El juny de l’any 2006, l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, El Camp
jussà de Tarragona, 1.1.1951 ) retratava a vista d’ocell, el Pou, des de la casa des del Serrat de la Codina.
https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=14
L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava
el Pou, l’any 1932, per al Fons Estudi de la Masia Catalana. S’inclou erròniament al terme de Sant Quirze
de Safaja.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1421/rec/6
El Mapa de Patrimoni ens diu del Pou; Conjunt d'edificacions formades per
una torre, una masia, una font, una petita capella advocada a la Marededéu dels
Dolors i diverses dependències agrícola ramaderes, en un recinte tancat.
L'accés al mas es fa per dues portes rectangulars, situades al nord i al
nord oest, de dimensions considerables i que permeten accedir a un petit pati
on es distribueixen les edificacions esmentades.
La torre presenta una estructura rectangular organitzada en planta baixa i
quatre pisos acabats amb una coberta a quatre vents de teula aràbiga. La
tècnica constructiva d'aquest edifici es basa en l'ús de carreus ben treballats
i de mida mitjà lligats amb argamassa i arrebossat a sobre imitant el carreu.
Als extrems s'hi troben pedres cantoneres de mesura homogènia i ben encaixades. Les obertures es
disposen de forma vertical i simètrica emmarcades per llindes de pedra local
treballada i una lleixa formada per un bloc de pedra treballat en tres
motllures a les quatre façanes de la torre. Les obertures del darrer pis o les
golfes són de dimensions més reduïdes i quadrangulars, sense lleixa. L'accés es
fa per una porta rectangular, també emmarcada per una llinda a la qual
s'accedeix per una petita escalinata i un replà. Les diverses reformes
realitzades en aquest edifici van portar a la modificació de les obertures del
primer pis que van passar a ser de dimensions reduïdes. Les funcions de caire
defensiu de la torre es poden apreciar tant per la presència d’espitlleres
situades al segon pis de l'estructura com per la presència de quatre petits
canons a les cantonades superiors de l'edifici.
El mas o habitatge del Pou es troba adossat per la seva banda est a la
torre abans descrita. Es tracta d'un edifici rectangular amb entrada per les
façanes nord i oest i que s'organitza en planta baixa i dos pisos. El fet
d'estar construït sobre una lleugera pendent ha portat a la construcció d'una
sobre estructura o contrafort al voltant de la planta baixa de l'edifici. La
teulada és a doble vessant coberta amb teula aràbiga amb una doble cornisa i la
tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra poc treballada i lligada
amb argamassa, tenint com a principal element decoratiu les llindes de portes i
finestres. Les obertures de la masia es disposen en ordre simètric en tota l'estructura.
A la façana principal, a la planta baixa es disposa una porta quadrangular
emmarcada per llindes de pedra ben treballada i tres obertures. Al primer pis
es disposen tres balcons, les obertures dels quals són de forma rectangular
allargat i que es troben emmarcats per a la part superior per una llinda de
pedra ben treballada, i pedres cantoneres al voltant i una lleixa inferior
motllurada on es subjecta la barana. A la llinda de l'obertura central s'hi
troba esculpit en pedra un motiu ornamental circular i un rellotge de sol a
l'extrem sud. Mentre que el segon pis s'organitza en tres obertures de
dimensions mitjanes emmarcades, com a motiu decoratiu, amb pedra i amb una
petita lleixa, que a la central de les quals s'hi subjecta una barana.
Les obertures de la façana nord són de forma quadrangular, emmarcades amb
llindes de pedra amb un tractament senzill i dimensions més petites que a la
façana principal, seguint també cert ordre simètric.
Les construccions annexes dedicades a les tasques agrícoles i ramaderes es
disposen en dues ales construïdes a la cara est i nord del mas i en una
terrassa superior situada al nord-oest de la casa. Es tracta d'estructures
rectangulars de pedra lligada amb morter i coberta de fusta i teula utilitzades
principalment com estables per al bestiar.
Prop del mas el Pou es construïren entrat el segle XX unes escoles
públiques on hi anaven a col·legi els nens dels masos veïns.
Actualment aquest edifici ha perdut el seu ús, encara però conserva el nom
i la construcció característica. Ens agradaria rebre’n una imatge a l’email
castellardiari@gmail.com , ho havíem demanat a :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/07/in-memoriam-de-lescola-del-mas-del-pou.html
Està clar que el Patrimoni, la Memòria Històrica,... , son qüestions que “
queden bé “ en els discursos polítics, i que alhora no tenen dissortadament cap
atenció en el dia a dia, oi?.