Estem en aquells dies en que una majoria de ciutadans visiten els cementiris.
Per la meva afecció , els veig en totes les èpoques de l’any, i en més d’una ocasió he tingut el dit al disparador de la màquina de retratar-ho, però finalment – fins al moment – no he recollit cap imatge d’aquest fenomen que anomeno d’okupació post mortem.
Els nínxols amb diferents alçades, 3 ,4, 5 nivells, son cosa comú en la majoria de fossars de Catalunya, i dissortadament no son poques les famílies, que pateixen uns ‘ veïns’ okupes en el nivell 1. Ja sabeu allò de col·locar flors a la vorera, en atuells de fang, plàstic, ....
Aquesta pràctica està ‘ tolerada’ per les Autoritats Municipals, malgrat tenir consciència de la seva il·legalitat. Pregunto, perquè en alguns cementiris es fan les voreres tant estretes ?.
Els usuaris dels nivells 2, 3, 4, 5 ...necessiten aquell espai per situar-li les escales.
El fet , més enllà de constatar el baix nivell de civilització de la nostra societat, i el desgovern absolut pel que fa a les petites coses de cada dia, ens retrata a tots. Uns per acció, els usuaris que de forma conscient okupen aquell espai públic deixant clar que es passen pel forro dels pantalons els drets de la resta de ciutadans, els ‘ perjudicats ‘ , que temorosos de les previsibles accions vandàliques que patirien les despulles dels seus familiars en el supòsit d’exercir de pròpia ma la justícia , – es a dir, llençar a les escombraries els atuells de fang, plàstic, amb flors que hi ha a la vorera - callen i atorguen; i finalment els empleats dels cementiris, que diuen ‘ no tenir instruccions’ , i les autoritats, Regidors, Alcaldes,... que prefereixen mirar cap un altre costat, amb l’esperança que aquest any també, el tema no acabo sortint en algun mitjà de comunicació.
Doncs ho sento, no posaré imatges a aquest relat, però el publicaré en tot els mitjans que m’ho permetin.
El redreçament ‘ moral’ de la nostra societat és una qüestió de la màxima urgència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada