diumenge, 31 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DEL PONT ‘TRENCAT’ DE SANT CELONI. EL VALLES ORIENTAL DIT TAMBÉ MONTSENY JUSSÀ.

Havia dedicat un post al ‘ Pont Trencat’ que permetia la comunicació entre els veins de anta Maria de Palautordera i els de Sant Celoni , feia temps :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/05/el-pont-trencat-de-sant-celoni-la-seva.html

En aquesta ocasió portava al Josep Olivé Escarré fins aquest indret i el retratava per a la seva col•lecció d’imatges de Catalunya – en aquests moments més de 2000 en color i format 13 X 18, amb indicació de lloc i data en que es va fer la fotografia -. Si voleu fer una oferta d’adquisició sou pregats d’enviar un email a coneixercatalunya@gmail.com i la traslladarem al Josep Olivé Escarré


El pont explica ; el 23 de febrer de 1811 una càrrega explosiva va destruir un dels meus dos arcs, deixant-me inservible, en un deliciós relat de l‘Enric Tarragó, en el que la mateixa infraestructura ens explica de manera molt didàctica, els fets que han conformat el seu devenir.

http://www.constructalia.com/espanol/galeria_de_proyectos/espana/restauracion_del_pont_trencat#.V53OY9SLSt8

http://www.smpalautordera.cat/pl71/municipi/turisme/llocs-d-interes/id4/el-pont-trencat.htm

Feu un tomb per aquestes contrades, Catalunya té molt a ‘viure’ !.

dijous, 28 de juliol del 2016

L’ESGLESIA DE SANT ESTEVE A L’ANTIC TERME D’OLZINELLES. SANT CELONI. VALLÈS ORIENTAL DIT TAMBÉ EL MONTSENY JUSSÀ.

Retratava al Josep Olivé Escarré i al matrimoni que viu a la Rectoria d’Olzinelles, davant la façana de l’església advocada a Sant Esteve.


Us recomano molt la lectura de :
http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_78-79/AST_78-79_47.pdf

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici religiós amb una façana de l'any 1786, rehabilitada l’any 1991. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions. Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota. El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt.

L'interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVII es va reformar. Té un absis circular.


L’església de Sant Esteve d’Olzinelles està documentada des del 1083.

Se’n desconeix la data de construcció, guarda encara però, alguns dels elements romànics de l'època, l' edifici actual és quasi totalment el resultat de la reconstrucció de 1786, amb els ‘diners d’Amèrica’ , que arribarien també fins aquestes contrades.

L’edifici de l’església i de la rectoria comparteixen algunes parets.


Al davant hi ha el fossar on reposen els nascuts a Olzinelles que perdien en la fusió amb Sant Celoni de l’any 1927 fins el gentilici.


L’escola pública estava a Can Caseta, on havien estat també de masovers, els actuals masovers de la Rectoria.

Haviem anat recollint imatges i dades d’alguns dels llocs d’interès d’aquest antic municipi d’Olzinelles i Vilardell :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/croniques-dolzinelles-pont-de-can-plana.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/07/rectoria-de-sant-esteve-dolzinelles.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/croniques-dolzinelles-els-forns-de-pega.html
http://relatsencatala.cat/relat/in-memorian-de-lescola-municipal-dolzinelles-anterior-a-la-dictadura-franquista-valles-oriental-catalunya/1057926
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-llorenc-de-vilardell-valles.html

A Catalunya – des de sempre – ens falla el paisanatge, oi?.

QUE EN SABEU DE CAN LLETRES A LLINARS DEL VALLÈS?.

Havia demanat informació dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Llinars del Vallès, i estic encara a l’espera de la resposta, fent un tomb per la població trobava un edifici públic batejat com CAN LLETRES


Llegia a :
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/142460/ca/can-lletres-centre-formacio-permanent-llinars-valles-orie

edifici notable és una de les torres senyorials amb què compta Llinars del Vallès, construïda a finals del segle XIX.
Cap altra dada, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui en va ser el promotor, i qui el mestre d’obres i/o arquitecte


No disposa Llinars del Vallès d’un Catàleg de patrimoni en línia, aquest fet en una població que tenia un cens de 9.536 habitants l’any 2014, segons dades Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, governada per persones de les que a priori cal presumir-ne l’amor a Catalunya, és dissortadament massa habitual a Catalunya.

dimarts, 26 de juliol del 2016

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DEL PONT DE CLAVEROL, ARA SEU DEL MUSEU DELS RAIERS. CONCA DE DALT. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Pallars sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia que mitjançant la signatura d'un conveni amb L’Ajuntament de Conca de Dalt , es creava a l’edifici de les antigues escoles del Pont de Claverol un centre cultural batejat com a Museu dels Raiers.


La inauguració de la primera fase té lloc al començament de juliol del 1990.

http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49135/57261

Hi havia escoles a Aramunt, Aramunt Vell, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, Rivert , Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla i torallola ?. Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Pallars sobirà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 997 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dilluns, 25 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI D’ALÓS .ALT ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Pallars sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...] a Alos (entendido comúnmente por Alos de Esterri de Áneo para distinguirle de otro Alos del part. de Balaguer). Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa. És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 24 cases, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 30 nens i l'església parroquial de Sant Lliser, servida per un rector de provisió diocesana i quatre beneficiats. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt primes. El territori és de qualitat inferior per al conreu; al voltant està tot cobert de muntanyes amb boscos de pins i avets d'on s'extreu fusta per a llenya, i pastures excel•lents. S'hi produïa sègol, patates i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls i porcs. Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de moltes i bones truites. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 134 ànimes (habitants).


Llegia a : http://www.aloscultural.cat/home/on-som

Alós és un poble petit i bonic, situat al nord del la comarca del Pallars Sobirà, al municipi de l’Alt Àneu.

Hi havia escoles a Àrreu, La Bonaigua de Baix , Borén, Isavarre , Isil , Son , Sorpe , València d'Àneu ?. sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Pallars sobirà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 996 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI DE FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Pallars sobirà, i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a :
http://www.farreracan.cat/ca/content/lestudi


L'Estudi és l'antiga escola de Farrera

Hi havia escoles a Alendo, Burg , Glorieta, Mallolís, o Montesclado ?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Pallars sobirà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 995 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

L’EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT D’ALBATÀRREC A LA COMARCA DEL SEGRIÀ ACOLLIA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Retratava l’edifici de planta baixa i dos pisos de composició inicialment simètrica, encara que avui desvirtuada, que havia acollit l’ajuntament, i em pregunto si també les escoles.


A la façana principal, les obertures de la planta baixa i el primer pis són d'arc rebaixat i les del segon pis quadrangulars però totes estan emmarcades per una motllura llisa, a l'igual que la separació entre els diferents pisos. A la façana lateral totes les obertures són allindades però també estan emmarcades per la motllura llisa. A la primera planta de la façana principal hi ha un balcó corregut de pedra. El parament és de grans carreus de pedra ben escairats.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de si en aquest edifici hi havia també les escoles públiques abans de la dictadura franquista, i l’autor i data en que s’aixecaven les ‘escoles noves’ que acullen avui diversos serveis públics.

FOSSAR DE SANTA MARIA DE VALLDOSSERA. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava el fossar de Santa Maria de Valldossera al terme de Querol a la comarca del Camp Sobirà de Tarragona.


Està al darrera de l’església de Santa Maria, i m’agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’existència en el període anterior a la dictadura franquista d’una escola en aquest paratge avui isolat.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE RODONYÀ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava des de la porta la capella del Sant Crist Absent de Rodonyà, a la comarca del Camp Sobirà de Tarragona.


No podíem accedir al interior, començo a pensar que la limitació està pensada més per evitar que els difunts surtin per reclamar justícia, que per raons de prevenció de robatoris i/o profanacions.

CAPELLA DEL SANT CRIST ABSENT DE PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Retratava des de la porta la capella del Sant Crist Absent del Cementiri de Pontons a la comarca del Penedès sobirà.


No podíem accedir al interior, començo a pensar que la limitació està pensada més per evitar que els difunts surtin per reclamar justícia, que per raons de prevenció de robatoris i/o profanacions.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca del Penedès, que tanca a les 18.00 hores.


En un anterior post explicava que Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 1910), va ser l’autor de la Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca, al Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que es beneïa l’11 de juny de 1878, essent bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883); obiter dicta, aquest ‘andalús’ , l’any 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil•lenari del Monestir de Montserrat , i va aconseguir la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals, i va ser ell també qui el 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.


Tocaven les 18:00 hores, i no tenien temps per a fer – com cal – una llarga visita a aquest cementiri monumental.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Retratava des de la porta la capella de Sant Crist del cementiri municipal de Sant Martí Sarroca, que es troba situat prop del nucli urbà, en un pla al peu de la Roca.


És de planta rectangular, tancat per murs amb nínxols adossats. Al centre hi ha un passeig distribuïdor amb xiprers als costats, que porta a la capella. Als extrems hi ha torres. Són interessants els elements escultòrics de l'interior.

El conjunt s'inscriu dintre de les característiques de l'estil neoclàssic.

El cementiri va ser construït d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Modest Fossas Pi (Barcelona, juny de 1834 - 1904), l'any 1868. La documentació relativa a l'obra es conserva a l'Arxiu Municipal de Sant Martí Sarroca.

No podia accedir al seu interior, els horaris dels fossars municipals son diferents a cada municipi.

diumenge, 24 de juliol del 2016

SANTA ANNA DE SANTPEDOR. EL BAGES

El Xavier Codina Balletbo penjava una fotografia de Santa Anna datada als anys 30, amb el següent peu;

Foto de santa Anna, recuperada gracies al treball de reconstrucció del Sr. Antoni Lari , la fotografia estava molt deteriorada


Al segle XIX es va posar de moda vestir les imatges de les Marededéus amb robes molt vistoses, a Santpedor es va vestir la imatge de santa Anna ,gracies a un de aquest os vestits va salvar la imatge de la seva destrucció, va ser el masover de la Torre de Claret que va substituir la imatge posant en el seu lloc una vella Dolorosa, que va vestir amb un dels vestits de la santa.

IN MEMORIAM DEL RETAULE DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ANNA DE SANTPEDOR. EL BAGES

El Xavier Codina Balletbo penjava unes imatges del Retaule de l’església de Santa Anna de Santpedor, amb el següent peu de foto:

Avui fa 80 anys de la destrucció de l’església de santa Anna, el 24 de juliol de 1936. Tristíssima conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II república.


El retaule va ser construït al any 1804 pel escultor manresà, Pere Sunyer.



L’any 1949 va ser reconstruït pel taller dels Salesians de Barcelona alguns elements es van reaprofitar.

Als anys 60 es va posar l’altar de cara al feligresos i es van fer alguns canvis

divendres, 22 de juliol del 2016

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA D’AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp sobirà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven que l’edifici on havia l’escola, és avui una casa de turisme rural.


Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 992 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dijous, 21 de juliol del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ALIÒ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp sobirà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven on era l’escola del poble d’Aliò a la comarca del Camp sobirà de Tarragona,


Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 988 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE RODONYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp sobirà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven on era l’escola del poble de Rodonyà a la comarca del Camp sobirà de Tarragona,


Em deien també que posteriorment va passar al Castell, seu avui de l’Ajuntament.


Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 987 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA POBLA DE LILLET ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Berguedà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

L’Àngel Ruiz Jounou, ànima de les pàgines :
https://www.facebook.com/groups/tempsdabans/?fref=ts
https://tempusfugitlapobla.blogspot.com.es/search/label/Escoles

Em deixava un comentari;

Bona tarda, Antoni!!

He trobat aquesta foto de les Escuelas Nacionales de La Pobla, es de l'any 1932.

L'edifici a on estaven situades encara existeix, en l'actualitat son pisos.

Salutacions.



Al facebook posa com a peu de foto ;

Bonica fotografia de les Escuelas Nacionales que estaven situades a l'actual Plaça de la Mola,(a on hi va haver la centraleta de telèfons).

La foto es de l'any 1932 i entre les nenes hi ha la Teresa Canal Escarré, de Ventaiola.

Com a nota curiosa: tot son nenes, però a la primera fila, al centre, hi ha un nen vestit de "marinerito". Que hi feia?


Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Berguedà, oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 985 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dilluns, 18 de juliol del 2016

IN MEMORIAM ESCOLA PÚBLICA DE LA NOU DE BERGUEDÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven a la Nou de Berguedà, on havíem visitat el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, on era l’Ajuntament i les escoles, abans de la dictadura franquista.


El meu interlocutor sabia també que les escoles de Malanyaneu s’havien transformat en un paller.

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Berguedà, oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 981 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GINESTARRE ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA PER - MALA - INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CASTELLANA. ESTERRI DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ.

L’església parroquial de Ginestarre , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria per influència de la llengua dels ocupants,    es troba a la part baixa de la població, dominant visualment tota la vall.



Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.


La descripció tècnica ens diu que la construcció és d'una sola nau, lleugerament irregular, amb absis semicircular a llevant, decorat externament amb arcuacions cegues, il•luminat per una petita finestra de doble esqueixada. La coberta actual és de llates de fusta, a la nau, i de volta de quart d'esfera, a l'absis. Als costats s'hi ha adossades dues capelles, a manera de transsepte i la sagristia al costat de migdia. La porta és molt senzilla, d'arc de mig punt, situada al costa meridional de la nau, sota un cobert que fa d'atri. La torre-campanar, amb un petit xapitell, s'aixeca als peus de la nau.

A l'interior es conserven dues piques romàniques, una de baptismal i una de beneitera.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya podem contemplar les pintures murals que ornaven l'absis.


Fotografia de David Monniaux

La talla de la Mare de Déu procedent d'aquesta església es pot veure al Museu Diocesà d'Urgell.


Fotografia de MarisaLR

El frontal d'altar d'estuc que formava part del temple actualment es troba a The Cloisters de Nova York (EUA).



Ens preguntem, Ginestarre tenia escola pública abans de la dictadura franquista ?. En casa afirmatiu sou pregats de fer-nos-en arrbiar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962) “ el Carnicer del Pallars” va exercir a partir del 20 d’abril de 1938 , en aquestes dues comarques una brutal acció repressiva, amb múltiples afusellaments i altres represàlies contra la població civil, pel sol fet de ser sospitosa de desafecció al Movimiento Nacional.

Cal no oblidar MAI, com bé cantava  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940), qui perd els orígens, per identitat

https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c

Em bloquejaven a la pàgina https://www.facebook.com/groups/1506716616099834

Dissortadament al Pallars i a Catalunya no ens calen enemics – que en tenim, molts i amb mal perdre - , massa sovint “ els amics “ ja els fan la feina, oi?.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

 Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que la Marededéu de Ginestarre  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!



Quan al topònim  Ginestarre és un derivat de ginesta


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. LLAVORRE. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA


La descripció tècnica de l’església parroquial de Llavorre, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel , que publica la pàgina Pallars Sobirà Imatges, ens diu ; senzilla església d'una sola nau flanquejada per capelles, amb capçalera rectangular al nord i porta amb arc de mig punt a la façana meridional, sobre la qual s'obre un petit nínxol a la clau de l'arc. Per damunt apareix un òcul. La façana està situada a la paret mestre perpendicular al cavall que suporta la coberta de llicorella a dues aigües. A la dreta de la façana s'aixeca una massissa torre campanar rematada per un xapitell de llicorella.


Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, s'observa que la façana té un arrebossat d'estuc irregular de morter de calç, el qual presenta esquerdes i s'està esclovellant. La coberta s'ha restaurat seguint l'estil arquitectònic del Pallars Sobirà, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.



Quan al Topònim Llavorre :

Ens preguntem, Llavorre tenia escola pública abans de la dictadura franquista ?. En casa afirmatiu sou pregats de fer-nos-en arrbiar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM ESCOLA PÚBLICA D’AINET DE BESAN. ALINS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia :
http://www.ccma.cat/324/lajuntament-dalins-projecta-un-centre-formatiu-i-dinterpretacio-del-ferro-i-la-forja-del-pirineu/noticia/2357075/


El centre s'ha projectat a les antigues escoles d'Ainet de Besan i portaria per nom l'Espai del Ferro.

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Pallars sobirà, oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 981 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

diumenge, 17 de juliol del 2016

AJUNTAMENT I ESCOLES DE LA COMA. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici de l’Ajuntament i escoles de la Coma, avui terme de la Coma i la Pedra. Com m’explicaven a la Pedra, el terme s’anomenava la Pedra i la Coma, i tenia una escola també a Pedra.


Llegia a :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/08/pagina-11/33146849/pdf.html?search=Edificio%20del%20ayuntamiento%20y%20escuelas%20de%20la%20Coma%20y%20la%20Pedra

Se remite a la Dirección general expediente de construcción de escuelas de Pedra y Coma

Havia demanat informació a l’Ajuntament de la Coma i la Pedra, de quan es va fer l’edifici que acull també les escoles, i qui en va ser l’autor. Estic esperant – desesperant – la resposta.

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Solsonès , oi?.

Tinc clar que no seria una despesa excessiva – estem al país dels excessos - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 980 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

L’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat MOLT eficaç al Solsonès, va començar el dia 1.04.1939, i perdura encara avui , per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dissabte, 16 de juliol del 2016

ESCOLES D’ESPARREGUERA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.LLOBREGAT JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Rebia un comentari d’Esparreguera TV en el que m’adjunten la fitxa del llibre del Josep Paulo Sàbat, L’ESCOLA A ESPARREGUERA.


les escoles municipal estaven en un espai cedit al carrer Hospital. On actualment tenim el pavelló de basquet i l'anomenat edifici dels Mestres. En aquests lloc hi havia existit l'església d'Esparreguera i el seu fossar. Salutacions.

Ens agradarà rebre imatges – ni que sigui escanejades del llibre del Josep Paulo Sàbat - d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Llobregat jussà , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 976 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

L’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat més eficaç des del dia 1.04.1939, fins avui mateix, per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dijous, 14 de juliol del 2016

QUE EN SABEU DE LA ‘NOVA’ ESGLÉSIA DE SANT PONÇ DE CLARIANA DE CARDENER?. EL SOLSONÈS. LLEIDA

Llegia que als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure algunes restes malmeses de les parets de l’església de Sant Ponç, que fou abandonada a causa de la construcció de l’embassament, i suplerta per una nova capella bastida prop de la presa.

Clariana de Cardener no disposa d’un catàleg de patrimoni en línia, ni té cap dada publicada de quan es va aixecar la ‘ nova’ església de Sant Ponç, ni de qui en va ser l’autor. El pantà fou construït entre els anys 1949 i 1954, en aquella època la documentació administrativa ja existia, i s’havien de fer plànols, projectes,...., no hi ha informació de la ‘nova’ església de Sant Ponç, perquè – per alguna raó que no puc entendre – des de l’administració pública es va fer , i es continua fent, la ocultació d’aquestes dades.



Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor d’aquesta església.

ESCOLES DE LA COLÒNIA DE TREBALLADORS DE LA PRESA DEL PANTÀ DE SANT PONÇ. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’arribava fins al pantà de Sant Ponç construït entre els anys 1949 i 1954 al terme de Clariana del Cardener a la comarca del Solsonès.


M’explicaven que hi havia escoles per als fills/filles dels treballadors.

També – i dubto de la certesa d’aquesta afirmació – que Clariana de Cardener no tenia escola pública, el fet dissortadament és que hi ha poca informació sobre les escoles del Solsonès anteriors a la dictadura franquista; sou pregats de fer-nos imatges i dades a l’email coneixercataunya@gmail.com

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Solsonès , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 972 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

El Solsonès és una de les comarques en les que l’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat més eficaç, per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

AJUNTAMENT I ESCOLA PÚBLICA DE LLADURS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici de l’Ajuntament i escoles de Lladurs. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de quan es va fer i qui en va ser l’autor, també si és possible rebre imatges antigues de l’activitat escolar a Lladurs i a les seves parròquies.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/11/montpolt-lladurs-el-solsones.html



Està clar que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Solsonès , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 974 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

El Solsonès és una de les comarques en les que l’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat més eficaç, per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.