FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES

 De la història de la Colònia Vidal al terme de Puig-reig, llegia a la part ‘històrica, que l’any 1917 aquesta família es desfeia dels Comtals; la finca era venuda als germans Pere i Ramon Escofet, que van instal•lar una filatura i una explotació agrícola.

De la ‘Història de la Colònia dels Comtals’, l'any 1918, estant la colònia en mans de la família Bach, es construeix la nova fabrica - els Pere i Ramon Escofet, son en realitat els BACH Escofet- . Curiosament el celler - mansió dels Bach a Sant Esteve de Sesrovires es va començar a construir l’any 1918, i l’arquitecte era Josep Sala Comas, fill del també arquitecte Emili Sala Cortés.

És possible que la fàbrica dels Comtals, i fins la mateixa remodelació de la Torre de l’Amo, siguin obra de Josep Sala Comas ?.

Havia fet gestions a l’Arxiu del Bages, i l’Ajuntament de Manresa per esbrinar a qui devem – a nivell tècnic – ambdós edificis, i dissortadament no trobàvem en lloc i altre cap resposta, cal recordar aquí ultra la menor exigència documental en les primeres dècades del segle XX, que el REINO DE ESPAÑA patia un conflicte bèl•lic –particularment acarnissat a Catalunya - per l’alçament militar dels feixistes contra el Govern de la II República que havia estat escollit democràticament. Alguns documents van ser destruïts, altres considerats boti de guerra, confiscats i traslladats a Salamanca i/o al patrimoni particular d’algun dels capitostos del Régimen.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions en la línia de recuperar ña memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog MODERNISME,  em feia un comentari, Bon dia referent a FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES: la fàbrica és de l'Emili Sala Cortes   (1916) i la Torre de l'Amo del seu fill, Josep Sala Comas ,  del 1945.

Apa et podríem donar els 3 punts perquè la teva atribució era fidedigna

Em sento afalagat, gràcies Valentí ! 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERVES, ADVOCADA A SANT FRUITÓS. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/977

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/11/in-memoriam-ermita-de-santa-llucia.html?m=1

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-fruitos-de-perves-el-pont-de-suert

de l’església parroquial  de Perves no s’ha localitzat cap referència històrica d’època medieval fins a l’actualitat; tanmateix el seu titular, sant Fruitós, posa en evidència que l’església té un origen molt antic, i, per tant, no hi ha dubte que ja existia a l’època romànica, tot i que l’edifici actual correspon a un tipus de construcció bastida o modificada dins l’estil barroc, amb un airós campanar octagonal.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16128

Pertangué al bisbat de Lleida, dins la diòcesi del qual encara es manté avui dia

 

L’emblemàtic Crist de Perves datat al segle XIII i conservat al Museu Episcopal de Lleida, és un cas documentat d’espoli per part del Bisbat que es va trobar amb una  forts oposició veïnal, ja que a finals dels anys seixanta, davant de la comitiva procedent del Museu Diocesà de Lleida, un veí va travessar el seu tractor per evitar l’espoli, tot i això, la peça ha acabat formant part del fons del museu.

Quan al topònim; VILLAS PÈRVIAS '[redol de] masies travessades per un carni', que és  la descripció d'aquest llogaret

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31307

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Fruitós t i tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAN. CAPELLA DE LA TORRE DE CADELLS, ADVOCADA A SANTA ANNA, AVIA DE JESÚS I MARE DE LA VERGE MARIA. BELLVER DE CERDANYA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-o-casa-forta-de-cadell-bellver-de-cerdanya

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8915/rec/1

               

Josep, Salvany i Blanch, (  1866-1929 ) retratava l’any 1924,  la Capella de Santa Anna de la Torre de Cadells, de la que a dia d’avui  només en resta un mur exterior, situat al costat esquerre del portal d'entrada a l'era del mas. Per la part interior hi ha una dependència que ha estat reconstruïda diverses vegades, quedant desfigurada la seva estructura primitiva.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Bellver de Cerdanya s’assolia al cens de 1857 amb 2913 ànimes, el sòl s’assolia al cens de 1996 amb  1.483 veïns i es tancava l’exercici 2024 amb 2260 habitants de dret.  El model econòmic basat amb la pagesia, la ramaderia ,..,  ha donat pas a una creixent activitat de serveis turístics. 

Que Santa Anna   elevi a l’Altíssim la pregaria dels bellverencs ,  santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins,  pagesos,  ramaders, pescdors, --, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SARROCA DE BAÉN O DE PERAMEA, ADVOCADA A SANT ROC. EL PALLARS SOBIRÀ .

 Llegia  que  Sant Roc de Sarroca de Baén o antigament Sarroca de Peramea , és l'església de l'antiga caseria de Sarroca, de l'antic terme municipal de Baén, i de l'actual de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situada a la mateixa caseria, ara simplement masia, de Sarroca. Edificada a l'edat moderna i depenent de Sant Andreu de Baén, es tracta de una capella petita, d'una sola nau i amb absis quadrat, sense destacar del conjunt.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1178

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels goigs al’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible imatges del interior de la capella. 

Parlar del Pallars sobirà, es recordar al  “ Carnicer del Pallars “ 

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Com el sàtrapa, moria al llit, possiblement amb tot el cerimonial de l’església nacional catòlica 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró,  groller, inapropiat, deliberament , incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que sant Roc    elevi a l’Altíssim la pregaria dels   pallaresos,  cabanellencs ,   ordiencs ,  camarasíns,   santmiquelencs,    vilallerencs, , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, pagesos, ramaders, pescadors,...,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRACIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA CIRERA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Entre els anys 1989 i 1990 les runes de l'església van ser consolidades, engegant un projecte de desbrossament i neteja amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb la Diputació de Girona i la participació del Grup d'art i Treball del Centre Excursionista de Figueres, seguint la direcció de l'arquitecta Maria Dolors Llorà i Dalmau. Posteriorment a inicis dels anys noranta es projectà una restauració, si més no original, donat que s'aixecaren els murs perimetrals emprant ampolles de vidre lligades amb morter

https://www.emporda.info/comarca/2024/12/07/whisky-fe-restauracio-insolita-pol-turistic-cabanelles-112267699.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-la-cirera-cabanelles

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae09cire.htm

https://www.facebook.com/GASMOUNTAIN/posts/el-mas-de-la-cirera-a-cabanelles-conserva-el-nom-dun-lloc-esmentat-en-documents-/1059759049493325/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que l'arcàngel sant Miquel   elevi a l’Altíssim la pregaria dels cabanellencs ,   ordiencs ,  camarasíns,   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, pagesos, ramaders, pescadors,...,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRACIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL CERDANYÈS, ADVOCADA A SANT SEBASTIÀ. LA BARONIA DE RIALB . LA NOGUERA.

 El sostre demogràfic de la Baronia de Rialb, s’assolia al cens de 1857 amb 1665 habitants,  a Catalunya en aquella  data consten 1.652.291,  de les quals 235 060 vivien a Barcelona.

A darreries de l’any 2024 consten a Barcelona  1.702.547 habitants de dret, la població de Catalunya a 1 de gener de 2025 és de 8.113.490 habitants, i a la Baronia de Rialb , tancaven l’any 2024 amb 231 ànimes, en un terme de 145,1 km² , pràcticament igual que tota la comarca del Barcelonès, 145,8 km² , que compren les ciutats de Badalona, Barcelona,  l’Hospitalet de Llobregat, San Adrià del Besos i Santa Coloma de Gramenet

El Patrimoni històric de la Baronia de Rialb, supera amb escreix el de la Comarca del Barcelonès, i el seu abandó és una mostra més de l’abandó secular de la Catalunya interior.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sebastia-de-cerdanyes-la-baronia-de-rialb?fbclid=IwY2xjawNe7WBleHRuA2FlbQIxMQABHuOHqyFGunp4au2FwB5P8DpussMELFyf6D2FyAPtm85SqZOVkIQUsvHpRBjT_aem_bjYSj_du1-LTmxB2LlFoNg

https://www.baroniarialb.cat/portfolio-items/sant-sebastia-de-cerdanyes/

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges: El perjudici, hi ha milers de pàgines amb enllaços a Patrimoni Gencat, és d'una magnitud semblant a l'espoli de Sixena.  Un èxit més dels enemics de Catalunya 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25278

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat. Esperem que el Parlament esbrini  que està passant consultes@parlament.cat  ,  i que la premsa ho controli cultura@ara.cat , redaccion@lavanguardia.es

Llegia de l’església del Cerdanyès, advocada a Sant Sebastià ; edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó (només se'n conserva la meitat de llevant), de perfil semicircular que arrenca d'uns arcs formers, de dimensions molt desiguals. La porta, en molt mal estat, devia ser de mig punt. A llevant, l'absis semicircular s'obre directament a la nau i és precedit per un tram on la nau s'eixampla. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que hi ha a la façana sud, però de proporcions molt diferents, la qual cosa evidencia la complexitat de les fases constructives de l'edifici. Trobem una gran varietat d'aparells constructius: els murs perimetrals són de reble irregular, terç inferior que és de pedra seca, al mur nord hi ha algunes filades d'aparell d'espiga... La primera fase de l'església es podria datar de finals del segle X i inicis del segle XI, lluny dels plantejaments llombards.

Fotografies. Isidre Blanc 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com,  castellardiari@proton.me 

Seguirem publicant edificis religiosos de la Baronia de Rialb: 

MAREDEDÉU DEL CASTELL DE  SALINOVES.  LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2025/10/marededeu-del-castell-de-salinoves-la.html

ESGLÉSIA DEL MAS PALOU DE LA BARONIA DE RIALB, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/03/esglesia-del-mas-palou-de-la-baronia-de.html?m=0

ERMITA DE SANT MARC. PALLEROLS. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/10/ermita-de-sant-marc-pallerols-la.html

ESGLÉSIA DE RAMONEDA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/10/esglesia-de-ramoneda-advocada-la.html

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DEL MAS BARAT. EL PUIG DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/12/esglesia-de-sant-salvador-del-mas-barat.html

HERETAT DE GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/07/heretat-de-guardia-baronia-de-rialb-la.html

LA METAMORFOSI DE SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. LA BARONIA DE RIALBS. LA NOGUERA. LLEIDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/la-metamorfosi-de-santa-eulalia-de.html

SANT SADURNÍ DE BELLFORT. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/10/sant-sadurni-de-bellfort-la-baronia-de.html

CAPELLA DE L’APÒSTOL SANT PERE. MAS DEL SOLER. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/capella-de-lapostol-sant-pere-mas-del.html

Fèiem també recerca dels edificis que havien aixoplugat les escoles,  a la Baronia de Rialb, hi ha molt a veure i viure.

Que sant Sebastià  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE RAMONEDA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

 

https://www.baroniarialb.cat/es/portfolio-items/santa-maria-de-ramoneda/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-ramoneda-la-baronia-de-rialb

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25270

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat.  Amb còpia a consultes@parlament.cat

L’ església de Ramoneda, advocada a la Marededéu, mal dita  Santa Maria , per la nefanda influencia dels nostres botxins es troba sola, enlairada i amb el clos del cementiri adossat a l'angle sud-oest.

És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, que arrenca de pilastres rectangulars, amb impostes bisellades. L'absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada, es precedit per un arc presbiteral, actualment paredat que el converteix en sagristia. Al mur nord s'obre un petit absis semicircular que es mostra exteriorment con una protuberància. Trobem altres edificis d'aquesta contrada que també tenen aquesta mena d'absis lateral, n'hi ha a la serra de Comiols i a la mateixa Baronia de Rialb. La porta, a migdia, és resolta amb un arc de mig punt. A ponent es dreça un campanar d'espadanya, d'un ull. Els murs de l'absis tenen motius llombards: lesenes sobre un sòcol. L'interior és arrebossat i el parament és de carreuons ben escairats, disposats ordenadament en filades. Es tracta d'un edifici propi del s. XI que mostra formes pròpies de l'evolució de l'arquitectura llombarda.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges del interior de l’església a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

Anirem publicant la resta de capelles de la Baronia de Rialb, i agrairem als que encara viuen en aquell indret la tramesa d'imatges   a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

El sostre demogràfic de la Baronia de Rialb, s’assolia al cens de 1857 amb 1665 habitants,  a Catalunya en aquella  data consten 1.652.291,  de les quals 235 060 vivien a Barcelona.

A darreries de l’any 2024 consten a Barcelona   1.702.547 habitants de dret, la població de Catalunya a 1 de gener de 2025 és de 8.113.490 habitants, i a la Baronia de Rialb , tancaven l’any 2024 amb 231 ànimes, en un terme de 145,1 km² , pràcticament igual que tota la comarca del Barcelonès, 145,8 km² , que compren les ciutats de Badalona, Barcelona,  l’Hospitalet de Llobregat, San Adrià del Besos i Santa Coloma de Gramenet

El Patrimoni històric de la Baronia de Rialb, supera amb escreix el de la Comarca del Barcelonès, i el seu abandó és una mostra més de l’abandó secular de la Catalunya interior. 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/10/ermita-de-sant-marc-pallerols-la.html

Que la Marededéu,  sant Marc, l'arcàngel Sant Miquel i tot l'estol celestial elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

LES CASES MODERNISTES DEL MESTRE D'OBRES RAFEL ESTANY CASALS AL CARRER DEL SOL. SABADELL

 No consta cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest conjunt de cases a la primera dècada del segle XX http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/016-A.htm

La descripció tècnica ens diu ; conjunt de sis habitatges arrenglerats, entre mitgeres, de planta baixa i pis. Estan agrupats en parelles formant tres variants de façana, les quals estan arrebossades i estan ornamentades amb elements de caràcter modernista. Cal destacar les reixes de ferro forjat, fusteries i persianes ja que pertanyen al projecte inicial.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me 

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar un enllaç:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sabadell/tots/cases-5

L'autor va ser el mestre d'obres - (Estudis a Anglaterra - 1871 )  Rafel Estany Casals ( 1851 + Sabadell   31.12.1917 ) 

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LOURDES. SANT QUIRZE DE BESORA. EL BISAURA. OSONA

 

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-capella-de-la-mare-de-deu-de-lourdes-a-sant-quirze-de-besora/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes

El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la "gruta" o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la "capella" en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la "cova de la Troballa" i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/02/goigs-la-mare-de-deu-de-lourdes-sant.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededéu, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BENANTE, ADVOCADA A SANT LLISER. ESTERRÍ DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ

 

En la visita pastoral de l'any 1758 constava com una capella de Sant Julià d'Arròs.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1017

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lliser-de-benante-esterri-de-cardos

https://poblesabandonats.cat/fitxes/1018

https://esterricardos.ddl.net/album/benante

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2199_SLliserBenante/SLliserBenante.htm

Si existeixen, ens agradarà rebre  un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me , i si fos possible, imatges del interior de l'església. 

 

Ens agradarà tenir noticia d’aquesta casa de Benante.

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/10451/207/20231125-111345-1701087291-72321.jpg

El sostre demogràfic d'Esterri s'assolia al cens de 1877 amb 315 ànimes, es tancava l'exercici 2024 amb 63 habitants de dret. Només un govern honest, la República Catalana, podria revertir o almenys intentar-ho aquest abandó tràgic. 

Parlar del Pallars, SEMPRE en fa evocar al Carnicer del Pallars , que com la resta de criminals de Guerra NO VA respondre mai pels seus crims. 

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que sant Lliser  elevi  a l’Altíssim la pregaria dels esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

JOSEP MARIA CLARET RUBIRA VA SER L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA DEL CATALÀ DE L’ESTARTIT . TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDÀ JUSSÀ O L’EMPORDANET COM LI AGRADAVA AL JOSEP PLA CASADEVALL.

 

El Joan Dalmau JUscafresa m’enviava uns enllaços amb dades i imatges d’algunes de les escoles que hi va haver a l’Estartit, no trobava qui va ser l’autor de l’edifici de l’anomenada escola del Català, sou pregats e fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

En demanarem informació a l’email arxiu@torroella-estartit.cat

https://emporion.org/lestartit-mestres-i-alumnes-1859-2024/?fbclid=IwdGRzaANS7nVjbGNrA1LubmV4dG4DYWVtAjExAAEeRk0nQ24rspthkBd9b3d3-Dm5Ac_dko1OP45Yv08rTQyU_5XXudMvZLWAPfY_aem_anHndln4_tPxF9ng5fMQwg

https://emporion.org/lestartit-lescola-del-catala-i/?fbclid=IwdGRzaANS7iRjbGNrA1LuHmV4dG4DYWVtAjExAAEeoXeslJ0bGV2UOVhwd0Fz5xegzG9jmra7HIiBstlrM9QVWp7tC1pE4V_jDD4_aem_M7w7OHPNr9jiaHUrsZarqQ

https://emporion.org/lestartit-lescola-del-catala-ii/?fbclid=IwdGRzaANS7cNjbGNrA1LtsWV4dG4DYWVtAjExAAEe8gIyIAYNRqXF2CktLc01gkxDGAjig0b9C2l8AqReSSgEJ4PxdCSEGOL0bX4_aem_dRlWNlt7JYlL4lsWnPWXnA

https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-portitxol/m%C3%A9s-informaci%C3%B3/la-nostra-hist%C3%B2ria

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. arxiuh.gir@coac.cat 

El Sr Jose Antonio Quintana Campos ,  autor del llibre L´ESTARTIT. Mestres i Alumnes (1859-2024), estima que  el projecte de les escoles hauria d’estar a l’Arxiu de la Diputació de Girona.

Acta del Plenari de data 14-08-1959, parla d´haver rebut a l´ajuntament el projecte de l´arquitecte Sr. Josep Maria Claret Rubira (1908-1988)   El constructor va ser un tal Camós de Girona.

https://www.tdx.cat/handle/10803/7857#page=512

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

TENIU MÉS DADES DEL CRIST DEL SAGRAT COR D’ALGUAIRE?. EL SEGRIÀ.

 

Mn. Antonio Fontova Vilamajó (Castelló de Farfanya, 1930 + 2007 ) va ser el promotor de la imatge del Crist del Sagrat Cor d’Alguaire,  que s’encarregava l’any 1966 a un taller – sense cap dada d’identificació, com calia esperar d’aquella època “ fosca “-  d’Olot, ens agradarà tenir-ne noticia,  a l’email castellardiari@gmail.com, així com  dels que duien a terme la restauració desprès que un llamp partís la imatge

Francesc Tamarit Culleres (1943- 2024) va ser l'autor de la restauració l'any 1998 

https://www.territoridevalor.cat/descarrega-de-materials/2-alguaire-cartolina-a5.pdf

https://www.alguaire.cat/cultura/revista-cercavila/cercavila_96.pdf

https://www.alguaire.cat/cultura/revista-cercavila/cercavila_96.pdf

https://www.territoridevalor.cat/descarrega-de-materials/2-alguaire-estovalla-a3.pdf

https://www.territoridevalor.cat/descarrega-de-materials/2-alguaire-cartolina-a5.pdf

Entenem la incúria informativa, som al REINO DE ESPAÑA, i tot el que ens pugui perjudicar, els encanta.

Em deixaven un comentari – que no reproduiré -, al que contestava; La llengua castellana, rica i melodiosa, brolla amb una elegància antiga que enamora l’oïda i omple de matisos el pensament. És culta, subtil, capaç de vestir la poesia més alta i la prosa més clara. Dissortadament, massa sovint cau en mans de qui la maltracta amb parla grollera i tavernària, oblidant la seva noble essència i el seu valor com a tresor literari i cultural.

 Que el Crist del Sagrat Cor  , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern