IN MEMORIAM DE LA PRESÓ A L’ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ DELS ESCOLAPIS, AVUI ADVOCADA A L’IMMACULAT COR DE MARIA. SABADELL

Els edifici, com les persones, viuen – en ocasions – tràngols complicats, això li succeïa a l’església de Sant Agustí, que s’aixecava com a part del primer col·legi dels Escolapis a Sabadell.

http://laplega.escolapia.cat/2010/05/lescola-pia-de-sabadell.html

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/043-A.htm

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27661

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/in-memoriam-dels-escolapis-casa-de-la.html

El marquès de Ciutadilla, Antoni Cortès d’Andrade, donà davant notari el 26 d’abril de 1816 la seva casa, coneguda com casa Meca, per a col•legi: una pintura recorda aquesta donació tal com volgué el donant. La casa Meca estava al carrer del Pedregar a tocar del portal de Barcelona, mirant a l’est.
http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17625&Itemid=129

El 6 de maig de 1885 els escolapis lliuraren l’antiga casa Meca al marquès de Sentmenat i la resta quedà a mans de l’Ajuntament que convertí l’església de Sant Agustí en presó del partit i l’internat en Casa de la Vila.

L'any 1899 els claretians arriben a la ciutat de Sabadell. Com a fet important, aquell mateix any l'actual Església de l'Immaculat Cor de Maria passa a formar part del col·legi.

Els claretians són l'orde religiós catòlic dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians

Em sorprenia la lectura d’aquesta noticia: Gabriel Bracons Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - 21 de març de 1992) es va associar amb l'arquitecte olotí Pere Picola i Masdéu ( Olot, 1926 + Barcelona, 2-09-2008) https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2984005

El 1959 el Gremi de Fabricants construí escoles de primària seguint els plànols de Bracons - Picola a les barriades i les va mantenir. Demanà la col•laboració dels religiosos i religioses locals; els escolapis dirigiren durant deu anys les de Can Puigjaner, Els Marinals, Torre Romeu, Ca N’Oriac. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan fas recerca és molt fàcil que estirant d’algun fil, en ocasions t’acabis enredant, oi?. Per descomptat, cada resposta trobada, acostuma a plantejar noves preguntes.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM. DELS ESCOLAPIS A CASA DE LA VILA. SABADELL. CATALUNYA

Retratava la façana posterior de la Casa de la Vila de Sabadell construïda l’any 1900 per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (n. Sabadell, Barcelona; 1864 - f. Barcelona; 20 de setembre de 1928).

L’edifici fou construït el 1871 com a Institut Escolapi, pel mestre d'obres Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910 )

Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910 )

L'ensenyament de Mestre d'obres consistia en quatre anys de formació, i s'estudiaven les següents assignatures: topografia, geometria descriptiva, mecànica, materials de construcció, composició i part legal. Aquest ensenyament seguia la tradició neoclàssica. La nova burgesia optà per la renovació i per això nasqué l'Escola d'Arquitectura.

L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època.

Finalitzà definitivament el 1871.

El 1880 fou adquirit per a ser estatge de l'Ajuntament.

El 1885 fou reformat, retirant els grups escultòrics del frontó, format per alumnes, àngels i Sant Josep de Calassanç.

Imagino que deu existir alguna imatge o retrat d’aquell edifici dels Escolapis, agrairem que ens la feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1900 Juli Batllevell, fill de Gabriel Batllevell, continuà la reforma i construí la façana posterior.

Juli Batllevell i Arús (n. Sabadell, Barcelona; 1864 - f. Barcelona; 20 de setembre de 1928).

Patrimoni Gencat el descriu com un edifici civil de planta exempta, composat de baixos, pis i àtic. Façana principal plana, de la que sobresurt una balconada, situada sobre l'accés i coronada per un frontó sobre pilastres embegudes. La façana posterior, articulada, està flanquejada per dues torres de planta quadrada. A l'interior destaca l'escala imperial i a la planta noble la Sala dels Plens.

La versió dels Escolapis : http://laplega.escolapia.cat/2010/05/lescola-pia-de-sabadell.html

No fa esment del mestre d'obres Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910 ).

Quan a l’església dels Escolapis advocada a Sant Agustí , que posteriorment seria presó , i avui està dedicada a l'Immaculat Cor de Maria, fou obra de Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835). http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/viewFile/203716/280481

Ens agradarà aclarir l’autoria de l’escola ‘NOVA’ els escolapis; Miquel Garriga i Roca, (Alella, 1804 - Barcelona 1888), o Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910 )?.

Miquel Garriga i Roca, (Alella, 1804 - Barcelona 1888)

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Si dissortadament tanca el DIARI DE SABADELL, una MOLT BONA opció, fora endegar un DIARI DIGITAL DE SABADELL com per exemple http://blogscat.com/diariciutatblanes/ ; si esteu interessats en aquesta possibilitat poseu-vos en contacte amb blanesdiari@gmail.com
Redacció:

Rambla Joaquim Ruyra, 65, 1º-B, 17300 BLANES blanesdiari@gmail.com - 972 33 12 59 - 676 36 13 12

És un model d’èxit amb vocació d’implementar-se arreu de Catal

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DEL PASSEIG DE LA PLAÇA MAJOR 47-49?. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava una façana al Passeig de la Plaça Major de Sabadell 47-49 , aquest emblemàtic espai sembla condemnat a patir obres ‘perpetues’ d’ençà de la victòria dels sediciosos feixistes l’any 1939.

L’edifici veia desfilar per davant seu ‘ al paso alegre de la paz’ les tropes victorioses en la desigual lluita contra el govern LEGÍTIM de la II República, i també també, als que marxaven a l’exili, a la presó i/o a la mort.

No en sabia trobar raó a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell

Tampoc els amics de Pobles de Catalunya en fan esment :
http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081878

Jaume Manyosa, publica unes fotografies que situen la reforma que donarà lloc al boinder a la segona dècada del segle XX
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1699544593459099&set=p.1699544593459099&type=3&theater&ifg=1

M’agradaria MOLT tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu promotor i del seu autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,....,

Em deixaven notes al peu de la fotografia que donen per suposat que tota aquesta informació està a l’Arxiu d’Història de Sabadell. Això de ser cert, em planteja un dubte; perquè amb la tecnologia digital tota aquesta informació no és d’abast públic ?.

El Joaquim Tudela Torras, em deixa un comentari al Facebook ; l'any 1895 era propietat de Delfín Artós Mornau.

L'any 1922 el va comprar Joan Figueras.

L'any 1925 amb plànols del arquitecte Antoni Dauder es demana permís per aixecar el tercer pis i construir la tribuna.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com informació del cognom matern de l’arquitecte Antoni Dauder, i del lloc i data de naixement i traspàs.

El Valentí Pons Toujouse (Barcelona, 1962), autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un comentari , Antoni Darder i Marsà ( 1855 + 11 de abril de 1956)

https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/DarderMarsa/DarderMarsa_c.htm
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/12/08/pagina-25/32757743/pdf.html?search=Antonio%20Darder%20Marsa


Els blocs :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

Pretenen divulgar el patrimoni històric i/o artístic i natural de Catalunya; en algun moment col·laboràvem amb el DIARI DE SABADELL – les nostre contraportades han esdevingut objectes de col·lecció -, amb la Forja de Castellar del Vallès, i continuem fent-ho a entre altres a :

http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-histories-i-relats-11-per-antonio-mora-verges/

https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/25201/memoriam/escola/parroquial/sant/esteve/pujol/planes

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/7151/camins/sant/vicenc/castellet

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/12449/cronica/viatge/sant/joan/gali/cami/llucanes

http://www.lactual.cat/cat/notices/2018/02/mare-de-deu-de-les-arenes-28168.php

Nova Tàrrega.

El 3 de vuit. http://www.el3devuit.cat/

El Vallenc

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/

http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=217

La Tosca de Moià

.....

Per descomptat, qualsevol persona i/o mitjà interessat en divulgar el patrimoni històric i/o artístic i natural de Catalunya, pot comptar amb la nostra desinteressada col·laboració.

Us esperonem a afegir-vos a la nostra tasca, Sabadell, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

L’EDIFICI DE L’ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER I VILLAVECCHIA PER A LA CAJA DE AHORROS Y PENSIONES DE CATALUÑA Y BALEARES A SABADELL

Llegia que l’any 1921 es fa el primer projecte de l'arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954) que no es va realitzar, imaginem que el fet d’haver treballat al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya.

L’any 1923 s’inicia el de l‘arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) autor del Temple Expiatori del Tibidabo, pel que rebria aquest títol nobiliari pontifici creat justament l’any 1923 pel papa Pius XI.

Teniu imatges anteriors a la reforma ?. Ens agradarà rebre’n almenys una a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’any 1950 / Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) va reformar la façana i dos anys més tard s'afegí dues plantes i un àtic.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27673

Patrimoni Gencant ens diu ; Edifici neogòtic format per planta baixa, quatre plantes i una cinquena planta, on hi ha un àtic amb un terrat cobert de pèrgoles. La façana presenta una composició simètrica i presenta elements medievalistes com per exemple la finestra coronella del primer pis.

A la planta baixa hi ha grans finestres d'arc i columnes. Les obertures de la resta de la façana destaquen pel color del seu emmarcat. L'edifici està coronat per un grup escultòric de Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/033-A.htm

I la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell ; edifici plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa, quatre pisos i àtic, formant cantonada entre la plaça del Dr. Robert i el carrer del Pedregar. La planta baixa, ja des del seu origen fou destinada a oficina principal de la Caixa de Pensions a Sabadell. Façanes composades simètricament, amb el xamfrà fent la funció d’eix de simetria i alhora articula el conjunt. Destaca un grup escultòric de Frederic Marés situat a la part superior del xamfrà. L’edifici actual és el resultat de vàries remuntes realitzades en diferents intervencions.

L’Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d'arcs de reforç de la capella del Roser de l’església Arxiprestal de Sant Felix l'any 1910.

Antonio Mora Vergés

EL PATRIMONI IMMOBILIARI HISTÒRIC I ARTISTIC DE CASTELLAR DEL VALLÈS. LA CASA FRANCISCO TRUYOLS SAMPERE A LA CARRETERA DE SENTMENAT

Aprofito aquestes fredorades per ‘refrescar’ algunes de les edificacions singulars que malgrat el seu creixement exponencial conserva encara la Vila de Castellar del Vallès.

En aquesta ocasió en un sol viatge matava dos pardals, en primer lloc retratava la casa de la Carretera de Sentmenat, 108, a Castellar del Vallès.

El promotor fou Francisco Truyols Sampere , i el constructor el mestre d’obres Pere Costa Galceran, datada al voltant de l’any 1924.
Patrimoni Gencat explica que és una casa unifamiliar que consta de soterrani, planta baixa i golfes. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la línia de façana.

La façana mostra una composició simètrica, amb dues petites obertures d'arc escarser al soterrani, i tres obertures a la planta baixa. La porta d'accés és d'arc de mig punt i les dues finestres dels costats són d'arc carpanell molt rebaixat. Al pis de les golfes hi ha centrat un ull de bou i obertures amb perfil esglaonat als costats.

El coronament és format per dos petits ràfecs laterals i una motllura sinuosa a la part central.

Al vestíbul hi ha rajoles modernistes de temàtica floral.

Al costat hi ha la façana de la Casa Blai Blanquer Mecier que construïa – segons es recull a INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS - Jaume Puig (mestre d’obres) als voltants de l’any 1910.

Contràriament la pàgina : https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-blanquer l’atribueix al mestre d’obres Josep Graner i Prat, ( Casserres, Berguedà, 1844 - 1930 ).

Aquesta publicació recull com obra seva a Castellar del Vallès :

Tienda Anastasi Miralles
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/tienda-anastasi-miralles

casas Pau Comas Ríus
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/cal-palurdo

Casa Blanquer
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-blanquer

Ens agradarà rebre noticies del veritable autor, i de les proves que ho acrediten a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

TORRE VERNTALLAT D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA . CATALUNYA

L’Anna Maso Colldecarrera, explica que la casa del carrer Bisbe Vilanova, 19 - carrer Anselm Clavé , que figura com BURCH, és la Torre de Verntallat, antiga família Plana de Verntallat. El Sr. Rodríguez era vidu de la ultima pubilla Plana, i es va tornar a casar amb Carme Burch de Rocafiguera, filla de la Riba de Bianya.

Els fills d’aquest últim matrimoni la van vendre no fa gaires anys.

Patrimoni Gencat ens diu d’aquest edifici; casa situada al xamfrà del carrer Bisbe Vilanova i el carrer Anselm Clavé. Té planta rectangular i teulat a quatre aigües de teules vidriades, de color blau, sostingut per mènsules decorades i coronat per un carener en forma de cresta de terracota vidriada.

Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són en forma de balcó sostinguts per mènsules decorades amb motius vegetals estilitzats i baranes de fosa molt treballades.

Fotografia de Matias En Mais Castanyer

Cap dada del seu autor, podem suposar – això encara no està prohibit per l’article 155, oi?. - que sigui de l’arquitecte Joan Roca i Pinet ( Girona, Gironès, aprox. 1888 — Girona, Gironès, 1970), aquesta hipòtesis però, necessita que la construcció sigui posterior a l’any 1910, data en que Joan Roca i Pinet es titula.

Agrairem la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com , tant per completar les dades dels promotors, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs com qui va ser l’autor del projecte de l’edifici.

Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés.

LA NOVÍSSIMA. VILLA PEPITA. CALLDETENES. OSONA. CATALUNYA

Llegia que pels voltants de l'any 1909, la propietat fou adquirida per Pepita Sitges, veïna de Barcelona, que pensà en destinar l'antiga masia a casa d'estiueig, iniciant un procés de noves construccions amb marcat to historicista i modernista.

Trobava a l’hemeroteca de la Vanguardia que la Pepita Sitges era filla política de Salvador Pijuán Recaséns, que havia estat Contractista d’obres :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/07/pagina-2/33263827/pdf.html?search=Pepita+Sitges
Aquesta informació reforça la meva hipòtesis de que la reforma/reconstrucció de la casa es va encomanar a alguna figura de prestigi dins del món de l’arquitectura.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22501 Villa Pepita

Casa residencial adossada a ponent de la masia de la Novíssima. És de planta quadrada i coberta de manera diversa. La façana principal està situada vers ponent i a cada angle s'hi eleva una torre, la de la part dreta és de secció circular, de tres pisos i acabada amb merlets, mentre que el de l'esquerre és rectangular i també disposa de tres pisos, coberta de forma piramidal. Al centre de la façana s'hi obre un portal rectangular. A la part de tramuntana hi ha un altre portal d'accés. D'arc deprimit còncau, el qual correspon a la planta baixa de la torre quadrada. A l'esquerra d'aquesta hi ha un cos de galeries a nivell del primer pis cobert a tres vessants i adossades a la casa vella. És construïda en gres gris, arrebossada i decorada amb estucs, mentre els ràfecs són de rajola vidriada, així com les teules i els caps de les bigues que es troben decorades. Hi ha alguns elements decoratius de ferro forjat. També s'observa algun element de pedra artificial.

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08037

Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera.

Actualment la casa acull Estudi & Galeria d’art Abartium https://www.laventanadelarte.es/centro/estudio-and-galeria-de-arte-abartium/catalunya/calldetenes

Calldetenes, Osona. Barcelona , Catalunya , mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

L’HOTEL SUBUR DE SITGES I LA SEVA HISTÒRIA. EL GARRAF. CATALUNYA

Reprodueixo de : Nhttp://www.fihr.cat/684-l-hotel-subur-inicia-els-actes-del-seu-centenari/

El 20 de desembre del 1916 es va inaugurar l'Hotel Subur, considerat en aquell moment capdavanter en el sector hoteler i que ha esdevingut un referent en el món del turisme nacional i estatal.

Amb motiu del seu centenari, la família Matas Arnalot ha organitzat un seguit d'activitats que es van iniciar el dissabte 10 de desembre de 2016, al Saló d'or del Palau Maricel, amb la presentació del llibre Hotel Subur 1916-2016. Sitges. Cent anys d'història, d'Àngel Miguelsanz i Arnalot i Josep Maria Matas i Arnalot.

L'acte, presentat pel periodista Vicenç Morando Tarrés, es va iniciar amb la intervenció de Joan Maria Pujals Vallvé (Reus, 24 de juny de 1957), exconseller d'educació i cultura, que va recordar que “la història de l'Hotel Subur és la història d'unes famílies i d'una empresa, que alhora reuneixen la història de tot un país i de tot un món”. En aquest aspecte va oferir una mirada històrica sobre l'evolució del turisme a partir de la inauguració de l'hotel l'any 1916, molt paral·lela a l'evolució del sector turístic “l'any 1916 comença la història del que som, i amb una continuïtat, malgrat el que va esdevenir poc després amb la Guerra Civil i la postguerra. Els fonaments estaven posats, i amb perspectiva el segle XX va ser esplendorós, el segle d'or de la cultura catalana i el turisme català”. Lluís Permanyer Lladós (Barcelona, 1939), cronista de la ciutat de Barcelona, va parlar de la història de l'hotel, lligada a dues famílies, amb els emprenedors, Josep Urgell Vidal i Miquel Matas i Jorba, “en una època de desmemoria és molt important la idea d'haver fet aquest llibre, en què la història quedarà explicada i per sempre”. Àngel Miguelsanz Arnalot , coautor del llibre amb Josep Maria Matas Arnalot , va comentar que “el llibre està escrit des de dins de la família, des de dins de Sitges. L'Hotel Subur inicia la seva trajectòria a inicis del Segle XX, en una etapa transcendental, i va comptar amb un trident espectacular, l'artista Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931, l'alcalde de Sitges, Pau Barrabeig , que va aportar moltes coses a la ciutat, i Josep Urgell i Vidal ( Bellveí, Penedès jussà ( 31,08.1862 + ) , un emprenedor valent i amb visió de futur. Naixia el gran hotel turístic del país, i paral·lelament Sitges es va convertir en la població turística més important. Era un Sitges nou, amb empenta i essent la icona de les destinacions turístiques de Catalunya, gràcies a la col·laboració del sector públic i el privat”. Aquests cent anys es resumeixen en “l'accent del treball i l'esforç, la perseverança, la implicació i la visió del futur dels seus protagonistes: 39 anys amb la família Urgell, i 61 anys amb la família Matas. A través d'ells s'ha escrit un capítol important de la història de Sitges”. Josep Maria Matas Arnalot va elogiar “la saviesa d'Àngel Miguelsanz Arnalot ”, i va explicar el procés de realització del llibre, durant el qual s'ha trobat tanta documentació que “es podria preparar un altre llibre Si aquest s'ha centrat en la història de l'Hotel Subur, l'altre podria ser el de les històries de l'Hotel Subur”. L'alcalde Miquel Forns Fusté (Sitges, 7 de desembre del 1971), va dir que “estem on estem gràcies al nostre llegat. El llibre recorda que han estat cent anys d'un hotel referent en el sector turístic de Sitges i a Catalunya. Tot això gràcies a unes famílies que van veure en la nostra vila les condicions idònies per portar-ho a terme”. Forns va afirmar que “Sitges va ser i és pionera en el turisme nacional i estatal. Des de la fundació de l'hotel Subur hem estat capdavanters en l'àmbit turístic. Actualment, la nostra marca Sitges continua tenint un pes important en el panorama turístic. Hi van contribuir moltes coses, com el conjunt del Maricel, el Terramar, la façana marítima, i altres actuacions al llarg del Segle XX. Tot això sempre de la mà del sector privat i acompanyat del sector públic”. L'alcalde va continuar dient que “tenim molts reptes al davant, però no podem oblidar la història. Queda molt de recorregut per fer i l'objectiu ha de seguir posicionant Sitges al capdavant del sector turístic. Per això continuarem apostant pel turisme. És la nostra primera font de l'economia. Ens agrada ser un lloc cosmopolita, que fa possible que hi hagi un turisme sostenible, responsable i amb compromís social”. Finalment, va concloure la seva intervenció dient que “el més difícil no és arribar, sinó saber-se mantenir, i tot això es pot resumir en aquest llibre del centenari de l'hotel Subur”. L'acte va finalitzar amb la intervenció de Pere Bonet Ferrer , de Caves Freixenet, que va presentar el cava del centenari de l'Hotel Subur.

Següents activitats centenari Hotel Subur: - Divendres 16 de desembre, inauguració d'una exposició de l'Hostaleria, a l'edifici Miramar. - Dimarts 20 de desembre, a les 20.00 hores, al Saló d'Or del Palau de Maricel. Celebració de l'acte central de commemoració del Centenari de l'Hotel Subur.

Llegia que l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 1878-1938)va ser l’autor del projecte inicial.

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco que enderrocaven el govern LEGÍTIM de la II República, va caldre fer alguna cosa més que donar-li una mà de pintura, i com és mal costum arreu, no trobava cap dada cap dada del responsable tècnic.

Demanava informació a l’Hotel Subur , de l’autor de la ‘ transformació ‘ i rebia un email en el que em deien :

Bon dia,

En resposta al post del blog:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/melcior-vinyals-munoz-va-lautor-del.html

L'arquitecte va ser: Josep Maria Feliu Via

Font: Llibre commemoratiu del centenari HOTEL SUBUR 1916-2016, Sitges, Cent Anys d'Història.

Salutacions,

Hotel Subur

https://www.hotelsubur.com/ca/

Demanava – i espero rebre aviat – més dades d’aquest Josep Maria Feliu  Via al COAC [ Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya ]. En aquesta ‘especial situació’ que vivim/patim a Catalunya, sempre penses que l’explicació deu tenir relació amb l’aplicació de l’article 155 ,oi?.

Curiosament des del COAM [ Colegio de Arquitectos de Madrid ), em contestaven :

Estimado Antonio:

José María Feliú Vía nació el 1 de noviembre de 1928 y no tenemos constancia de su fallecimiento. Estudió en la República Popular China y su título es de 1957.

No tenemos datos de la construcción de este hotel en Sitges. En Madrid sólo tenemos una obra reseñada.

Un saludo.

És formidable que puguem entendre, i per tant , escriure i llegir en dues llengües, oí?. Sembla però, que als partits de l’eix del mal, això no els agrada.

Trobava un projecte dels arquitectes Josep Maria Feliu Via i Lluís Gelpi Vintró (1928 + Barcelona, 502.2016) ; La Clínica Pediàtrica Teknon , fundada l'any 1960 com establiment privat orientat a l’assistència mèdica, promogut pels prestigiosos cirurgians infantils Isidre Claret i Joan Picañol i els pediatres Angel Ballabriga, Francesc Llauradó, Enric Miralbell i Pérez del Pulgar
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/07/clinica-pediatrica-teknon-1960-1996.html

Voldria desvetllar la incògnita, Josep Maria Feliu, és/ era , Josep Maria Feliu Via ?. Teniu dades del lloc i data de naixement i si fos el cas del seu traspàs?. Espero les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA PRESÈNCIA AMATENT DE LES GERMANES CLARISSES DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA A TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), i facilitava al Joan Dalmau Juscafresa, algunes imatges del Convent de Nostra Senyora de la Divina Providència de les Germanes Clarisses. https://www.emporion.org/editorial-convemt/

Les Clarisses arribàvem a Torroella de Montgrí el 4 de setembre de 1858, i en marxaven el 18 d’octubre de 2015, per integrar-se al Convent de Reus, a la comarca del Camp jussà de Tarragona [ BAIX CAMP ].

En els 157 de presència es succeïen dues Repúbliques, convivien amb algunes dictablandas i moltes dictadures, assistien al naixement de la Mancomunitat de Catalunya, que faria desaparèixer Miguel Primer de Rivera i Orbaneja ( Jerez de la Frontera , 8 de gener de 1870 - París , 16 de març de 1930 ) militar espanyol que va exercir com dictador entre 1923 i 1930, perquè la seva existència posava de manifest a la resta del REINO DE ESPAÑA la intensa corrupció de les mal dites elits polítiques, veurien el restabliment de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions; durant el breu miratge de llibertat, democràcia, decència política i justícia social de la II República, i desprès de la mort ‘oficial’ del sàtrapa, els assassinats d’estat de Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, afusellat el 13 d'octubre de 1909 al castell de Montjuïc), Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) i tantes i tantes coses, oi amics lectors ?.

Durant uns anys compatibilitzaven la docència amb la meditació. Ens agradarà rebre imatges d’aquell període a l’email coneixercayalunya@gmail.com

Com a darrera mostra de la seva estima per Torroella, les Clarisses han ofert a la parròquia el seu patrimoni. Una superfície edificada de 1.300 metres quadrats entre el carrer dels Dolors, el carrer de la Farigola i el carrer del pintor Gimeno, que comprèn el convent on residien les monges, l’església, un jardí, una zona de treball. Un immoble molt ben conservat, extremadament cuidat, net, ornat amb senzillesa. Buit.
L’enciclopèdia catalana ens diu a l’entrada Clarissa de la Divina Providència: Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres (fundat el 1852), Torroella de Montgrí (1858), Reus (1866), la Vall d’Uixó (1894) i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona (1853), Vilanova i la Geltrú (1858), Mataró 1859), Banyoles (1862), Vinaròs (1878), Olot (1892) i l’Escala (1959)—. El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un monestir prop de Roses.

El temps s’endú amb la marxa de les Clarisses, una ‘Torroella de Montgrí’, ni millor, ni pitjor que l’actual.

L’Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol de 1875-Colliure, 22 de febrer de 1939), ho explicava de forma magistral i senzilla, en la seva llengua, que TOTHOM entén a Catalunya.

Pensem que caldria explicar de forma detallada la història de les Clarisses de la Divina Providència a Torroella de Montgrí, en tot cas voldríem que aquest no fos aquesta la darrera noticia de la seva presència per aquestes terres.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DEL MAS CASAMOR/CAN JAPOT, I DE CAN REDING DE L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia d’autor desconegut datada entre 1890 i 1929, ‘Vista del Mas Casamorta i del Mas Reding a l'Escala’
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6837/rec/38

Jacob Casquete, des d’una perspectiva diferent feia una fotografia l’any 2009 de de les dites ara , Can Japot, discoteca Bacus, club UP6, Can Calons; i Can Reding, Discoteca Obsession.

Patrimoni Gencat no recull la denominació ‘Casamorta’
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19526

CASA CAN JEPOT O CAN CALONS
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=5&pos=50

La masia de Can Jepot, forma, juntament amb Can Reding, el veïnat dels Recs. Els dos masos estan molt pròxims i ambdós estan fortificats amb torre i barbacana.

Mas format per un edifici principal i dependències auxiliars. El cos principal té la coberta de teula a dues vessants. La façana presenta porta d'accés per arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, i la resta d'obertures allindades. Cal destacar la finestra situada al damunt de la porta, amb ampit i motllura guardapols amb relleus figuratius. A l'angle esquerre de la façana destaca una garita cilíndrica recolzada en una base formada per tres cercles en degradació.

A més de garita, havia tingut torre de base quadrada com la que encara té el Mas Reding.

CASA CAN REDRINC O REDING
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=3&pos=24

Mas fortificat de grans dimensions, format per la casa i per una torre situada a la dreta. La casa és de planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. La porta d'accès és allindada, i la resta d'obertures, distribuïdes irregularment, són de dimensions i formes diverses.
La torre de planta quadrada està coronada per una atípica teulada de pavelló. S'hi conserven matacans (a la part superior), espitlleres i finestres decorades. A la part posterior de la torre s'hi adossen diversos cossos.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19527

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de “l’eix del mal” – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

El món agrícola en el que la masia era peça clau, és avui més que un somni, un malson per als propietaris rurals, que veuen com les administracions els deixen de costat.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com respecte d‘aquesta denominació ‘Casamorta’,.

La Roser Portell, em deixava un comentari; en referència a mas Calons dels masos del Rec de l'Escala, era de la família dels Casamor de Navata. http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-del-mas-casamortacan-japot.html

 

Potser una mala transcripció amb "t" final o una nomenada de l’època amb sarcasme, ha estat el motiu de transcriure-la com a "Casamorta".

Salutacions cordials,

EDIFICI DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDUSTRIA I NAVEGACIÓ DE TORTOSA. ANTIGA CASA BRUNET/BANÇ COMERCIAL DE BARCELONA/ACADÈMIA COTS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ [BAIX EBRE]. CATALUNYA

El Manuel Gálvez Barragan publica una fotografia de l’edifici que acull avui la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa , , situat Tortosa al carrer Cervantes, 7, cantonada, carrer . Teodor Gonzalez. Tortosa – L’Ebre jussà. (Baix Ebre).

http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Casa_Salvador_Brunet_i_Sala

Obra de Josep M. Vaquer Urquizú , m.o. de l’any 1913, aixecada per encàrrec de Salvador Brunet Sala , el Mapa de Recursos explia que és un edifici contundent, eclèctic i barroquitzant tant a l'interior -sobretot a l'escala- com a l'exterior. La casa trenca el pes del seu volum amb la decoració de les pilastres i els frontons que, amb les motllures i la cornisa superior, l'hi donen un cert dinamisme. La seva massa pètria dialoga amb la menys carregada Casa Segarra, de Pau Monguió Segura Monguió (nascut a Tarragona (Catalunya) el 10 de juliol de 1865 i mort a Barcelona el 21 de gener de 1956) , situada al xamfrà contrari, com a exemples de corrents paral·lels dins el Modernisme, l'un floral i més depurat, i l'altre absolutament ‘horror vacui’. Ambdues comparteixen el coronament amb balconadura i una tribuna-mirador, o boínder, al pis principal en el xamfrà.
L'edifici va ser dissenyat per a vivenda dels propietaris que van llogar els baixos al Banc Comercial de Barcelona.

Requisat en els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l pels anarquistes de la CNT-FAI, a la postguerra el va llogar l'Acadèmia Cots i en l'actualitat acull la Cambra de Comerç de Tortosa.

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DEL MAS DE LES MORERES DE CORNUDELLA DEL MONTSANT?. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ , del Priorat trobava 16 imatges, i encara almenys una, Can Figueras o Can March del Priorat al Veïnat de Clarà, correspon a la comarca del Maresme. A la Terra Alta , llevat d’error hi ha únicament dues imatges de Batea.

Em cridava l’atenció una fotografia de J. Dolçet – ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms i llo ci data de naixement i traspàs a l’email coneixercataunya@gmail.com .- datada entre 1890 i 1936, ‘Gent asseguda davant el Mas de les moreres de Cornudella’

Li devem a J. Dolçet un bon nombre d’imatges :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Dolcet,%20J./mode/exactdatada

Del mateix autor i presumiblement obtinguda en el mateix viatge hi ha una fotografia ‘Vista general de Can Casacuries’.

Del tot idèntica a la que avui il·lustra l’entrada de patrimoni Gencat del Mas de les Moreres, del que ens fan aquesta descripció ; Interessant edifici de planta quadrada, amb les parets orientades perfectament envers els quatre punts cardinals. S'integra perfectament dins el tipus III de la tipologia de l'arquitecte Josep Danés. Té planta baixa, entresol, pis i golfes. A la façana principal hi ha la porta, dovellada, amb un escut il·legible, dues finestretes a nivell d'entresol, tres balcons i un rellotge de sol al pis, en el que conta l’any 1864 , i tres finestres més a les golfes. Interiorment presenta una disposició racional, amb una escala central, il·luminada per una gran llumenera de secció octogonal, i tot un seguit de dependències laterals. La construcció presenta la particularitat de no emprar cap biga, sinó que es va fer ús de parets mestres i arcs de descàrrega.

L'edifici fou bastit el segle passat i emprat com a construcció auxiliar, amb trulls, malgrat que hom havia previst convertir-lo en el cos principal de la masia, deixant d'acabar la porta principal per una fase posterior. Sembla ser que més endavant es condicionà l'interior. Actualment és utilitzat com a segona residència.

Fotografia de Herodotptlomeu

Llegia a : http://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/343750/DLFE-27083.pdf/7dfe24ab-74bc-4ef5-8616-04bdfeb680bb

Mas de les Moreres, un mas preciós datat al segle XV i situat al peu del que havia estat l’antiga carretera de Cornudella a Reus.

El Mas de les Moreres és un dels masos més singulars que trobem encara habitats en aquesta zona de Montsant.

En ell, el celler de l’Era retorna l’activitat d’aquest mas documentat abans del 1670

Al bloc del Jaume Aguadé Bover ( Barcelona, 19.12.1953 ) http://www.vinsdecatalunya.org/2015/03/la-caseria-de-les-moreres.html
Ens diu;

.., si, com jo, teniu la sort que us convidin a visitar aquest mas— us adonareu que més que d'un mas individual, hem de parlar d'una autèntica caseria («aplec d'algunes cases que no arriba a formar un poble», (DCVB)). El nucli central està format per diversos masos i edificis —el Mas d'en Rodés, el Mas de Can Secúries i el mateix Mas de les Moreres, que sembla el cap i casal— i també hi ha una capella i dos cellers. Però, més enllà d'aquest nucli central, si seguim la vall de l'Arbolí aigües amunt, anirem trobant masos i masets —de la Garra, de la Maria Teresa, de l'Antònia, de l'Estanquer...— i fins a cinc molins. Tot sembla indicar, doncs, que podem parlar d'un autèntic veïnat, de la història del qual, lamentablement, no n'he pogut trobar gens d'informació.

No trobava cap dada ni imatge de la capella de la que en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), tampoc dissortadament de l’autor d’aquest edifici aixecat presumiblement l’any 1864

L’arquitecte Francisco Barba Masip (1815-1890) va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament de Cornudella del Montsant com ens explicaven a : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/ajuntament-de-cornudella-de-montsant.html

No hi ha en la biografia d’aquest arquitecte cap dada que ens permeti afirmar o negar la seva possible autoria :
http://www.adurcal.com/enlaces/mancomunidad/titulos/tuset/tarragona/francisco_barba_massip.htm

Tornarem a demanar informació a l’Ajuntament de Cornudella del Montsant.

Voldríem aclarir , si estem davant de les imatges del Mas de les Moreres (vell), i del Mas de les Moreres (nou); intueixo que en cap cas però tenim imatges de Can Casacuries, esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com la col·laboració dels cornudellencs, coneixedors de primera mà d’aquesta història.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA CASA NOVA DE L’ABADIA DE MONTSERRAT A LA GRANJA MALUQUER I A EDIFICI DE PISOS DE LLOGUER. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que a partir del 1507 el Monestir de Montserrat es comença a fer amb el Senyoriu d’Artesa de Segre, resultat del testament de Ramon Berenguer de Ribelles, de donacions diverses i de diverses adquisicions per part d’aquests monjos de l’ordre de Sant Benet. Prop de l’església parroquial i tocant a les muralles de la vila, a l’any 1548, els monjos construïren un gran casal d’estil plateresc, bastit amb carreus de pedra picada, a la que anomenaren Casa Nova. Aquest nom se li donà per diferenciar-la de l’antiga Casa Vella del Senyor a la que havia de substituir , situada a la plaça Major. Aquest casal a més de ser residència de l’abat de Montserrat, entre altres funcions, s’hi duia a terme la recaptació d’impostos i delmes.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4575/rec/3

Fotografia. Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) 

Amb aquesta construcció, com hem apuntat, la vila començà a créixer més enllà de les muralles. Fins aleshores era una vila emmurallada i delimitada exteriorment per un fossar, a la qual s’hi accedia per un únic portal, el portal de la Signa dels Molins, situat al final del carrer Carnisseries.

Amb la desamortització, l’edifici passà a denominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular de cognom Rodríguez. Fou l’any 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Eduard Maluquer de Tirrell (Barcelona, 10 d'agost de 1839 - 1915) i la Sra. Maria Anzizu i Girona, varen adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/10/14/pagina-2/33336595/pdf.html?search=MARIA%20ANZIZU

Fotografia [ca. 1915] Informació extreta de l'àlbum de l'EMC: Apel·latiu: La Granja. Situació: Antiga granja dels Monjos de Montserrat. Facilitada per: Arxiu Mas. Facilitada en: 1915

Fotografia de 1931. Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943)

l'any 1949 l’edifici és qualificat com BCIN, amb la protecció que això suposa.

 En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi  criminal que els guanyadors batejaren com ‘guerra civil’, i des de l’Església catòlica com CRUZADA, el soterrani va ser utilitzat com a refugi.

Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar.

 Quan es van fer les obres per adequar l’edifici a la seva actual utilitat, es va trobar la bomba.

Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer  Anzizu vengué a un particular l’històric edifici.

El nou propietari buidà totes les bigues de fusta de melis que es varen pagar a bon preu per l'alta qualitat d'aquest material, es varen redistribuir les estances del palau i es destruïren les finestres plateresques de la façana de l'edifici, tot això amb la finalitat de convertir aquesta joia arquitectònica en un bloc de pisos de lloguer.

Durant la dictadura franquista estava considerat com a mèrit patriòtic qualsevol acte que anés en detriment del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, aleshores i ara, era, aquesta  és la forma " políticament correcta"   de manifestar l'estimació vers el REINO DE ESPAÑA.

http://www.artesadesegre.net/patrimoni_perdut/la_granja.htm

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/558

http://www.lapalanca.cat/pdfs/14jul.pdf

Revisava la publicació  en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 

IN MEMORIAN DE CAN INGLADA DE TERRASSA. CAPELLA ROMÀNICA I NOVA ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Trobava una fotografia de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943) , datada l’any 1924, amb un peu que diu; Façana sud de Can Inglada i part de la Capella de Sant Cristòfol

Aquest Inglada esdevindrà Anglada ‘ por la gràcia de Dios’, com es recull a :
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/21/el-barri-de-ca-nanglada/

El 1933 es comencen a construir algunes cases al voltant de l’antiga masia i a principis dels anys 50 els camps de conreu de la masia ca n’Anglada es comencen a vendre com a solars per construir-hi cases per les persones que arriben a Terrassa a la recerca de feina. Moltes d’aquestes cases són autoconstruïdes pels mateixos immigrants.

El 1955 es crea la parròquia de Sant Cristòfol que comença les seves activitats a l’ermita de ca n’Anglada i en un barracó de fusta col•locat a la plaça.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/sant-cristofol-menna-de-ca-danglada.html

Gràcies a l’aportació d’un grup de ciutadans benemèrits el bisbat compra una illa de cases per construir-hi un complex parroquial, els plànols del qual s’encarreguen a l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixac ( Ripollet, 28 de setembre del 1905 + Terrassa, 24 de gener del 2003)
https://arquiterrassa.wordpress.com/2017/04/19/vapor-amat-al-servicio-del-arte/#more-6724

El 1959 es construeix la cripta de la futura església, gràcies a l’ajut de l’industrial Ramon Pont Canela , així com la sala d’actes del Centre Parroquial i es comencen a fer les processons de Setmana Santa de marcat estil andalús.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/05/10/pagina-24/32733277/pdf.html?search=Ramon%20Pont
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=PONT%20I%20CANELA,%20RAMON&indexSearch=MA_

http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/12/el-barri-de-ca-nanglada-i-la-parroquia_16.html

El 1958 es troba la sepultura romana de plom (Segle IV d.c.) i el 1960 es construeix el parvulari de Sant Cosme

El 1962 el barri sofreix els estralls de les rierades, especialment en la seva part sud-est al costat de la riera de les Arenes. Aquest any la masia de ca n’Anglada es cedida a les Germanes de l’Assumpció que s’hi instal•len per donar els seus serveis d’assistència social.

Josep Capdevila i Soldevila, publica la seva tesis molt ben fonamentada en la que es conclou que Sant Cristòfol i Sant Menna, foren una única persona, us en recomano MOLT la seva atenta lectura. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ I/O DE LA GARROLA DE CASTELLNOU DE BASSELLA. L’URGELL SOBIRA [ ALT URGELL ]. LLEIDA. CATALUNYA

Deixava una petició al face de Lleida :

Gent de Lleida. Ens podeu ajudar ?.

El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica aquesta església com :

Títol Ermita de Castellnou

Matèria Montferrer i Castellbò ; Segarra ; Catalunya ; Camins ; Ermites

Identifica la comarca com SEGARRA. quan Montferrer i Castellbó, estan a la comarca de l'ALT URGELL.

Existeix encara aquesta església ?.

En quin lloc està situada?

En sabeu l’advocació?.

Gràcies

Antonio Mora Vergés

Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana :

Castellnou de Bassella, al segle XIX formà municipi amb Bassella i la Clua d’Aguilar. En la reordenació municipal posterior, Castellnou de Bassella donà nom al municipi.

La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L’edifici, reformat a l’època barroca, sembla que és d’origen romànic. L’antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l’Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle XVII, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d’Aguilar de Bassella.

Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble.

Antoni Bartomeus i Casanovas ( Barcelona; 1856- Cadaqués, 1935)
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GGJ

Retratava l’any 1900 l’Església de la Mare de Déu de la Garrola [ Mare de Déu de l’Assumpció] amb un cementiri al costat. Castellnou de Bassella, Bassella, Alt Urgell, Catalunya

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/12885/rec/3

Identifico l’Ermita de Castellnou que retratava el Josep Salvany Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929 ] l’any 1923, com l’Església de la Mare de Déu de la Garrola [ Mare de Déu de l’Assumpció] amb un cementiri al costat, que retratava l’any 1900 l’Antoni Bartomeus i Casanovas ( Barcelona; 1856- Cadaqués, 1935).

I, així ho faré saber al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Recentment identificàvem també :

La Casa d’en VERNTALLAT a la Vall d‘en Bas.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html

I treballem en un parell d’esglésies de la comarca de l’Empordanet, Girona, Catalunya, i en una ermita de la Terra Alta, identificada – pensem que erròniament - com Sant Antoni de Vilalba dels Arcs.

El país té greus urgències per a resoldre en tots els àmbits, i malgrat la nostra feina no s’ha d’incloure dins d’aquest ‘paquet’, hem patit – i patim també - els efectes de l’article 155.

Esperem que la Mare de Déu de la Garrola porti davant del seu fill la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/93702

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

A LA MEMÒRIA DEL JOSEP SALVANY I BLANCH QUE RETRATAVA L’ANY 1912 LA CASA D’EN VERNTALLAT A PUIGPARDINES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya , trobava una imatge amb aquesta identificació :

Casa. Matèria Garrotxa ; Catalunya ; Arquitectura domèstica ; Façanes

Autor Josep Salvany i Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929)

El Matias En Mais em deixa un comentari a la pàgina Fotos Olot i la Garrotxa (Girona, Catalunya)

També s’anomena “la força de Verntallat” i va ser el lloc on va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat. Té un oratori dins la finca.

El fundador de la casa va ser Galceran de Puigpardines, un nét del qual, Antoni de Puigpardines, cap al 1300 va adoptar l’àlies de Verntallat. Amb el temps va prevaldre el nom Verntallat per sobre del de Puigpardines.

L’Anna Maso Colldecarrera, afegeix; La casa va ser venuda pels descendents de Verntallat. La va comprar la família Albert originaria de prop de Besalú, va adoptar el nom de la casa. Una pubilla va casar-se amb l’hereu del patrimoni Plana-Sabates i els descendents van portar el cognom Plana. la familia Verntallat-Plana, es va emparentar amb moltes famílies pairals de la comarca.

Ja en el segle XX, va passar a la família Rodriguez-Burch.

La pagina Patrimoni de la Garrotxa http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3478/ ens explica :

Casa de Francesc de Verntallat de la Nissaga dels Puigpardines, qui organitzà el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos.

Francesc de Verntallat (≈1420-1497) de la Nissaga dels Puigpardines, organitzà el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos. La seva constància i dots d’organització així com la seva diplomàcia van aconseguir de Ferran el Catòlic, la sentència arbitral de Guadalupe de 1486 que alliberà als pagesos catalans de la servitud i canvià la història social de Catalunya.

Verntallat és un personatge històric, no solament català sinó també europeu, ja que va aconseguir el que cap país d’Europa no havia aconseguit: l’alliberament dels serfs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa. Del mas de Verntallat, vora el terme de les Preses, amb una capella de la Mare de Déu dels Dolors de la que ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ens explica que és una antiga força i casa aloera que antigament havia estat possessió de la família de Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences que va ser nomenat vescomte d’Hostoles per Joan II. Es conservava encara a la primeria del segle XX el famós bosc de Verntallat, de grans roures, que es convertí després en camps de conreu.

http://www.francescdeverntallat.cat/biografia.html

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070207.xml

El vescomtat d’Hostoles és un títol nobiliari concedit l'any 1474 pel rei Joan II d'Aragó a Francesc de Verntallat, capità i conseller del rei, senyor del castell d'Hostoles (les Planes d'Hostoles). Ferran II - conegut com el sense fe - li retirà, anys després, aquests privilegis malgrat que l'havia ajudat a salvar-lo del setge de Girona. Començava a manifestar-se de forma indisimulada l’amor a Catalunya i als catalans; que dissortadament els segles següents renovarien de forma regular, i que l’1 d’octubre de 2017 tindria ocasió de veure el món sencer.

L’inefable M.Rajoy , el que recollia firmes contra Catalunya, afirmava en una entrevista :
https://politica.e-noticies.es/por-favor-echeme-aqui-una-firmita-contra-los-catalanes-69902.html
el sentiment espanyol «no va contra ningú» i «és integrador»
https://www.naciodigital.cat/noticia/147828/aix/definit/mariano/rajoy/sentiment/espanyol

L’article 155 aconsella deixar aquí la disquisició.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Al llarg dels anys i amb la col·laboració d’algunes olotins havia anat ‘recuperant’ algunes imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CENTRE OBRER D’OLOT EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES. OLOT. LA GARROTXA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-del-centre-obrer.html

IN MEMORIAM. OLOT I EL MESTRE RAMON CALM CLOTA. LA GARROTXA. GIRONA.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-olot-i-el-mestre-ramon-calm.html

IN MEMORIAM. ESTUDI DE LA SENYORA ROSA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-estudi-de-la-senyora-rosa.html

ESCOLES PIES D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/12/escoles-pies-dolot-la-garrotxa-girona.html

LA PROVINDÈNCIA D’OLOT. PREGUNTES
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/la-provindencia-dolot-preguntes.html

ESCOLES DE MARIA REINA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-de-maria-reina-olot-la-garrotxa.html

GRUP ESCOLAR MALAGRIDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/grup-escolar-malagrida-olot-la-garrotxa.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA TORRE CASTANYS EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html

IN MEMORIAM; DE L’ESCOLA CATÒLICA PELS OBRERS , AL CENTRE CULTURAL ELS CATÒLICS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/in-memoriam-de-lescola-catolica-pels.html

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI DE LLATINITAT I HUMANITATS DELS CARMELITES D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-del-collegi-de-llatinitat-i.html

Posava la paraula escola al cercador de :
http://imatgesgarrotxa.olot.cat/list.vm?o=&w=escola&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=210&lang=ca

I en una visió ràpida trobava :

Parvulari baixos de l'Hospital

Cor de Maria. Edifici.

Cor de Maria

Escola Malagrida

Escola Pia
http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-dolot.html

Institut

Caldrà afegir imatges i sobretot dades de la petita història d’aquestes escoles.

En quedem de ben segur més a la mateixa ciutat d’Olot, a la comarca de la Garrotxa, i a la resta de pobles i ciutats de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés