dimecres, 30 de novembre de 2016

SANT MIQUEL DE CENTENYS. ESPONELLÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Havia retratat l’edifici ruïnós de les escoles públiques de Centenys , que s’inauguraven a la dècada dels 40 del segle XX, gràcies a la generositat de Acisclo Castellà Guifreu, aleshores alcalde d’Esponellà.. L'Anna Serrat Xargay me'n havia indicat la ubicació.

Veia un campanar en sortir de la finca del Josep Castellà Abella, i decidia, malgrat les intenses pluges que havien caigut en els dies anteriors, arribar-m’hi a retratar-lo.


La descripció telegràfica de patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós format per una sola nau coberta amb volta de canó corregut i absis pla sense sobresortir de la nau. És de planta rectangular. A l'interior hi ha un banc perimetral que ressegueix els laterals de la nau. La coberta a dues aigües, avui enrunada, estava suportada per dos murs diafragmàtics a més dels murs de perímetre. El campanar és d'espadanya, les cantonades estan formades per carreus escairats i en els panys els carreus són més menuts i arrodonits. Tota la façana nord i la est estan cobertes de vegetació.

Advertia que les cobertes estaven refetes, i quan al interior, que s’endevina obert- no podia accedir-hi perquè els esbarzers, i la brusca m’ho impedien.


L’advocació era la de Sant Miquel, el Princep de les Milícies Celestials, perdia la seva infinita batalla amb el maligne a Centenys, terme d’Esponellà. Fins el camí d’accés s’ha esborrat.

Espero amb ànsia la resposta de l’Ajuntament en relació a quan s’edificaven les ‘ noves’ escoles d’Esponellà, Centenys i el Vilert [ aquestes dues d’idèntica estructura ], i de quin en va ser l’autor.

ESCOLES DE CENTENYS
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4649

ESCOLES D’ESPONELLÀ I VILERT.
http://issuu.com/1coneixercatalunya/docs/1_in_memoriam_de_esponella

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.

El topònim Centenys és un derivat del llatí SENTIX, -ICIS 'mata d'espines', d'on provenen els noms de poblacions catalanes , com la Sentiu (n'hi ha tres) i el derivat Sentigosa.

diumenge, 27 de novembre de 2016

TRESORS POC O GENS CONEGUTS DE CATALUNYA. LES TINES EXEMPTES DE PEDRA SECA AL BAGES

Havia fet una ‘recopilació’ del BANCS DE FAMÍLIA que havia retratat al llarg dels anys, deixava el prec de col•laboració de TOTHOM per documentar-ne més, a Catalunya sens dubte n’hi ha encara un nombre elevat.

Repetia amb els COMUNIDORS DE CATALUNYA, i deixava també el prec de col•laboració de TOTHOM per documentar-ne més, intueixo que a Catalunya n’hi han encara alguns més.

Pensava en altres ‘elements patrimonials interessants’ com :

Les TINES DE PEDRA SECA , majoritàriament a la comarca del Bages i/o del rodal. Recordo que a les antigues escoles de Mura – de les que en voldria conèixer l’autor – a l’actual oficina de Turisme hi havia una persona ‘enamorada’ d’aquestes construccions agrícoles tant peculiar.

Tinc la meva explicació pel que fa a la seva quasi exclusiva ubicació al Bages.

El conreu en terrasses ens parla d’un ‘minifundisme’ que feia onerós el transport, el tractament, i l’emmagatzemament, per als que possiblement no tenien espai a les seves cases. La tina els permetia fer tot el procés prop de la vinya, i endur-se’n el vi obtingut.


Exempt; ARQUIT/ESCULT . Dit de l'edifici descobert per totes bandes.


Imagino que el tema suscitarà l’interes de l’Eduardo Viteri de Velasco, i de moltíssimes persones més.

Us deixo uns quan enllaços :

VIATGE AL PAIS DE LES TINES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/viatge-al-pas-de-les-tines.html

TINES DEL MAS CAN CANALS NOU A SANT JOAN DE VILATORRADA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/11/tines-del-mas-can-canals-nou-sant-joan.html

LES TINES DE LES BALMES ROGES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/les-tines-de-les-balmes-roges.html

A ROCAFORT, A TALAMANCA,..., TINES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/rocafort-talamanca-tines.html

LES TINES SOLITARIES. TRESOR UNIVERSAL AL BAGES

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/les-tines-solitaries-tresor-universal.html

DE SANT ESTEVE DE VILA-RASA AL LLOBREGAT
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/04/de-sant-esteve-de-vila-rasa-al.html

DEIXAR-S’HI LA PELL, O LA TINA DEL TOMÀS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/deixar-shi-la-pell-o-la-tina-del-toms.html

TRENCAT PER VACANÇES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/08/trencat-per-vacances.html

LES TINES, UNA CONSTRUCCIÓ PRÒPIA I SINGULAR DEL BAGES

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/les-tines-una-construccio-propia-i.html

TINES DELS MANXONS. CALLUS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/tines-dels-manxons-callus.html

N’hi ha moltes més per ‘publicitar’, com us deia, a les antigues escoles de Mura – de les que en voldria conèixer l’autor – a l’actual oficina de Turisme hi ha, o hi havia una persona ‘enamorada’ d’aquestes construccions agrícoles tants peculiars, que possiblement les té TOTES localitzades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 24 de novembre de 2016

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE LA FONTSANTA. JAFRE. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, en la nostra sortida 200, entre d’altres llocs d’interès, el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta de Jafre, que trobàvem tancat, gràcies a la Canon Ixus aconseguia una imatge parcial del interior.


Patrimoni Gencat ens diu; l'església és al centre, entre dos cossos laterals amb les diferents estances i un gran atri al qual dóna accés una arcada rebaixada. Tot el conjunt edificat es cobreix amb una sola teulada de dues pendents de la qual sobresurt una petita espadanya d'un arc. A l'interior de l'atri, al costat S hi ha un finestral geminat, renaixentista, decorat amb motlluratges.


A la façana de la capella, al fons del pòrtic, la portada d'arc de mig punt de gran dovellatge és precedida d'una escala de pedra de pla semicircular. Al costat de la porta hi ha una pila beneitera notable, obrada en jaspi i amb l'escut, abarrocat, de la casa Pou de Jafre (Segle XVIII). La capella té una sola nau amb volta de canó i capçalera poligonal; al presbiteri hi ha un cambril modern, ja que el mobiliari fou destruït el 1936.


L'edifici és construït amb pedres desbastades i carreus angulars; els murs externs són remolinats.

El santuari es construí al Segle XV al costat de la font "dels Horts de Maria". El novembre de l'any 1460 el pagès Miquel Castelló afirmà que havia rebut un avís sobrenatural segons el qual l'aigua d'aquesta font esdevindria miraculosa. Molt aviat l'anomenada del lloc s'estengué i hi començà a acudir gent d'arreu del país. Hom assegurava que es produïa moltes curacions i que l'aigua era especialment pròdiga amb els reumàtics i paralítics i, sobretot, amb els malalts de la vista; si la font era profanada per algun "pecador públic", deien que el raig s'estroncava. Es conserva la declaració escrita de Miquel Castelló i l'expedient notarial que recull el testimoni ocular de molta gent, documents encarregats pel bisbe de Girona en intervenir en l'assumpte. El 25 de juny del 1461, en assemblea general dels caps de casa de Jafre i els seus regidors, que tingué lloc a l'església parroquial, presidia pel Vicari General de la diòcesi, hom decidí tancar la font i construir una capella al seu costat. També es va autoritzar la construcció de piscines -que no se sap exactament on eren situades- i de rentadors d'ulls. D'aleshores ençà la font seria coneguda com "la Font Santa".

Durant segles aquest santuari fou molt visitat; després la seva fama s'anà diluint, ha estat però, sempre obert al culte. La font raja, en un clos enjardinat, al costat de migdia de l'edifici del santuari de la Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta, prop el seu angle SE. Brolla dins d'una petita construcció coberta amb volta de canó de pedra morterada - amb les empremtes deixades per l'encanyissat visible - S'hi baixa per mitjà d'alguns esglaons. Al fons hi ha el brollador; l'aigua cau en una concavitat natural, de roca. Al mur hi ha la portella del dipòsit i una fornícula on hi ha una imatge de la Mare de Déu, moderna.


Hi ha un rètol que indica AIGUA NO POTABLE

La construcció és feta amb pedres sense treballar barrejades amb fragment de terrissa.

El santuari de la Fontsanta esdevingué molt popular i fou visitat per gent d'arreu del país durant molt de temps.

L'aplec més important era el del 8 de setembre. També s'hi acudia en romiatge el 25 de març i pel dilluns de Quinquagèsima.

Esvaïda la fama inicial el santuari de la Fontsanta, obert encara als visitants, ha esdevingut d'importància purament comarcal.

Quan al topònim llegia a : http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211047/289157

- JAFRE DE TER (Iaphar, 983). Hom el fa procedir del àrab Jacfar, nom de persona; però si seguim l’ascendent grec, té un significat 'part; fragment; barri ' - BASCARA (Baschara, 817) < 11. vg. * Havíem visitat l’any 2013 el lloc de Jafra , a la comarca del Garraf, allí el topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’ , té tot el sentit. A Jafre de Ter, situat en un turó com Colomers, sembla que li escau millor, el significat 'part; fragment; barri '. Com sempre la decisió està a les vostres ments.

Ignasi Maria Muntaner defensa el mot JAFRE en ambdós casos: http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_muntaner.PDF

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimo i històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM

dimecres, 23 de novembre de 2016

SANT JULIÀ DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

Tornava a Coaner , el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages, ho feia en aquesta ocasió en companyia del Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el Feliu Añaños Masllovet, Director de la pàgina moianes.net; el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, formem part del Conèixer Catalunya; havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per visitar la Capella de la Pietat ( anomenada també Sant Josep de la Riera al segle XVII ). Feta la feina visitàvem l’església de Sant Julià, de la que ens diu patrimoni Gencat; construcció romànica llombarda de planta basilical trapezoïdal que presenta tres naus, separades per tres arcs formers que descansen sobre pilars cruciformes, d'on arrenquen els arcs torals de reforç de la volta de canó que les cobreix. Les naus són capçades per tres absis semicirculars ornats exteriorment per arcuacions llombardes. La decoració externa omple les naus laterals, el frontispici i l'absis.


L’any 1684, el rector Pau Ferran, juntament amb Isidre i Jeroni Feixes, canonges de Sant Vicenç de Cardona, Isidre Feixes, rector de Torruella i Josep Riera, comissari del Sant Ofici de Cardona, impulsava la construcció de l’altar del Sant Crist a l’església de Sant Julià.


Actualment, si bé en un alt estat de degradació, encara es pot veure aquest altar a la paret nord de l’església, amb una làpida inscrita amb el nom dels seus constructors al davant.

L'absis presenta una doble decoració de finestres cegues i d'arcuacions, mentre que la cornisa està formada per petits nínxols cecs. A les absidioles també es poden observar decoracions d'arcs cecs llombards treballats en unitats de dos. El fris d'arcuacions de la façana de migdia apareix a mitja alçada, no sota el ràfec de la coberta com és habitual. El treball de decoració, però, és rústec i tot el parament és recobert pel morter de calç.

L'accés actual a migjorn data de l'any 1573 i consta d'un portal adovellat. Destaca el campanar situat als peus de la nau central, de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les altres dues.

L'església se sap que fou consagrada l'any 1024 (alguns diuen 1034) pel bisbe Ermengol d'Urgell.

L'edifici ha estat restaurat almenys dues vegades: una el segle XVI, trobem la data de 1573 en el portal de l'església, i l'altra en el nostre segle per la diputació de Barcelona. Malgrat les restauracions, l'edifici sempre ha conservat la seva estructura primitiva.

Alguns autors (com Jose Maria de Mas i Casas – 1803 + 1883) defensen que l'església de Sant Julià , havia estat una mesquita. Com hipòtesis es pot sostenir atenen el fet que estem a tocar de Súria, mateix topònim que la nació homònima, de dissortada actualitat perquè excel•leix en la comissió de crims contra la humanitat.


A la paret nord s’hi adossava la Casa del Comú, que pensem acollia també les escoles abans de la dictadura franquista. En els anys llargs i foscos de la Dictadura franquista, la quitxalla havia d’anar a Súria. Ens agradarà rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem recuperat més de 1000 escoles a https://issuu.com/1coneixercatalunya , intuïm però, que en manquen encara no menys de 2000.

SANT PERE, L’ESGLÉSIA DEL CASTELL DE VILOPRIU. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA.

L'església parroquial de Sant Pere de Vilopriu, apareix esmentada en els segles XIII i XIV. L'edifici actual, tot i conservar part dels murs dels segles XIV-XV, presenta una estructura fonamentalment dels segles XVII-XVIII.

El temple està a la part més alta de Vilopriu, formant un conjunt amb el castell i la muralla.


La descripció de Patrimoni Gencat ens diu; edifici de planta rectangular, amb absis pla amb cantoneres arrodonides i coberta de teula a dues vessants. L'exterior del temple és d'una gran sobrietat. La porta d'accés, precedida per quatre graons, és rectangular i subsisteix una d'anterior, d'arc de mig punt. Al centre de la façana hi ha una obertura circular, i una mica més amunt es troben els dos únics elements decoratius exteriors esculpits: dues gàrgoles situades prop dels dos angles de façana. Aquesta es corona amb un campanar de paret amb quatre obertures d'arc de mig punt.

Llegia que l'interior, al que no podíem accedir- és més difícil trobar una església catòlica oberta fora dels horaris de culte, que un polític ‘professional’ honest - es cobreix amb volta de creueria.

Em confirmaven que l’escola pública abans de la dictadura franquista havia estat al Castell de Vilopriu, on estan avui les dependències de l’Ajuntament.

http://relatsencatala.cat/relat/castell-de-vilopriu-escoles-ajuntament-lempordanet-girona-catalunya/1058934

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem recuperat més de 1000 escoles a https://issuu.com/1coneixercatalunya , intuïm però, que en manquen encara no menys de 2000.

La formació d’un nou GOBIERNO del PP és una pèssima noticia per als que fem recerca del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT DE LA RIERA. COANER. SANT MATEU DE BAGES.

Tornava a Coaner , el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages, ho feia en aquesta ocasió en companyia del Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el Feliu Añaños Masllovet, Director de la pàgina moianes.net; el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, formem part del Conèixer Catalunya; havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per visitar la Capella de la Pietat ( anomenada també Sant Josep de la riera al segle XVII ).

La Capella, accessible alhora des de l’interior de la casa, i des del exterior, va quedar molt malmesa com a conseqüència dels fets tràgics que es desencadenaven l’any 1936 per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, ha estat restaurada l’any 2010.



La propietat ha editat un díptic en el que se’ns explica el periple històric d’aquest lloc de pregaria.


Em semblava un indret acollidor.



Compartíem amb el Josep Ars Oliva, més enllà de l’edat – que també - , la certesa de trobar-nos en un moment històric, en el que el model de l’explotació agrícola familiar, la ‘masia tradicional’ de Catalunya, ha fet crisis. Les raons son diverses i van des de la mecanització de l’activitat – que necessita alhora, molts diners, i molt espai per a ser rendible - , fins a la comercialització de la producció, en mans avui d’empreses multinacionals que posen tant els preus de compra de les llavors, com el de venda dels fruits. Les explotacions agrícoles familiars – en el millor dels casos – s’han reconvertit en edificis de turisme rural, i/o en residència dels urbanites que fan feines que no demanen la seva presència física constant, i volen viure en un entorn ‘natural’.

dimarts, 22 de novembre de 2016

LA MIRACULOSA SALVACIÓ DEL RETAULE DE LA MARE DE DÉU DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

En la visita que fèiem el Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín); el Feliu Añaños Masllovet, Director de la pàgina moianes.net; i el Tomàs Irigaray Lopez , i l’Antonio Mora Vergés, al Santuari de Coaner , em sobtava trobar el retaule, màxim quan venien de la Capella de la Pietat, del mas la Riera, que va patir una destrucció quasi total, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Trobava una publicació del Pau Claramonte Villanueva : http://pauclaramonte.com/node/174

SANTUARI MARE DE DÉU DEL COANER


Restauració del Retaule barroc del Santuari de la Mare de Déu del Coaner, obra de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759) l'any 1716.

Coaner és un petit poble de la comarca del Bages, format per masos dispersos, pertanyent al municipi de Sant Mateu del Bages. El Santuari de la Mare de Déu es troba enmig d'un paratge boscós format per pi blanc i alzina, es tracta de la reserva forestal més important de la comarca. Ben a prop, es troba l'església romànica de Sant Julià i la torre preromànica de l'antic castell.

Pel que fa al Santuari, es tracta d'una construcció de l'any 1654 i que presenta un retaule datat l'any 1716 de la mà de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759), pertanyent a la família de retaulistes originària de Gurb (Osona) com ho demostren altres obres com el Retaule de Santa Maria de Casserres, el retaule Major de Sant Llorenç de Morunys, el retaule del roser de Matamargó o el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, entre d'altres.

Aquest retaule del Coaner, realitzat en fusta policromada i daurada, es tracta d'un retaule clàssic per la seva simetria i està format per cinc carrers, la predel•la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidial de la capella. Les escenes dels relleus que formen els cossos tracten escenes narratives de la vida de Jesús i la Verge. Els acompanyen també altres elements com les columnes salomòniques, així com gran diversitat de motius ornamentals de tipologia vegetal, en molts casos en forma de flors i fulles de vinya i raïm.

L'estat de conservació del retaule era força deficient, concretament a causa dels despreniments i aixecaments de la policromia amb perills de noves pèrdues originats pels forts contrastos d'humitat i temperatura produïts per uns problemes de la coberta. Durant aquest temps, es van produir filtracions d'aigua que van afectar la cohesió de la policromia.

És per aquest motiu que la intervenció s'ha centrat fonamentalment en la fixació i consolidació del retaule. No obstant, s'ha aprofitat per netejar i desinsectar tota la part posterior del retaule com a mètode preventiu per tal d'evitar nova proliferació d'insectes xilòfags. També s'ha realitzat una neteja superficial de tot el conjunt per tal de retirar la pols i brutícia acumulada.

Una vegada fixada la policromia, s'ha recol.locat al seu emplaçament original del retaule una quarantena de peces desubicades, fruit de trencaments o altres motius desconeguts. Finalment, s'ha reintegrat les pèrdues de policromia per aconseguir una visió més unitària del conjunt.

La intervenció, que s'ha portat a terme en bastida de 8 metres , s'ha realitzat per un equip dirigit pels restauradors Oriol Mora Grau i Montserrat Xirau Pena.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmai.com de les circumstancies que van fer possible la salvació d’aquest valuós patrimoni històric i/o artístic.


Hem deixaven un comentari; ‘suposo que als "faieros" els faria mandra baixar a Coaner a cremar aquest bonic retaule’.

No busqueu cap relació amb les ‘ faies’ , manifestacions culturals del Pirineu que han estat reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per una resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015. El comentari es refereix als membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que excel•lien dissortadament en matèria de destrucció del patrimoni històric i/o artístic, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Imagino que l’aïllament va ajudar en la salvació, dissortadament no va servir per evitar la destrucció de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de la masia de la Riera. La meva tesis – que es va donar en més indrets de Catalunya – és que el nombre de persones de Coaner que deien haver destruït el retaule, superava en nombre i VALOR, a les que venien a fer-ho des de Súria, o des d’altres indrets més apartats, podríem parlar d’una ‘resistència activa’, que es donaria també, al terme de Riner, al Santuari del Miracle de Solsona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabem en quina data es va portar la imatge de la Mare de Déu de Coaner, a l’església de la Colònia Valls. Fora patètic que hagués superat un conflicte bèl•lic, i no hagues pogut superar la PAX FRANQUISTA.

SANTUARIS DEL BERGUEDÀ

El Ramon Viladés Llorens ( Coaner, 04/10/1940 ) té publicat un excel•lent treball sobre els Santuaris del Berguedà, que atenen a l’obra «Jardín de María» de Narcís Camós (Girona, 1621- Barcelona, 1664), l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), amplia un xic.

ROCA-SANSA
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3796

Santa Maria de Pinós o de Ginebret
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/10/santa-maria-de-pinos-o-de-ginebret-sant.html

SANTA MARIA DE VALLDAURA. OLVAN.
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2013/03/santa-maria-de-valldaura-olvan-bergueda.html

SANTA MARIA DEL CASTELL DE SALDES.
http://relatsencatala.cat/relat/santa-maria-del-castell-de-saldes-el-bergueda-sobira/1032612

LA QUAR
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/el-bergueda-oblidat-santa-maria-de-la.html

COANER
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/11/visita-coaner-sant-mateu-de-bages.html

l'ANTIGUITAT
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-santa-maria-dita-ara-de-lantiguitat-casserres-el-bergueda-jussa/1033854

CONSOLACIÓ
http://www.bergactual.com/2012/04/25/el-clam-de-cercs-organitza-una-cnferencia-sobre-lesglesia-de-la-consolacio

CORBERA
http://www.bergactual.com/2013/07/28/santuari-de-la-marededeu-de-corbera-castellar-del-riu

FALGARS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/santuari-de-santa-maria-de-falgars.html

GRESOLET
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/07/santuari-de-gresolet-saldes-el-bergueda.html

LA GUARDIA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/santuari-de-la-mare-de-du-de-la-gurdia.html

LOURDES
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2013/03/santuari-de-lurda-la-nou-de-bergueda.html

ELS OMS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/08/santuari-dels-oms-el-bergueda.html

LA MATA
http://tribunaberguedana.blogspot.com.es/2012/06/santuari-de-la-marededeu-de-la-mata.html

EL PALLER
http://www.bergactual.com/2014/05/18/santuari-de-nostra-senyora-del-paller-baga

QUERALT
http://www.bergactual.com/2015/07/12/ermita-de-la-troballa-santuari-de-queralt
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2011/10/santa-maria-de-queralt-senyora-del.html


Fotografia publicada per Ramon Felipó i Oriol (Manresa, 1950)a ‘La coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt, 1916′.

TORRENTS
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2014/11/mare-de-deu-dels-torrents-lespunyola.html

TOSSALS
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2015/10/santuari-dels-tossals-capolat-bergueda.html

Enviarem aquest post a ramonvilades@gmail.com

dilluns, 21 de novembre de 2016

SANTA EULÀLIA D’ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES

L'any 1950, Ramon Masnou Baixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) , bisbe de Vic, va descobrir una placa ceràmica a la façana principal, on consta la inscripció " En el término del antiguo castillo de Argensola, consta la existencia de una iglesia eregida en el año 993 en función de centro parroquial dedicada a Santa Eulalia. La actual iglesia fue edificada en 1787 seguramente sobre el emplazamiento de la primitiva. -MCML-".


El rètol es posava en castellà, perquè com recordava el ‘ Rei Mentider ‘ ' A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano' http://elpais.com/diario/2001/04/25/cultura/988149601_850215.html


Això apuntaria a que es tracta d'un lloc de culte antic, del que no semblen quedar-ne vestigis.

No trobava cap dada de l’escola anterior a la dictadura franquista, a Catalunya el mot ‘escolà’ , que vol dir ‘ el que va a escola’, té una connotació religiosa, escolà és també, el que ajuda al capella al altar. En la llengua del ‘ Rei Mentider ‘ se’ls anomena MONAGUILLOS.

Ens agradarà tenir noticia de l’escola en aquest indret a l’email coneixercatalunya@gmail.com , tenim més de 1000 escoles anteriors a la dictadura franquista documentades a https://issuu.com/1coneixercatalunya pensem que en devien existir no menys de 3.000 a Catalunya.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca

diumenge, 20 de novembre de 2016

ELS BANCS DE FAMILIA. TRADICIONS DE QUAN L’ESGLÉSIA SERVIA ALS SEUS FIDELS.

Tinc el costum de retratar – allà on encara existeixen - els ‘bancs de família’ pels que percebia la parròquia un estipendi, que afegit a altres rendes pròpies, lloguers de finques urbanes, explotació agrícoles ,..., permetien subsistir amb dignitat a l’església catòlica, fins a la signatura del CONCORDATO ENTRE LA SANTA SEDE Y ESPAÑA, que la convertia en còmplice de la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i de TOTS i cadascun dels crims de la Dictadura franquista.
http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/archivio/documents/rc_seg-st_19530827_concordato-spagna_sp.html

El Estado, a título de indemnización por las pasadas desamortizaciones de bienes eclesiásticos y como contribución a la obra de la Iglesia en favor de la Nación, le asignará anualmente una adecuada dotación. Esta comprenderá, en particular, las consignaciones correspondientes a los Arzobispos y Obispos diocesanos, los Coadjutores, Auxiliares, Vicarios Generales, los Cabildos Catedralicios y de las Colegiatas, el Clero parroquial así como las asignaciones en favor de Seminarios y Universidades eclesiásticas y para el ejercicio del culto.



A l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental, es conserva encara, almenys un dels bancs de la família Tolrà.



La majoria no tenien la riquesa artística d’aquest, i es limitaven a tenir gravat el cognom de la família. Imatge obtinguda a l’església de Sant Vicenç de Vilarasau, de l’antiga parròquia de Sant Joan D’Oló, avui terme de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès


L’expressió ‘laïcisme’, té una multiplicitat de significats – en funció de text on la consultis - ; està clar però, que la relació ESTAT/ESGLÉSIA alhora que contraria la doctrina de Jesús, ‘doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu’, genera un fortíssim rebuig per part de la societat.

Esperem com demanava Nostra Senyora, en la seva Aparició a Jaume i Celdoni, de la Cirosa, a Riner, a la comarca del Solsonès, el dia 3 d'agost de 1458, que l’església i els fidels ‘ tornin a la part de Déu’.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT DE LA ‘MÚTUA DELS AMOS’. SABADELL.

El Feliu Añaños Masllovet, publica una fotografia de la capella de la Mare de Déu de la Salut, a l’edifici que va aixoplugar la Mútua dels Amos, al carrer de la Creu, i que és avui seu de la Residencia Mutuam ‘La Creueta’


Llegia a : http://www.raco.cat/index.php/AnnalsMedicina/article/viewFile/283273/371170

A finals de novembre de 1917, una vintena d’industrials es van reunir a la seu del Gremi de Fabricants de Sabadell, amb l’objectiu de constituir una entitat que permetés complir les obligacions que establia una llei publicada el 30 de gener de 1900 sobre els accidents soferts pels obrers en el seu lloc de treball. Per Andreu Castells, també hi ha havia un sentit social en part dels empresaris sabadellencs: « són els moments en què els fabricants més seriosos estudiaren amb sentit de responsabilitat fer obra social. Així es va crear la Mútua Sabadellenca »

Darrera d’aquesta iniciativa hi eren el propi Gremi de Fabricants, la Unió Industrial i la Cambra de Comerç i d’Indústria. D’aquesta reunió va sortir la constitució de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball destinada a tenir cura que els obrers tinguessin l’assistència mèdica adequada en cas d’accident i evitar que la família quedés desemparada.

L’any 1926 l’assemblea anual de la Mútua va decidir l’adquisició d’una nova seu social que permetés que les seves activitats es realitzessin de forma més adequada.

L’any 1929 s’inauguraren les instal•lacions del carrer de la Creueta, encara que el trasllat de l’atenció mèdica hauria d’esperar un any i l’activitat real de la clínica quedà sense activar-se en els nou següents.

Finalment, la Mútua va arrendar-la a Lluís Bach i Rexach (1898-1973), qui començà l’activitat assistencial el 1939. Els anys següents veieren canvis importants en l’assegurament dels treballadors amb l’aparició de la Seguretat Social el 1942, que portà a un replantejament dels objectius de la Mútua i a la necessitat d’una ampliació important de la seva clínica per atendre les necessitats derivades de la nova situació, tant mèdiques com quirúrgiques. Amb aquest objectiu es va aprovar l’any 1947 el projecte d’una nova edificació que contemplava tres plantes per hospitalització i una zona de quiròfans i serveis, inaugurada el 1952 .


Les noves instal•lacions, les més modernes de la ciutat, van ser conegudes pels sabadellencs com la ‘Mútua dels amos’ fins la seva desaparició, encara que, més endavant, el seu nom oficial fou el de Clínica La Creu, que no aconseguí desbancar l’anterior.

dijous, 17 de novembre de 2016

CAN QUINTANA. COLOMERS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Els arbres no ens deixen veure el bosc, com tampoc les cases dels carrers estrets de Colomers, ens permeten veure Can Quintana, un edifici de grans dimensions, que mostra en alçaria planta baixa, 2 pisos i coberta a dues vessants amb ràfec de coronament . la construcció , d'estructura complexa, presenta dues façanes d'accés, una (a l'est) que la comunica amb el carrer Mossèn Cinto Verdaguer de Colomers, i una altra que, a través d'un gran pati, s'obre a la façana , limitada per una tanca amb un gran portal que dona als afores del poble. La complexitat de l'obra s'incrementa per la diferencia de nivells entre ambdues vies d'accés, que se salva mitjançant terrasses.


La façana més interessant és l'occidental, amb porta centrada d'arc escarser i obertures rectangulars, entre les quals cal remarcar-ne tres, decorades amb caps d'àngels . un ampli vestíbul comunica amb les estances de la casa, de la planta baixa (2 grans portes allindades a dreta i esquerra ) i de la planta noble; al fons un corredor cobert amb volta de canó condueix al jardí. La façana posterior té una distribució similar a la principal. Però més senzilla : porta d'arc carpanell i obertures rectangulars distribuïdes en planta baixa i dos pisos.

Altres elements remarcables de l'edifici són la façana sud, on hi ha un rellotge de sol amb la data 1835, una elevada torre rectangular que sobresurt del conjunt, i les restes d'esgrafiat de les façanes anterior i posterior.
El casal va ser construït el segle XVII. En una de les llindes de la façana principal figura inscrita la data 1615. posteriorment. L'edifici va experimentar diverses obres de reforma. Del segle XIX és la torre que s'eleva per damunt del conjunt de Can Quintana.

La propietat va ser adquirida fa anys per l'empresari i polític català Josep Maria Figueras i Bassols (Barcelona, 18 de desembre de 1928 - 30 de març de 1994)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i /o artístic que Catalunya conserva – encara - és feina de TOTHOM

dimarts, 15 de novembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LES OLIVES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. GARRIGOLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em portava fins a les Olives la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.


Em confirmaven que els nens anaven a l’edifici de l’actual ajuntament, al costat de l’església de Sant Vicenç, i les nenes en un altre lloc. Es va edificar una escola durant la dictadura que acull avui el local social.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garrigoles&page=1&pos=8

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE LES OLIVES . GARRIGOLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Em portava fins a les Olives la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Em confirmaven que els nens anaven a l’edifici de l’actual ajuntament, al costat de l’església de Sant Vicenç, i les nenes en un altre lloc. Es va edificar una escola durant la dictadura que acull avui el local social.

Llegia de l’església de Sant Vicenç; edifici de dimensions reduïdes, datada al final del romànic i de tipus cistercenc.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una nau i capçalera carrada que no destaca, exteriorment, de la resta de l'edifici.


La volta és apuntada. Només hi ha un arc, apuntat, sobre pilastres, que separa la nau del presbiteri (arc triomfal). A la façana de ponent, portada d'un sol arc de mig punt, adovellat i un òcul. Al cim es dreça una espadanya de tres pilastres i arcs d'època tardana.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és feina de TOTHOM

CAN ROS DE LES OLIVES. GARRIGOLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Em portava fins a les Olives la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Em confirmaven que els nens anaven a l’edifici de l’actual ajuntament, al costat de l’església de Sant Vicenç, i les nenes en un altre lloc. Es va edificar una escola durant la dictadura franquista que acull avui el local social.

Em cridava l’atenció l’esplèndida edificació de Can Ros de les Olives, construcció del segle XVIII, i casa pairal d’una de les grans famílies d’hisendats de la comarca.

Can Ros va ser bastida durant el segle XVIII (a la llinda de la finestra central de la façana principal hi ha la data del 1786).


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de grans proporcions, situat a ponent del poble de les Olives. Consta d'una cos principal i un conjunt de construccions annexes. El nucli principal té planta baixa i un pis, llevat de la part esquerra, on el desnivell del terreny genera un petit pis inferior, amb una finestra rectangular i una porta d'arc rodó. Les obertures de la façana principal, emmarcades en pedra, són allindades, llevat de la porta principal, que és d'arc carpanell. Al damunt d'aquesta porta hi ha, esculpit, l'emblema.


Catalán
. De las Olivas (Girona). “Escudo concedido a don José Ros y Llogaya, natural de las Olivas, corregimiento de Gerona, por el rey Don Carlos IV en Madrid a 11 de julio de 1790. = Cortado: 1º, 8 rosas de gules hojadas de sinople, puestas 4 y 4 en palo. “º, Mantelado: 1º, azur, una villa sin murallas, de plata, sobre terraza sinople, y en ellas un haz de [...] de gules; 2º de plata, sobre terraza, al natural, un árbol de sinople, mantel de gules, un caballero montando caballo de plata, enjaezado de gules, que señala con el dedo indice hacia lo alto lleva capa de azur.” (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garrigoles&page=1&pos=1

Catalunya té molts atractius, i certament es ha de preocupar més la ‘inèrcia perniciosa’ dels seus propis fills, que les malvestats que dia si, i dia també, es practiquen en la nostra contra, per part dels inefables ‘veïns’ .

dissabte, 12 de novembre de 2016

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CAMALLERA?. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Els edificis escolars només per excepció s’han qualificat com ‘monuments’
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Saus,_Camallera_i_Llampaies

No trobava cap dada de l’edifici de l’escola pública de Camallera a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Camallera&page=3



Hi havia escola almenys des de començaments del segle XX
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1903/10/31/pagina-3/33391693/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20Escuela%20de%20Camallera

L’Empordà i Girona han fet un gran esforç per recuperar la memòria històrica en aquest àmbit, dissortadament des de l’Administració Pública, en els llargs anys de la dictadura franquista, i la ‘Democraciola’ que ara patim, s’ha fet una excel•lent tasca de destrucció que se’ls ha de reconèixer, i que possiblement no podrem revertir.

http://www.mjc.cat/exporenovaciopedagogica/
http://www.altemporda.org/portal/images/arxiu_comarcal/cataleg_mestres1.pdf
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/santal%C3%B3-i-parvorell-miquel
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1903/10/31/pagina-3/33391693/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n%20de%20la%20Escuela%20de%20Camallera

En demanaré dades a l’Ajuntament alcalde@saus.cat

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dijous, 10 de novembre de 2016

SANT MARTÍ DE QUEIXÀS DINS DEL TERME ‘DESCONEGUT’ DE CABANELLES. L’EMPORDÀ&LAGARROTXA SOBIRANS. GIRONA.CATALUNYA

Cabanelles és un municipi de 55,62 km² , amb una població a darreries de l’any 2014 de 243 habitants, situat a la comarca de l'Empordà sobirà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de la Garrotxa sobbirana. Els pobles veïns són: a l'est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l'oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Té un patrimoni històric i/o artístic MOLT remarcable:

Església parroquial de Santa Coloma
Església de Sant Miquel de la Cirera
Església Sant Romà de Casamor
Església parroquial de Sant Llorenç. Veïnat d'Espinavessa
Església de Santa Maria de l'Estela
Església de Sant Cristòfol i masia Cal Magre, o Mas Sant Cristòfol. Veïnat de l'Estela
Església de Sant Martí Sesserres
Ermita de Sant Benet, o ermita del Mas Castenys. Camí a Lliurona, al nord-oest del nucli de Sant Martí Sesserres
Església de Sant Mateu. Veïnat de Vilademires
Església de Sant Martí de Queixàs

La primera menció documental de Sant Martí de Queixàs és la seva consagració duta a terme el 22 de gener del 1046 per Bernat, bisbe de Coserans que actuà amb el consentiment del bisbe de Girona. Posteriorment apareix documentada amb el nom de Sancti Martini de Chexanos a l'any 1121. En un text de l'any 1204 es registra la venta de la parròquia de Sancti Martini de Chexans al priorat de Santa Maria de Lladó per en Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera. En un altre text de l'any 1245 es documenta amb el nom de Chaxano. També es troba com Cheixanis i Quoxanis a les Rationes decimarum.

La construcció actual conserva elements arquitectònics de diverses èpoques. Al període més antic, el segle XI, corresponen la nau central, l'absis i les restes d'una altra construcció de planta circular, reconvertida en l'actualitat en sagristia i pràcticament tapada per la rectoria. A mode d'hipòtesi s'ha plantejat el fet que, en origen, aquest espai de la sagristia fos un antic martirium, identificat a partir de l'església de Santa Maria de Sorba, al Berguedà. La portada probablement fou bastida durant el segle XII, època a la qual també deu pertànyer la volta apuntada de la nau. Posteriorment, durant el segle XVIII, s'hi afegiren les capelles de la banda de migdia (en un carreu de la paret sud hi ha la data 1762), la decoració a l'interior de la nau i el campanar. Els motius decoratius de ferro i el forrellat de la porta principal foren col•locats l'any 1772. La rectoria és actualment de propietat particular, i ha estat habilitada com a segona residència.

Patrimoni Gencat quan a la descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular ultrapassat orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó de perfil apuntat, amb un arc toral de la mateixa tipologia, mentre que l'absis s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal semicircular. Les capelles estan cobertes per voltes d'aresta i es troben profusament decorades. S'obren a la nau a través d'arcs de mig punt de perfil apuntat, sostinguts per pilastres quadrades amb capitells motllurats. La sagristia està situada a la banda de tramuntana de l'absis, presenta un sostre cupular i és de planta circular, tot i que el mur de ponent és rectilini i presenta un gran arc de mig punt actualment aparedat, que arrenca d'unes pilastres amb impostes xamfranades. Aquesta obertura comunica amb les estances actualment ocupades i transformades per la construcció de la rectoria, adossada a l'edifici per la banda de tramuntana. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una gran volta rebaixada decorada amb casetons de guix policromat i motius florals. Al fons de l'absis hi ha una finestra d'esqueixada simple i arc de mig punt. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta rectangular d'accés formada per tres arcs de mig punt en gradació decreixent, ornamentada amb petits motius esculpits en una de les arquivoltes i al guardapols exterior. La llinda és plana mentre que el timpà està decorat amb una creu. Damunt la portalada hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada. El campanar s'eleva a l'extrem sud-oest del temple, és de planta quadrada amb grans obertures de mig punt i coberta de pavelló. La construcció està bastida en pedra de mida petita, lligada amb morter de calç, i disposada en filades irregulars. A la façana principal la pedra és desbastada, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades. L'interior del temple es troba completament decorat exceptuant l'absis i la sagristia, arrebossats i emblanquinats.


El fossar embolcalla l’església.


La rectoria està adossada a la banda de tramuntana del temple. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un cos de pedra adossat a la façana de llevant que dóna accés a la porta principal, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda gravada amb la data 1761. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, sense detall en pedra. La façana de ponent presenta arcs rebaixats arrebossats a la planta baixa i una terrassa coberta al primer pis.


No trobava cap dada dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que hi havia al terme de Cabanelles, l’educació no ha estat mai objectiu preferent dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA, això explica en bona mesura els resultats electorals : menys educació = més populisme, la formula és extrapolable arreu, EEUU, Turquia, Rússia, ...., dissortadament els extrems es toquen,oi?.

ESCOLA, CASA DEL MESTRE I AJUNTAMENT DE CABANELLES / AJUNTAMENT

- Alt Empordà. Cabanelles. Adequació planta baixa antigues escoles d'Espinavessa per a ús públic.

http://www.cabanelles.cat/media/sites/124/Datos-adjuntos-sin-t--tulo-00007.pdf

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis que servien com escola abans de la dictadura franquista, a Cabanelles, i arreu de Catalunya, n ’hem pogut ‘recuperar’ més d’un miler com podeu veure a : https://issuu.com/1coneixercatalunya

L’advocació de Sant Martí la portaven a Catalunya els soldats francs que ens feien costat en la reconquesta als sarrains, aleshores no existia FRANÇA, ni ESPAÑA, i ningú podia esperar i/o preveure que en el futur, ambdós ESTATS excel•lirien en el maltractament a les minories, i en la més absoluta baixesa moral.

Per intermediació de Sant Martí, elevava la meva pregaria a l’altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!

dimarts, 8 de novembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LLADÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que la primera notícia documentada de l’església de Sant Feliu de Lladó, data de l'any 1017, tot i que existia abans l'any 1109 fou donada al priorat de Santa Maria.


L'edifici que es pot veure el feu construir el prior Tomàs Verdaguer ( 1737-1780), nascut a primers del segle divuitè a Sant Martí Vell, prop de Girona. Clogué uns brillants estudis acadèmics guanyant-se la borla doctoral en teologia i el bisbe de la diòcesi, Baltasar Bastero, li conferí el càrrec de secretari particular. L'any 1737 el prelat el va enviar a Roma per a resoldre diferents assumptes de la mitra. Durant la seva absència, el 29 de setembre de 1737 moria el prior Miquel Duran. El prelat va recomanar pel nou càrrec de prior el seu secretari Tomàs Verdaguer, que ja com a auxiliar del bisbe Bastero se'n feia molt mereixedor; així les coses, el prior electe el 17 de febrer de 1738 prengué possessió del càrrec per procura. Mentrestant el bisbe Bastero el nomenà vicari general de la diòcesi. Per atendre diversos assumptes relacionats amb la mitra hagué d'estar algun temps absent de Lladó. Per fi, retornat a la comunitat lladonina començà a resoldre els assumptes jurisdiccionals pendents i de prebendes endarrerides, tant de la Col•legiata de Santa Maria com de l'església de Sant Feliu, com el bisbe de Perpinyà que volia proveir la prepositura del Vilar que feia anys que estava adscrita a la prebenda de Lladó. Portat el plet a París els furs i raons del monestir de Lladó prevalgueren mercès a la vindicta que va fer-ne el seu prior. Però més tard sorgiren desavinences entre la mitra i el Priorat de santa Maria ja que es volia suprimir la dotació de l'avui Col•legiata de Lladó per a reforçar la dotació de la Seu Gironina. El prior Verdaguer, una vegada més, hi oposà unes grans dosis de raonament que serviren com a rèplica vàlida i convincent a les pretensions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796) de la Seu de Girona. Cap a mitja centúria el prior Verdaguer cregué necessari aixecar una nova església d'acord amb la creixença de la vila per atendre les necessitats religioses. Planejada la nova església, el poble acollí positivament la sol .licitud del prior i ja el 27 de març de l'any 1758 es va poder habilitar al culte la nova església, amb espaiosa nau que, realment, obria el cor a nous horitzons de vida cristiana.

El prior Verdaguer deixà escrites unes memòries històriques estudiant les institucions i capellanies vinculades a la prebenda de Santa Maria de Lladó. Las seva profunda pietat li féu escriure un Tríduum de desgreuges a practicar durant els dies de carnestoltes. El prior Verdaguer traspassà el 28 de setembre de 1780

Sabem per un carreu gravat que la nova església es començà l'any 1758. la inscripció diu així "INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII".

L’any 1761, les obres ja deurien haver acabat perquè aquesta data està inscrita en la façana flanquejant la porta.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Feliu es troba a cent metres del nucli antic del poble. L'actual temple és d'una sola nau, amb capelles laterals, transsepte i capçalera carrada a l'exterior i poligonal en l'interior. A la façana hi ha la porta rectangular feta amb grans pedres ben tallades i decorada molt simplement amb motllures. Més amunt s'obre un rosetó. El contorn superior del mur és corbat. A l'esquerra de la façana es dreça el campanar de planta quadrada i té un cos superior de vuit arcades apuntades. Acaba amb una terrassa. Una torre quadrada molt més baixa es troba a l'altre costat de la façana, és rematada per un teulat a quatre vents. Les voltes de la nau, les capelles i les capçaleres són de llunetes.

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638

El Josep Salvany Blanch visitava Lladó l’any 1912, i pel que sembla no retratava aquest temple, que perdrà la funció parroquial l’any 1929, en benefici de l’església de l’antiga canònica advocada a Santa Maria.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Llad%C3%B3/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Tampoc en trobava imatges a : http://postalsantigues.cat/llado/

Ho preguntaré també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels motius que aconsellaven aquest canvi que comportarà la degradació d’aquest edifici magnífic.

diumenge, 6 de novembre de 2016

LA MISTERIOSA ALZINA DE CABANELLES. L’EMPORDÀ I LA GARROTXA SOBIRANS. GIRONA. CATALUNYA

Fèiem la 200 sortida per Catalunya el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, havíem superat els 40.000 quilometres, recollit més de 1.000 imatges d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, d’esglésies, santuaris, capelles, ermites, oratoris,..., no en dúiem el compte, també, també, retratàvem edificis modernistes, castells, ponts, arbres, indrets ‘especials’,...

En aquesta ocasió tornàvem de Sant Martí Sesserres en direcció a Cabanelles, i a la dreta de la carretera ens cridava l’atenció un magnifici exemplar d’alzina (Quercus ilex), que no tinc clar que sigui la de Can Puig. M’agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com



No la trobava a la llista ‘barcelonina’ d’arbres i arbredes de Catalunya.

Com sempre sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, fer ‘visibles’, o posar ‘en valor’ el patrimoni natural, històric i/o artístic és feina de TOTHOM

dissabte, 5 de novembre de 2016

LA TORRE DE L’AIGUA DE LA CASA RECTORAL DE SANT MARTÍ DE DOSQUERS. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava des de l’escala del campanar de Sant Martí de Dosquers, una torre semicircular adossada als murs de la Casa rectoral, situada al costat de tramuntana de l'església romànica.


La casa datada al segle XVIII, aixecada possiblement amb ‘els diners d’Amèrica ‘ és de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, pis i golfes. Va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, fent excepció dels carreus emprats per fer les obertures i les cantoners. Conserva un interessant ràfec amb les canaleres de teules vidriades de color verd i dibuixos geomètrics fets en vermell i blanc.

De la torre circular - d’alçada notablement inferior al campanar de l’església de Sant Martí - es diu que possiblement servia de guaita, per la seva ubicació i sense perjudici de la rectificació de la propietat, estimo com més lògic que tingues funció de dipòsit d’aigües pluvials. L’aigua corrent a les cases – habitualment a uns preus estratosfèrics – encara no està ‘implementada’ a tot arreu, en ‘interès dels accionistes, inversors,..., únicament s’instal•la allà on dona una altíssima rendibilitat.

Recordeu que vivim en una ‘Democraciola’ rapinyaré, i que la corrupció és alhora que endèmica, sistèmica.

IN MEMORIAM DE LA BIBILIOTECA PÚBLICA D’OLOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia de la Biblioteca Pública d’Olot anterior a la dictadura franquista.


Li devíem al Lluís Planas i Calvet (1879-1954) arquitecte català, titulat l'any 1906, que va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el seu projecte presentat el 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).

També és seva la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar, que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i que sovint ha estat atribuïda erròniament a Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987).

Els feixistes abans i els cleptofeixistes ara, tenen l’absoluta convicció de que el seu poder perdurarà pels segles dels segles, està clar que van camí de superar la previsió dels savis antics ‘no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir’, com ens recorda però, la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), diputat avui al Parlament de Catalunya, l’estaca està força podrida.

Ni el franquisme, ni els seus successors, tenen cap interès en qüestions com la cultura, l’educació, ..... , la noticia d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és un mal averany, tant per les persones, com pel Patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

dimarts, 1 de novembre de 2016

QUE EN SABEU DE LA TORRE MODERNISTA DE CAL ARMANGUÉ DE SANTPEDOR?. BAGES

El Xavier Codina Batllebo publica una fotografia de la Torre modernista de cal Armangué, i em diu ; no tinc dades sembla que es obra de l’ Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) arquitecte manresà; els amos eren la família Armangué, que tenien la fabrica tèxtil al costat de la torre , i quan es va tancar fabrica si va construir una escola.
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/QuintanaVidal/arxiu/industrials.html
https://marilluarmangue.wordpress.com/tag/santpedor/


Ens calen més dades que agraírem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , refer la memòria històrica és feina de TOTS ELS CATALANS.