dilluns, 29 de juny de 2015

SANT ROMÀ DE CÀLDEGUES. LA CERDANYA SOBIRANA. CATALUNYA

Retratava l'església de Sant Romà, al nucli de Càldegues, integrat l’any 1973 a la comuna nord-catalana de la Guingueta d'Ix, a la Cerdanya.

La descripció ens diu que té una capçalera característica del primer art romànic, amb un absis decorant amb bandes llombardes (una banda llombarda és una superfície de maçoneria amb arcs cecs en la part superior, i d'unes pilastres cegues simulant el suport dels arcs; cada banda llombarda consta de tres arcs ).


La façana occidental està remuntada per una espadanya de tres obertures.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE TOURS. TERRADELLES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El terme de Vilademuls de 61,1 km² inclou els nuclis de :

Galliners
Olives
Ollers
Orfes
Parets d'Empordà
Sant Esteve de Guialbes
Sant Marçal de Quarantella
Terradelles
Viladamí
Vilademuls
Vilafreser
Vilamarí

Retratava l’església de Sant Martí de Tours de Terradelles, de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici de planta rectangular, amb coberta de teula a dues vessants. Les parets portants són de carreus irregulars i maçoneria. A les cantonades i emmarcant les obertures hi ha carreus ben tallats. Interiorment s'estructura en una nau amb capelles lateral. La porta d'accés és emmarcada per petites dovelles i es troba situada en una façana lateral. Sobre l'entrada hi ha la torre campanar, de planta quadrada, obertures d'arc de mig punt a la part superior i coberta piramidal.


L'accés al campanar es realitza des de l'exterior.

M’expliquen que hi havia escoles públiques almenys a Galliners, Sant Esteve de Guialbes, i Vilademuls, ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven, i qui en va ser l’arquitecte.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

diumenge, 28 de juny de 2015

ESCOLA PÚBLICA IGNASI IGLÉSIAS. BARCELONA

Aquí i allà – sempre de forma escadussera , i habitualment com a feina ‘personal’ – anem trobant edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.


http://www.bcn.cat/ignasiiglesias/general/historia/la_masia.htm
http://www.bcn.cat/ignasiiglesias/general/historia/historia.htm
http://www.irla.cat/documents/arquitectura_set2013.pdf

Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com em deia que la reforma com a Escola la va dur a terme l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936), l’any 1933


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA PÚBLICA DE PLANOLES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

No trobava cap dada que m’expliques quan es va fer l’escola pública de Planoles , al Ripollès.

Ho preguntarem a l’ajuntament.

També als planolencs de bona fe – que haver-los aylos - , i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que pugui donar resposta a les nostres preguntes.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

QUE EN SABEU DE LES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA AL MUNICIPI DE VILADEMULS ?. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

No trobava cap dada que m’expliques quan es va fer l’escola pública de Sant Esteve de Guialbes, al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany.


M’expliquen que en tenien també al nucli de Galliners i a Vilafreser.

Ho preguntarem a l’ajuntament.

També als vilademulencs de bona fe – que haver-los aylos - , i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que pugui donar resposta a les nostres preguntes.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA PÚBLICA DE LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

No trobava cap dada que m’expliques quan es va fer l’escola pública de la Jonquera, qui la va fer, i fins la raó del seu nom “Josep Peñuelas del Río” http://www.lajonquera.cat/media/sites/106/GENER_FEBRER2015.pdf


Li preguntarem a l’ajuntament.

També als jonquerencs de bona fe – que haver-los aylos - , i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que pugui donar resposta a les nostres preguntes.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dimecres, 24 de juny de 2015

EDIFICI DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE GINESTAR. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia que la Cooperativa Agrícola de Ginestar fou fundada l’any 1918 – enlloc però, cap dada del mestre d’bres i/o arquitecte - , ens caldrà preguntar-ho a l’Ajuntament.


La Cooperativa es dedica fonamentalment a l’elaboració i comercialització del vi i de l’oli, i a la comercialització de la fruita seca, tot i que encara hi ha pagesos que fan oli i vi per a consum familiar; dins de la Cooperativa hi ha una secció que es dedica a la venda de fruita.

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/viewFile/229523/373547

Deixo la pregunta de l’autoria de l’edifici, també als ginestarols, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persona que ens pugui donar llum en aquest extrem, amb el prec que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 23 de juny de 2015

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LES QUE EN VOLEM TENIR IMATGES.

Catalunya en el període de la Mancomunitat – suspesa en el primer feixisme pel dictador Primo de Rivera -, i desprès en el curt període de llibertat i democràcia de la II República, va fer una tasca ingent, en matèria d’equipaments culturals.

Curiosament les províncies de Lleida, Tarragona i Barcelona, han patit un procés de destrucció de la documentació històrica, i en ocasions fins dels mateixos edificis , mentre que ha Girona, l’activitat de l’administració de la dictadura, no va assolir els mateixos nivells ‘ d’estulta excel•lència’

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.


Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

En aquesta darrera situació trobem :

ANGLÈS

LA CELLERA DE TER

CORNELLA DE TERRI

L’ESCALA . ANTIGA ESCOLA DE NENES

ESPONELLA. ESCOLA DE VILERT

GUALTA. Actual dispensari municipal

LLANARS

MAÇANET DE LA SELVA, Veïnat de Martorell

PALAU SATOR. Escola de Sant Feliu de Boada

PORTBOU

RABÓS D’EMPORDÀ

RIBES DE FRESSER. Enderrocada l’any 2000

SALT. Acull ara la Casa de Cultura

SANT JULIÀ DE RAMIS. Enderrocada per construir l’edifici de l’Ajuntament l’any 1999

LA SECUITA. Nuclis de Les Gunyoles i Vistabella

SERRA D’ARÓ. Dispensari municipal

SILS. Enderrocada

TERRADES. Dispensari municipal

VALL-LLOBREGA. Dispensari Municipal

VILADEMULS. Nucli de Galliners.

VILALLONGA DE TER. Enderrocada

VILAÜR. Va funcionar com escola des de 1900 fins a 1972

Adreceu-vos als Consistoris Locals i demaneu-los imatges i dades d’aquells edificis, si existeix un Arxiu Històric, adreceu-vos-hi també.

Si no aconseguim resposta farem un llistat dels Ajuntaments que no han col•laborat en aquesta tasca.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’pemail coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us estarà eternament agraïda.

diumenge, 21 de juny de 2015

ESCOLA PÚBLICA DE VILANANT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Vilanant feia un exercici de recuperació de l’edifici escolar que s’inaugurava l’any 1926, seguint el projecte dels mestres d’obres Jaume i Josep Poch.
http://www.emporda.info/comarca/2015/06/09/vilanant-comenca-reforma-escoles-velles/275389.html


Amics lectors, al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dissabte, 20 de juny de 2015

CASTELL DE MIRAVET. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , al Castell de Miravet, del que la descripció ens diu que està situat al sud-oest del nucli urbà de la vila de Miravet, a escassa distància del Cap de la Vila, nucli antic de la població, dalt d'un pujol elevat sobre el riu Ebre i adaptat a la topografia abrupte del terreny.



Gran recinte emmurallat de planta irregular, allargassat envers l'est i que consta d'una terrassa superior formada pel recinte sobirà, precedida d'una gran esplanada amb diverses construccions destinada a recinte jussà, que alhora presenta una terrassa orientada a migdia, i una altra terrassa al nivell inferior coberta de vegetació, amb un edifici rectangular i enrunat a l'extrem de llevant. La porta principal d'accés al recinte jussà està protegida per una barbacana bastida en època moderna (segles XVIII-XIX), consistent en un mur que protegeix l'obertura i que està bastit en pedra petita sense treballar lligada amb morter. L'obertura és d'arc rebaixat, adovellada i amb un petit tram de volta a l'interior sota el pas de ronda. Les construccions del recinte jussà són d'època templera i responen a un edifici destinat a cavallerissa, una cisterna de recollida d'aigua i l'actual edifici destinat a seu del museu, que conserva les restes d'una antiga construcció andalusina. La cavallerissa és de planta rectangular, està coberta per una volta de canó reformada i conserva bona part de les menjadores que utilitzaven els cavalls. L'edifici està bastit en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. La cisterna està soterrada i situada a la banda de ponent de les cavallerisses. Presenta una obertura rectangular bastida en pedra, i situada al nivell del sòl, per on es recollia l'aigua de pluja. De la terrassa superior del recinte jussà, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser adovellat procedent de les cavallerisses, destaquen les estructures de la cara nord, bastides en època templera (segles XII-XIII) i reforçades i ampliades durant la primera meitat del segle XVII, per protegir el camí d'accés a la porta principal. Es comptabilitzen tres torres rectangulars, la de l'extrem de llevant d'època moderna i bastida en pedra petita sense treballar lligada en morter, mentre que les altres dues presenten els paraments de carreus desbastats disposats en filades i pertanyen al període templer. Tant el mur de llevant que delimita la terrassa superior de l'inferior, com el que delimita la terrassa de migdia, presenten filades d'espitlleres de mida petita per a la defensa. El recinte sobirà presenta una planta rectangular massissa formada per cinc torres, amb el pati d'armes al centre envoltat de les construccions que conformen el castell pròpiament dit.



L'accés a l'interior d'aquest recinte es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat, damunt del que hi ha un plafó de pedra ovalat i motllurat, gravat amb la inscripció "REYNANDO / 1839". El nom del rei Carles V ha estat esborrat deliberadament. Des del portal s'accedeix a un vestíbul o corredor cobert per una volta rebaixada bastida en pedra, que dóna pas al cos de guàrdia del castell i a una altra cisterna, de planta rectangular i actualment reformada. Un cop a l'interior del recinte s'arriba al pati d'armes, de planta rectangular i al que s'accedeix a través d'un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. A la banda de llevant del pati hi ha la cuina, a la que s'arriba mitjançant unes escales de pedra i no presenta coberta. Es conserven restes d'un paviment empedrat de còdols petits i l'obertura de la cisterna anterior. Al costat de la cuina hi ha el refetor, de planta rectangular, cobert per una volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada i bastit en carreus de pedra disposats en filades. La façana de llevant, orientada al recinte jussà, presenta dues finestres de mig punt esbiaixades, amb l'emmarcament motllurat i força degradat. Des del pati d'armes, la porta d'accés al refetor és d'arc rebaixat bastida en maons, tot i que es tracta d'un reforma posterior ja que es conserva la empremta del portal de mig punt original. A l'extrem de tramuntana del pati es localitza l'edifici principal, distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta una finestra de mig punt ultrapassat i dos portals d'arc de mig punt adovellats, el principal al centre i el del graner a l'extrem de llevant. Aquest espai està cobert per una volta de canó i conserva els recipients de pedra per tractar i protegir el gra. A continuació del graner hi ha el magatzem i, darrera seu, el celler, ambdós de planta rectangular i coberts per voltes de canó, tot i que la del magatzem ha estat reformada. L'accés al pis es fa per unes escales exteriors de pedra d'època moderna, actualment fora de funcionament, que donen pas a la galeria que precedeix l'església, oberta a l'exterior mitjançant quatre arcs de mig punt amb les impostes motllurades i coberta per una volta apuntada de pedra damunt de murs fets de carreus arrenglerats. El portal d'accés al temple és d'arc de mig punt adovellat i decorat amb motllures. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada, mentre que l'absis presenta volta ametllada i s'obre a la nau mitjançant un doble arc triomfal sostingut per columnes amb capitells decorats. La il•il•luminació del temple es fa mitjançant finestres d'una sola esqueixada i arcs de mig punt adovellats. Al frontis hi ha un gran rosetó circular i una obertura que condueix a unes escales de pedra de cargol, que tenen sortida a la terrassa superior del castell, actualment molt refeta, i que presentava diverses filades d'espitlleres també refetes. En general, les muralles i les torres que delimiten el recinte sobirà o castell estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades. En canvi, la muralla que delimita la terrassa superior del recinte jussà combina el parament de carreus amb un altre parament bastit en pedra desbastada. La muralla de la terrassa inferior està bastida damunt l'espadat de la zona i en diversos trams s'ha perdut. Respon a un tancament anterior al segle XVII.

El recinte demana una detallada visita que en aquesta ocasió nosaltres no podíem fer.

http://www.monestirs.cat/monst/ribebre/rb06cast.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 17 de juny de 2015

LES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE GANDESA. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA.CATALUNYA

Retratava la façana de les escoles públiques de Gandesa, anteriors a la dictadura franquista, llegia que foren edificades sobre el primer camp de futbol local, i són un edifici d'una sola planta elevada sobre el nivell del sòl amb un sòcol exterior de pedra.


L'edifici té tres cossos, un de més enretirat al mig, on hi ha la porta d'accés. Aquesta té una petita escalinata i ornamentació a base de pilastres laterals i una sobrellinda. Els dos cossos sortints estan capçats per un coronament mixtilini amb l'escut de la monarquia espanyola, i coberts per una teulada a dues aigües. La distribució interior és simple, amb un passadís que enllaça les aules.

Amb la col•laboració del Joan Serra Saún, n’havia fet un post l’any 2014 :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/04/escuelas-nacionales-de-gandesa-la-terra.html

l’arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971) arquitecte municipal de Tortosa, i fill d'un militar espanyol destinat a Puerto Principe, va ser l’autor d’aquest edifici que de moment a resistit, el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera; la II República, enderrocada per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco; el segon feixisme ( dictadura franquista ); la instauració de la ‘Democraciola’, i la seva successió de ‘Presidentes’; el regnat de Juan Carlos I, ..., i esperem que aguanti encara quan s’assoleixi la definitiva llibertat.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

CAPELLA DEL FOSSAR DE BENISSANET, DITA DEL PILAR I ORIGINARIAMENT DE SANTA BÀRBARA. LA RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Anàvem completant la ‘volta a Catalunya’ amb el Josep Olivé Escarré, de 89 anys i natural de Sant Llorenç Savall.

El retratava en aquesta ocasió davant a façana de l’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda avui com ermita del Pilar, que exerceix com capella del fossar de Benissanet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, província de Tarragona.

La descripció ens diu que està situada als afores del nucli urbà de la població de Benissanet, a la banda de tramuntana del terme, al final del carrer del Calvari.

És un edifici d'una sola nau amb la capçalera carrada no marcada en planta i dues capelles laterals entre contraforts, la façana principal presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats.


Al seu damunt hi ha un rosetó i està emmarcada per dues altes pilastres, rematades per un triple ràfec i teuladeta. En el coronament hi ha un campanar d'espadanya decorat d'un sol ull, amb una campana i cobert per una coberta ondulada de rajols.

La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes i separada en quatre tramades per arcs torals, sostinguts per una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau i el presbiteri. Aquest està cobert per una volta d'aresta i es correspon amb l'última tramada de la volta de canó. Des del nivell de la cornisa, unes pilastres adossades als murs recullen els arcs torals d'aquesta volta. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de canó amb llunetes i s'obren a la nau mitjançant dos arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Als peus hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes. La il•luminació es fa mitjançant finestres rectangulars obertes a l'interior de les llunetes. Als murs laterals s'observen els contraforts, rematats per teuladetes d'un sol vessant. La façana principal està arrebossada i emblanquinada, mentre que els murs laterals deixen el parament de pedra vist. Exteriorment s'observa que les finestres estan bastides amb maons. Adossats als murs laterals hi ha diversos nínxols i tombes que formen part del cementiri.

A l'interior hi havia el retaule de Santa Barbara, que s'ha traslladat a l'església parroquial de la vila per motius de seguretat.


N’aconseguia una imatge per la finestreta de ventilació

Té una factura molt semblant a l’ermita de sant Isidre de Ginestar, que exerceix també com capella del cementiri de Ginestar.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu mestre d’obres i/o arquitecte.

dilluns, 15 de juny de 2015

ESCOLES VELLES DE FLIX. RIBERA DE’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

Llegia a : http://blocdejaume.blogspot.com.es/2010/03/la-residencia-les-escoles-velles.html

La reconversió de les escoles en residència, que no tothom a trobat encertada :


http://mhierro.blogspot.com.es/2010/10/les-escoles-velles.html

No trobava dissortadament cap dada de la història de l’edifici de les escoles velles ; quan es va fer, qui la va fer, fins quan va exercir d’escola ,..?

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA

Retratava l’església parroquial de Llorenç del Penedès, advocada a Sant Llorenç.


La descripció ens diu que una escalinata mena a la façana principal, que està envoltada per una balustrada de pedra. En la façana, dividida en tres cossos, destaca el central amb una gran rosassa i una estructura a dues vessants adossada, on es troba l'arquivolta d'arcs de mig punt que forma la porta d'accés. El cos de l'esquerra presenta una portalada d'arc de mig punt amb arquivoltes, i una finestra formada per dos arcs de mig punt i un ull, tapiats amb vitralls. El cos dret presenta la mateixa estructura però a sobre hi ha el campanar. És una torre quadrada de tres plantes separades per cornises i de diferent diàmetre. El segon pis consta de quatre obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Està rematat per una estructura piramidal.


L'interior és molt il•luminat, pels nombrosos vitralls decorats amb escenes de la vida de Sant Llorenç. Presenta una sola nau amb capelles laterals, i a l'absis hi trobem una imatge de Sant Llorenç. La pica baptismal d'immersió d'estil preromànic, té una forma de copa amb base d'origen recent. És decorada amb un fris i un llibant prop de la boca. La part central presenta altres motius d'ornamentació, com ara arcs, reticulats, fulles de palma, aus, rostre allargat i dibuixos de formes geomètriques. La part de baix té un senzill fris. El basament és tot nou, i la decoració està feta a base de relleus.

No trobava cap dada de les vicissituds d’aquest edifici en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Històricament depenia del bisbat de Barcelona, per això fou el bisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), qui beneiria la pica del nou baptisteri.

Actualment depèn de l’Arquebisbat de Tarragona, i forma part de l’Arxiprestat del Baix Penedès, que nosaltres anomenen Penedès jussà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES DE VILANOVA D’ESCORNALBOU. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

Trobava una fotografia de les ‘escoles velles’ de Vilanova d’Escornalbou.


No trobava dissortadament cap dada de la seva història; quan es va fer, qui la va fer, fins quan va exercir d’escola ,..?

Ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven aquestes escoles, i qui en va ser l’arquitecte i/o mestre d’obres.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESCOLES DE RUBIÓ. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

Rubió a la comarca de l’Anoia, considera interessants :
http://rubio.cat/index.php/interessant

No trobava però cap dada de l’edifici de les escoles :
http://anoiadiari.cat/societat/anoia-pionera-del-projecte-pedagogic-escola-del-bosc-espanya/


Ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven aquestes escoles, i qui en va ser l’arquitecte i/o mestre d’obres.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

divendres, 12 de juny de 2015

ANTIGUES ESCOLES DE SANT SADURNÍ D’ANOIA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Llegia a : http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/22.pdf

Edifici aïllat amb planta en forma de U que envolta el pati i ocupa tota l'illa. La façana principal, orientada a la plaça, té planta baixa i pis i es corona amb un capcer on es rotula el nom de l'escola. Les ales laterals, alineades amb els carrers Escoles i Ensenyança, tenen una sola planta. La decoració de l'edifici remet a un llenguatge modernista. Destaquen els trencaaigües que volten les finestres, de formes molt geomètriques i relleus amb motius vegetals, presents també en els capitells de les falses pilastres que remarquen els cinc cossos de la façana.


Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), fou nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní el 1904, és l'autor de les obres més representatives del modernisme de la vila, i d’ edificis públics com les Escoles Noves i l'Ateneu.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya us en deurà una.

ANTIGUES ESCOLES ‘ HABERLAS HAYLAS’.

En la recerca dels edificis anteriors a la dictadura franquista, topava tot sovint amb la ‘resistència’ i/o la indiferència d’alguns ajuntaments, i d’una bona part de la mal dita ‘ societat civil’, una cosa i altra , son encara manifestacions de la ‘inèrcia perniciosa’ que el feixisme va inocular a la ciutadania.


Trobava una ‘bona col•laboració’ amb la barra de Google que amb el literal ‘ antigues escoles ’ em deia :

http://www.santamariademiralles.cat/entitats-fitxa_entitat-386-cat-local_social_de_les_antigues_escoles.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antigues_escoles_(Vila%C3%BCr)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antigues_escoles_(Torrelles_de_Foix)
http://www.premiademar.cat/document.php?id=10710
http://www.nouateneu.cat/file/entrada-les-antigues-escoles-de-lateneu-ara-galeries-gater-al-costat-de-lajuntamentjpg
http://www.amb.cat/web/territori/gestio-i-organitzacio/numamb/detall/-/articlenumamb/sistema-dotacional-public-a-les-antigues-escoles/992723/11656?_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=5&_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fca%2Fweb%2Fterritori%2Fgestio-i-organitzacio%2Fnumamb%2Fcercador
http://patrimoni.garrotxa.cat/370/
http://www.laxarxa.com/latarda/noticia/ens-passegem-per-les-aules-de-les-antigues-escoles-de-sant-sadurni
http://www.aitona.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1461:lassociacio-romanesa-daitona-neteja-el-pati-de-les-antigues-escoles&catid=35:ultimes-noticies
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/45749/ca/governacio-destina-133-600-euros-rehabilitacio-antigues-escoles-danas-municipi-vall-cardos.do
http://www.paginasamarillas.es/f/sant-pere-de-reixac/centre-civic-antigues-escoles-de-mas-rampinyo_015578065_000000018.html
http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2015/03/07/puigcerda-estrena-local-social-antigues/304935.html
http://www.bauenblog.info/2013/12/16/unes-antigues-escoles-de-la-segona-republica-reconvertides-en-biblioteca/
http://www.castelloli.cat/2015/02/anunci-aprovacio-inicial-del-projecte-dobra-de-reforma-de-ledifici-de-les-antigues-escoles/
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/10480-convertiran-les-antigues-escoles-rurals-del-pirineu-en-habitatges-publics-de-lloguer.html
http://www.diaridetarragona.com/comarques/38655/les-obres-a-lantiga-escola-del-catllar-tiren-endavant-malgrat--la-polemica
http://www.helixarquitectes.com/espanol/proyecto/109/proyectos_de_edificacion/DISPENSARI_I_LLAR_DAVIS_ANTIGUES_ESCOLES_PAU_TORRES_PICORNELL___La_Munia_-_Castellvi_de_la_Marca_Barcelona.html
http://carlesbarrull.blogspot.com.es/2009/09/sobre-lenderroc-de-les-antigues-escoles.html
http://www.montornes.cat/actualitat/noticies/2015/01/23/l-arxiu-restaura-quatre-planols-antics-d-edificacions-del-poble
http://olottv.xiptv.cat/modetv?chapter_id=159148
http://peru75aniversari.blogspot.com.es/
http://www.escolaanselmclavecornella.org/2013/04/nova-aportacio-de-fotografies-antigues.html
http://www.vescornalbou.altanet.org/galeria-fotografica/fotos-antigues.htm
http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=6599
http://escoladepallerols.blogspot.com.es/
http://anoiadiari.cat/societat/anoia-pionera-del-projecte-pedagogic-escola-del-bosc-espanya/
http://comarquesnord.cat/2010/11/16/les-obres-de-les-antigues-escoles-de-massalio-finalitzaran-en-un-mes/
http://www.ipuc.cat/aprovacio-memoria-valorada-restauracio-i-remodelacio-interior-de-les-antigues-escoles-de-mont-ros/

Podria seguir, crec però, que com a ‘botó de mostra’ ja val, oi ?.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESCOLES VELLES ‘ HABERLAS HAYLAS’.

En la recerca dels edificis anteriors a la dictadura franquista, topava tot sovint amb la ‘resistència’ i/o la indiferència d’alguns ajuntaments, i d’una bona part de la mal dita ‘ societat civil’, una cosa i altra , son encara manifestacions de la ‘inèrcia perniciosa’ que el feixisme va inocular a la ciutadania.


Trobava una ‘bona col•laboració’ amb la barra de Google que amb el literal ‘ escoles velles’ em deia :

http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=11493
https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=zncqCNPhqVdM.kl2Np-WGXUfc&hl=en_US
http://la-senia.callejero.net/calle-de-les-escoles-velles.html
http://www.emporda.info/comarca/2015/06/09/vilanant-comenca-reforma-escoles-velles/275389.html
http://www.minube.com/rincon/escoles-velles-la-escuela-vieja-a320151
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1942-cat-escoles_velles.htm
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/gandesa/escoles-velles-de-gandesa
http://www.santjoandemollet.cat/promocio-destacada/les-escoles-velles/
http://www.santjosep.org/
http://www.vila-seca.cat/es/web/guest/equipaments/-/journal_content/56/10179/21637
http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=17695
http://blocdejaume.blogspot.com.es/2010/03/la-residencia-les-escoles-velles.html
http://www.femsafareig.cat/portada/lesplai-te-nou-local-a-les-escoles-velles/
http://www.segria.cat/arees/cultura/bcil/edifici-escoles-velles-i-antic-ajuntament-de-montoliu-de-lleida
http://totlleida.cat/el-recinte-de-les-escoles-velles-dalcarras-acull-lacte-de-presentacio-de-alcaldables-del-segria-de-ciu/
http://ebreexpres.com/aparcar-al-parquing-de-les-escoles-velles-costara-50-centims-lhora/
http://lamarinaplaza.com/2015/04/15/les-escoles-velles-vuelven-a-la-vida-con-la-setmana-cultural-lalfas-amb-historia/
http://www.guiarepsol.com/es/turismo/monumentos/51657-escoles-velles/
http://almoines.compromis.net/2013/05/29/el-pp-dalmoines-abandona-les-escoles-velles/
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/1-territori/12-infraestructures/850158-per-albuixech-vol-que-no-senderroque-ledifici-de-les-escoles-velles.html
http://www.streetdir.com/ES/Catalunya/Provincia-De-Tarragona/Tarragones/Constanti/Strassen/Placa-De-Les-Escoles-Velles/
http://www.perlhorta.info/blogs/dels-germanells/les-escoles-velles
http://www.lafura.cat/noticies/rehabilitacio-escoles-velles-principal-inversio-del-pressupost-gelida
http://www.elvallenc.cat/les-escoles-velles-sera-la-seu-local-de-caritas-al-municipi-de-puigpelat
http://bellverecoturismecerdanya.cat/centre-civic-escoles-velles
http://www.aquibergueda.cat/2008/02/19/avia-vol-convertir-ledifici-de-les-escoles-velles-en-una-hotel-dentitats/
http://www.celra.cat/web/index.php/entitats14/socials/2802-larmari
http://escolessvc.blogspot.com.es/2013/11/les-escoles-velles.html
http://santestevedepalautordera.cat/2015/04/21/raid-aventura-x-perience-montseny/
http://mural.uv.es/tecami/llocs_dinteres.html

Podria seguir, crec però, que com a ‘botó de mostra’ ja val, oi ?.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA V

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.


Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la V, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura- Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

0829170005 Vacarisses Vallès Occidental
1701440003 Vajol, la Alt Empordà
1720760009 Vall d’en Bas, la (Bas) Garrotxa
1720820002 Vall de Bianya, la
(Hostalnou de Bianya, l’) Garrotxa
2504320002 Vall de Boí, la (Barruera) Alta Ribagorça
2590100000 Vall de Cardós (Ribera de Cardós) Pallars Sobirà
1720950006 Vall-llobrega Baix Empordà
0829220002 Vallbona d’Anoia Anoia
2523850006 Vallbona de les Monges Urgell
0829380001 Vallcebre Berguedà
4315890004 Vallclara Conca de Barberà
2524020002 Vallfogona de Balaguer Noguera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/lescola-de-la-ii-republica-vallfogona.html
1717070005 Vallfogona de Ripollès Ripollès
4315920002 Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà
0829430008 Vallgorguina Vallès Oriental
0829560009 Vallirana Baix Llobregat
4316060009 Vallmoll Alt Camp
0829690004 Vallromanes Vallès Oriental
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/que-en-sabeu-de-les-escoles-velles-de.html
4316130008 Valls Alt Camp
A LA CAPITAL DE L’ALT CAMP SEGUR QUE N’HI HAVIA
2590620002 Valls d’Aguilar, les (Noves de Segre) Alt Urgell
2523980001 Valls de Valira, les (Anserall) Alt Urgell
4316280001 Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
(Vandellòs) Baix Camp
2590970005 Vansa i Fórnols, la (Sorribes) Alt Urgell
0829750006 Veciana Anoia
4316340003 Vendrell, el Baix Penedès
A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDÈS SEGUR QUE N’HI HAVIA
1721090004 Ventalló Alt Empordà
2524240003 Verdú Urgell
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/antigues-escoles-de-verdu-lurgell-lleida.html
1721160009 Verges Baix Empordà
4316490004 Vespella de Gaià Tarragonès
0829810007 Vic Osona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/escola-jaume-balmes-casal-de-gent-gran.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/escola-nacional-sant-miquel-dels-sants.html
1721210007 Vidrà Osona
1721370005 Vidreres Selva
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html
2524300000 Vielha e Mijaran (Vielha) Val d’Aran
A LA CAPITAL DE LA VAL D’ARAN SEGUR QUE N’HI HAVIA
4317040003 Vila-rodona Alt Camp
1723050006 Vila-sacra Alt Empordà
2525210007 Vila-sana Pla d’Urgell
4317110007 Vila-seca Tarragonès
4316520002 Vilabella Alt Camp
1721420002 Vilabertran Alt Empordà
1721550006 Vilablareix (Perelló, el) Gironès
0829940003 Vilada Berguedà
1721740003 Viladamat Alt Empordà
1721680001 Viladasens Gironès
0830150006 Viladecans Baix Llobregat
0830080001 Viladecavalls Vallès Occidental
1721800000 Vilademuls Pla de l’Estany
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/sant-esteve-de-guialbes-vilademuls.html
1722070005 Viladrau Osona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html
1722140003 Vilafant Alt Empordà
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-de-vilafant-emporda-sobira.html
0830540003 Vilafranca del Penedès Alt Penedès
2524450006 Vilagrassa Urgell
1722350006 Vilajuïga Alt Empordà
4317500000 Vilalba dels Arcs Terra Alta
0830670005 Vilalba Sasserra Vallès Oriental
2524580001 Vilaller Alta Ribagorça
1722400000 Vilallonga de Ter Ripollès
4316650006 Vilallonga del Camp Tarragonès
1722530008 Vilamacolum Alt Empordà
1722660009 Vilamalla Alt Empordà
1722720002 Vilamaniscle Alt Empordà
2524770005 Vilamòs Val d’Aran
1722880001 Vilanant Alt Empordà
http://www.emporda.info/comarca/2015/06/09/vilanant-comenca-reforma-escoles-velles/275389.html
4316710007 Vilanova d’Escornalbou Baix Camp
2524830008 Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell
2524960009 Vilanova de l’Aguda Noguera
2525420002 Vilanova de la Barca Segrià
2525090004 Vilanova de Meià Noguera
4316870005 Vilanova de Prades Conca de Barberà
0830360009 Vilanova de Sau Osona
2525160009 Vilanova de Segrià Segrià
0830200000 Vilanova del Camí Anoia
0890240003 Vilanova del Vallès Vallès Oriental
0830730008 Vilanova i la Geltrú Garraf
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/el-collegi-sama-de-vilanova-i-la-geltru.html
4316900000 Vilaplana Baix Camp
0821400000 Vilassar de Dalt Maresme
0821910007 Vilassar de Mar Maresme
1722290004 Vilaür Alt Empordà
4317260009 Vilaverd Conca de Barberà
4317320002 Vilella Alta, la Priorat
4317470005 Vilella Baixa, la Priorat
1723330008 Vilobí d’Onyar Selva
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-vilobi-donyar-la.html
0830410007 Vilobí del Penedès Alt Penedès
1723270005 Vilopriu Baix Empordà
2525370005 Vilosell, el Garrigues
4317630008 Vimbodí Conca de Barberà
2525550006 Vinaixa Garrigues
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-publica-de-vinaixa-les-garrigues.html
4317790004 Vinebre Ribera d’Ebre
4317850006 Vinyols i els Arcs (Vinyols) Baix Camp
0830890004 Viver i Serrateix (Serrateix) Berguedà
VALLCANERA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/escoles-de-vallcanera-sils-la-selva.html
VILAMITJANA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-de-vilamitjana-tremp.html
VILA-SACRA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-vellesbelles-de-vila-sacra.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'ESTRELLA. LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA

Retratava l’edifici que estatja la Verge de l'Estrella, patrona de la joventut del poble de Llorenç del Penedès.
Llegia que fou construïda damunt d’una església més antiga, dedicada també a la mateixa Verge.


La construcció data dels voltants del 1970 i fou feta a l'estil neoromànic.

Llegia que fou molt difícil aconseguir la consagració d'un altar rodó.

L’edifici està situat dins el clos del mas homònim, a la banda esquerra de l'habitatge.


La descripciño ens diu que té una sola nau, i que consta d'una mesa rodona (antiga pedra de molí), d'una imatge de la Verge de l'Estrella i d'una col•lecció de goigs. Les cobertes són de dos vessants. S'hi accedeix per una porta d'arc de mig punt precedida per un porxo compost de quatre arcades semicirculars. A la banda dreta, i adossat a l'edifici, hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana. L'exterior de l'edifici és totalment arrebossat i emblanquinat.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si en tenen , imatges del seu interior, i/o de la Mare de Déu de l’Estrella, tota vegada que en aquesta ocasió, no hi podia accedir

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que m’adjunten una fotografia datada 21-XII-1975 de la Capella de la Marededéu de l’Estrella, al terme de Llorenç del Penedès.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS DEL PAPIOLET. SANT JAUME DEL DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

M’aturava per retratar aquesta església que s’aixecava l’any 1950 per facilitar als residents del nucli de Papiolet, l’assistència als oficis religiosos, que es feien fins aleshores a la parròquia de Sant Jaume , i/o a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Torregassa.

No trobava cap dada de l’autor del projecte tècnic, dada aquesta que demanaren a l’Ajuntament, i als veïns de Papiolet.


La descripció ens diu; edifici d'una sola nau, encara que a la banda esquerra té una nau lateral que s'utilitza, en part com a porxo i en part com a sagristia. El porxo està format per uns arcs de mig punt, sobre els quals s'han deixat a mig bastir les parets (sembla que la construcció sigui inacabada). A la part dreta ressalten quatre contraforts intercalats amb tres rosasses. Als peus de l'església i damunt tres finestres semicirculars, veiem la inscripció: "Iglesia de Nuestra Señora de los Angeles, 1950". L'edifici està rematat per una espadanya d'un sol cos. L'entrada, a mà esquerra, presenta un cancell a l'interior. Destaca la manca d'absis i la coberta a dues vessants. A l'altar major hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, del segle XX (1950)

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si en tenen , imatges del seu interior, al que en aquesta ocasió, no podia accedir.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que m’adjunten una fotografia datada el 19-X-1975 de l’interior de l’Església sufragània de la Marededéu dels Àngels, del Papiolet, al terme de Sant Jaume dels Domenys.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE TORREGASSA. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Intuïa que la trobaria al final del carrer de la Capella que comunica la carretera amb l’era de Can Palau.

L'edifici presenta una porta d'arc rebaixat, una rosassa i un remat d'espadanya de ferro que conté la campana.

L'interior és d'una sola nau de dimensions reduïdes i sense absis. La coberta és una volta d'arc rebaixat. Als peus de l'església hi ha el cor.


Llegia que fou construïda l’any 1813 per la família Palau, l’edifici és per tant de propietat particular, s'utilitza però, per celebrar la Santa Missa dos diumenges al mes, per als fidels d’aquest nucli de Torregassa.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), confirmació de l’advocació d’aquesta església, i si en tenen imatges del seu interior, al que en aquesta ocasió, no podia accedir.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que em diuen pel que fa a l’advocació ; Santuari de Sant Antoni Abat, si bé la imatge de l’altar major es Sant Antoni de Pàdua, adjunten també una fotografia datada el 21-XII-1975.


Un deixo un text deliciós de l’Antoni Ibáñez Olivares en el que s’explica algun fet d’interès de Sant Antoni de Pàdua, que agafava aquest nom en entrar en religió, per la seva admiració a Sant Antoni Abat.

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4083

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARIA DEL PRIORAT DE BANYERES. PENEDÈS JUSSÀ.

Llegia que l’església situada al costat del cementiri, consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona. Cada nau té el seu corresponent absis, una rosassa als peus i un arc toral, i ambdues són separades per dos arcs lleugerament apuntats. La nau més antiga presenta l'antiga porta d'accés, avui tapiada, i una sèrie de bancs continus de pedra. Adossada a la segona nau hi ha la sagristia, a la qual s'accedeix mitjançant una obertura d'arc de mig punt. A fora i al mig de les dues rosasses hi ha un potent contrafort que sosté els arcs que separen les dues naus interiors. Damunt mateix d'aquest contrafort hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana.


L'església és feta de paredat i la porta d'entrada, d'arc de mig punt, és situada al costat de la sagristia. El sarcòfag es troba a l'interior i davant la porta tapiada, i està sostingut per quatre columnes. Aquestes és composen per un base que simbolitza una flor estesa d'una manera força esquemàtica i primitiva, un fust i un capitell, el qual presenta una decoració amb fulles de margalló, una flor de quatre pètals iguals amb un botó al centre, i un raïm a sota les fulles de margalló. La caixa sepulcral és de pedra i té una forma rectangular. Consta també d'una tapadora de pedra de dues vessants. Tant la caixa com la tapadora, són decorades per un seguit d'escuts en relleu, tots iguals, els quals contenen tres pals centellants damunt del camp, i són emmarcats per una sèrie d'arc ogivals.

Les rajoles del terra de les dues naus de Santa Maria del Priorat presenten un tipus d'enrajolat diferent al de la sagristia. Les rajoles tenen una forma quadrangular i unes dimensions aproximades de 30x30 centímetres. Totes elles presenten algun tipus d'incisió; ratlles verticals, ratlles corbes, mans gravades, etc. L'arcosoli d'estil gòtic, es troba adossat a la paret que separa la segona nau de la sagristia i tocant a l'absis. És compost per un arc apuntat que dóna pas a una cavitat. Hi ha un frontal decorat amb relleu que presenta una creu grega i dos florons laterals. Vorejant l'arc apuntat, hi ha una motllura de pedra la qual presenta una decoració amb flors de quatre fulles de forma lineal i senzilla. El cadiratge de pedra es troba situat al voltant de la paret més antiga i sempre de cara a l'absis. Està fet de carreus de pedra decorada amb unes incisions, formant ratlles paral•leles. Destaca el seient del Prior, el qual fou construït aprofitant la motllura que forma l'arc toral de la nau per tal de fer un respatller. Té, a més, dos braços de forma corba totalment decorats amb ratlles verticals.


L’edifici està sobrealçat.

Al cementiri hi ha una capella, o un panteó, d’estil neogòtic quina imatge no podia retratar perquè el fossar esta tancat amb pany i forrellat.

dijous, 11 de juny de 2015

ESGLÉSIA DE SANT DOMÉNEC. LA RÀPITA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Llegia a :
http://www.flickriver.com/photos/11299883@N08/9025936599/

Església d'una sola nau rectangular, a la qual s'afegí l'absis poligonal a l'any 1990. L'església es caracteritza per reproduir molts elements modernitzats del romànic: arcs de mig punt, arqueries llombardes. Als costats de la nau, dues arcades de mig punt donen accés a la capella del Santíssim (dreta) i a la Sagristia (esquerra). La nau té una llargada de 17 metres, als que sumar els 4,20 metres , que mesura l'absis. L'amplada és de sis metres. La portalada principal imita una portalada romànica amb tres arcs en degradació d'obra vista. Per sobre hi ha una rosassa d'1,60 metres de diàmetre, i dalt un campanar petit amb una sola campana. Les parets exteriors estan arrebossades amb terra, calç, i pedra. Són destacables els vitralls que presenten motius decoratius relacionats amb llocs geogràfics, símbols d'entitats locals o balls de festa major, entre d'altres temes, del municipi.


L'any 1885 una carta signada per 65 veïns de la Ràpita demanava al Bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) una església, ja que el nucli quedava molt lluny de l'església parroquial de Santa Margarida.

L'any 1924 Maria Teresa Cases y de Ayxemús, propietària de la finca de la Tallada, cedeix a un terreny de 1800 metres quadrats per construir unes escoles i una capella.

Les escoles les pagaria l'Ajuntament, la capella la gent del poble.

L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. Pensem que podria tractar-se de Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)

L'any següent es col•loca la primera pedra de l'obra, però l'any 1928 l'ajuntament estava endeutat i no pot fer front a les obres. Els nens treballaven voluntàriament portant pedra del Mas Pigot. L'any 1931 hi ha l'inici provisional de l'activitat a les escoles i l'obra de l'església està aturada.

L’any 1935 va ser l'any en què es va decorar l'església (altars de la Verge del Roser, Sant Domènec, Sant Ramon) i va ser inaugurada pel bisbe Manuel Irurita.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República l'església va ser utilitzada com a magatzem pel Sindicat Agrícola de la Ràpita.

L'any 1991 es porta a terme l'ampliació i l'embelliment de l'església. S'afegeix l'absis poligonal amb les finestres de tipus neoromànic.

Els amics de
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8211
Adjudiquen a Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny ( 1911 + 5.08.1999 ) (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació)

A : http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/21023/1/MEMORIA.pdf
s’insisteix en que l’autor fou Joan Güell ( sense cognom matern )

Ens agradarà aclarir la ‘paternitat’ del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , com també els cognoms i dades de naixement i traspas - en el seu cas - dels arquitectes.

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL PAGO. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegia a
: http://lafura.cat/a/pago-subirats
Que parla de les escoles públiques del Pago, al terme de Subirats, a la comarca del Penedès sobirà, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.


En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LES POBLES . AIGUAMÚRCIA. EL CAM SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegia a : http://www.aiguamurcia.cat/index.php/noticies/160-comencen-les-obres-a-les-antigues-escoles-de-les-pobles
Que parla de les escoles públiques de les Pobles, al terme d’Aiguamúrcia, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.


En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL PLA DE MALLEU. AIGUAMÚRCIA. EL CAM SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Retratava l’edifici de les escoles públiques del Pla de Manlleu, al terme d’Aiguamúrcia, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.


En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

http://www.aiguamurcia.cat/index.php/noticies/160-comencen-les-obres-a-les-antigues-escoles-de-les-pobles

Esperem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LLORENÇ DEL PENEDÈS.EL PENEDÈS JUSSÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Retratava l’edifici de les escoles públiques de Llorenç del Penedès, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.


En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA RÀPITA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS.ELS PENEDÈS SOBIRÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Retratava l’edifici de les escoles públiques de la Ràpita, població que forma part actualment del terme de Santa Margarida i els Monjos, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.


En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Llegia a : http://www.flickriver.com/photos/11299883@N08/9025936599/
L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. Pensem que podria tractar-se de Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)

Els amics de
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8211
Adjudiquen a Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny ( 1911 + 5.08.1999 ) (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació)

A : http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/21023/1/MEMORIA.pdf
s’insisteix en que l’autor fou Joan Güell ( sense cognom matern )

Ens agradarà aclarir la ‘paternitat’ del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 10 de juny de 2015

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA COOPERATIVA DE CABAÇÉS ?. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava entre altres l’edifici de la Cooperativa de Cabacés, i en la posterior recerca d’informació tot el tot el que trobava era : la nostra Cooperativa va ser fundada l’any 1933 per 51 pagesos del poble amb el nom de Sindicat Agrícola de Cabacés amb la intenció d’elaborar i comercialitzar conjuntament la seva producció agrícola, principalment olives i raïm.



http://coopcabaces.com/ca/content/7-historia-o-qui-som

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ho demanarem a la Cooperativa baroniadecabaces@gmail.com

Sou pregats de fer-nos saber qualsevol dada a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 9 de juny de 2015

EDIFICIS D’ESCOLES PÚBLIQUES AL VALLÈS ORIENTAL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Havia trobat una minsa informació dels edificis escolars públics anteriors a la dictadura franquista a la comarca del Vallès Oriental, la relació de poblacions és la següent :


• Aiguafreda
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-vellesbelles-daiguafreda-i-sant.html

• Ametlla del Vallès, l'
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/04/ajuntament-i-escoles-de-lametlla-del.html

• Bigues i Riells
• Caldes de Montbui
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-caldes-de-montbui.html

• Campins
• Canovelles
• Cardedeu
• Castellcir
• Castellterçol
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/escuelas-nacionales-de-castelltercol.html

• Cànoves i Samalús
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/escoles-velles-de-samalus-montseny.html

• Figaró-Montmany
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/03/edifici-de-lajuntament-de-figaro.html

• Fogars de Montclús
• Franqueses del Vallès, les
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/escola-publica-del-pla-de-llerona-les.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/lescola-publica-de-marata.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/antigues-escoles-de-corro-damunt-les.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/escoles-i-ajuntament-de-les-franqueses.html

• Garriga, la
• Granera
• Granollers
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-gines-pere-anton-i-forns.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/palou-dun-temps-dun-pais.html

• Gualba
• Llagosta, la
• Llinars del Vallès
• Lliçà d'Amunt
• Lliçà de Vall
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/04/edifici-de-les-escoles-publiques-de.html

• Martorelles
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-velles-de-martorelles-valles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-vellabella-escola-publica-montserrat.html

• Mollet del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/que-en-sabeu-de-les-escoles.html

• Montmeló
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/la-casa-de-la-vila-de-montmelo.html

• Montornès del Vallès
• Montseny
• Parets del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escola-lluis-piquer-jover-parets-del.html

• Roca del Vallès, la
• Sant Antoni de Vilamajor
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/les-escoles-publiques-de-la-ii.html
ALFOU
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/les-runes-de-la-inacabada-escola.html

• Sant Celoni
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escola-soler-de-vilardell-sant-celoni.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lescola.html

• Sant Esteve de Palautordera
• Sant Feliu de Codines
• Sant Fost de Campsentelles
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/edifici-de-lajuntament-de-sant-fost-de.html

• Sant Pere de Vilamajor
• Sant Quirze Safaja
• Santa Eulàlia de Ronçana
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-publiques-de-santa.html

• Santa Maria de Martorelles
• Santa Maria de Palautordera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/antigues-escoles-de-santa-maria-de.html

• Tagamanent
• Vallgorguina
• Vallromanes
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/que-en-sabeu-de-les-escoles-velles-de.html

• Vilalba Sasserra
• Vilanova del Vallès

En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.

Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. VILALLONGA DE TER. VALL DE CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava des del davant de l’HOSTAL PASTORET, l’església parroquial de Vilallonga de Ter, advocada a Sant Martí, la fàbrica d’aquest temple va ser molt modificada, sobretot l’any 1784 amb ‘els diners d’Amèrica ‘ . De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només en queda l'absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.

Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes. L'absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.



L'absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d'arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec. L'absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

M’explicaven a la tornada que la família que gestiona l’Hostal té vincles amb la població de Sant Llorenç de Savall, d’haver sabut aquesta dada, el Josep Olivé Escarré, hauria tingut ocasió, si més no, de fer-hi una xerrada.