dimecres, 31 de maig de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES I AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA. GIRONA

Llegia ; edifici construint abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que els vencedors batejaran com ‘ la Guerra Civil’ i/o’ la Cruzada’ , per acollir l'Ajuntament, que ocupava una aula de la planta baixa, i l'Escola de Santa Eugènia.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Es coneix un projecte dels arquitectes Josep Duixans i Joaquim Bover per a col•legi d'EGB de 16 unitats, signat l'any 1974.

En els anys 1977-1978 els arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, varen projectar un cos annex per a Parvulari.

L'any 1993 els mateixos arquitectes varen dur a terme una rehabilitació i ampliació.

Escola situada en el mateix centre del barri de Santa Eugènia (al costat del riu Güell i a l'alçada del Pont del Dimoni), popularment coneguda com Col•legi Groc.

Edifici de planta rectangular destinat a escola mixta, que presenta dues entrades independents, situades en els dos extrems. Presenta estructura de parets de càrrega i un esquema simètric que independitza les dues bandes de l'edifici. A la part posterior hi ha un teatre que ocupa dos nivells. El cos davanter que correspon a la façana que dóna al pati, és destinat a aules, amb quatre unitats a cada planta.


Presenta grans finestrals a doble alçada d'inspiració racionalista. El balcó corregut del primer pis és amb balustrada d'inspiració Noucentista. L'exterior és arrebossat i pintat. Les cobertes combinen el terrat amb la teula àrab.

Girona feia amb Santa Eugènia i altres poblacions, com havia feia Barcelona amb Sarrià, Sans, Sant Andreu,.., i Tàrrega amb la Figuerosa ; ‘tabula rasa’ , des del moment de la ‘integració justificada amb un pretès estalvi públic , la memòria històrica comença a esvair-se fins que arribarà a la seva desaparició definitiva.

Això de ‘l’estalvi públic’ per justificar annexions i absorcions és un argument fal•laç, els petits ajuntaments representen un cos ínfim, si els comparem amb la ominosa duplicitat de càrrecs com els de representat del gobierno del REINO DE ESPAÑA en Girona, i representant de la Generalitat de Catalunya en Girona, per no fer-vos la relació – quasi infinita- de Ministeris, Conselleries, i altres ens administratius de costosíssim manteniment.

El sàtrapa desapareixia ‘oficialment’ el 20 de novembre de 1975, el seu ATADO Y MAL ATADO dissortadament continua ofegant la llibertat.

Ens cal l’ajuda de la ciutadania per recuperar alhora que la memòria històrica d’un temps i un país, les imatges del edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista.

Quan els feixistes ocupaven Girona, NO PORTAVEN amb ells l’educació, la cultura, la democràcia,,..., com s’insisteix en dir des d’algunes opcions politiques.

Per als catalans, els de Girona també, recuperar la memòria històrica és un imperatiu ètic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada