dimarts, 30 de maig del 2023

CASA JOSEP MARTÍ CASALS. EL MASNOU. EL MARESME

 


El Ramon Parada Walker, publica una fotografia de la  Casa torre de Josep Marti (Can Millet) 1910, situada   a la Plaça de Catalunya, 13  del Masnou , la imatge  és anterior doncs a  transformació que duia a terme  l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravá (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - Barcelona, 7 de noviembre de 1919) per encàrrec de Josep Martí Casals (el Masnou, Maresme, 1858 - ?) i que convertiria  aquella casa pairal de tres plantes  ,  en una mansió modernista.




https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes


Quan a l’autoria de la transformació signa el plànol l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940), autor també de la transformació de l’edifici del  Casino del Masnou.


https://elmasnouterrademar.cat/arxiu/Roca_de_Xeix_30.pdf

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940)  i  Pere-Jordi Bassegoda i Musté (Barcelona, 7 de febrer de 1892 — Barcelona, 20 de setembre de 1988) pare i fill, foren successivament arquitectes municipals del Masnou.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-jordi-bassegoda-muste

El meu infinit agraïment al Valentí Pons Toujouse 

Es va remodelar la façana afegint-hi balcons i elements ornamentals.

 A l'interior, els salons es van omplir de rica decoració i mobiliari.

 Al menjador hi destaquen la claraboia i els sostres ceràmics i pintats.

Al saló principal, dues pintures al·legòriques representen l'Argentina i Espanya.

Ho descriu Marta Ripol i Millet, una de les propietàries: "Va reformar la casa el 1901, a l'estil modernista, amb idees que va portar d'allà, d'Amèrica.

 Està decorada una mica a estil oriental, en les pintures del sostre s'hi veuen coses xineses.

I a les parets també s'hi veuen paisatges amb animals tropicals".

Com en moltes cases fetes per indians, les parets estan cobertes de pintures que evoquen paisatges exòtics.

https://www.ccma.cat/324/can-millet-les-cases-dindians-i-el-problema-de-la-preservacio-del-patrimoni/noticia/3112806/

Desprès de les eleccions municipals dutes a terme el 28.5.2023, en les que curiosament no aconseguia Vox cap regidor, i la presència de  les forces polítiques que aplicaven – i continuen aplicant – l’article 155 de la “ seva” Constitución, caldrà  veure quina decisió prendrà el nou Consistori en relació a aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local.   

 

dilluns, 29 de maig del 2023

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA D’ENCAMP.




Trobava   una fotografia, on apareix l’església de Santa Eulàlia d’encamp.   

De la Santa s’explica que  mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. 

Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.

Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià, del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.

D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada: va morir a la creu.

L’església  d’Encamp , advocada a Santa Eulàlia és  d’origen romànic amb diverses modificacions posteriors realitzades els segles XVII i XX. 

El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És el campanar d'estil romànic llombard més alt del país amb tres pisos, alhora que presenta una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta.

L’absis romànic original va ser enderrocat l’any 1924.

El porxo data del segle XIV. 

De l'església cal destacar la pila baptismal romànica decorada amb arcuacions i flors de lis, tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII i el nou vitrall, obra de l'artista ,  Agustí Ríos (Vilanova i la Geltrú, 1945)  resident a Encamp des de 1972 . 

L'església de Santa Eulàlia d'Encamp conserva el pòrtic més antic del Principat, al costat del qual hi ha el comunidor, una casa petita plena de simbolisme religiós on se celebrava el Consell del Comú, així com altres cerimònies per demanar empara i protecció contra les tempestes i els aiguats.

 És un dels pocs edificis d'aquest tipus que encara es manté dempeus al país.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-dencamp

https://museus.ad/ca/monuments/santa-eulalia-d-encamp

Ahir, 28.5.2023, es duien a terme eleccions municipals a Catalunya, avui, 29.5.2023, la victòria dels hereus de 18 de juliol de 1936, i dels que aplicaven – i apliquen – l’article 155 de la Constitución Española contra el Principat, és incontestable. 

Que Santa Eulàlia elevi a l’Altíssim  la nostre sempiterna pregaria, Senyor, desprès de més de 300 anys de travessia pel desert,  allibera al teu poble i retornar-li la llibertat !!!!


/




dimecres, 24 de maig del 2023

MASIA DEL PAIRER O PAIRÉ. BESTRACÀ. BEGET. CAMPRODON, EL RIPOLLÈS/ LA GARROTXA SOBIRANA.

 El Matias En Mais Castanyer,  publicava fotografies de la Masia del Pairé, al nucli de Bestracà a Beget. Camprodon. Datades l’any 1918 i pertanyents  al Fons Valentí Fargnoli - Arxiu Mas


Llegia  a Patrimoni Gencat del Pairer o Pairé de  Beget. Camprodon; gran casa pairal ubicada a la falda de la muntanya de Bestracà.

És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals.

L'actual fàbrica correspon a les obres portades a terme durant el segle XVIII i part de la centúria següent. Disposa de baixos per a guardar el bestiar amb sis grans arcades de mig punt, planta noble amb escala exterior de pedra i els interiors estructurats a partir del menjador o sala de convits i golfes.

A la façana de llevant se li adossa un segon cos rectangular de planta baixa i dos pisos, on encara avui dia es pot observar una volta semi tapiada per una porta. Al costat d'aquesta arcada també s'aprecia una porta o obertura tapiada i una petita espitllera. La façana de llevant d'aquest cos pràcticament no té obertures, més que un parell de finestres a la cantonada nord-est.

Cabana situada davant l'era al costat de llevant del casal. Bastida amb carreus poc treballats, llevat dels cantoners. Tal com consta a la llinda, la va manar fer Martí Pujulà l'any 1775. Disposa de baixos, amb una àmplia arcada de mig punt, i pis superior amb accés interior. El teulat és a dues aigües i les teules estan col·locades a salt de garsa.

Al nord d'aquesta estructura, es troba una font o pou d'aigua i uns coberts parcialment enderrocats.

Entre aquest cobert i l'edifici del mas s'aprecien restes de parets enderrocades que podrien haver estat les restes de l'antiga capella del mas.

Llindes

Façana principal:

COSMA PUJOLAR

Y PAYRER ANY

D 28 A ? 17 3

Llinda de la cabana

MARTI PUJULA

A FETA SE: SOB:

ANY 177S

Ens agradarà rebre imatges de la grandiosa biblioteca, així com de la  capella particular – de la que en demanarem l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín ) , ambdues destruïdes l'any 1936.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, comportava un gran retrocés en tots els àmbits. 

El tàndem ( PSOE & PP ) en el període de la democraciola que succeïa a la dictadura, aconseguia arrabassar bona part dels drets socials, cívics i polítics que algunes persones de bona fe creien que havien recuperat.

 


dimarts, 23 de maig del 2023

EDIFICI DE CASSA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27737

L’arquitecte  Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), i els enginyers :

Antoni Forrellad i Solà (Sabadell, 18 de juliol de 1912 - 5 de desembre de 1983)

Antoni Trallero i Alòs (Sabadell, 17 de gener de 1920 - 28 de gener del 2005)

Josep Salvador i Roig.- (Sabadell, 1914-1965)

Apareixen vinculats a l’EDIFICI DE CASSA, del que ens diu Patrimoni Gencat ; edificació de tipus industrial situada al voltant dels eixamples projectats a Sabadell a finals del segle XIX per l'urbanista D. Molina i Pascual, i que tenien com a finalitat la connexió de les indústries amb el ferrocarril.

La seu està situada al carrer de la Indústria de Sabadell, a l'antiga fàbrica tèxtil Sallarès Deu, construïda el 1914 per Eduard Maria Balcells.


 La façana principal de l'edifici està estructurada en tres blocs amb una distribució asimètrica.

 El bloc central es correspon amb l'entrada, on portes i finestres presenten un arc de mig punt rebaixat. El bloc dret presenta tres finestres amb reixa decorada amb motius geomètrics.

El bloc lateral esquerre segueix una composició que es repeteix a la façana lateral de l'edifici a manera de mòduls. S'estructura en tres plantes amb tres finestres per pis, aquestes estan dividides per un mainell que comença al llindar de la finestra inferior i seguint el pis recorre les tres finestres.

L'acabament de la façana segueix l'estructura en blocs essent dividit per pilastres que emmarquen el ràfec.

divendres, 19 de maig del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA NATURA A LA TORRE DELS PARDALS. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERUORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia que Joan Roig i Mallafré - ens agradarà tenir noticia  del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com )  , un ric industrial farinaire de Reus, va  reformar la Torre dels Pardals, convertint-la en una casa senyorial d'estil modernista, imperant a l'època.



la remodelació la va fer  el seu cunyat, l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d'abril de 1870 - Barcelona, 30 de novembre de 1952)



En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la finca es convertí en l'Escola de la natura, dirigida pel pedagog Joan Puig Elies (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) (President de l'Escola Nova Unificada) Sal que es considerava continuador de l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, i per la seva muller, la mestra Roca ( ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , ens repugna profundament la misogínia  ). Era una escola de signe racionalista i estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT.

