecres, 28 de gener del 2026

ESCOLA SANT JORDI/ CAN FARGAS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar imatges de l’escola Sant Jordi o Can Fargas,  perquè el  fundador de l'escola Sant Jordi, o Can Fargas, tal i com se l'anomenava antigament, va ser el senyor Joan Fargas Alsedá (1912-1988). Anteriorment havia sigut mestre de l'escola pública de Calella, però decidí traslladar-se a Palafrugell i fundar la seva pròpia escola (1948/49).

Inicialment es trobava situada al carrer Quatre Cases, però poc temps després va emprendre la ubicació actual. Oficialment l'escola va ser inaugurada el 17 d'abril de 1953.

 



L'objectiu acadèmic del senyor Fargas era preparar els seus alumnes per a l'examen de Batxillerat, que aleshores s'havia d'anar a fer a Figueres. Quan Palafrugell va decidir construir el seu institut de batxillerat (Frederic Martí Carreras), el senyor Fargas va abandonar la direcció de l'escola Sant Jordi per anar a treballar a les escoles municipals del poble (escola Torres i Jonama). La senyoreta Joaquima Vidal Serra va ser l'encarregada de portar la direcció del centre fins que el 1984 va traspassar després d'una llarga malaltia.

Va ser la senyora Carmen Serra Roig qui va generar el canvi físic més important del centre. En un estiu (1990) es va tirar a terra l'edifici més antic de l'escola i es va construir el que avui dia coneixem.

 


Actualment som una escola d'una sola línia amb un projecte educatiu encarat al futur sense oblidar d'on venim. La nostra prioritat és la formació dels nostres alumnes sense oblidar el seu benestar físic i mental per tal d'aconseguir adults capaços de viure en una societat en constant canvi i evolució que necessita integrants crítics, autònoms, emprenedors, creatius, però sobretot amb un valors molt clars i ferms.

La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 


dilluns, 26 de gener del 2026

ESCOLA CEIP SALVADOR DALÍ DOMÈNECH. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=11&pos=102

El CEIP Salvador Dalí està situat al barri de l'Eixample de Figueres, a la sortida de la ciutat (al costat de la carretera que condueix a Llançà i Portbou).

L’escola Salvador Dalí està constituïda per tres edificis i una casa per viure el conserge.

L'edifici principal consta de planta baixa i pis i acull les aules i els serveis principals (laboratori, aula d’audiovisuals, aula d’informàtica, aula d’educació especial, aula de logopèdia, biblioteca escolar, menjador i cuina amb les seves dependències. L'edifici annex, de dues plantes, acull quatre aules. I el tercer edifici esta destinat a gimnàs, vestidors i magatzem.



L'edifici principal, projectat l'any 1971 per l'arquitecte Josep Claret, va ser inaugurat l'octubre d 1973, any en què va entrar en funcionament.

 


El curs 1977-1978 es va inaugurar un edifici annex on s’hi ubicaren les aules de P.4 i P.5. L'any 1994 va ser remodelat.

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

diumenge, 25 de gener del 2026

CEIP ESCOLA LLAR LLUÍS MARIA MESTRAS I MARTÍ. OLOT. LA GARROTXA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=11&pos=103

L'escola consta de dos cossos de planta baixa i dos pisos. La planta baixa i el primer pis acollien les aules i el segon pis, fins el curs 2004-05, els dormitoris. Els dos cossos estan units a la planta baixa, en aquest espai s'hi ubiquen els serveis de l'escola: menjador, cuina, magatzem, gimnàs, biblioteca, sala de professors, consergeria, direcció, secretaria, etc.


Escola projectada per Josep Maria Claret  Rubira  l'any 1969 i inaugurada el 1971.



L'Escola Llar-Lluís M. Mestras d'Olot serà un institut escola el curs vinent

El centre oferirà secundària als seus alumnes i, també, als de les escoles de Sant Jaume de Llierca i de Sant Joan les Fonts

https://naciodigital.cat/garrotxa/societat/lescola-llarlluis-m-mestras-dolot-sera-un-institut-escola-el-curs-vinent.html

https://fonsespecials.udg.edu/historia-de-leducacio/biblioteques-integrants/lluis-maria-mestras/

https://cdn.tsunamipanel.com/100746/media/items/ha-mort-lluism-mestras.pdf

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

ESCOLA CEIP JOSEP BARCELÓ MATAS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=94

Deu anys després de la inauguració de les Escoles Torres Jonama es planteja la necessitat de construir un nou equipament escolar a Palafrugell. El projecte, encarregat a l'arquitecte Isidre Bosch Bataller i datat del mes de novembre de 1935, es aprovat per l'Ajuntament el mes de desembre. "L'obra es considerà d'urgència el maig de 1936, una vegada decretada la substitució de l'ensenyament religiós pel públic. l'estat va concedir una subvenció per a la construcció de les noves escoles, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República però va frenar el projecte,  i malgrat la victòria dels sediciosos  en guerra ja no es portaria a terme. Al feixisme, ni aleshores, ni ara, ni mai, el tema de l’educació li ha despertat cap interès  

Caldria  esperar trenta anys perquè un segon grup escolar es construeixi a Palafrugell, serà l'actual CEIP Barceló i Matas inaugurat el curs 1965-1966.



https://agora.xtec.cat/ceipbarceloimatas/benvinguda/historia-de-lescola/

L'any 1968 Josep Maria  Claret  Rubira amplia l'escola.

 


L'any 1978 l'arquitecte Joaquim Bover Busquet amplia el conjunt.

Ens calen fotografies del primer edifici de l’Escola Sant Jordi,  agrairem la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com


 https://www.escolasantjordi.cat/escola/la-nostra-hist%C3%B2ria

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

dissabte, 24 de gener del 2026

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA D’ESPINELVES. OSONA. GIRONA

 Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts. 

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=9&pos=89

Es tractaria d'un edifici de planta baixa i pis amb revestiment de façana arrebossat i franges verticals d'obra vista emmarcant les obertures.

Per altra part l'existència d'un projecte de Claudi Diaz Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985) de 1951 diferent d'edifici fotografiat fa pensar que aquell no es va realitzar.

 


https://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/299036--espinelves-integrara-lescola-bressol-en-un-edifici-polivalent-perque-la-crisi-de-la-construccio-fa-baixar-les-previsions-de-creixement-dhabitants-.html

En demanaren informació i imatges a l’email ajuntament@espinelves.cat


ESGLÉSIA DE TAÜLL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. VALL DE BOI. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/marededeu-de-taull-la-vall-de-boi

https://patrimoni.gencat.cat/ca/histories/santa-maria-de-taull-els-rostres-de-la-mare-de-deu

https://www.museunacional.cat/ca/advanced-piece-search?title_1=&title=&field_piece_inventory_number_value=015863-CJT&key

https://www.museunacional.cat/es/colleccio/pinturas-de-santa-maria-de-taull/maestro-de-santa-maria-de-taull/015863-cjt

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/81

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia. És considerat per l'Església Catòlica, per l'Església Ortodoxa i per l'Església Ortodoxa Copta com el tercer concili ecumènic.

El Concili va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

l’Antonio Moras Navarro  que va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat, retratava l’any 1980, L'església de la població de Taüll, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influencia  dels nostres “ ocupants.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html



Llegia que és una església  romànica de planta basilical molt reformada a l'època barroca,   isolada en una plaça.

L'edifici és de tres naus, separades per columnes cilíndriques que sostenen arcs formers de mig punt, i tres absis semicirculars. Les dues absidioles laterals tenen una única finestra de doble esqueixada en el centre del tambor, mentre que a l'absis central en trobem tres. Les dues més exteriors es van tapar des de l'interior del temple quan es va recobrir l'absis amb pintures murals. Exteriorment tots tres absis estan decorats amb lesenes, un fris de dents de serra i un fris d'arcs cecs. En el cas de l'absis central, podem veure també uns cercles concèntrics esculpits en l'interior dels arcs cecs. La porta d'accés al temple la trobem en el mur de ponent. Es tracta d'una senzilla porta de mig punt que al seu damunt té una finestra de doble esqueixada. En el mur de migdia, al costat de la torre de campanar, també s'obre una senzilla porta de mig punt. La torre del campanar, de quatre pisos amb finestres geminades sota arcuacions, era el campanar de l'anterior temple del segle XI.

Al segle XVIII, fou molt reformada. Les naus laterals es convertiren en capelles, la nau es cobrí amb volta de canó i en el transsepte s'aixecà una cúpula amb cimbori. L'absidiola del costat de l'epístola fou reemplaçada per una sagristia. Totes aquestes modificacions foren suprimides en una restauració recent que li ha tornat l'aspecte del segle XII, amb la restitució de la coberta amb encavallades de fusta.

La decoració pictòrica que ornava els murs de l'església es conserva des del 1922 al Museu d'Art de Catalunya. Destaquen les pintures de l'absis major, que representen l'epifania, amb la Mare de Déu i l'Infant entronitzats dins una mandorla. Obra d'un segon mestre són les pintures que cobrien el mur meridional i el de ponent, on destaca l'escena del judici final. Durant l'última restauració aparegueren nous fragments de pintures murals. In situ es poden veure les reproduccions de les pintures murals.

A l'interior del temple podem veure algunes piques, força senzilles, d'època romànica.

Al Museu d'Art de Catalunya també trobem el frontal d'altar de talla policromada, algunes figures d'un davallament, un Crist i una imatge de Sant Joan.

El 1996 es realitzaren obres de rehabilitació de l'entorn de l'església. .

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-santa-maria-de-taull-alta.html

Quan al topònim Taüll ;  (A)TA-ÚRI 'població de la porta' ( = portella, port de muntanya)

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=42874

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Hi ha coses, que a  quasi 90 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que la Marededéu elevi a l’altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!


divendres, 23 de gener del 2026

EL PROJECTE D’UN EDIFICI ESCOLAR DE JOSEP MARIA CLARET RUBIRA PER A TERRADES ES VA REALITZAR?. EN TENIU IMATGES?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39706

Edifici que es coneix com les Escoles i que segons fonts de l'Ajuntament fou construït a principis de segle, probablement entre 1914-1915.

Es tractava d'un edifici en cantonada de planta baixa i pis. Aquell immoble té obertures allindades que en el pis donen a una balconada correguda.



L'edifici actualment (2004) acull la seu de l'Ajuntament i el Jutjat de Pau al primer pis, i el dispensari mèdic i l'oficina de correus a la planta baixa.

L’any 1955 hi ha un  projecte de Josep Maria Claret Rubira d'escola i vivenda per el mestre. No  en trobava imatges,  ho preguntarem a l’Ajuntament  ajuntament@terrades.cat


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=8&pos=80

 

dimecres, 21 de gener del 2026

ESGLÉSIA DELS TORTS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-dels-torts-la-jonquera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19760

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Jonquera&page=4&pos=32

https://www.infojonquera.cat/article/28741/sant-julia-dels-torts

L’església de Sant Julià dels Torts era la parròquia del poblat d’aquest nom, format per masies escampades pels vessants pirinencs, entre el coll del Portell i el coll de Panissars. És emplaçada en un replà enlairat, un excel·lent mirador vers migdia, llevant i tramuntana. Fou bastida damunt una penya granítica, al caire d’un cingle. Al lloc predomina el bosc d’alzines sureres.






L’església de Sant Julià dels Torts romania abandonada. En 1978-80 els grups de recuperació del patrimoni del Centre Excursionista Jonquerenc i el Grup d’Art i Treball de la Jonquera aconseguiren realitzar una senzilla consolidació de la teulada, la neteja de l’interior i de l’entorn de l’església i l’arranjament del camí. Hom hi celebra un aplec anual

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Sant Julià   elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Caligula / Trump  havia deixat anar la seva frase com qui llença una maledicció: " Espanya ha de ser castigada” per no arribar al 5% del PIB en despesa militar. El 18. 1.2026 a centenars de quilòmetres, dos trens es cruspien l’un a l’altre en una recta impossible d’Adamuz, entre ferralla i foc, com si alguna cosa molt antiga i fosca hagués despertat sota les vies

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans. 

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 17 de gener del 2026

PONT DE LA PLANA . LA CAVA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIINEUS

 

El pont de la Plana de Cava és un pont d'un sol ull en arc de mig punt rebaixat, recolzat sobre dos penyals i suspès a una alçada de cinc metres sobre la llera del riu de Cava. El pont, que permet el pas del riu del camí que enllaça els pobles de Cava i d'Ansovell, presenta un parament a base de carreuons toscament desbastats i units amb morter de calç i amb una disposició totalment irregular, a excepció de les lloses que formen l'arc, les quals estan disposades de forma radial. No hi ha cap mena de passamà ni de separació entre el nivell de pas i les vores del pont.

 


La memòria oral dels pobles de Cava i d'Ansovell recull la notable antiguitat del pont, del qual no hi ha constància que hagués estat afectat per cap aiguat, cosa que el faria anterior al segle XX i en conseqüència el pont més antic que resta dempeus de tot el municipi. Així mateix, es recorda que abans que hi hagués les carreteres actuals, és a dir, abans dels anys cinquanta del segle XX, el pont permetia el pas del riu a l'únic camí que unia els pobles de Cava i d'Ansovell, dos pobles que, junt amb el Querforadat, són els que configuren el municipi de Cava. Traginers, pagesos, soldats, contrabandistes o, simplement, gent que anava a festes majors o a atendre altres imperatius de caràcter social, havien fet ús d'aquest pont.

 

Actualment, i després d'uns anys en desús, el pas d'un sender de gran reconegut i l'arranjament recent de l'antic camí permet la seva recuperació com a lloc de trànsit habitualment per al desenvolupament d'activitats recreatives com l'excursionisme o el senderisme.

divendres, 16 de gener del 2026

CAPELLA DE SANT MIQUEL, AL MAS HOMÒNIM. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-de-sant-miquel-alas-i-cerc

La capella de San Miquel Arcàngel , quasi bé tota refeta, és de planta sensiblement rectangular encapçalada per un absis semicircular en què l’eix queda entregirat, seguint els plecs de degradació. La nau és coberta amb fusta, mentre que l’absis és de volta de quart d’esfera. La teulada de llicorella de la nau queda uns metres més alta que la de l’absis. L’única finestra de doble esqueixada està centrada en l’absis. La porta d’accés està a la façana de ponent, on hi ha també el campanar de cadireta d’un ull també refet. La part reformada es nota per l’aparell de carreus més grans i de color més clar que els primitius, i també en les filades que no es mantenen gaire a la façana de ponent. El pendent de la nova teulada és escàs, la qual cosa fa un efecte estrany

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15452

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  la retratava l’any 1987



Si existeixen , ens agradarà rebre un exemplar dels Goig a l’email castellardiari@gmail.com

 A la dècada dels 80 del segle XX, quan l’Antonio Moras Navarro desenvolupava la seva tasca,  el despoblament dels petits nuclis assolia proporcions estratosfèriques.

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 9 de gener del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ARCAVELL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Arcavell és una entitat de població del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell. Amb la Farga de Moles forma l'entitat municipal descentralitzada d'Arcavell i la Farga de Moles.

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1988,  la capella advocada a Sant Antoni de Pàdua, de la que deia; edifici religiós, actualment sense culte i amb progressiu deteriorament.





 Consta d'una nau coberta amb fusta.

 L'entrada al presbiteri està coberta amb un arc apuntat.

La porta exterior és sota porxada, per sota de la qual passa un camí.

Exteriorment és coberta amb lloses de pissarra.

L’enciclopèdia catalana no fa esment d’aquesta capella:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/arcavell

Tampoc la wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arcavell

Consultarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín), i  a l’arxiu Diocesà,  arxiudiocesa@bisbaturgell.org ,  esperem rebre la  confirmació de l’existència d’una capella advocada a Sant Antoni de Pàdua a Arcavell.  Llevat de les imatges i dades de l’Antonio Moras Navarro , no hi ha cap altra informació relativa a aquesta capella.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15827

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín) en el que el Josep Sansalvador i Castellet, arxiver responsable de l’Arxiu Gavín i excel·lent fotògraf de Patrimoni em deia; si, almenys l'any 1998 jo encara la vaig fotografiar sencera, però sense culte.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Antoni de Pàdua i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels arcavellencs, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA  , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern