dissabte, 30 d’abril de 2016

CASTELL DE LA FLORESTA O DE DHIETER RUDLOFF Q.E.P.D. LES GARRIGUES. LLEIDA

Llegia que al segle XVI s'hi van realitzar les grans reformes que van transformar l'antic castell en un palau renaixentista anomenat la Torre de la Floresta. Es coneix l'evolució d'aquestes reformes pels rebuts conservats, corresponents a obres realitzades; per exemple, l'any 1569 el mestre d'obres Joan Longos va presentar una factura per "una torre de pedra de la Floresta, les escales, les parets que són entre la torre i la capella, la font i les tàpies".

D'aquestes obres, l'antic castell en va sortir molt transformat: s'hi van afegir una torre, noves finestres a les habitacions - algunes amb una columneta muntant o mitgera i escuts per als portals-. S'hi van conservar també alguns elements gòtics, com l'enteixinat dels sostres.

Ja en el segle XVII la propietat passà a la família dels Medinaceli, i amb posterioritat als Subies de Tàrrega.

Al segle XVIII després de la creació del marquesat de la Floresta, els nous senyors hi van realitzar noves reformes i obres d'embelliment, dedicades especialment a la decoració dels interiors, amb les quals el palau va anar perdent del tot el seu vell aspecte militar i defensiu.

Anton de Potau Molas passava a ser Marques de la Floresta el 20 de juny del 1703, segons ordre del rei Felip V, en agraïment pels seus serveis com a conseller d'Hisenda i president de la comptadoria major de comptes. Fill de Jaume de Potau Molas, doctor en drets i conseller de la Reial Audiència Civil de Catalunya, d'una família originaria de Sarral (Conca de Barbera); i fill de Dorotea de Ferreró, de Tàrrega. En aquesta vila naixia el 1664, i moriria en el setge de Barcelona l'any 1713. ,

Actualment tant el castell com la torre resten dividits i pertanyen a particulars i institucions: el bisbat té la torre i les parts annexes més pròximes per cada costat. Fou cedida als franciscans com a casa de colònies. Una altre part fou adquirida entre 1980 i 1981 pel doctor Diether Rudloff, catedràtic alemany d'Història de l'Art.

Durant anys el castell allotjà la Casa de la Vila i l'escola.


http://www.castelldelafloresta.com/historia-del-castell

Devem a DHIETER RUDLOFF (Kiel, capital de l´estat federal alemany de Schleswig-Holstein, 1926- La Floresta , les Garrigues, Lleida, Catalunya, 1989 ) la conservació d’aquest edifici, i del castell adjunt. Podia haver patit la dissort tràgica del Castell d’Arbeca, estigma etern per als fills d’aquell poble, i per a Catalunya.

Ens agradarà rebre imatges de l’edifici que acollia les escoles públiques abans de la dictadura franquista, en el supòsit que no fos el mateix Castell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT SALVADOR DE LES BORGES BLANQUES. LES GARRIGUES.

Anàvem ‘ picats de temps ‘, la visió però, de l’ ermita de Sant Salvador situada a 3'4 Km. de les Borges Blanques en direcció a Cervià de les Garrigues, em feia aturar, ja sabeu amics lectors que en aquest cas és la ‘devoció’ , i no l’obligació la que ens guia.


Llegia a patrimoni Gencat que originàriament era una ermita romànica de transició amb moltes modificacions posteriors. A principis dels vuitanta es restaurà . Consta d'una sola nau amb una capçalera rectangular. La portada és força senzilla, tant sols hi ha una petita porta de grans dovelles i flanquejant-la un contrafort i una finestra ovalada. El conjunt està fet de pedra vista, segurament aprofitant materials d'altres construccions, cal destacar una peça que correspon probablement a la base d'una columna, fet que indica que els constructors van aprofitar material d'una vil•la romana propera i, possiblement, de la via romana que unia Tarraco amb César Augusta ja que hi passava molt a prop. L'interior té dos frescos que ocupen tot el presbiteri, una escena de la vida de Crist i l'altre, una vista de la comarca, dedicada als camperols garriguencs, obra contemporània de l'artista local, Maria Carme Benet i Pelegrí .

El conjunt està construït en dues campanyes, una part de l'edifici és de l'època final del romànic (nau de base rectangular) i en un principi, deuria ser un edifici més petit. El segon moment constructiu seria una ampliació del recinte, ja de transició cap al gòtic (arc interior de l'edifici). Els dos contraforts són els que serveixen de suport i unió de les dues parts.

http://www.lesborgesblanques.cat/visita/descobreix/interes/10/lermita-de-sant-salvador

No és tant senzill trobar dades del patrimoni històric que representen els edificis escolars anteriors a la dictadura, des del cens de 1900 les Borges Blanques superava els 4.000 habitants i NOMÉS havia localitzar una escola :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-publica-de-les-borges-blanques.html

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca fent-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, de les Borges Blanques, i de qualsevol altre lloc de Catalunya.

Ah!, dinàvem esplèndidament a Slàvia, al Passeig del Terral, 14, que ens recomanava molt encertadament una borgenca.

dijous, 28 d’abril de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANTPEDOR. BAGES

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

El Xavier Codina Balletbo‎ em feia un comentari a la imatge d’aquest post ; l’escola pública de Santpedor des de l’any 1.845 estava en un antic convent, la fotografia està feta en el pati del claustre, possiblement al final de la dictadura de Primo de Rivera, als anys 30

Xavier Codina Balletbo, precisa ; aquestes nenes estaven en lo que es deia escuelas nacionales , a Santpedor hi havia un Col•legi dels Germans de Sant Joan Baptista de la Salle



Imatge del claustre l’any 1918. Fons Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya

Aquet era el convent construït al segle XVIII els frares els van fer fora l’any 1835 amb la desamortització de Mendizabal l’any 1845 es va convertir en escola pública que va funcionar fins a l’any 1968



Xavier Codina Batllebo .
Escola nacional de Santpedor anys 30 ubicada al antic convent dels franciscans en unes condicions pèssimes a l’any 1968 es va fer una escola unitària degut que els mestres no volien anar a Santpedor.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLA DE NENS I ESCOLA DE NENES / CEIP JOAN ROURA I PARELLA. TORTELLÀ. LA GARROTXA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Tortella&page=1&pos=2

Fins el 1924 en que l'ajuntament de Tortellà acorda iniciar els tràmits per a la construcció d'una escola, aquestes ocupaven els baixos de la Casa de la Vila.

Aquest espai actualment acull alguns serveis municipals.

Els primers tràmits daten de 1924, dos anys després l'Ajuntament adquireix el solar i el 1928 s'aprova el projecte presentat per l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria. A l'acabament de l'obra sorgeixen desacords entre l'arquitecte i l'Ajuntament, que no acceptarà la recepció de l'obra fins l'any 1933. Les noves escoles van ser inaugurades el 21 de maig de 1933.

És una vergonya per al col•lectiu d’arquitectes i per a Catalunya, l’oblit en que s’ha deixat la figura de l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarria

Després d'algunes dificultats l'escola comença a funcionar el 1933. Vint i tres anys més tard Josep Maria Claret Rubira ( Girona, 1908 + 1988 ) hi realitza obres de reforma que van consistir en la renovació del teulat que amenaçava ruïna imminent, l'aplacat amb pedra del sòcol de la façana, vorera a l'entrada i en els anys 90 una nova reforma les hi ha donat l'aspecte actual.


Fotografia del Santi Soler Simon

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

EL CASAL MARIÀ D’OLOT. REFER LA HISTÒRIA.

El Josep M Canals Ferrarons , em deixava una nota al facebook en relació a les meves preguntes sobre el Casal Marià d’Olot ; el Dr. Joaquim Danés i Torras ( Olot, 8 de juny de 1888 + 11 de febrer de 1960 ) , en la seva Història d'Olot (vol. XVIII, pàg. 3355) diu que el Casal Marià es va inaugurar el 29 de març de 1925, havent col•locat la primera pedra el 19 de març de 1924, essent bisbe de Girona, Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 1862 - Palma, 1928), que seria acusat de ‘catalanista’ en la dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930).

El contractista d'obres fou Lluís Pla, i no es menciona l'arquitecte.

Ja l’any 1918 es disposava del camp d'esports.

L'edifici fou incendiat la nit del 21 al 22 de juliol de 1936.

L’any 1939 fou ‘ocupat’ pels militars, que no els desocuparien fins a l’any 1946, moment en que es reconstruí la sala d'espectacles.



Les fotografies en blanc i negre , i l’actual en color, les penjava el Jordi Figueras Suriñach

Llegia que l’enterrament del Dr. Joaquim Danés i Torras, que en tornar del seu exili a França fou empresonat primer a Olot i després a Girona, i que malgrat aconseguiria la llibertat després de passar per un consell de guerra, el règim franquista li prohibí l'exercici de la seva professió mèdica, fou una de les més impressionants manifestacions de dol que es recorden a la ciutat d'Olot. La premsa ‘oficial’ silencià la seva mort, i per raons polítiques es retirà un número de la revista Olot-Misión dedicat a la seva figura.


Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 27 d’abril de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA D’ASTELL. TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Astell és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del terme primigeni d'aquest municipi. És un dels tres pobles del Solà, juntament amb Guiró i Oveix. És a la part central-occidental del terme actual, tot i que en l'antic terme de la Torre de Cabdella quedava en el seu racó sud-oest. És en un lloc privilegiadament assolellat, que sembla desmentir el nom de vall fosca que s'atribueix al conjunt de la vall del Flamisell. És per això que Astell, Guiró i Oveix són els pobles del Solà. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 12,5 de la carretera L-503, 1,5km. al nord de Molinos. Aquesta pista, plena de revolts, puja al poble d'Astell en poc més de 2,5 quilòmetres.

No trobava cap dada de l’escola d’Astell, encara que si una imatge, ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com dades d’aquest edifici, quan es va fer, qui en va ser l’autor, quan deixava d’exercir com escola .....


Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997)no dubta que el nom provingui d'un error de còpia, atès que en documents medievals apareix el Castell com a topònim del terme de la Pobleta de Bellveí, proper a Oveix, que és exactament l'emplaçament d'Astel

Està clar que hi havia MOLTES MÉS ESCOLES, almenys una a cada parròquia, tant clar com que des de l’1 d’abril de 1939, des de l’àmbit local s’ha estat fent una tasca d’anorreament de la memòria històrica, que lluny d’acabar-se amb la mort del sàtrapa, conserva la seva inèrcia diabòlica fins al dia d’avui. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLA D’OVEIX. TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Oveix és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. És un dels tres pobles del Solà, juntament amb Astell i Aguiró. És al sud-oest de l'antic municipi de la Torre de Cabdella, però en el terme actual del mateix nom queda a la zona central, al costat de ponent. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 12,5 de la carretera L-503, 1,5 km. al nord de Molinos. Aquesta pista, plena de revolts, puja al poble d'Astell en poc més de 2,5 quilòmetres i continua cap a Oveix i Aguiró. Al cap d'1,6 km. des d'Astell hi ha el trencall cap a Oveix (esquerra) i Aguiró (dreta). Des del trencall fins a Oveix hi ha menys de 500 metres.

No trobava cap dada de l’escola d’Oveix, encara que si una imatge, ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com dades d’aquest edifici, quan es va fer, qui en va ser l’autor, quan deixava d’exercir com escola .....


Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997)no dubta a atribuir aquest topònim a un origen basc: de obe i etxe, seria la casa dels pastors.

Està clar que hi havia MOLTES MÉS ESCOLES, almenys una a cada parròquia, tant clar com que des de l’1 d’abril de 1939, des de l’àmbit local s’ha estat fent una tasca d’anorreament de la memòria històrica, que lluny d’acabar-se amb la mort del sàtrapa, conserva la seva inèrcia diabòlica fins al dia d’avui. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimarts, 26 d’abril de 2016

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA A LA COMARCA DE RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

Si feu una consulta a la wikipedia ’monuments de la ribera d’ebre’ , únicament trobareu les Teresines de Vinebre.

Està clar que hi havia escoles a la majoria de poblacions, fins més d’una en algun cas.

També està molt clar que el dia 1 d’abril de 1939, va començar una tasca contra la ‘memòria històrica’ que per pura inèrcia continua funcionant malgrat la mort del sàtrapa.

Perquè des dels ajuntaments ‘ democràtics’ no s’ha fet aquesta tasca de recuperació històrica ?. Penso honestament que l’explicació està en que més enllà de l’adjectiu ‘democràtic’ , aquí – i per arreu – tot continua ATADO Y BIEN ATADO.

El prec de col•laboració doncs no s’adreça als que activa o passivament han estat col•laborant en aquesta tasca miserable, sinó a la ciutadania que potser per un excés d’oferta ha perdut en algun moment el sentit ètic de la vida.


Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a la comarca de la Ribera d’Ebre, i a la resta de Catalunya.

http://relatsencatala.cat/relat/edificis-escolars-anteriors-a-la-dictadura-franquista-a-la-comarca-de-la-ribera-debre-tarragona/1056354

CONVENT DE LES TERESINES.VINEBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937), i Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 1974), foren els autors de l’edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos i coberta plana, del que ens diu patrimoni Gencat; el frontis es composa simètricament segons tres eixos, que queden definits per obertures d'arc apuntat a la planta baixa, i acabades en punta als pisos superiors. Al centre de la façana hi ha un gran arc apuntat, dins el qual s'hi obre el portal d'arc de mig punt amb una claustra superior. Sobre l'arc hi ha una placa de pedra esculpida en alt relleu amb la imatge de Jesús acollint entre els seus braços a un grup d'infants. La façana de sol ixent està coronada per un campanar de cadireta. L'edifici està revestit amb pedra picada i totes les obertures es troben emmarcades amb carreus de pedra ben escairats. Els diferents nivells venen marcats per una motllura feta de carreus de pedra (iguals als dels emmarcaments), que, com a única decoració, presenta motius romboïdals.

Al pati de la dreta de l'entrada al convent, als finestrals interiors, es troben unes reixes de ferro forjat, que són una còpia idèntica de les del convent de Ganduxer de Barcelona, publicades a la plana 63 del llibre "GAUDÍ", de Salvat (Salvat, 1984). La diferència entre ambdues es troba en que a les de Ganduxer les reixes segueixen el traçat allargat i d'arc fals, mentre que a les de Vinebre, el finestral és rectangular amb un acabat en triangle.

Tal i com consta inscrit al costat de la porta, el convent es començà a construir el 23 de setembre de 1888 i acabà el desembre de 1895. L'última etapa de les obres va ser dirigida per Enric d'Ossó i Cervelló, fundador de les Teresines. En un principi, tingué com a projecte fer una església que ocupés tot el que és convent, fent el convent al costat. Finalment però, tot es va unificar en un mateix edifici, construint-se la capella dedicada a Santa Teresa i les aules corresponents a l'ensenyament.



Fotografies de l’any 2009 de Marta Lloret

Enric d'Ossó va nèixer a Vinebre el 15 d'octubre de 1840, cantà la Primera Missa a Montserrat el 7 d'octubre de 1867 i fundà la Companyia de Santa Teresa de Jesús el 23 de juny de 1876. Deixà fundats 32 col•legis amb 400 religioses. Entre els col•legis fundats s'hi troba el de Vinebre. Es deia que la imatge que hi ha sobre el portal l'havia de venir a esculpir Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926, gran amic del que seria canonitzat com Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896).


Al convent hi acudien les noies d'Ascó i de la Torre de l’Espanyol , a més de les de Vinebre.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, ens queden encara molts edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista per ‘recuperar’.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la morta del sàtrapa.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,....

CAPELLA DE SANT BERNAT DE CLARAVALL. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA.

Josep Cordomí Bosch, mestre d'obres, va ser l’autor de la capella de Sant Bernat de Claravall, reedificada sobre les runes d’una anterior que estava advocada a Sant Pere.

Patrimoni Gencat ens en fa una descripció telegràfica; Capella d'una sola nau situada al carrer del seu titular: Sant Bernat.


Disposa d'una porta d'accés amb dues finestretes menudes als costats. Damunt ella hi ha un ull de bou i per sobre un petit cloquer d'espadanya amb campana.

Les parets foren arrebossades i pintades; el teulat cobert amb teules..


Aquí podreu trobar més informació.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/08/goigs-sant-bernat-de-claravall-olot.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT. BELLAGUARDA. LES GARRIGUES. LLEIDA

Retratava l’església parroquial de Bellaguarda, dedicada a Sant Antoni Abad, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és de planta irregular que tendeix a la forma basilical, es divideix en tres naus cobertes amb volta d'aresta les laterals i cilíndrica amb arcs torals i llunetes, la central.


Tot l'interior està policromat. El sòcol de les pilastres, però, és de pedra. Els capitells són d'ordre compost. El paviment és de pedra i terracota i a la zona de l'altar, de marbre. La façana té com a únic ornament, un pòrtic auster decorat amb un nínxol apetxinat que allotja la imatge del sant, flanquejat per motllures cargolades, i una rosassa de formes geomètriques.


El campanar, col•locat a l'extrem esquerre de la façana, té uns 35 metres d'alçada. És de planta quadrada i a la part superior, octogonal. La part central hi ha un rellotge i a les laterals, les campanes. El cimbori està decorat amb pintures difícilment identificables.

"Bella guarda" i formava part de la baronia de la Granadella. El 28 d'abril de 1639, l’ aleshores bisbe de Lleida, Bernat Caballero de Paredes 1635-1642, disposà la separació de l'església de la Granadella de la parròquia de Bellaguarda.

No trobava cap constància de la construcció de l'edifici, hom pensa però, que la data més probable és l'últim terç del segle XVIII, aprofitant l'embranzida econòmica de la població que en aquell moment era de 715 habitants. En termes històrics ‘l'embranzida econòmica’ s’identifica amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, i l’espoli econòmic que se’ls va fer.

M’enduia la satisfacció d’haver conegut al Joan Abella Vidal de 91 anys, que m’explicava que l’escola havia estat a l’edifici de l’antic ajuntament, on hi havia també el forn comunal, i els veïns anaven a coure-hi el pa. He demanat imatges a l’Ajuntament de Bellaguarda, petició que faig extensiva a qualsevol persona de bona voluntat que pugui ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

Quan al topònim en la documentació antiga ja apareix la forma Bellaguarda (segle XIII), grafia aglutinada dels mots bella i guarda que devia designar alguna torre de vigilància de gran visibilitat.

ESGLÉSIA DELS PARES CAPUTXINS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

Josep Danés i Torras (Olot 1891 – Barcelona 1955), reedificava de cap i nou l’any 1943 , aquesta església que havia estat destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938), havia estat autor de l’edifici l’any 1888, ens agradarà – si és possible – rebre imatges d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu que és un temple d'una sola nau i capelles laterals. Va ser bastida amb pedra volcànica i es va emprar el rajol per fer els cantoners i les obertures. La porta d'accés té tres arcs en degradació i timpà decorat amb Sant Roc; la vila d'Olot, l'església de Sant Estece i la de Sant Francesc fan de teló de fons. El campanar, situat damunt la façana principal, és d'espadanya, té un sol ull i no té campana.


Els interiors són estucats, jugant amb els colors blancs, marrons i verds. Té un petit transsepte, ocupat per dos capelles, amb pis superior. Cal destacar les capelles de la Puríssima Concepció i de la Mare de déu de Montserrat fetes amb mosaics de colors (tessel•les).


L'església és emprada pel bisbat de Girona com a parròquia de Sant Cristòfor les Fonts.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CENTRE OBRER D’OLOT EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES. OLOT. LA GARROTXA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

En ocasió del post sobre el mestre Ramon Calm i Clota, documentant els edificis escolars d’Olot anteriors a la dictadura franquista, trobava a : http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/278578/36633
Es varen habilitar el Centre Obrer, la Torre Castanys, …

La meva recerca per Internet era decebedora, el Centre Obrer, no ha merescut cap atenció de la xarxa, trobava a la Col•lecció d’imatges de Josep M. Dou Camps . Fotografia Vista parcial de l'interior del Centre Obrer d'Olot.


Ens agradarà tenir noticia de la història d’aquest Centre, que té – almenys per a mi – l’aire d’honestedat i llibertat que caracteritzava als republicans, i que dissortadament s’ha trobat en falta en aquest llarguíssim període del segon feixisme, i la ‘Democraciola’ que el succeïa.

Demano als olotins que ens en facin arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com d'aquella escola , prec que faig extensiu a totes les poblacions de la comarca de la Garrotxa , i a les d’arreu de Catalunya.

Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la morta del sàtrapa.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,....

dilluns, 25 d’abril de 2016

IN MEMORIAM. OLOT I EL MESTRE RAMON CALM CLOTA. LA GARROTXA. GIRONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos
Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Josep M Canals Ferrarons publicava a la pàgina del facebook ‘Olot d'abans. Fotos antigues d'Olot’ imatges de grups escolars de l’escola del mestre Ramon Calm i Clota, que va ser alcalde d’Olot, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.



http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/278578/36633

Es varen habilitar el Centre Obrer, la Torre Castanys, …
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?q=parent:0000030043&lang=ca&s=548
http://ca.wikiloc.com/geotourism/catalunya-palau-robert/ruta-dolot-a-la-fageda-den-jorda-i-can-xel/photo/4830990


Ramon Calm i Clota

Demano als olotins que ens en facin arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com d'aquella escola , prec que faig extensiu a totes les poblacions de la comarca de la Garrotxa , i a les d’arreu de Catalunya.

Josep M Canals Ferrarons, publicava una fotografia de l’edifici en es trobava l'escola del Sr. Ramon Calm Clota, la penúltima casa del carrer de Vilanova: en el núm. 23; en aquest pati hi havia la serradora del germà de Ramon.


Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la morta del sàtrapa.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,....

ESGLÈSIA PARROQUIAL DEL MOLAR. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Molar és un municipi de la comarca del Priorat, situat a l'extrem occidental de la comarca. És al límit amb la Ribera d'Ebre, i limita al nord amb el terme de la Figuera, a llevant amb el Lloar, Bellmunt del Priorat i el Masroig, i al sud amb aquest mateix darrer terme, tots ells del Priorat. Pel costat de ponent té el terme de Garcia, pertanyent a la Ribera d'Ebre.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1910 amb 1221 persones, l’església parroquial estava advocada a Sant Roc, Santa Bàrbara i Sant Isidre, hom pensa que va ser inicialment una església votiva, que s’havia de refer, o fer de nou l’any 1788 per uns paletes de la Fatarella a causa de l'estat ruïnós de la construcció anterior, la nit de Reis de1901 – quan ja s’explotaven les mines - sofrí un incendi fortuït, que obligà a fer reparacions immediatament, s’ampliava així a Santa Bàrbara, patrona dels miners l’advocació, i l’activitat agrícola important en algun moment en matèria d’ocupació laboral donaria cabuda al sant madrileny.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; construcció de planta rectangular de tres naus i absis poligonal. Té quatre tramades i el cor és a la primera. Les naus laterals conformen capelles i disposen d'un petit pas de l'una a l'altra. Els murs acaben en un fris continu del qual arrenca una volta de mig punt amb llunetes. Les naus laterals són cobertes per voltes d'aresta. L'interior, ben pintat, disposa d'alguns elements de ferro forjat. La façana, arrebossada, presenta una portalada amb arc de mig punt; al damunt hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Roc. Per sobre hi ha un petit ull de bou. La façana és rematada per un petit campanar d'espadanya situat al centre. El cloquer principal, però, es troba situat a la banda dreta: és de planta quadrada amb quatre amplis finestrals i coronat per una balustrada.


L’estretor del carrer on està ubicada fa difícil aconseguir una imatge de la façana.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM, ESCUELA DE NIÑOS DEL MASROIG ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PRIORAT. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

El Masroig és un municipi de la comarca del Priorat. Està situat a la part sud-occidental de la comarca, i limita amb els municipis prioratencs del Molar i Bellmunt del Priorat al nord, Falset a llevant, i els Guiamets al sud. A ponent, hi té el terme de Garcia, de la Ribera d'Ebre.

Demanava a un empleat de l’Ajuntament on havien estat les escoles abans de la dictadura franquista, val a dir que en aquesta ocasió vaig tenir sort, en primer lloc perquè aquesta persona era nascuda al Masroig, i en segon lloc es donava la feliç casualitat que tenia vinculació familiar amb la casa dita Cal Mas de Dalt en la que llueix encara una rajola en la que diu ‘ ESCUELA DE NIÑOS’ , imagino que hi havia també una ESCUELA DE NIÑAS, tota vegada que el darrer cens de la República ens diu que vivien en aquesta població 1.073 persones, de les que almenys una quarta part devien trobar-se en edat escolar.



Demano als masrojans/ masrojanes que ens en facin arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , prec que faig extensiu a totes les poblacions de la comarca del Priorat, i a les d’arreu de Catalunya.

Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la mort del sàtrapa.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,....