diumenge, 31 de maig de 2015

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA R

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.


Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la R, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Rabós Alt Empordà . Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914)

Construïda l’any 1911. Des de l’any 1975 s’utilitza com a local social

Pendent de rebre’m imatges i dades des de l’Ajuntament i/o la ‘ societat civil’
Rajadell Bages
Rasquera Ribera d’Ebre
Regencós Baix Empordà
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc.html
Rellinars Vallès Occidental
Renau Tarragonès
Reus Baix Camp
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/tresors-de-reus-escola-publica-prat-de.html
Rialp Pallars Sobirà
Riba, la Alt Camp
Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre
Ribera d’Ondara (Sant Antolí i Vilanova) Segarra
Ribera d’Urgellet (Pla de Sant Tirs, el) Alt Urgell
Ribes de Freser Ripollès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/ceip-mare-de-deu-de-nuria-ribes-de.html
Riells i Viabrea (Can Salvà) Selva
Riera de Gaià, la Tarragonès
Riner Solsonès
Ripoll Ripollès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-joan-maragall-ripoll-el.html
Ripollet Vallès Occidental
Riu de Cerdanya Cerdanya
Riudarenes Selva
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6822
Riudaura Garrotxa
Riudecanyes Baix Camp
Riudecols Baix Camp
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/antigues-escoles-de-riudecols-el-camp.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/escoles-velles-de-les-irles-riudecols.html
Riudellots de la Selva Selva
Riudoms Baix Camp
Riumors Alt Empordà
Roca del Vallès, la Vallès Oriental
Rocafort de Queralt Conca de Barberà
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/07/town-hall-de-rocafort-de-queralt-conca.html
Roda de Barà Tarragonès
Roda de Ter Osona
Rodonyà Alt Camp
Roquetes Baix Ebre
Roses Alt Empordà
Rosselló Segrià
Rourell, el Alt Camp
Rubí Vallès Occidental
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/escoles-protestants-de-rubi-al-valles.html
Rubió Anoia
Rupià Baix Empordà
Rupit i Pruit (Rupit) Osona

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA Q

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.


Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la Q, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Quar, la Berguedà

Quart Gironès

Queralbs Ripollès

Querol Alt Camp

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA SANT MARC DE CAL BASSACS. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ

Retratava aquest edifici escolar de quina història trobava a : http://historiadelescola.blogspot.com.es/
Les dades oficials i les referències documentals diuen que va ser construïda l'any 1935, en temps de la República, però avis i àvies de Cal Bassacs recorden que ja funcionava pels vols de 1925. Aquesta diferència documental es deu, probablement, a alguna reforma important portada a terme l'any 1935 i que d'alguna manera ha quedat reflectida documentalment i és la que consta com a data de construcció.

Trobava a l'hemeroteca de la Vanguardia edició del 05 julio 1936:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/07/05/pagina-13/33132511/pdf.html?search=Escuela%20de%20%20la%20colonia%20Bassacs


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i/o de la seva reforma l’any 1935


També de les escoles de Viladomiu Vell


I, les de Viladomiu Nou.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

dissabte, 30 de maig de 2015

QUE EN SABEU DE CAL FERRET ?. SANTA FE DEL PENEDÈS.

Santa Fe del Penedès tenia una població inferior a les 300 ànimes quan s’aixecava cal Ferret, sobta doncs, que els amics de Patrimoni Gencat, no trobessin cap informació relativa a l’autor d’aquest edifici, del que ens diu la descripció tècnica ; habitatge situat a l'interior del nucli urbà se Santa Fe del Penedès. Es tracta d'un edifici interessant degut a la composició de la seva façana, els colors, els elements decoratius i per la seva història.


Tothom té coll avall que des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya, també però, tothom té coll avall, que l’any 1978 començava la ‘Democraciola’, i que si a dia d’avui no tenim documentat de manera correcta el patrimoni històric de Catalunya, és perquè les ‘autoritats democràtiques’ no han tingut cap interès en fer-ho.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del promotor, i les del mestre d’obres i/o arquitecte.

divendres, 29 de maig de 2015

CASTELL DE MONTCORTÉS. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Ni queden força de castells per veure al Josep Olivé Escarré : http://castellscatalans.cat/castells.html

El retratava a la caiguda de la tarda al davant del magnífic edifici que Joan Sacirera feia construir a les acaballes del segle XV al mestre d’obres Joan Barrufet , que per aquells anys tancava les darreres voltes de l’església de Santa Maria de la ciutat de Cervera.


La descripció ens diu que el trobem situat aïlladament a la part més alta del nucli, davant de la que fou església parroquial de Santa Anna, a la part baixa d’aquest turó es troben les poques cases que conformaren el poble.

És un edifici de planta rectangular, en el que es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral•lelament a l'esquerra de l'edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a úsos agrícoles. Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d'accès d'arc de mig punt adovellat, i petites obertures en forma d'espitlleres, segurament utilitzada per finalitats agrícoles. Per damunt d'aquesta, s'alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mitjanes dimensions i amb poc treball decoratiu, és a la segona on segurament estava situada la planta noble, ja que presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats; finalment a la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans. Les dues torres situades a l'esquerra, queden separades entre elles pel mateix cos de l'edifici central, al qual s'hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Les torres presenten petites obertures en forma d'espitlleres i a la part superior tornem a trobar la sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de diferents matacans que resalten el séu ús defensiu. Tot el perímetre de l'edifici presenta un gruixut ràfec de maó d'influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l'edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.

Està en un deficient estat de conservació, condició que la nefasta situació econòmica del REINO DE ESPAÑA, no farà més que agreujar.

Hi ha qui pensa que a partir d’ara, el contingut dels famosos ‘sobres’ – el correu de la corrupció – s’adreçarà a corregir mancances de tot tipus, soc molt pessimista en aquest sentit, i espero que el temps els doni la raó, i no sigui NOMÉS un canvi de destinataris.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 28 de maig de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ. ALGUAIRE. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que s’aixecava aquest temple d'estil barroc l'any 1781, amb ‘ els diners d’Amèrica’, la ‘direcció tècnica’ d’aquesta construcció la va portar Mateu Pedrerol , mestre de cases, veí de Barcelona, pel preu de 14500 lliures i els materials de l’església vella; en aquella època, cens de 1787, la població assoliria la xifra de 1.215 habitants.

La història en diu que la primera església parroquial d'Alguaire es va aixecar entre el final del segle XII i el segle XIII. L'any 1157 el bisbe de Lleida Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats(? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) atorgà als hospitalers les esglésies del terme d'Alguaire, el primer esment directe de l'església no apareix però, fins l'any 1361, en una visita pastoral on s'esmenta l'altar major de "Beati Serni", amb diverses capellanies.

Entre els anys 1401 i 1425 la família Pelegrí tenia una fundació a l'altar major de Sant Sadurní.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, Encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República legítim, l’edifici fou parcialment destruït.

La reconstrucció es va dur a terme en dues fases, de 1945 al 1965, i de 1965 a 1970, el resultat ha estat desafortunat, a la segona fase el totxo es va utilitzar en forma de tancament d’obra, trencant completament l’estil de l’edifici, això s’adverteix fins en la façana que quedà partida en dues meitats.





No trobava enlloc cap dada dels arquitectes de la reconstrucció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) té un ‘monument’ a la seva memòria a tocar de l’església parroquial d’ Alguaire, advocada a Sant Serni. Això ‘ de cap manera’ implica la seva ‘conformitat’ amb la ‘reconstrucció que es feia del temple.

ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE. ALFARRÀS. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) defensa que l’església ‘vella’ de Sant Pere d’Alfarràs és d'origen romànic i la façana és barroca, del segle XVIII.


La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoidal i al bell mig es troba el portal, que és d'arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l'esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a mode d'òcul. El campanar, d'espadanya, és d'època posterior a la resta del conjunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PLÀTAN DE LA LLIBERTAT D’ALGERRI. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs; no em sobreprenia doncs veure el d’Alfarràs, just al costat de l’església vella de Sant Pere.


Com en altres ocasions el Josep Olivé Escarré em servia com a ‘model’ per visualitzar les mides, com havíem fet en anteriors ocasions, en que en retratàvem alguns dels que es salvaven de l’estultícia feixista :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/el-platan-de-la-llibertat-de-la-riera.html

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear ; potser de al-ḥarrás ‘guardià’

Ens agradarà alhora que rebre a l'email coneixercatalunya@gmail.com les mides del plàtan d’ Alfarràs , que es facin arribar també a la ‘ Generalitat de Barcelona’ per tal que les pugui incloure a la fitxa, com s’acostuma a fer amb la resta d’arbres Monumentals de Catalunya.

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Partia d’una dada objectiva, Catalunya ha estat – des de sempre – capdavantera en matèria d’ensenyament i educació.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-de-catalunya.html

Hem tingut grans patricis que han esmerçat els seus recursos en aixecar edificis escolars, entre 1914 i 1923/1925 la Mancomunitat de Catalunya endegava projectes d’escoles, biblioteques, i equipaments culturals – sense disposar d’altres recursos que els de las DIPUTACIONES -, i el seu èxit obligava al primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) a frenar aquest procés que evidenciava la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, el miratge de llibertat, dignitat i justícia de la II República, va permetre continuar aquella tasca, que es va interrompre amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que donaria pas al segon feixisme que es perllongaria - en alguns indrets - des de l’1.04.1939 fins al dia d’avui.

Algunes d’aquelles escoles existeixen només en el record – en el segon feixisme, el seu enderroc es considerava mèrit patriòtic - , altres tenen avui noves ‘destinacions’, i les menys continuen aixoplugant noves fornades d’estudiants delerosos d’aprendre.

En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.

Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.

Les meves darreres peticions s’adreçaven a l’Ajuntament de Tàrrega en petició de dades de qui va ser l’autor de l’escola de la Figuerosa.


TOTHOM que en tingui alguna dada pot fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 25 de maig de 2015

ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.


Llegia que les Escoles Públiques de Palafrugell van ser bastides a inicis dels segle XX.

El projecte fou realitzat per Isidre Bosch i Bataller (Vilanna, 1875-1960) , arquitecte municipal de Palafrugell.

L'edifici va mantenir la seva funció de col•legi públic fins a la construcció de les noves escoles l'any 1925.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/collegi-public-josep-torres-jonama.html

Ni va haver moltes més a Catalunya en aquella època, en la que s’associava la cultura, amb la llibertat, el progrés social i el creixement econòmic, el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) ho va deturar temporalment, i durant el segon feixisme enderrocar escoles va esdenir mèrit patriòtic, així a Sabadell, Arbúcies,..., sou pregats de penjar directament les vostres fotografies a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA DE LA II REPÚBLICA DE LLADÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.


Llegia que l’escola de Lladó , fou projectada per l'Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) Actualment se l’anomena Escola Montserrat Vayreda i Trullol (Lledó d'Empordà, Alt Empordà 1924 - Figueres, 8 de novembre de 2006), en honor i recordança aquesta insigne poetessa.

Ni va haver moltes més a Catalunya en aquella època, en la que s’associava la cultura, amb la llibertat, el progrés social i el creixement econòmic, el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) ho va deturar temporalment, i durant el segon feixisme enderrocar escoles va esdenir mèrit patriòtic, així a Sabadell, Arbúcies,..., sou pregats de penjar directament les vostres fotografies a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA DE LA II REPÚBLICA A OSOR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Llegia que l’escola d’Osor, fou projectada per Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) l’any 1934. Actualment se l’anomena escola La Vall.


Ni va haver moltes més a Catalunya en aquella època, en la que s’associava la cultura, amb la llibertat, el progrés social i el creixement econòmic, el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) ho va deturar temporalment, i durant el segon feixisme enderrocar escoles va esdevenir mèrit patriòtic, així a Sabadell, Arbúcies,..., sou pregats de penjar directament les vostres fotografies a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA 0.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la O, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts


Odèn (Cambrils) Solsonès

Òdena Anoia

Ogassa Ripollès

Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola) Alt Penedès

Olesa de Bonesvalls Alt Penedès

Olesa de Montserrat Baix Llobregat
http://www.escolamarededeudemontserrat.com/

Oliana Alt Urgell

Oliola Noguera

Olius (Pi de Sant Just, el) Solsonès

Olivella Garraf

Olost Osona

Olot Garrotxa
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-de-maria-reina-olot-la-garrotxa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/sant-esteve-de-guialbes-vilademuls.html

Oluges, les Segarra

Olvan Berguedà

Omellons, els Garrigues

Omells de na Gaia, els Urgell

Ordis Alt Empordà

Organyà Alt Urgell
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.html

Orís (Can Branques) Osona

Oristà Osona

Orpí (Can Bou) Anoia

Òrrius Maresme

Os de Balaguer Noguera

Osor Selva
Projectada per Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) l’any 1934. Actualment escola La Vall
https://sites.google.com/site/escolalavallosor/

Ossó de Sió Urgell

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 24 de maig de 2015

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA N

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.


Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la N, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Nalec Urgell
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3988

Naut Aran (Salardú) Val d’Aran

Navarcles Bages
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/edifici-de-lajuntament-de-navarclesbages.html

Navàs Bages

Navata Alt Empordà

Navès Solsonès

Nou de Berguedà, la Berguedà

Nou de Gaià, la Tarragonès

Nulles Alt Camp

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook,
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts
i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 23 de maig de 2015

QUE EN SABEU DE LES ESCOLES ‘REPUBLICANES’ DE SANTA PERPETUA DE MOGODA ?.

Necessito imatges i dades d’aquesta escola de l’època republicana.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/07/19/pagina-23/33171153/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n+de+escuelas

Qui en va ser l’autor ?.


Espero les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE LES ESCOLES ‘REPUBLICANES’ DE MOLLET DEL VALLÈS ?.

Necessito imatges i dades d’aquesta escola de l’època republicana.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/16/pagina-13/33260314/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n+de+escuelas

Qui en va ser l’autor ?.


Espero les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’OBLIDAT ESCORXADOR DELS HOSTALETS DE PIEROLA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava l’edifici de l’escorxador dels Hostalets de Pierola, a la comarca de l’Anoia, la descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat de planta rectangular, de concepció arquitectònica molt senzilla, amb un coronament on s'indica la data de construcció (MCMXXXIII) i la denominació "Escorxador Públic", tot plegat emmarcat amb una sèrie d'esgrafiats amb motius arquitectònics, vegetals i geomètrics. Té una sola planta i les obertures són quadrangulars. La seva configuració denota certa inspiració en els temples greco-romans clàssics.


L'any 1933, l'Ajuntament republicà va voler proporcionar als vilatans una millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació. El seu funcionament es va prolongar fins als anys 90 del segle XX. Actualment l'edifici roman tancat i sense ús.

Sembla que l’autor era el mateix de la Torre Solanes, i de la quasi totalitat dels edificis de Catalunya ‘ desconegut’.

Constatar que des del dia 01.04.139 i en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Si Catalunya i els catalans no s’espolsen la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven els nostres botxins, més enllà de la fanfàrria electoral, està del tot clar que no hi ha cap possible sortida d’aquest marasme.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PÚBLIQUES D’ULLASTRELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.


Retratava l’edifici de l’ajuntament i Escoles Públiques d’Ullastrell, a la comarca del Vallès Occidental, del de que ens diu la descripció tècnica; edifici de planta rectangular, amb tres façanes vistes, adaptat al desnivell del terreny i format per planta baixa i un pis. La façana principal, que forma un angle agut respecte el traçat del carrer, té l'accés a un nivell superior, salvat per una gran escalinata amb balustres i gerros decoratius. És una façana de composició simètrica, amb obertures rectangulars que mostren motllures.

L'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973) va bastir aquest edifici, aproximadament cap a l'any 1915.



No es fa cap esment de la doble condició d’aquest edifici.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

El primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aturava l’obra de la Mancomunitat de Catalunya. L’argument era clar, malgrat no tenir recursos propis – només coordinava els de les DIPUTACIONS - havia fet més obra pública, biblioteques, escoles,... que TOTA LA RESTA del REINO DE ESPAÑA, i deixava en evidència que el nivell d’estultícia i corrupció de les elits politiques era estratosfèric.

Amb aquest mateix argument el segon feixisme, i la Democraciola, continuen practicant l’asfixia econòmica de Catalunya i els catalans.

Ens interessa també documentar les poblacions que NO VAN ARRIBAR A TENIR UN EDIFICI PER ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES.
Tenim confirmats :

MASQUEFA
SANT FELIU DE CODINES

Podeu publicar-ho directament a la pàgina. https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

divendres, 22 de maig de 2015

MAS LES TORRES I CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. SANT QUIRZE DE SAFAJA. MOIANÈS.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant de l’edifici de planta quadrada i coberta a quatre vessants, amb edificis annexes als dos costats del mas les Torres de Sant Quirze de Safaja, a la comarca del Moianès


La descripció ens diu que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica, amb una porta dovellada al centre. Els angles de la casa estan emmarcats per carreus. A la banda dreta hi ha una galeria oberta sostinguda per columnes que té adossada una petita capella advocada a Sant Antoni de Pàdua, amb campanar d'espadanya i absis circular. Al seu costat hi ha un petit cos que serveix de sagristia.



Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges del interior de la capella de Sant Antoni de Pàdua.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE L'HORTA D'AVINYÓ. BAGES.CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.


Havia llegit que s’havia transformat en el ‘ local social’ com havia vist en altres poblacions.


Tenia el goig de coincidir amb una persona d’edat que havia estat alumna en aquella escola, i que justament s’hi adreçava per passar-hi una estona.





M’ensenyaven la magnifica exposició de fotografies que explica gràficament la vida d’aquest nucli en aquelles èpoques.


Quan els demanava informació en relació a l’escola pública d’Avinyò no sabien donar-me’n referències, com tampoc de les de Sant Feliu Sasserra, població de la que és originaria una de les nostres informants.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

dimecres, 20 de maig de 2015

QUE EN SABEU D’AQUESTES ESCOLES PÚBLIQUES ?

Publicava a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Els resultats d’una primera recerca a l’hemeroteca de la Vanguardia, feta en el període 1900-1939, i amb el concepte ‘inauguración de escuelas’.


Veureu el nom de la població i l’any en que apareix la noticia a l’hemeroteca.


LA GRANADA 1934
SÚRIA 1932
TÀRREGA 1934
BELLVER DEL PENEDÈS 1933
CORNELLA DE LLOBEGAT 1915
SANTA EULÀLIA DE RONÇANA 1915
EL FIGARÓ 1915
TORDERA 1936
LES PLANES D'HOSTOLES 1918
ARENYS DE MUNT 1929
RIUDARENES 1929
CASTELLAR DEL VALLÈS 1934
CALONGE 1936
CORBERA DE LLOBREGAT 1929
CALELLA 1923
REUS 1928
PALÀ DE TORROUELLA 1928
LA LLACUNA 1929
EL PRAT DE LLOBREGAT. PAPERERA ES. 1930
ALELLA. ESCOLES FABRA 1935
OLESA 1931
LA JUNQUERA 1926
SAMALÚS 1918
VILALLONGA DE TER 1918
MOLLÓ 1918
ESPARREGUERA 1931
SANT LLORENÇ SAVALL 1925
HOSPITALET DE LLOBREGAT.LA TORRASSA 1936
ABRERA 1922
PALLEJA. AJUNTAMENT I ESCOLES 1922
SANT MARTÍ SARROCA 1928
VALLCANERA. SILS 1920
LLIVIA I TORRES DE ZANUY . LLEIDA 1934
SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 1930
NALEC- AJUNTAMENT I ESCOLES 1934
LES FRANQUESES. AJUNT, I ESCOLES 1912
GAVÀ 1933
MOLLET DEL VALLÈS 1925
BERGA 1928
SANT JOAN DESPI 1928
SANT CUGAT 1932
MALGRAT DE MAR 1927
CABRERA DE MAR- AJUNT I ESCOLES 1930
ARBUCIES 1916
TORRELLAS DE LLOBREGAT 1926
VILARODONA 1932
BELLMUNT. LLEIDA 1929
CERDANYOLA DEL VALLÈS 1915
TERRASSA 1916
EL MASNOU 1923
BALSARENY 1927
VILADRAU 1915
MONTBLANC 1934
PARETS DEL VALLÈS 1928
ULLASTRELL. VALLÈS OCCCIDENTAL 1930
SALOMÓ 1926
PUIG-REIG 1926
HOSTALETS DE PIEROLA 1919
PALAU-SAVERDERA 1920
SANT ADRIÀ DEL BESÓS 1927
VILOBÍ D'ONYAR 1923

Ara em toca demanar als amables lectors que m’ajudin a completar la feina, fent-me arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , o publicant-les directament a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
imatges i dades d’aquells edificis, o traslladant la pregunta als seus Ajuntaments, Arxius d’Història, i allà on existeixen a les entitats culturals i/o als mitjans locals d’informació.

Tenim alhora que el ‘deure moral’ de recuperar la ‘memòria històrica’, la necessitat social d’espolsar-nos la ‘inèrcia perniciosa’ que el franquisme va inocular a tot el cos social.

dimarts, 19 de maig de 2015

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA I

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la I, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Igualada Anoia
Isona i Conca Dellà (Isona) Pallars Jussà
Isòvol (All) Cerdanya
Ivars d’Urgell Pla d’Urgell
Ivars de Noguera Noguera
Ivorra Segarra

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA H

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la H, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Orta de Sant Joan Terra Alta 1.295 / El nomenclator ‘Oficial’ posa l’H davant
L'Hospitalet de Llobregat Barcelonès 258.642
Els Hostalets de Pierola Anoia 2.827
Hostalric Selva 4030

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA G

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la G, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Gaià Bages 172
La Galera Montsià 846
Gallifa Vallès Occidental 204 El menys poblat del Vallès Occidental
Gandesa Terra Alta 3.219 El més poblat de la Terra Alta
Garcia Ribera d'Ebre 580
Els Garidells Alt Camp 191
La Garriga Vallès Oriental 15.236
Garrigàs Alt Empordà 386
Garrigoles Baix Empordà 164 El menys poblat del Baix Empordà
Garriguella Alt Empordà 863
Gavà Baix Llobregat 46.250
Gavet de la Conca Pallars Jussà 302
Gelida Alt Penedès 7.085
Ger Cerdanya 467
Gimenells i el Pla de la Font Segrià 1.179
Ginestar Ribera d'Ebre 986
Girona Gironès 96.722 El més poblat del Gironès
Gironella Berguedà 5.083
Gisclareny Berguedà 31
Godall Montsià 822
Golmés Pla d'Urgell 1.691
Gombrèn Ripollès 209
Gósol Berguedà 230
La Granada Alt Penedès 1.995
La Granadella Garrigues 759
Granera Vallès Oriental 80 El menys poblat del Vallès Oriental
La Granja d'Escarp Segrià 968
Granollers Vallès Oriental 60.658 El més poblat del Vallès Oriental
Granyanella Segarra 149
Granyena de les Garrigues Garrigues 172
Granyena de Segarra Segarra 137
Gratallops Priorat 264
Gualba Vallès Oriental 1.312
Gualta Baix Empordà 358
Guardiola de Berguedà Berguedà 1.027
Els Guiamets Priorat 322
Guils de Cerdanya Cerdanya 565
Guimerà Urgell 320
La Guingueta d'Àneu Pallars Sobirà 347
Guissona Segarra 6.552
Guixers Solsonès 134
Gurb Osona 2.538

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA F.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la F, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Falset Priorat 2.952 El més poblat del Priorat
El Far d'Empordà Alt Empordà 555
Farrera Pallars Sobirà 140
La Fatarella Terra Alta 1.111
La Febró Baix Camp 51 El menys poblat del Baix Camp
Figaró-Montmany Vallès Oriental 1.112
Fígols Berguedà 52
Fígols i Alinyà Alt Urgell 282
La Figuera Priorat 133
Figueres Alt Empordà 44.765 El més poblat de l'Alt Empordà
Figuerola del Camp Alt Camp 349
Flaçà Gironès 1.059
Flix Ribera d'Ebre 3.969
La Floresta Garrigues 168
Fogars de la Selva Selva 1.498
Fogars de Montclús Vallès Oriental 453
Foixà Baix Empordà 318
Folgueroles Osona 2.229
Fondarella Pla d'Urgell 834
Fonollosa Bages 1.417
Fontanals de Cerdanya Cerdanya 465
Fontanilles Baix Empordà 167
Fontcoberta Pla de l'Estany 1.349
Font-rubí Alt Penedès 1.466
Foradada Noguera 183
Forallac Baix Empordà 1.785
Forès Conca de Barberà 59
Fornells de la Selva Gironès 2.380
Fortià Alt Empordà 658
Les Franqueses del Vallès Vallès Oriental 18.693
Freginals Montsià 464 El menys poblat del Montsià
La Fuliola Urgell 1.286
Fulleda Garrigues 105 El menys poblat de les Garrigues

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 18 de maig de 2015

LES ESCOLES DE LA VILELLA BAIXA. EL PRIORAT. CATALUNYA

El cens de la Vilella Baixa l’any 1910 era de 649 habitants, que seran 626 l’any 1920, i 458 l’any 1930, coincidint amb la caiguda del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ); lluny, molt lluny del 1059 que marcaven el sostre demogràfic l’any 1857.

L’Ignasi Carsí Costas, em feia arribar unes fotografies datades als anys 1918 i 1923, en les que posaven noies de diferents edats.



No tenim – encara – imatges de l’edifici de les escoles, les fotografies però, ens confirmen alhora que la seva existència, que la preocupació en matèria d’educació, ha estat a Catalunya una constant des de fa molts decennis.

Avui, justament, sembla que aquesta ‘empenta’ s’està aturant; està clar que una part de la culpa , té una clara relació amb l’acció política que des del PP s’està fent contra el català i els catalans, l’altra vindria potser per la ‘concentració’ escolar, feta a l’empara de la ‘igualtat d’oportunitats’, sense voler veure que la justícia consisteix precisament en tractar desigualment als que son desiguals. Malgrat això és ‘matèria opinable’ , i que tothom té el seu criteri personal, el fet és que sempre son els infants de les poblacions petites els que han de fer ‘l’esforç’ d’integrar-se oi ?.

Ens agradarà rebre a l'email coneixercatalunya@gmail.com imatges de les escoles de la Vilella Baixa, de la resta de poblacions del Priorat, i de totes les de Catalunya; Catalunya s’ha d’espolsar la ‘inèrcia perniciosa’ que els nostres botxins deixaven ‘instal•lada’ des del primer d’abril de 1939.

diumenge, 17 de maig de 2015

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SURP. RIALP. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Rafael Francisco, publica unes imatges de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, al terme de Rialp, a la comarca del Pallars sobirà, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. En el sector central, una finestra d'arc de mig punt esqueixada il•lumina l'interior. A migdia l'hi ha estat adossat un cos. També al lateral nord s'hi ha edificat en època posterior una petita capella. Als peus de la nau s'obre la porta de factura molt senzilla, formada per un arc rebaixat, sota un petit atri. Al nord d'aquest, s'aixeca la magnífica torre-campanar de secció quadrangular i constituït per dos pisos, decorat a l'exterior per arcuacions i una finestra dins d'una franja en cada una de les quatre cares de la torre. Les finestres del primer pis són geminades mentre que les del pis superior són senzilles. Actualment, algunes es troben cegades. Corona el campanar un petit capitell de llicorella a quatre aigües. Els paraments són construïts amb pedra tallada en blocs paral•lelepípedes de reduïdes dimensions.





Les pintures murals romàniques van ser espoliades, com a la major part de les esglésies d’aquesta comarca, en els primers decennis del segle XX.


Des del REINO DE ESPAÑA no es va tenir cap cura per evitar-ho – ben al contrari - , el que s’ha pogut salvar és mèrit de l’obstinació , ‘ santa obstinació’ de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), arquitecte modernista, historiador de l'art, i president de la Mancomunitat de Catalunya en el període (1917–1924).

SANTA LLÚCIA DE TARADELL. OSONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de la capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, advocada a Santa Llúcia a Taradell.


La descripció ens diu que està orientada de llevant a ponent, coberta a dues vessants, i que el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il•lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.

Llegia que la capella fou construïda entre els anys 1574 i 1561, moment d'eufòria econòmica a Taradell, en què augmentaven les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant Sebastià, es reunien sovint a la susdita capella.

Don Carles de Cruïlles i Vilademany, , baró de Rupit, Taradell i Santa Coloma de Farners , senyor de Taradell, donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules de fira.

La capella tenia administradors i un santer que captava per ella.

A mig segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt.

A la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels taradellencs com dels forasters.

SANT ANDREU DE CASTELLNOU I EL SEU RODAL.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta, advocada a Sant Andreu, és la seu de la parròquia de Castellnou de Bages.


La descripció ens diu que està coberta amb voltes de canó, l'absis i les absidioles amb voltes de quart d'esfera. La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes. A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l'exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d'arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l'absis central i sense lesenes en les absidioles. Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal. Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l'absis i una a cadascuna de les absidioles. Actualment el portal s'obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre. La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l'absis i les absidioles és col•locada en cascada. L'aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

l'aire Pallàs d’ençà de la seva restauració l’any 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona.


El tràgic final del Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963), que fou enterrat al fossar de Castellnou de Bages, atorga al indret una pàtina d’autenticitat.