dilluns, 30 de març de 2015

ESCOLA PÚBLICA / EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT PERE PESCADOR. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Félix de Azúa Gasque (1844-1873), era l’autor de l’edifici de les Escoles Públiques, que acull avui l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, a l’Empordà sobirà.


No son aquestes de Sant Pere Pescador , les úniques escoles públiques que s’aixecaven a Catalunya en els anys previs al segon feixisme , 1939-1978, tant cert però, com que el dia 1 de abril de 1939 començava una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ pel que fa a Catalunya, que malgrat la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, no s’ha aturat, ni dissortadament s’ha aconseguit revertir – ni de forma parcial – , certament quedava tot ATADO Y BIEN ATADO, perquè l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

En aquesta tasca de recuperar la ‘memòria històrica ‘ demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

A Catalunya TOTHOM ha tingut ocasió de veure almenys una escola. No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail. com

ESCOLA PÚBLICA/ EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT PAU DE SEGURIES. EL RIPOLLÈS. GIRONA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Francesc Surinyach , mestre d’obres ( Camprodon, Ripollès, 1885 — Camprodon, Ripollès, 1948 ) era l’autor l’any 1923 de l’edifici de les escoles públiques, que des dels anys 80 del segle XX és la seu de l’Ajuntament. http://www.ayuntamiento.es/sant-pau-de-seguries


No son aquestes de Sant Pau de Seguries, les úniques escoles públiques que s’aixecaven a Catalunya en els anys previs al segon feixisme , 1939-1978, tant cert però, com que el dia 1 de abril de 1939 començava una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ pel que fa a Catalunya, que malgrat la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, no s’ha aturat, ni dissortadament s’ha aconseguit revertir – ni de forma parcial – , certament quedava tot ATADO Y BIEN ATADO, perquè l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

En aquesta tasca de recuperar la ‘memòria històrica ‘ demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

A Catalunya TOTHOM ha tingut ocasió de veure almenys una escola. No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail. com

ESCOLES VELLES I ANTIC AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

Hi ha moltes mancances pel que fa a la documentació d’aquests edificis, que s’expliquen en part, pel robatori de documentació per part de les tropes feixistes, en part per la inacció de les administracions en el llarg període que va des de 1939 fins a 1978, i dissortadament la majoria per la ‘indiferència còmplice’ de la ciutadania.

No trobava cap dada de les edifici de les escoles velles i l’antic ajuntament, o ajuntament vell de Montoliu de Lleida, a la comarca del Segrià.


Fotografia de ivan_bea

Sou pregats de fer-nos saber l’època en que s’aixecava i qui en va ser l’autor.

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

ESCOLA VELLA DE CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que l’escola de Cabanes es construïa l’any 1927, no trobava dades del seu autor, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment acull la Llar d’infants municipal.


Fotografia de Jordi / k25
Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

ESCOLES VELLES DE LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que l’edifici fou construït l’any 1908, en la finca que anteriorment ocupà el Mas Barrot, no sabia veure enlloc qui en va ser el constructor, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fou objecte de restauració l’any 1982, i tampoc sabia veure enlloc qui en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica ens diu ; edifici format per dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment a la línia del carrer i units per una tanca on es troba l'accés. Ambdós cossos presenten la mateixa estructura: planta baixa, pis i coberta de teula a quatre vessants; les obertures són d'arc molt rebaixat. Actualment, els dos edificis es comuniquen per un pont de ferro sostingut per columnes. És interessant la utilització del maó vist com a element decoratiu del conjunt

Actualment ha tornat a exercir, si bé de forma parcial, la seva funció primigènia : http://www.labisbal.cat/index.php?pagina=44¬icia=500&idioma=1


Fotografia de Lamontse

Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Rebia un email des de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, en el que em deien;

Bon dia,

Responent a la instància genèrica entrada a l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà amb ID Registre:1-2015-003231-2 :
Respecte a la informació sol•licitada podem informar que l'arquitecte autor de les Escoles velles va ser Pelayo Martinez Paricio (Figueres 1898-1978). (Adjuntem enllaç amb la biografia.)
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/7.html

Pel que fa a les obres de reforma de l'any 1982 l'autor va ser Joan Escribà Serra juntament amb Maria Dolors Nadal Casaponsa.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arquitectura-contemporania-girona/autors/autor/joan-escriba-serra.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arquitectura-contemporania-girona/autors/autor/maria-dolors-nadal-casaponsa.html

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , de totes les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista de les que tingueu coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 29 de març de 2015

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VIDRERES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Manuel Almeda Esteva (1848-1938), va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i Escoles de Vidreres, que encara és avui seu de la Casa de la Vila.


Fotografia de Karsten Ratzke

La descripció tècnica ens diu ; edifici de dos pisos, amb planta baixa, més primer pis i coberta. En la façana principal, en la planta baixa, trobem per una banda l'accés o entrada flanquejat per quatre obertures parellades o geminades amb guardapols. El pis superior, o primer pis, en la part central consta d'un balcó amb guardapols, flanquejat de quatre obertures també parellades o geminades, amb guardapols. La part més interessant és el coronament, amb el pertinent fris amb medallons de trèvol i permòdols que sostenten una cornisa culminada amb una petita construcció elevada, en la qual s'ubica la data d'origen de l'edifici -1894-, i per sobre d'ella un escut. En la part longitudinal de l'edifici, o en el lateral esquerre, es produeix una similar reproducció dels elements tant en la planta baixa com en el primer pis, amb tres obertures individuals projectades amb guardapols respectivament. En aquest primer pis, s'observa la prolongació del fris i la cornisa, o sigui que aquesta no es limita a la part frontal, sinó que es prolonga en ambdós laterals, però no en la façana posterior. A mode d'apunt, remarcar que en aquest sector esquerre, es troba ubicada en el basament de l'edifici, una font de petites dimensions. Remarcar que el sector dret, contempla la mateixa articulació i distribució dels elements que el sector esquerre, amb l'única particularitat que recull el portal d'accés a la biblioteca, la qual es troba compresa per tant en l'espai físic del propi ajuntament.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE LES ESCOLES / CASA DE LA VILA. CAMÓS. PLA DE L'ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que les escoles de Camós és construïen l’any 1928.

Actualment l’edifici és la seu de l’Ajuntament.



Algú té fotografies de quan era edifici escolar ?.

Sabeu qui en va ser l’autor ?.

Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 28 de març de 2015

QALAT D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Pujava fins al Puig del Castell, a la serra Grossa d’ Ulldecona per retratar el Qalat que aixecaven els àrabs al segle IX.

Llegia que a l'àrea on avui es troben les restes del castell s'ha trobat un primitiu assentament ibèric que comprenia des del segle IV fins al segle I aC.

La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, amb la donació de la major part dels territoris conquerits a les ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d’ Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou Castell Cristià.

L’any 1222 Guillem Ramon de Montcada concedí la primera carta de població.

A partir de les campanyes de València de Jaume I, iniciades cap al 1230, la població es traslladà a la vall.
Fet que ens confirma amb la segona carta, de l'any 1274.

Un document de 1555 indica que aleshores el castell era força enderrocat i abandonat, deuria tenir però, importància estratègica, donat que se'n mana la reparació.

L'església dedicada a Santa Maria dels Àngels és l'edifici més modern del recinte, ja que es va reconstruir al segle XVI, la primera va alçar-se immediatament després de la torre quadrada (segle XII-XIII), fins a l’any 1440 va fer d'església parroquial de la primitiva vila: després va funcionar com a seu d'un Priorat dels Santjoanistes (tenia un beneficiat que hi celebrà missa fins al segle XVIII).

En la desamortització de Mendizábal, l’any 1836, el Castell passa a mans privades.

L'any 1986 el venen a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauració i rehabilitació arquitectònica.



Només en podia obtenir unes vistes generals; li encomanava a Santa Maria dels Àngels, que continuï vetllant per Catalunya, i els catalans.

Us deixo un enllaç on podreu veure’n imatges antigues.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA DEL GENERAL FRANCO ?

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Val a dir que la ‘resposta’ de moment només la podem qualificar com a ‘tèbia’ , malgrat el fet objectiu que TOTHOM a Catalunya ha vist almenys una escola al llarg de la seva existència.

Dins l’àmbit de l’Administració pública, els estralls que provocava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, el posterior robatori de documents, i la presència des de l’1 d’abril de 1939 de persones amb instruccions de ‘dessolar la nostra terra’ , han fet ‘difícil’ reconstruir en moltes ocasions el relat històric de l’activitat desplegada a Catalunya en el camp de l’educació en aquells anys de ‘llibertat i democràcia ‘. Avui però, tothom fa el que pot, a Catalunya, dissortadament , només amb això, no en tindrem prou per recuperar la ‘memòria històrica’.

Em dol la ‘indiferència’ d’algunes administracions locals que o no contesten la nostra petició d’informació, o ens diuen que no ‘tenen aquestes dades’, val a dir que TOTA l’activitat d’un ajuntament es pot seguir amb la lectura dels llibres d’actes del Plens, i ja fora ‘casualitat’ que en TOTS els casos els llibres fossin destruïts i/o enviats a Salamanca, oi ?.

En moltes poblacions existeixen arxius, o grups de ciutadans que conscients de la importància cabdal de mantenir i/o recuperar la memòria històrica, es constitueixen en associacions, centres culturals ,... , a ells en demanda d’ajuda ens adrecem.

Que en sabeu de les Escoles de :

CARME
FONT-RUBÍ
IVARS D’URGELL
LA SECUITA
LA SECUITA
LA SECUITA
MEDIONA
PALAU-SATOR
PRAT DE LLUÇANÈS
SANT MARTÍ DE MALDÀ
SANTA MARIA DE MIRALLES
TORRENT
ULLASTRET

Esperem – som optimistes – que no ens calgui ampliar gaire aquesta llista.

D’algunes en tenim informació i fins imatges, i com en anteriors ocasions, agrairem a TOTHOM, administracions públiques, arxius, centres culturals, associacions i ciutadans. Que ens facin arribar, almenys una imatge, i si ho saben la data en que s’aixecaven, qui en va ser l’autor, i si tenen avui una funció diferent, quina és, a l’email coneixercatalunya@gmail.com


No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

ESCOLES TÈCNIQUES CREADES PER LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1914-1925

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Val a dir que la ‘resposta’ de moment només la podem qualificar com a ‘tèbia’ , malgrat el fet objectiu que TOTHOM a Catalunya ha vist almenys una escola al llarg de la seva existència.

Dins l’àmbit de l’Administració pública, els estralls que provocava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, el posterior robatori de documents, i la presència des de l’1 d’abril de 1939 de persones amb instruccions de ‘dessolar la nostra terra’ , han fet ‘difícil’ reconstruir en moltes ocasions el relat històric de l’activitat desplegada a Catalunya en el camp de l’educació en aquells anys de ‘llibertat i democràcia ‘. Avui però, tothom fa el que pot, a Catalunya, dissortadament , només amb això, no en tindrem prou per recuperar la ‘memòria històrica’.

Pel que fa a les Escoles Tècniques, rebia una llista on figuren :

BADALONA
Adolf Ruiz i Casamitjana (Barcelona, 1869-1937)
BARCELONA
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956
CANET
Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871 + Barcelona, 30 de novembre de 1952 )
GIRONA
MANRESA
MATARÒ
SABADELL
Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951)
SITGES
TERRASSA
Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931)
VILANOVA

D’algunes en tenim informació i fins imatges, i com en anteriors ocasions, agrairem a TOTHOM, administracions públiques, arxius, centres culturals, associacions i ciutadans, que ens facin arribar, almenys una imatge, i si ho saben la data en que s’aixecaven, qui en va ser l’autor, i si tenen avui una funció diferent, quina és, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sabadell.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

divendres, 27 de març de 2015

CEIP SALVADOR VILARRASA. BESALÚ. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992) va ser l’autor de l’escola pública de Besalú que s’inaugurava el 19 de març de 1934, pel President del Parlament de Catalunya, Honorable Sr. Joan Casanovas i Maristany.


No la trobava - encara - a la llista de monuments de Besalú.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CEIP LOLA ANGLADA. BADALONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
http://www.diaridebadalona.com/linici-de-lampliaci%C3%B3-de-lescola-lola-anglada-ja-%C3%A9s-una-realitat


Llegia que l’actual CEIP Lola Anglada de Badalona, va ser inaugurat a primers de novembre de l’any 1930, aleshores a la paret que dona cara al mar, hi havia un rètol, amb grans lletres de bronze que proclamava el seu nom: Grupo Escolar Martínez Anido [ Severiano Martínez Anido (Ferrol, La Coruña, 21 de mayo de 1862 - Valladolid, 24 de diciembre de 1938), un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats l’any 2008, per la Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón Real ( Torres , Jaén , Andalusia , octubre 26 de 1955 ) pels presumptes delictes de detenció il•legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco . El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Martínez Anido quan va rebre constància fefaent de la seva mort, esdevinguda setanta-vuit anys abans. La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació , jutjat i absolt pel Tribunal Suprem ]

És obra de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana (Barcelona, 1869-1937), curiosament no trobava a la fitxa tècnica , gaire informació de l’edifici. http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-22.pdf

Son del mateix arquitecte, l'edifici de l'antiga Escola del Treball de Badalona, actual seu del Conservatori de Música, i el Grup escolar Ventós Mir.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dijous, 26 de març de 2015

CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ TRASPASSAT’ DELS VALENTINS. ULLDECONA. MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Visitava el cementiri dels Valentins, poble agregat a Ulldecona, a la comarca del Montsià. Advertia que també aquí, quan calia ampliar el fossar s’optava per transformar la capella del Sant Crist en passadís, fet que qualifiquem com ‘ Capella del Sant Crist traspassat ‘.


Superat aquest primer recinte observàvem que s’ha edificat una nova capella, advocada també al Sant Crist.



No tenen – dissortadament – gaire utilitat en aquesta època de descreença les capelles dels fossars, que acabaven en una majoria de casos exercint com magatzem i/o quarto dels mal endreços.

El que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), exposava, com una més de les raons que l’obligaven en consciència a no signar ‘ LA CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES A LOS OBISPOS DE TODO EL MUNDO’
http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7
que alhora que és posava en risc als cristians lleials a la II República, es sembrava una llavor d’odi vers l’església catòlica, que anys a venir, en patiria les conseqüències.

El temps ho posa tot al seu lloc, el Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, descansa avui a la seu tarragonina, mentre que respecte del sàtrapa, les veus que reclamem la ‘dessacralització’ del ‘Parc temàtic del genocidi’ creixen de dia en dia.

Tot això, malgrat algú no pugui – o no vulgui – veure-ho, ens explica als homes d’avui, la situació dels catòlics romans a casa nostra.

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ELS VALENTINS. ULLDECONA. MONTSIÀ. TARRAGONA

Retratava l’església de sant Antoni de Pàduà dels Valentins, de petites dimensions amb coberta a dues vessants. La façana principal no té cap decoració, l'únic element és la porta principal d'arc de mig punt. a un costat s'alça el campanar, una torre quadrangular amb una obertura d'arc de mig punt en la part superior de cada cara, em comentàvem que l’autoria s’adjudica a un mestre d’obres conegut com el ‘ Ton’, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el nom, cognoms, i dates de naixement i traspàs d’aquest ‘tècnic’.


Tot l'edifici està arrebossat i pintat de blanc excepte una motllura que ressegueix la porta i el campanar que són de color crema.

L'església es va construir a darreries del segle XIX a "jornal de vila".

Llegia que el rellotge del campanar era una magnífica peça de base d'acer i maquinària de bronze amb dos contrapesos (fabricat a França l'any 1929 per L. Terraillon i Cie, de Lucien TERRAILLON Odobey Paul 1874-1932 ).

Llegia que fou rellevat de les seves funcions al campanar cap a 1990 per col•locar-hi un rellotge elèctric.

L’afirmació ‘l'antiga escola dels Valentins és actualment un restaurant’, és del tot incorrecta. L’edifici està situat al costat del poliesportiu, i exerceix avui com a consultori mèdic.


Demanava a l’Ajuntament d’ Ulldecona, informació de la data en que es va construir, qui en va ser l’autor, i quan deixava d’exercir la seva funció.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 25 de març de 2015

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA DE FRANCO AL LLOBREGAT JUSSÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

La comarca del Llobregat jussà va ser tant en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) , com en el segon ( dictadura de Franco ), destinació d’un gran contingent de persones vingudes d’arreu, aquest fet comportarà la necessitat de ‘crear’ centres escolars, ja reconvertint els anteriors, ja fent-ne de nous.


Sobta constatar ‘l’oblit’ de l’obra pública que en l’àmbit de l’escola pública es feia en aquesta comarca, sobretot perquè diu la fama que aquí està encara ‘ el cinturó roig’.

Documentàvem – amb algunes mancances, que esperem resoldre amb la col•laboració de les Administracions i/o de la ciutadania - les escoles de :

Abrera

El Prat de Llobregat

Esparreguera

Castelldefels

Sant Andreu de la Barca

Sant Just Desvern

Sant Vicenç dels Horts

Un petit percentatge en relació a les poblacions que integren la comarca.

Abrera 12.055
Begues 6.590
Castelldefels 63.077
Castellví de Rosanes 1.746
Cervelló 8.721
Collbató 4.367
Corbera de Llobregat 14.315
Cornellà de Llobregat 86.687
Esparreguera 21.926
Esplugues de Llobregat 46.667
Gavà 46.377
Martorell 28.108
Molins de Rei 24.878
Olesa de Montserrat 23.742
Pallejà 11.208
Palma de Cervelló, la 2.219
Papiol, el 4.041
Prat de Llobregat, el 63.419
Sant Andreu de la Barca 27.329
Sant Boi de Llobregat 83.408
Sant Climent de Llobregat 3.920
Sant Esteve Sesrovires 7.546
Sant Feliu de Llobregat 43.769
Sant Joan Despí 32.812
Sant Just Desvern 16.859
Sant Vicenç dels Horts 28.181
Santa Coloma de Cervelló 8.060
Torrelles de Llobregat 5.776
Vallirana 14.625
Viladecans 65.444

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENÍS. ORÍS. OSONA. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau, retratava l’església parroquial de Sant Genís, al terme d’Orís, a la comarca d’Osona.


Llegia que l’actual església de Sant Genís, s’aixecava a més d'un centenar de metres de l'antiga, sobre el mas Coma, entre el castell i l'antic Puig de la Guàrdia.

Començava l’obra l’any 1791; es va inaugurar el 1799, no es va concloure però, fins a l’any 1821, degut a la guerra napoleònica.

La descripció tècnica ens diu que és una obra del tipus barroc-neoclàssicista dels Morató, atribuïble al Josep Morató Codina ( 1748-1826 ) file:///C:/Users/Antonio/Downloads/38450-38416-1-PB.pdf

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II Republicà Española – els vencedors la qualificaren de ‘ guerra civil ‘ - va perdre, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria, tots els antics retaules i imatges.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 24 de març de 2015

CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE GRÀCIA. BARCELONA

El Camil Roig Pardos, publica una fotografia del campanar de l'església de Sant Joan de Gràcia. (Plaça de La Virreina).

No trobava cap esment a aquesta part de l’obra , que podria haver tingut també funcions de comunidor , malgrat la ‘sensació de fortalesa quasi militar’ que li atorga la mirada del Camil Roig Pardos.


S’esmenten en aquesta obra a l’arquitecte Magí Rius i Mulet, al Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866[1]- Barcelona, 8 de febrer de 1914), i l’Andreu Audet i Puig (1868 - Barcelona, 1938) autor del projecte.

Ens agradarà ‘ratificar’, o no, en el seu cas, la nostra intuïció relativa al comunidor, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA PÚBLICA DE CAN RULL MEMÒRIA VIVA DE LA DIGNITAT REPUBLICANA A SABADELL.

Al llarg dels anys he retratat alguns dels molts edificis escolars de Catalunya, previs en algun cas al primer feixisme – Dictadura de Primo de Rivera - , o ‘beneits’ en el breu parèntesis de democràcia , dignitat , i justícia que va representar la II República Española, i fins alguns dels primers anys ‘triomfals’ del segon feixisme – Dictadura de Franco - ; molts tenen avui una destinació allunyada – quan no contradictòria – amb l’esperit que els feia aixecar, hi ha però un fet que ‘ els unifica’, des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.

M’havia qüestionat l’existència d’una única escola publica a Sabadell, en ocasió de intentar documentar les escoles anteriors al II feixisme ( dictadura de Franco )

Llegia a http://www.slideshare.net/fadelant/historia-cfa-can-rull ;
el 5 de març de 1933 , l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya , Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933) va venir a Sabadell i va col•locar la primera pedra del Grup Escolar Can Rull. El rebia l'alcalde, Salvador Ribé García (Centelles, 14 de febrer de 1872 - Buenos Aires, 27 de febrer de 1944).


El grup escolar es va acabar durant el curs 1933-34, segons el projecte de l’ aleshores arquitecte municipal Joaquim Manich Comerma.

Documentaven així les escoles públiques de Sabadell anteriors al II feixisme ( dictadura del general Franco )
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html

vist el ‘desinterès’ per part de les fonts ‘ oficials’, demanem en aquesta dèria nostra de documentar aquesta parcel•la de la ‘memòria històrica’ l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CEIP CASTETH LEON. ES BÒRDES. VAL D’ARAN. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Trobava noticies relatives a l’autoria d’una escola a Es Bòrdes per part de l’arquitecte Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970 ) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html


en demanava informació a l’Ajuntament, i signat pel mateix alcalde, el sr. Frances Medan Juanmartí , rebia la següent resposta;

L'edifici es va construir entre els anys 1926 i 1930.

No hem trobat documentació del nom de l'arquitecte.

L'edifici va ser remodelat entre els anys 2000 i 2004, i l'arquitecte va ser el Sr. A. Javier Lacambra Torres.

Havia demanat també aquesta informació a Salardú i Arties – i n’espero encara la resposta - , i com en altres ocasions, advertia que l’estètica d’alguns edificis que fan avui altres funcions, ens evoca molt les ‘antigues escoles’.
http://www.aransalut.net/as/index.php/ca/ciutadans/atencio-primaria/caps-de-ap

Atès que les fonts ‘ oficials’ no en tenen dades, demanem ara l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 21 de març de 2015

ESCOLA MONTSERRAT. SANT JUST DESVERN. LLOBREGAT JUSSÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

La comarca del Llobregat jussà va ser tant en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) , com en el segon ( dictadura de Franco ), destinació d’un gran contingent de persones vingudes d’arreu, aquest fet comportarà la necessitat de ‘crear’ centres escolars, ja reconvertint els anteriors, ja fent-ne de nous com l’escola Montserrat de Sant Sant Just Desvern de la que llegia a : https://desverncultura.wordpress.com/2012/09/18/les-escoles-el-nou-nom-de-lantiga/ que des de la seva fundació, l’any 1923, aquest edifici ha estat destinat a la formació i ha acollit diferents escoles: les Escoles de l’Ateneu, el Grup Escolar Municipal, les Escoles Nacionals i l’Escola Montserrat.



No trobava cap referència a l’autor de l’edifici.

Llegia també que durant la República hi havia a Sant Just Desvern 3 escoles amb diferents models educatius.

Un centre era les Escoles Nacionals al carrer de la Creu, amb pavellons separats per nois i noies, on va entrar com a professora Carmen Pérez Verdú la qual més tard en va ser directora, i Manuel Pardo Palahí, recordat mestre que va morir al front de batalla, en el conflicte bèl•lic que ensangonava el país, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes , encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.

Un altre centre era les Escoles de l'Ateneu al carrer Montserrat, que més tard va comprar l'ajuntament per formar el Grup Escolar Municipal i mantenir l'ensenyament en català.

El tercer centre va ser la Fundació de les Escoles Parroquials Núria, al carrer Bonavista.

De tots ells ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i si les sabeu, la data en que s’aixecaven i qui en va ser l’autor.

En demanaré informació a l’ajuntament, ho faig extensiu però, als ciutadans particulars, als Ateneus, els Casals de Cultura, grups de recerca, Arxius Històrics, ...

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

divendres, 20 de març de 2015

ESCOLA MARE DE DÉU DE LA MUNTANYA. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com endegàvem aquest any 2015 una recerca de les escoles públiques de Catalunya, fent especial èmfasi, amb les anteriors a la dictadura de Franco, volíem deixar clar que almenys Catalunya, s’anticipava a l’esperit gasiu de la Llei Moiano (1857) que feia obligatòria l’educació entre els 6 i els 9 anys, i ampliava la llei de 23 de juny fins al 12 anys, i novament l’any 1923 fins al 14 anys. Caldes de Montbui es dotava d’una excel•lent escola pública a la dècada dels 70 del segle XIX.

La comarca del Llobregat jussà va ser tant en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) , com en el segon ( dictadura de Franco ), destinació d’un gran contingent de persones vingudes d’arreu, aquest fet comportarà la necessitat de ‘crear’ centres escolars, ja reconvertint els anteriors – fet que ens agradarà documentar a l’email coneixercatalunya@gmail.com i pel que demanem la col•laboració de tothom – ; i que és el cas de l’escola"Mare de Déu de la Muntanya" , a la Plaça Santa Anna d'Esparreguera , obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973), construït entre 1911 i 1929, i que amb la presència del Molt Honorable President de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre del 1933), va obrir les seves portes per primera vegada l’any 1931.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb tres cossos que el travessen perpendicularment, un al centre i dos a banda i banda, però cap d’ells sobresurt de la línea de façana. Consta de planta baixa i un pis, excepte en el cossos laterals on hi ha un pis mes. Les obertures són de grans dimensions i quadrangulars. Les finestres del primer pis del cos central estan decorades amb un arc cec fet per aproximació de filades, per sobre hi ha un escut, i finalment, el coronament del cos és mixtilini. Els cossos laterals acaben en frontons triangulars mentre que la resta de l’edifici es remata amb una cornisa recta. Les cobertes són a dues aigües.


Josep Domènech i Mansana, és autor també d’edificis escolars a Badalona, Argentona, Igualada, ..

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

En aquesta dèria nostra de recuperar aquesta part de la ‘memòria històrica’, demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

GRUPO ESCOLAR SANTA EULÀLIA. L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

Des del coneixercatalunya.blogspot.com endegàvem aquest any 2015 una recerca de les escoles públiques de Catalunya, fent especial èmfasi, amb les anteriors a la dictadura de Franco, volíem deixar clar que almenys Catalunya, s’anticipava a l’esperit gasiu de la Llei Moiano (1857) que feia obligatòria l’educació entre els 6 i els 9 anys, i ampliava la llei de 23 de juny fins al 12 anys, i novament l’any 1923 fins al 14 anys. Caldes de Montbui es dotava d’una excel•lent escola pública a la dècada dels 70 del segle XIX.

La comarca del Llobregat jussà va ser tant en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera) , com en el segon ( dictadura de Franco ), destinació d’un gran contingent de persones vingudes d’arreu, aquest fet comportarà la necessitat de ‘crear’ centres escolars, ja reconvertint els anteriors – fet que ens agradarà documentar a l’email coneixercatalunya@gmail.com i pel que demanem la col•laboració de tothom – ja fent-ne de nous com en el cas del Col•legi Tecla Sala : https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/12/10/el-col%C2%B7legi-tecla-sala-19571962/

Pel que fa al dit ‘ GRUPO ESCOLAR SANTA EULÀLIA ‘ de l’Hospitalet de Llobregat, no em quedava clara l’autoria intel•lectual de l’arquitecte Manuel Puig Janer - del que localitzava únicament noticia del seu traspàs l’any 1965 -
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1974/11/06/pagina-34/34324967/pdf.html?search=Manuel%20Puig%20Janer


http://www.staeulalia.org/files/LLibre%20COPEM.pdf

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de recuperar la ‘memòria històrica’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 19 de març de 2015

ESCOLES VELLES DE CALDES DE MONTBUI. CENTRE CIVIC I CULTURAL.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En ocasió d’una visita a Caldes de Montbui, retratava la façana de l’edifici que acull avui el Centre Cívic, el Taller d'art Manolo Hugué, l’Escola de Música Joan Valls (des de 1979) i Ràdio Caldes de Montbui.



En demanava informació a l’Ajuntament, que m’adreçava a l’Arxiu Municipal, des d’on rebia un email en els següents termes ;

Benvolgut Antonio,

Referent a la consulta rebuda sobre l'edifici del Centre Cívic de Caldes et passo les dades de les que disposo:

L'edifici del Centre Cívic es va construir com escola municipal, el projecte és de 1861 dissenyat per Francisco Daniel Molina I Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 1867), arquitecte de la província de Barcelona. Encara que les actes de l'Ajuntament recullen que la col•locació de la 1ª pedra es va fer a 1877 i aquest edifici va ser durant molts anys les Escoles Nacionals.

Adjunto el document del mes de l'Arxiu Municipal que es va dedicar al febre de l’any 2014 al projecte d'obres d'aquest edifici.


Proyecto de la escuela de Caldas de Montbuy 1861


Aquest mes de l’arxiu presenta el projecte d’una escola per Caldes de Montbui de 1861 dissenyat per Francisco Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 1867), arquitecte de la província de Barcelona.

Aquest projecte proposa la construcció d’una escola ubicada entre el carrer de Sant Damià i el carrer de Buenos Aires per 400 alumnes de ambdós sexes per, segons el projecte, educar els fills de les classes populars.

El document està dividit en memòria descriptiva, descripció general, pressupost, plec de condicions, condicions econòmiques i els plànols originals i els modificats a l’any 1879. El projecte de l’escola incloïa habitacions pels mestres, patis pels nens i classes separades dels nens i les nenes.

Les actes del Ajuntament recullen que la col•locació de la primera pedra de la escola no es va fer fins 1877, actualment en aquesta ubicació trobem el Centre Cívic.

A les imatges podem veure el plànol de la façana modificada al 1879 que va ser la que es va construir i la portada del projecte.



Agraïm la bona disposició de l’Ajuntament de Caldes, de l’Arxiu Municipal, i particularment de l’Esther Sánchez Alameda, en aquesta tasca de ‘ fer conèixer’ el riquíssim patrimoni històric i/o artístic que manté encara Catalunya.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 18 de març de 2015

QUE EN SABEU D’AQUEST EDIFICI RELIGIÓS D’AMER ?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Topava amb la façana inconfusible d’una església a la Plaça del Monestir d’Amer, a la comarca de la Selva, pensava – sóc una ànima càndida’ que en trobaria dades al Catàleg de Patrimoni d’Amer – que d’existir no és consultable en línia -, consultava l’enciclopèdia catalana i trobava una referència ‘ hom basti la capella de la Mare de Déu dels Dolors al segle XVIII’, a la fitxa de la dita casa Can Mon , o Can Munt, que ocupa l'oest de l'antic palau de l'abat, en mans particulars des de l'exclaustració del 1835, llegia ‘el cos de l'esquerra és on s'emplaçava antigament la capella i està cobert amb una teulada d'una sola aigua de vessant a façana. Destaca per sobre de tot, la gran portalada d'estil renaixentista imitant l'estructura dels temples clàssics, composta per dues pilastres de fust acanalat coronades amb dos capitells d'ordre dòric que sustenten un fris ornamentat amb les típiques i tradicionals mètopes - espai entre les bigues- i tríglifs, sota dels quals trobem les gotes. Corona la portalada un gran frontó triangular a l'interior del qual trobem una banda dentada. Sobre la portalada, la qual no està centrada en la façana sinó lleugerament desplaçada a l'esquerra, trobem dos òculs rodons i al centre una creu. Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i quarta de teula’.


Era aquesta la Capella dels Dolors que es bastia al segle XVIII ?. Ho preguntarem a l’Ajuntament d’Amer, sou però, com pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


També pel que fa als baixos de la casa, traslladarem a l’Ajuntament la nostra pregunta en relació a la ‘ ESCUELA PÚBLICA DE NIÑOS’


Em costa ‘pair’ aquesta manca d’informació vers el Patrimoni Col•lectiu arreu de Catalunya, val a dir però, que m’esperava veure una ‘certa millora’ en aquestes terres, situades més al Nord, on presumptament la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç !

dilluns, 16 de març de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE SALES. LA CELLERA DE TER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Quan retratava aquest edifici de grans dimensions situat al centre del nucli urbà i cobert amb doble vessant a laterals, no intuïa que com sembla ‘mal costum’ per aquestes terres, malgrat trobar la porta oberta tinguéssim entre nosaltres i l’interior un vidre, enlloc d’una reixa, que amb un nivell semblant de protecció, permet fer fotografies ‘visibles’.

Destaquen del conjunt la nau principal, el campanar, el presbiteri, el porxo i la torre "de les Bruixes". És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals a la part nord i una gran capella annexa a la part sud. La nau està coberta amb una volta apuntada, arrebossada i pintada de blanc, que mostra els arcs faixons de pedra vista fins a la línia de les impostes.


Pel que fa al presbiteri absidiat, està cobert amb una volta de creueria amb cinc nervis. La construcció de la capçalera i la torre "de les Bruixes" data del segle XVII. En les llindes dels accessos a la sagristia i a l'escala de la torre hi ha inscrites la data de 1644. La torre, anomenada també "del Mal Temps" o "Comunidor", té un accés interior d'escala de cargol que a l'exterior conforma una mena d'absidiola. Està cobert a quatre aigües i té quatre finestres emmarcades de pedra sorrenca. Originalment tenia la funció de beneir als quatre vents i "comunir" el mal temps en cas de tempesta. Als peus de la nau existeix un cor suportat per un arc carpanell i, en una petita sala propera, una mena de museu parroquial amb objectes litúrgics i catequètics conservats. Al campanar, d'estructura quadrada i cobert a quatre vessants molt aguts, s'hi accedeix per una porta exterior al temple i per unes escales de forma circular decreixent fetes de blocs de còdol poc desbastats. Sobre d'aquesta porta hi ha tres creus de ferro forjat clavades a la paret que, juntament a d'altres repartides pels carrers del centre de la Cellera, conformaven un antic ritual de Via Crucis local. N'hi ha una de gran, amb decoració cargolada, i dues de petites. L'estructura de la façana és més aviat barroca, senzilla, on destaca el porxo d'accés amb columnes de pedra i coberta de fusta original del segle XVIII i restaurat el 1990. Sobre la porta d'entrada, emmarcada de grans blocs de pedra, hi ha una fornícula absidiada amb una imatge escultòrica de la Verge amb el nen feta de pedra de Girona. Sobre la fornícula existeix una rosassa amb un vitrall de Domènec Fita i Molat (Girona, 10 d'agost de 1927) fet el 1976. Les bigues principals de fusta que sostenen el petit teulat de dues aigües del porxo estan decorades amb forma de serp, les dues laterals, i amb forma de cap masculí la central. La biga que uneix les dues columnes de pedra del porxo porta les dates de 1797 i 1990 gravades. La part superior de la façana té una cornisa senzilla, culminada amb rajola, amb una part central convexa a mode de frontó.


El retaule major, neogòtic, està presidit per una imatge de la Mare de Déu, obra de Josep M. Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 - Barcelona, 1971) de 1956


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmaul.com

ERMITA DE SANT JUST I SANT PASTOR. LA CELLERA DE TER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Vilà, autor del blog http://lacelleratv.blogspot.com.es/2014/03/fotos-de-la-cellera-i-entorn.html publicava una imatge de l’església romànica, probablement del segle XII, amb una construcció rural senzilla, advocada als sants Just i Pastor màrtirs del segle IV i de tradició visigòtica.


La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular i sagristia afegida al vessant sud. La coberta és de doble vessant a laterals i l'interior és de volta de canó apuntada reforçada amb un arc toral. El conjunt està format per un recinte murat que conté, a la part nord, una paret alta que formava part d'un antic porxo ja desaparegut. Entre migjorn i ponent un mur delimita el que fou el cementiri i l'atri porxat d'accés al temple. Tota l'edificació està sostinguda, al vessant nord, per un aterrassament i per un seguit de tres contraforts. L'entrada està a ponent i compta amb un portal adovellat de mig punt i una finestra a la seva dreta. Destaca de l'ermita el gran campanar de cadireta format per dos ulls amb arc de mig punt i coberta de teula a doble vessant. Al campanar s'hi accedeix per un contrafort que hi ha al costat meridional. A l'interior hi ha dos bancs de pedra que ressegueixen els murs laterals. A l'exterior, a la façana principal, també hi ha bancs.

Durant el segle XV, amb els terratrèmols de 1427, va quedar malmesa i fou reconstruïda parcialment. L'existència dels contraforts de la seva part nord poden estar relacionats amb els desperfectes dels terratrèmols del segle XV.

L’any 1480 s'inaugurà un nou altar dedicat a Sant Sebastià.

Durant el segle XIX es va afegir una sagristia al costat meridional. En una de les finestres hi ha una llinda de pedra sorrenca datada de 1801.

L'ermita va servir, durant la Guerra del Francès (1809-1814), com a cementiri.

L'entrada original era a la banda sud, com es pot observar a l'interior de la nau a l'alçada del contrafort exterior de la part meridional.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN DALMAU. LA CELLERA DE TER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava aquest casal de grans dimensions de tres plantes, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, ubicat al número 1 de la Plaça de la Vila, fent cantonada amb el carrer d'Amer.

La planta baixa consta de dues obertures: en primer lloc, tenim el gran portal d'accés adovellat d'arc de mig punt, amb unes dovelles de grans dimensions molt ben escairades. En la clau central de la volta es pot llegir: "IHS MRA 1601" En segon lloc, trobem una finestra quadrangular, amb llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra ben escairats i ampit lleugerament treballat. En els muntants trobem dos grans motius zoomòrfics, bastant deteriorats, que tot fa pensar que es tracta de dos lleons. El primer pis o planta noble destaca per les dues obertures resoltes en base al mateix plantejament formal, és a dir: dues finestres d'arc conopial amb decoració lobulada, guardapols, muntants de pedra i ampit treballat. Entremig d'ambdues finestres trobem un rellotge de sol de grans proporcions. Ara bé difereixen en certs aspectes: la finestra de la dreta, alberga en les impostes petits motius circulars - aproximadament medallons o rosetons- i en els muntants de pedra dos motius zoomòrfics - un a cada costat- que per la seva silueta i trets iconogràfics es tractaria de dos lleons. Per la seva banda, la finestra de l'esquerra a mig camí de les impostes i dels muntants de pedra trobem dos mascarons o efígies que al•ludeixen a dos caps antropomòrfics, emmarcats per una espècie de bànol. A mode d'apunt cal remarcar que a sota l'ampit trobem la solució que consisteix en disposar dues pedres com a mesura de reforç i recolzament en la ostentació de la pesant finestra. La segona planta contempla dues obertures de similar tipologia i mida : rectangulars, amb llinda, muntants de pedra i ampit treballat. Ara bé, la de l'esquerra en el llinda es llegeix la data de 1685. En el coronament de l'edifici trobem una teulada de teula àrab sobre taulers de fusta. La façana que dóna al carrer d'Amer contempla un ràfec d'una filera de rajols en punta de diamant. A mitjans del segle XIX, el casal original va experimentar una sèrie d'intervencions que es van traduir en l'ampliació del casal amb la construcció d'una torre adossada de tres plantes i golfes, coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana, amb un prominent ràfec que combina cinc fileres de rajola. Les tres plantes han estat resoltes partint d'una mateixa formulació que consisteix en disposar una finestra per pis, amb llinda monolítica conformant un arc pla i muntats de pedra. Tanmateix les tres són similars però amb trets característics propis: Així la de la planta baixa és quadrangular amb una llinda la qual té els cantons superiors retallats que provoca que es confeccioni un arc carpanell rebaixat. A més al centre es pot llegir la data de 1832. Les dues finestres superiors són rectangulars i són projectades com a balconades, cadascuna amb la seva respectiva barana de ferro forjat i basament motllurat. Finalment remarcar l'esgrafiat que imbueix tot l'espai físic de la façana que dóna a la Plaça de la Vila, Es tracta d'un esgrafiat molt estètic que conforma un ampli entramat romboïdal, del que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, la casa va ser habilitada com a escola del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada, creat durant la revolució), amb 68 alumnes i una professora. Això em feia pensar que no hi havia fins aleshores a la Cellera de Ter, cap escola pública.

Si, certament al Pasteral, com teníem ocasió de comprovar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASELLA DELS PEONS DE CAMINS. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la ‘Casella dels peons de camins’ que es conserva encara a Sant Feliu de Pallerols, i de la que ens parla el següent enllaç ; http://www.sedhc.es/biblioteca/actas/CNHC3_086.pdf


Els autors de TOTES les que es feien per arreu eren els enginyers de camins, canals i ports, Lucio del Valle y Arana (Madrid, 2 de marzo de 1815 - Madrid, 17 de julio de 1874 ) , Ángel Mayo de la Fuente, Victor Martí Font.

Havia demanat a l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, les dades del mestre d’obres i/o arquitecte de l’escola pública, i les de l’autor de la figura del ’pescallunes’ , quan confegia aquesta entrada, no n’havia tingut resposta, atorgo però, un termini de ‘cortesia’ abans d’incloure aquest ajuntament a la relació ‘ el silenci inadmissible’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 15 de març de 2015

TORRE DEL TELEGRAF ÒPTIC. MONTAGUT. SANTA SUSANNA & SANT GENIS DE PALAFOLLS, EL MARESME

Agafàvem el trencall de Sant Genis de Palafolls, i desprès d’encomanar-nos a la celestial protecció del patró de la contrada, ens endinsàvem pels carrers poc o gens asfaltats de les urbanitzacions.

Cercava una torre de comunicacions moderna, situada al costat del que em semblava una torre del telègraf òptic des de la llunyania.

No trobàvem un ànima a la que fer preguntes, i la veia a la tornada del camí de terra que havia agafat girant a l’esquerra quan assolia el primer turó.

No tinc clar en quin terme municipal es troba, si la comarca que es sens dubte el Maresme, i la darrera Colònia del REINO DE ESPAÑA, o sia Catalunya.


Retratava al Josep Olivé Escarré en primer pla, així tindreu una idea més clara de les proporcions de la torre, que està literalment ‘ feta caldo’.

Si teniu interès en saber alguna cosa més de la telegrafia òptica us deixo un enllaç :
http://translate.google.es/translate?hl=en&sl=es&tl=ca&u=http%3A%2F%2Fwww.ub.edu%2Fgeocrit%2Fsn%2Fsn-137.htm

La torre sembla que està dins del terme de Santa Susanna i s’anomena ‘Montagut’ , ens agradarà rebre’n més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Resposta al blog “Tots són punts de vista”

Bona tarda,

Referent a la vostra sol.licitud d’ampliació d’informació sobre la Torre de Montagut que apareix al blog “Tots són punts de vista” i que el Sr. Antoni Mora Vergés ha fet arribat a l’entitat Esbart Dansaire/Colla de Geganters, que a la seva vegada ens l’han enviat a nosaltres, us farem cinc cèntims del què coneixem de la Torre.

En primer lloc dir-vos que la torre es troba en terme municipal de Santa Susanna, tal com apareix en els plànols antics del cadastre. Tot i això, aquest punt queda confirmat per l’última delimitació feta l’any 2013 del terme municipal entre els municipis de Malgrat de Mar i Santa Susanna.

És una torre de telegrafia òptica que forma part d’una xarxa que es va construir a partir de l’any 1844, transcrivim un fragment de l’article del nostre soci i col.laborador Jurgen Solbrig, que es va publicar al Butlletí SSOM número 13:
“Con anterioridad, a finales del siglo XIIX se habían instalado en Francia algunas líneas y el primer telegrama de la historia transmitido a lo largo de una línea de telégrafos ópticos ideado por el abad Claude Chappe fue el 19 de Julio de 1794 (Lille-Paris). A España rápidamente llegaron estas noticias y después de varios intentos y algunas pruebas todavía se tardó para dar un paso significativo en este sentido. Fue en Marzo del año 1844 cuando se encargó a la Dirección general de Caminos establecer líneas de telegrafía para unir Madrid con todas las capitales de provincias, puntos notables de la costa y las fronteras. En el preámbulo del real decreto se decía: “Decidido el gobierno de S.M. a procurar por cuantos medios estén a su alcance el afianzamiento del orden público, tan necesario para los pueblos puedan disfrutar de una administración paternal y previsora …”

Fue elegido el coronel de estado Mayor José María Mathé Aragua para su realización y la primera línea Madrid-Irún entró en servicio en octubre 1846. La distancia entre torres tenía que ser entre 2 a 3 leguas (1 legua = 5,5 km. aprox.) y las torres de sección cuadrada e idénticas todas, constituían una especie de fuerte. La puerta de la entrada estaba a 2 metros del suelo y se accedía por medio de una escalera de madera para ser retirada en caso de ataque. La segunda línea con 60 torres fue la de Cataluña por Valencia y Castellón. El paso por el delta del Ebro presentaba serias dificultades y se retrasó, pero Barcelona pronto estaba unida con Tarragona y La Junquera . Este último ramal lo componían 17 torres:

Nº201 Casamachán (La Junquera)
Nº202 Mont-roig
Nº203 Castillo Figueres
Nº204 Erimita del Ángel
Nº205 Coll de Noy
Nº206 Cuesta de Fallinas
Nº207 Sant Miguel
Nº208 Girona
Nº209 Turó del Caso
Nº210 El mirador de Brunyola
Nº211 Puigsardina en Riudarenes
Nº212 Puigmarí en Maçanet
Nº213 Montagut
Nº214 La Patona en Calella
Nº215 Torre Vieja en Caldetas
Nº216 Vilassar de Mar
Nº217 Montgat
Nº 60 Castillo Montjuic

La rapidez de instalación de esta línea y de algunas posteriores en Cataluña se explica por la situación política. A partir del año 1845 aumentó la lucha entre los dos bandos carlistas, la campaña montemolinista, así como insurrecciones de demócratas y republicanos se recrudecieron (Guerra de los Matiners) y ante la imposibilidad de una ocupación militar del amplio y montañoso territorio catalán la comunicación era vital para poder distribuir unas fuerzas militares de intervención rápida.

Será difícil poder evaluar hasta qué punto este sistema de comunicación ha ayudado al Estado a ejercer su poder.

Por su fuerte construcción los restos de una gran parte de estas torres, después de casi 150 años sin uso, todavía se pueden contemplar, aunque en general se conoce poco de su historia. Con nuestra torre Montagut disponemos de un ejemplar relativamente bien conservado y sería deseable que con una pequeña actuación de mejora se contribuyera a difundir algo más sobre este patrimonio histórico.”


Estem totalment d’acord en què és indispensable una actuació per mantenir la torre, ja que el seu deteriorament és evident, a més, la Torre de Montagut va ser declarada BCIL, Bé Cultural d’Interés Local pel Ple de l’Ajuntament de Santa Susanna l’any 2008.

Esperem que pugui aquestes notes li puguin servir.

Cordialment,

SSOM – Santa Susanna Orígens i Memòria.

ERMITA DE SANT PELEGRI I SANT GRAU. COGOLLS. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia com a tota informació que l’ermita de Sant Pelegrí gaudeix d’un ampli prat al seu davant on se celebra un aplec centenari, quan la retratava em costava evitar la tanca de la finca propera que hores d’ara deu ser la propietària de ‘l’ampli prat’.


L’any 1862 el rector de Cogolls, musen Josep Arrey demana permís per erigir la capella de sant Pelegrí, i a la que poc després s’hi afegí una segona advocació de molta tradició a la contrada, Sant Grau.

No hi ha dades de l’autor material de la capella, que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’ , el 16 d'octubre de 1765 Carlos III , havia signat el decret pel qual s'autoritzava als ports de Barcelona, dels Alfacs, de Mallorca i d'Alacant a traficar directament amb Amèrica. El decret de lliure comerç amb Amèrica és de 1778.

La mesura es prenia perquè malgrat Carlos III odiava als catalans , ‘signava el 1768 una reial cèdula que prohibia el català a les escoles primàries, i l’any 1772 signava l'obligació dels comerciants de dur els llibres de comptes en castellà’, advertia que els resultats econòmics del tràfic amb les colònies, atesa la ‘tradicional corrupció’ de les Administracions de la Corona Española, era manifestament paupèrrim. Carlos III, es va adonar que els catalans, eren – i son en la seva majoria – treballadors i honrats.

Ens agradarà saber la ‘petita història’ d’aquesta ermita de Cogolls a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens temem però, que haurem d’incloure a la llista ominosa del ‘ silenci inadmissible’ la major dels Ajuntaments de la Garrotxa.

SANT CLIMENT D’AMER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Anàvem fins a Sant Climent d’Amer el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, l’indret allunyat del nucli principal de població, és alhora que d’una gran bellesa, un espai auster, que desprèn un aura de serenitat.

Les primeres notícies documentades que es tenen de Sant Climent D’Amer són del 1066, coneguda aleshores però, com a Sant Climent de Securun.

Sant Climent era una antiga església parroquial dependent de la de Santa Maria d'Amer, i estava dedicada al que fou el primer successor de Sant Pere.

L'edificació actual té el seu origen en una construcció del segle XVII, que va ser molt reformada en el segle XIX, concretament en el 1877 com així ho indica la llinda de la porta on trobem gravada la data. En conjunt l'edifici no ha experimentat cap intervenció dràstica a nivell estructural o formal. La única intervenció significativa a esmentar és el canvi i substitució integral de la teulada la qual estava molt deteriorada, per una de factura completament nova.No trobava en quines dates concretes es dugueren a terme aquestes obres, ara bé, pel aspecte que presenta la teulada tot fa pensar que les obres es van practicar a principis del segle XX aproximadament.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual està rematada amb un ràfec d'una sola filera de teula que es prolonga per tot el perímetre de l'edifici a excepció de la façana. La façana principal està fortament impregnada i imbuïda d'una estètica i atmosfera neoclàssica com així ho acrediten ràpidament diversos elements:


En primer lloc tenim el portal quadrangular d'accés flanquejat per dues pilastres que descansen sobre dos basaments respectivament, les quals estan culminades amb dos capitells d'aspecte molt discret. Corona el portal un arc conopial de taló a l'interior del qual trobem la data de "1 8 7 7" - moment en que es va culminar la intervenció que va afectar i canviar profundament l'edifici- i una sèrie d'inicials i sigles de difícil comprensió i interpretació "R. D. N. R. C. P.". En la llinda interna del portal trobem incisa una inscripció molt evocadora i en sintonia total amb el context religiós en que es troba, i diu així: "H I C D O M U S D E I E S T, E T P O R T A C O E L I" (Aquesta és la casa de Déu i la porta del cel) Remarcar que es tracta d'un conjunt bastant sobri i auster i sense cap tipus de gràcia compositiva, la monotonia del qual està trencada i interrompuda tant per l'arc conopial de taló coronat amb una creu, com per la inscripció evocadora de la llinda. En segon lloc tenim la petita rosassa en format de sol. I finalment el coronament de la façana amb un gran arc conopial de taló de grans proporcions, l'espai físic del qual l'ocupa tres òculs emmarcats amb maó, coronat amb una creu de ferro forjat. El treball de la forja aplicat a la creu és bastant encertat com així ho acrediten diversos factors: com ara la silueta esvelta i delicada de la creu o els ornaments del centre amb el nimbe radiant i dels extrems, amb unes petites protuberàncies doblegades.

Adossat a la part davantera i frontal de la façana trobem un gran campanar de planta quadrada, amb elements d'inspiració neoromànica com ara els petits arquets cegats de les obertures disposades en les quatres cares del cub, que recorden vagament els arquets llombards típics i característics de l'arquitectura romànica. El campanar està cobert amb una teulada piramidal a quatre aigües, la qual està decorada amb rajoles bicromades que alternen i combinen el blanc amb el blau.


Retratava des d’aquest punt la dita “Torre de Sant Climent” o Torre Rocasalva.

A la façana lateral esquerra de l'església trobem adossat un petit cementiri el qual es troba immers en unes condicions pèssimes de conservació i manteniment ja que està totalment abandonat.



Pel que fa al tema dels materials prima per sobre de tot un com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en diverses modalitats: en primer lloc tenim les pedres fragmentades i els còdols de riu sense desbastar i treballar arrebossades. Aquest procediment és el que prima en les quatre façanes de l'església. En segon lloc tenim la pedra nummulítica o pedra calcària de Girona que la trobem específicament localitzada en tot l'entramat compositiu i formal del portal d'entrada. En tercer lloc tenim les pedres fragmentades i els còdols de riu manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.

Remarcar a mode d'apunt que l'estat de conservació de l'església a nivell de conjunt és bo. Tanmateix hi ha zones puntuals i parts específiques en que s'observa un procés de degradació més avançat com ara el coronament de la façana amb l'arc conopial de taló, el qual ha perdut tot l'arrebossat quedant completament a la vista tota l'estructura intrínseca és a dir les pedres fragmentades i els còdols de riu sense desbastar i treballar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com