Amb la victòria els sediciosos feixistes , Joan Puig i Elias va haver d'exiliar-se a França on va ser internat en diversos camps de concentració. A França va col·laborar amb la Resistència, formant part del batalló Llibertat, format per anarquistes espanyol

Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Amb aquests antecedents la Torre dels Pardals va ser enderrocada entre els anys 1943 i 1947.  

En aquell espai, actualment hi ha una illa de cases.

Sempre és possible fer les coses malament, els “ pares de la pàtria “ que gestionaven Barcelona però,  eren uns autèntics cafres, oí?

La campanya de les municipals està fent aflorar la cara més fosca d’alguns dels “ pares/mares de la pàtria “, i el recolzament que se’ls dóna des dels mitjans afins a l’església catòlica, recorda molt, MASSA, els dies previs al 18 de juliol de 1936 


dimarts, 16 de maig del 2023

IN MEMORIAM. ESCOLA PARROQUIAL D’AIGUAFREDA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

El facebook em “ tornava” una fotografia del 16 de maig de l’any 2021, “ primera escola a Aiguafreda a càrrec del vicari, a la planta baixa de l'ajuntament al costat de l'església. Hora del pati”.





L’església antiga de Santa Maria  - que apareix a la fotografia - era un edifici amb façana barroca, d’una sola nau i teulada a dos vessants, dotada d’un campanar de torre obert als quatre costats.


Tot i que havia estat objecte recent de modificacions, com l’alçament del campanar després que fos afectat per un llamp, l’any 1970 va ser enderrocada per donar a pas a la “ nova “   església de Santa Maria que  va ser inaugurada el 1970 i consagrada pel bisbe de Vic, Ramon Masnou Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004), citat de manera afectuosa pels vigatans,  com en “Ramon de les Cabres” , ja que  en els seus sermons sovint parlava del pastor que guia el seu ramat.


Aixecada a iniciativa d’una junta parroquial, va comptar amb un ampli suport popular que, a través de campanyes i donacions, van ajudar a finançar-ne la construcció.


 L’edifici va ser dissenyat per l’estudi d’arquitectura de Joan Antoni Cendoya Martínez  ( ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs  a l'email castellardiari@gmai.com )  i s’inscriu en el corrent arquitectònic d’edificis religiosos arribat a Catalunya amb el moviment Modern i entronca amb els nous postulats teològics del Concili Vaticà II (1962-1965)


Aiguafreda, amb un cens de 450 persones l’any 1900,  no superava el miler de veïns fins al cens de 1960, amb 1.223 ànimes, i tancava l’exercici 2022 amb 2.552 habitants de dret.


S’atribueix a Leopoldo Ramón Pedro Calvo-Sotelo y Bustelo1 (Madrid, 14 de abril de 1926-Pozuelo de Alarcón, Madrid, 3 de mayo de 2008) aquesta frase "Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Baleares para asegurar así el mantenimiento del sentimiento español que comporta"

 

Sempre he pensat que també al infern hi han espais “ reservats”,  on es troben  el  Leopoldo Ramón Pedro Calvo-Sotelo y Bustelo, el Francisco Franco Bahamonde​​, el Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, Adolf Hitler, Benito Amilcare Andrea Mussolini,..., i tenen plaça reservada Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan,..., i tots els que NO RESPECTEN a les minories.

 

 

 

dilluns, 15 de maig del 2023

MAREDEDÉU DE LA TORRE, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS. PALLARS SOBIRÀ.

 






L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de l’església de la Marededéu de la Torre, mal dita de Santa Maria,  al terme d’Alins a la comarca del Pallars sobirà.

Patrimoni Gencat en diu;  Església d'una sola nau amb absis semicircular a l'est cobert amb volta de quart d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta de canó. La nau és dividida en dos trams construïts en diferents moments, el primer amb volta de canó, i el segon, ampliació posterior, amb coberta de fusta a dues vessants, ara ensorrada. A ponent, i descentrada respecte a l'eix de la façana, es troba la porta integrada per tres arquivoltes en degradació, la més exterior decorada amb una ziga-zaga incisa, la central amb esferes i llisa la interior. Les arquivoltes descansen en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades als muntants sols en resten alguns fragments. Sota mateix del pinyó s'obre una diminuta finestra geminada. L'aparell és de carreus irregulars de llosa i d'altres ben tallats de pedra tosca als arcs de finestres i porta. El parament de la porta és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta un major refinament respecte de la resta de l'edifici. Cal considerar aquest edifici com una obra pròpia de les formes que pren l'arquitectura del segle XII a les valls altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta d'una antiga dependència. Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la carretera, es trobava la Farga de Santa Maria. L'església, a l'estar situada en un terreny inclinat, queda mig soterrada per la part de l'absis. S'han realitzat reformes a la coberta seguint l'estil tradicional de l'arquitectura pallaresa, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.

la imatge de la Marededéu de la Torre es venera avui a l’església parroquial d’Àreu, advocada a Sant Climent.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21022

Hi ha coses, que a 87 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que la Marededéu de la Torre   , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!




 El paral·lelisme entre l’alteració de la història feta pel govern d’Israel, i el que feia primer la dictadura franquista, i manté encarà la “ democraciola” és colpidor.

https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/la-massacre-silenciada-per-construir-el-passat-heroic-disrael/noticia/3225224/

Em sap greu haver d’insistir – encara – en aquest punt de l’alteració de la història, voldria parlar NOMÉS del Patrimoni Històric de Catalunya.  Com deia, tot cantant,  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940 ) Qui perd els orígens perdla identitat.



divendres, 12 de maig del 2023

MAS FLUVIÀ. ELS HOSTALETS D’EN BAS. LA VALL D’EN BAS, LA GARROTXA

 



El Matias En Mais Castanyer, retratava un edifici que identifica com part de la Casa Pairal d'en Mercadal, el  Pere Puigferrer Anna Masó, matisava ; Ja s’ha publicat anteriorment. NO és el Mercadal. Aquesta casa és El Fluvià dels Hostalets. Antigament coneguda per Cal Sabater. Els propietaris van estar un temps, com a masovers, vivint al Mercadal.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10703

Patrimoni Gencat ens diu el mas Fluvià; Edifici civil orientat al nord amb teulada a dues vessants.

L'entrada forma una gran lliça de pedra treballada on hi ha un pou cisterna. Tot i que el material de construcció és molt pobre, no hi manquen detalls a l'exterior: dues galeries a la façana principal i una altra a l'angle de la façana dreta amb la posterior, de 7 arcades visibles des de la carretera de Girona a Olot (C-152).

Les façanes laterals estan reforçades amb uns petits contraforts.

Al davant de la casa hi ha cabanes i quadres com a edificis auxiliars.

El mas s'amplià al segle XVIII, construint les voltes que es veuen actualment.

Antigament hi passava a frec el riu Fluvià, però un cataclisme o moviment sísmic entre 1105 i 1260 modificà el seu curs.

Les primeres notícies daten de finals del segle XII.

Era conegut com "mansus de Fluviano" de Santi Privati de Basso.

Documentada del 1248 fins aleshores, els habitants del mas tingueren una projecció social essent veguers, si bé al segle XVII van anar a viure a Olot.

Els Miralles, militars de la reconquesta, eren batlles i tenien com a feu aquest mas.

No tinc clar que lA descripció – sense imatges -  de Patrimoi Gencat, coincideixi, amb la imatge, sense explicacions, que publica el Matias En Mais Castanyer, sou pregats de confirmar-nos –ho en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com

SANT ESTEVE DE BETREN. VIELHA E MIJARAN. VAL D’ARAN

 

El Vicent Miralles Tortes,  publica fotografies de l’església parroquial de Betren, entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, advocada al protomàrtir Sant Esteve.

 




Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=8628


Patrimoni Gencat ens diu d’aquesta temple ; edifici d'una sola nau amb volta apuntada i amb tres absis poligonals, amb arcs triomfals apuntats, molt més alt el central. En el lateral Nord s'obre la portada. A la part superior del mur meridional hi ha un finestral gòtic geminat, de doble derrama i columnetes laterals. En el mur de ponent s'obre també una finestra gòtica, tripartida, de dobla derrama, amb tres columnetes a cada cantó, amb petit rosetó calat.


 L' absis central és il·luminat per tres petites finestres de doble esqueixada i les absidioles per una.




Fotografia.  Jordi Contijoch Boada


El parament de l'església és de bloc de pedra ben escairats, excepte la part superior, sota la coberta, ja que en aquest segle s'aixecaren per construir una doble coberta de fusta.

 

Pica beneitera de marbre blanc, d'un metre d'alçada i 32 cm de diàmetre, decorada amb temes vegetals. El vas fa 20 cm d'alçada i és renaixentista. Es recolza sobre una esvelta columna de 63 cm d'alçada i sobre una base romànica molt grossa, de 20 cm d'alçada, decorada amb figures humanes molt tosques en alt relleu.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-o-sant-sernilh-de-betren-vielha


L’església de Sant Esteve,  és anomenada també de Sant Serni, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del  mateix carrer.

dijous, 11 de maig del 2023

AMBDÓS IMATGES SON DE LA MAREDEDÉU DE PINYANA?.

 

Hi ha una munió d’imatges de la Marededéu NO IDENTIFICADES  com explicava a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/11/les-imatges-innominades-de-la-marededeu_34.html?fbclid=IwAR2b4SlGj8vmTWIm4Rg9zYlju6iafNIs3pabngKuVn6SIgHQ6pXA8rJG1t4

El Josep Sansalvador Castellet, em feia arribar un enllaç :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/marededeu-de-pinyana-o-derillcastell-el-pont-de-suert?fbclid=IwAR1HzxddhLb6c9MXw5h2E7CUU880g2-R2Kx67yM9CsURJyfWWHFeMWFyffg



En el que s’identifica una imatge que podria ser aquesta :



Localidad: Ager de Noguera.  Siglo de la Imagen: XIII

Observaciones: Fotografía Pere Jodar

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida&ver=2309&fbclid=IwAR2WP3dFH4-mwqpJsCppg0Y_7j1GVGHifQAPxKJzssnSMpY1lQTe7UaKPUY#tgv

La localització, la primera a la  comarca de la Ribagorça sobirana  , i la segona a la  comarca de la   Noguera,  atesa la condició mòbil de la imatge, no ens ha d’estranyar.

Ens agradarà tenir confirmació en el seu cas, de que ambdós imatges son en realitat de la mateixa advocació  a l’email castellardiari@gmail.com

dimecres, 10 de maig del 2023

TENIU DADES DEL MAS PINÓS I SEVA ESGLESIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL?. TIURANA. LA NOGUERA.

 


No trobava cap dada d’aquesta esglesiola, que retratava des de l'església de Sant Silvestre de Serralta  més enllà de la cita de l’Enciclopèdia catalana;   Al S del terme de Tiurana , prop del termenal amb Oliola hi ha la capella de l’Arcàngel  Sant Miquel del mas Pinós, ja tardana però de tradició romànica, amb porta adovellada, cap dada d’aquesta esglesiola que respon a una obra construïda dins la tradició de les tipologies romàniques, però en una època i un llenguatge formal gòtic tardà.

https://elromanic.wordpress.com/2018/05/18/sant-miquel-de-mas-pinos-tiurana/

https://cdmt.cat/wp-content/uploads/2019/11/publicacions/Olivera-Tabeni-C%201313_cat%C3%A0leg.pdf

No és gens habitual trobar un cementiri “ familiar”  a les nostres masies.



Ens calen més dades d’aquesta masia i la seva capella advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, en demanarem informació a l’email  ajuntament@tiurana.cat

La demografia condiciona l'economia dels consistoris,  el Fondo Nacional, envia diners en funció del cens, això vol dir, molt diners per a Barcelona, i poquíssims per a Tiurana, Oliola,..., i sense diners, això de fer Catàlegs de Patrimoni,  de Masies, ... , és una tasca impossible. 

 Que l'arcàngel Sant Miquel   i Sant Antoni de la Sitja, ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs, Kurds, amazics ,gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimarts, 9 de maig del 2023

SANT VICTOR DE SERUI. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ. L’AU FENIX

 


Fotografia: Maria Rosa Planell Grau

Llegia de Sant Victor de Serui, al terme de Sort, a la comarca del Pallars sobirà ;  Església d'una nau amb capçalera rectangular a orient i una porta als peus de la nau que s'obre en un petit atri afegit posteriorment a la construcció de l'església. També s'hi ha afegit algunes capelles laterals i d'altres dependències.

Al costat de migdia s'aixeca la torre-campanar, de secció quadrada a la base, que es transforma en octogonal a partir del nivell de la coberta feta amb llicorella.

L'aparell utilitzat en aquesta construcció és la pedra pissarrosa sense desbastar.

 Es tracta d'un edifici que ha sofert restauracions amb el pas del temps i que, per tant, conserva pocs vestigis de l'edifici alt-medieval, visibles a les façanes oest i nord; i especialment en el mur sud, on es conserven dues cantonades assenyalades en el parament que semblarien correspondre a un transsepte. Si aquesta hipòtesi fos confirmada, parlaríem d'una església d'una sola nau amb transsepte. En el mur de llevant s'observa una gran arcada, paredada que, podria correspondre a l'obertura absidal. Com la resta d'esglésies de la vall, l'aparell dels murs és format per carreus allargats disposats ordenadament. L'aparença actual és la d'un edifici barroc, d'estil popular remodelat íntegrament entre els segles XVII-XVIII, amb modificacions posteriors. D'una sola nau i coberta de doble vessant, d'enllosat de pissarra a l'exterior i fusta a l'interior. A sota, voltes decoratives amb llunetes. Hi destaca al costat dret de l'edifici, el campanar de torre vuitavat i coberta piramidal amb quatre obertures d'arc de mig punt, característic d'aquest tipus d'arquitectura pirinenca. La coberta de l'edifici com en molts altres edificis pirinencs de les mateixes característiques és de fusta i això suposa un tret singular a Catalunya, on l'ús de la volta de canó és molt antic. Aquesta solució arquitectònica respon ben segur a l'adequació de l'edifici a les inclemències meteorològiques. La capçalera és rectangular i té dues sagristies a cada banda a les quals s'accedeix des del presbiteri a través de portes de fusta. Té tres capelles laterals, una al costat esquerre i dues al costat dret, una de les quals és de menors dimensions. El cor està situat als peus de l'edifici, en una tribuna de fusta a la primera planta. A la dreta de l'entrada de l'església, trobem l'accés al cor de la primera planta i al campanar. Darrere d'aquest accés, una petita habitació amb una pica baptismal de pedra i una petita finestra i entre aquesta habitació i l'accés a la part superior trobem un dipòsit d'oli amb tapa i una senzilla pica beneitera de pedra sense cap mena d'ornamentació.

A la part esquerra de l'edifici abans de trobar la capella lateral, trobem un púlpit al qual s'hi accedeix per unes escales. La il·luminació natural prové de l'ull de bou situat a la façana principal, sobra la porta d'accés. La resta de petites obertures les trobem, una a la capella lateral del costat dret i l'altra en l'accés al cor al primer pis. La porta d'accés al temple és d'arc de mig punt i està situada a la façana de ponent dins d'un atri afegit posteriorment i il·luminat a través d'una finestra.

Pintures al fresc (2015)

Intervenció pictòrica de l'artista Santi Moix  Sala (Barcelona, 1960) basant-se en quatre pilars:

La natura com a element de la cosmogonia religiosa

Els colors

La gent de la vall

L'espai de recolliment, meditació i pregària.

Es tracta d'un treball ple de color i energia que traspua espiritualitat amb l'objectiu que els feligresos i visitants se sentin a gust, es trobin amb la fe i amb ells mateixos, amb el seu món interior. Una decoració plena de naturalesa i flors que fa referència a l'entorn i que en paraules de Moix esdevé una "cova de colors" i "com una església que és un jardí". Tot i que no es tracta d'un treball figuratiu, sinó de la representació de la naturalesa i la llum, trobem referències religioses com els símbols dels quatre evangelistes, els peus de Crist i l'escena de la fugida d'Egipte al presbiteri. A més de la presència de textos evocadors de poetes com Kavafis, Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) ; Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987), o Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993).

https://esglesiaseuri.cat/

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38818

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25666

A inicis del segle XX, entre els anys 1910 i 1915, el Bisbat d'Urgell es ven el retaule de l'església.

Aquest fet suposà l'enderrocament de bona part del mur de la façana posterior per poder extreure amb èxit el retaule que, a causa de les seves grans dimensions no podia extreure's per la porta de l'edifici. Aquesta actuació en l'edifici s'observa encara avui.

El destí del retaule és encara avui desconegut.

Sovint l’empresa ESGLÉSIA CATÒLICA actua més amb criteris empresarials i/o econòmics, que cenyint-se al seu rol fundacional que no és altre que difondre el missatge de Crist.

https://www.radioseu.cat/noticies/lesglesia-de-sant-victor-de-sauri-rep-1-200-visites-en-els-primers-mesos-dobertura-al-public



Fotografia: Maria Rosa Planell Grau

Sortosament però, el camins del Senyor son inescrutables, oi?