diumenge, 30 de novembre de 2014

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A CERDANYOLA DEL VALLÈS

Aprofitant – si es pot considerar així – aquest cap de setmana rúfol i plujós en que s’acomiada el mes de novembre de 2014, havia anat tancant – sempre de forma provisional – la relació de llocs de culte de :

Castellar del Vallès

Montcada i Reixac

Palau-Solità i Plegamans

Ripollet

Sabadell

Sant Llorenç Savall

I decidia continuar amb Cerdanyola del Vallès ; podreu veure’ls clicant damunt del nom :


Església parroquial de Sant Martí


Església de la Mare de Déu del Roser

Església de Sant Martí al Cementiri Municipal.

Església de la Santa Creu a Bellaterra


Ermita de Santa Maria de les Feixes


Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes

Capella de Sant Marçal

Capella de Sant Pancràs a Can Riera de Montflorit


A Cerdanyola del Vallès, segur que me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Aprofitant – si es pot considerar així – aquest cap de setmana rúfol i plujós en que s’acomiada el mes de novembre de 2014, havia anat tancant – sempre de forma provisional – la relació de llocs de culte de :

Castellar del Vallès

Montcada i Reixac

Palau-Solità i Plegamans

Ripollet

Sabadell

I decidia continuar amb Sant Llorenç Savall ; podreu veure’ls clicant damunt del nom :

Església parroquial

Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal.

Sant Jaume de Vallverd o Vallvert

Sant Pere del Dalmau

Capella de Sant Roc al Marquet de les Roques

Capella de Sant Feliu de l’Armengol

Donava per acabada la tasca de documentar – mínimament – els edificis de culte de l’església catòlica a Sant Llorenç Savall , segur que me’n deixo algun, per exemple no trobava cap imatge d’una església que recordo situada a l’esquerra de la carretera quan arribes a Sant Llorenç Savall des de Castellar del Vallès, i que devia pertànyer a l’ Institut Santa Teresa de la Junta de Protecció a la infància – recordo haver-la retratat - Sou pregats de fer-nos arribar la fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Advertia que ‘ el retratar almenys en aquesta ocasió, m’havia fet perdre l’escriure ‘.

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A MONTCADA I REIXAC. VALLÈS OCCIDENTAL.

Havíem tancat – sempre de forma provisional – la relació de llocs de culte de Sabadell, de Castellar del Vallès, de Palau-Solità i Plegamans, de Ripollet decidíem, fer el mateix amb Montcada i Reixac ; podreu veure’ls clicant damunt del nom :

Església de Sant Pere de Reixac


Església parroquial de Santa Engracia

Església del Sagrat Cor de Jesús de Santa Maria de Montcada

Capella del Jesús del Gran Poder de la Torre ‘ Bombita’.

Ermita de la Mare de Déu del Castell de Montcada. Any 1916. Fons fotogràfic: CEC [ desapareguda]


Algunes fonts situen al terme de Montcada i Reixac l’Ermita de Sant Climent

No certament l’ Ermita de Sant Onofre

Esperem que la qüestió la dilucidin les Autoritats competents.

Montcada i Reixac amb una superfície de 23,4 km², tenia l’any 1900 un cens de 1.710 veïns; Ripollet amb només 4,3 km² en tenia 1.501, està clar que en ambdós llocs en aquells anys era l’agricultura l’activitat principal. Montcada i Reixac tancava l’any 2013, amb 34.863 habita, com deien suara en el post de Ripollet, , la intensa edificació – sobreedificació millor - ha fet desaparèixer possiblement algun lloc de culte, segur doncs, que me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com


A Montcada i Reixac se li pot aplicar una frase escrita i pensada per a Mèxic – lògicament amb una aplicació local – està molt lluny de Déu, i massa propera a Barcelona.

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A RIPOLLET. VALLÈS OCCIDENTAL.

Havíem tancat – sempre de forma provisional – la relació de llocs de culte de Sabadell, de Castellar del Vallès, de Palau-Solità i Plegamans, i decidíem, fer el mateix a Ripollet ; podreu veure’ls clicant damunt del nom :

Església parroquial de Sant Esteve

Capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec

Capella de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu de Can Grasses.

Oratori i/o Capella de Sant Antoni de Padua de cal ‘ Queixalista’.


Oratori de Nostra Senyora de Montserrat de Can Buxó



La minsa superfície 4,3 km² del terme municipal, encabia a 31.12.2013 2013, a 37.234 habitants, la intensa edificació – sobreedificació millor - ha fet desaparèixer possiblement algun lloc de culte, segur doncs, que me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 29 de novembre de 2014

SANTA MAGDALENA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

La recerca de les restes de Santa Magdalena, avui literalment “fagocitada” per alguns edificis particulars, és per dir-ho de forma suau ‘ extremadament difícils’ .


Ens havien dit que s’està gestionat la seva restauració, i nosaltres – que som de molt bona fe - ens ho havíem cregut.
Consta que hi hagué una fàbrica de moneda que era dels templers.

Actualment les seves runes semblem haver vestit confortablement les noves parets d’algunes cases properes.

Els amics de ‘ pobles de Catalunya’ teníem més fortuna, i aconseguien retratar-ne la façana.

divendres, 28 de novembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TALLÓ. BELLVER DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una fotografia d’aquesta magnifica construcció de pedra d'una sola nau amb volta de canó apuntat amb arcades laterals també apuntades, reforçada per uns arcs torals sostinguts per unes pilastres que coincideixen amb uns contraforts exteriors de secció circular; la descripció tècnica ens explica que la capçalera està tancada per un absis semicircular amb ric aparell de petits carreus, decorat exteriorment amb arcuacions llombardes. Al braç sud de la capella del transsepte hi ha la sagristia i a la corresponent del braç nord hi ha el campanar. Església de cinc trams i nàrtex a l'entrada, amb cobertura de biga i pissarra. El nàrtex està conformat per tres arcs. Als peus de l'església hi ha un cor senzill amb balustrada de fusta al qual s'accedeix a través d'unes escales situades al sud-oest. Ls obertures són fenedures closes amb alabastre o finestres sageteres. Al presbiteri, al bell mig de l'altar, s'hi venera la Mare de déu de Talló, del segle XIII. Façana amb rosassa i dues finestres, coronada a mode de campanar d'espadanya. La porta, a ponent,és d'arc de mig punt i és ferrada, amb amb ferros típics romànics de l'alta i baixa Cerdanya. Va ser renovada modernament. Hi ha un baldaquí de metall de Toledo (1965). El sepulcre de Raimon de Morer, ardiaca de Cerdanya, mort el 8 de desembre de 1307. inscripció sobre pedra, amb un text llatí gravat en dues línies amb caràcters gòtics. Als costats, una mica a sota, dos cercles en relleu, amb un arbre (morera) cadascun. El text llatí diu: :AN (n) O:D (omi) NI:M:CCC:VII:DIE:VI:IDUS:D ( e ) CE (m) BRIS.HOBIIT:D (omi) N (u) S:R (aimundu) s:D ( e ) :MORERIO:ARCHI (di) ACHON/US:CERITANIE:CUIUS:ANIVERSAR (ius o ia): (!) REQ (ui) ESCA (n) T (!) : I (n) PACE. Campanar Torre campanar construït amb carreus de pedra, de planta rectangular i tres cossos d'alçada. El coronament superior és més petit que la resta, presenta base octogonal i penell, amb coberta de pissarra. Va ser construïda al segle XVI, en una de les transformacions de l'església. Fragments d'esteles Fragment 1. Provinent d'una estela rodona amb una creu en relleu. S.XII o XIII. Fragment 2. Presenta un relleu amb un motiu d'arc gòtic trilobulat i el puny d'una espasa o potser una T. A l'interior de l'església es troba la Mare de Déu de Talló, talla romànica policromada i restaurada al segle XIX. Tant el sepulcre de Raimon de Morer, com la imatge de la Mare de Déu del Talló, com els fragments d'estel•les són Béns Mobles integrants de la declaració de BCIN.


L´església de Santa Maria de Talló és de grans dimensions i té dues estructures diferenciades: l´absis (probablement del s. XI) i la nau, d´un moment posterior. La planta de l´església és trapezoïdal. L´octubre del 1994 es va dur a terme una prospecció geodèsica que va posar de manifest la possible existència de restes d´una estructura anterior a l´actual església en la zona pròxima al presbiteri. Posteriorment es va dur a terme una intervenció arqueològica, una cala de prospecció, en el sector de presbiteri adjunt al campanar, que mesurava 2,5 x 1,5 metres. En aquesta cala es documentà tègula i fragments de terra sigil.lada Africana Clara C, la qual cosa fa pensar en una ocupació romana del lloc. Aquests materials es trobaren lligats amb calç a un mur, indicatiu d’un reaprofitament com a material de construcció, entre els segles III i X. Aquest mur es troba situat dins el presbiteri i discorre paral•lel a la nau actual. Correspon a un mur lateral de l´absis preromànic o visigòtic de planta rectangular. El reompliment del sector va permetre apreciar paviments que abasten des del s. XI fins el 1954. El paviment del s. XI-XII, fet de grans còdols i lloses de pedra tosca i calcària lligat amb calç, correspon al sòl original de l’església. També va localitzar-se una tomba feta amb un muret de pedra lligada amb calç, amb un taüt de fusta al seu interior, datable del segle XVIII. Aquesta tomba no fou excavada. Pel que fa a les restes materials, es trobà una llosa de pissarra amb inscripcions i dues monedes (un òbol de plata de finals dels segle XI, del comtat d´Osona i un diner de coure de Felip V).

L’estratigrafia és la següent: Nivell 1: paviment actual (fet amb lloses de calcària). Nivell 2: ciment degradat de 10 cm de potència. Nivell 3: reompliment de terra amb material constructiu, amb una potència de 10-15 cm. Nivell 4: solera de còdols de riu, amb 5-10 cm de potència. Nivell 5: solera de pissarra i calç d´un paviment de llosa tallada (és aquí on aparegué el material). Nivell 6. farciment de terra. Nivell 7: terra marró on es retalla la trinxera del mur. A 90 cm del fons es documentà el material romà. Pel que fa a l’estructura de l’església, davant l´arc preabsidial hi ha el presbiteri (molt més alt que l´absis). Aquest es comunica a través d’una arcada i una porta al campanar (situat al nord) i la sagristia (al sud). La nau és més baixa que el presbiteri (3 graons) i quatre graons més baixa que el nivell exterior de l’església. El nivell primitiu devia ser el mateix que el de l’actual presbiteri.

En el lloc de Talló, a la darrera dècada del segle XI hi havia instal.lada una canònica agustiniana, la qual es mantingué fins el segle XIV. Consta una donació del comte Ramon Guifré de Cerdanya el 1098. Hi havia residit l'ardiaca de la Cerdanya, dignitat canònica de la Seu d'Urgell. Actualment el Santuari dedicat a la Mare de Déu de Talló es sufragani de la parròquia de Bellver.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Ens hi posàvem fa molts, i molts anys, i malgrat ser conscients que no els hem recollits TOTS, aquí teniu un recull de la feina feta :

Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia
Parròquia de la Sagrada Família
Parròquia de Sant Francesc d'Assís
Parròquia de Sant Jordi
Parròquia de la Santa Creu
Parròquia de Sant Jaume apòstol
Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors
Parròquia del Sagrat Cor
Parròquia de Sant Josep
Parròquia de Sant Roc
Parròquia de Sant Pere apòstol
Parròquia de la Puríssima Concepció
Església de les Mares Escolàpies
Capella del Castell de Can Feu.


http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/03/esglesia-parroquial-de-sant-salvador-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-nicolau-balco-de-sabadell.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/esglesia-de-les-escoles-pies-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/06/mare-de-deu-de-togores-i-sant-abdo-i.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/santa-maria-i-sant-julia-daltura-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-pau-de-riu-sec.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-de-la-sagrada-familia-de-can.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/chapel-of-st-nicholas-cemetery-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/sant-vicenc-de-la-creu-alta-de-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/esglesia-arxiprestal-de-sant-felix-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/que-sha-fet-de-larros-con-conill-can.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-vicenc-de-jonqueres.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/06/sant-oleguer-lesglesia-de-les-cases-del.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-salut.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/sant-iscle-i-santa-victoria-al-santuari.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/sic-transit-gloria-mundi.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/edifici-de-les-escoles-pies-ajuntament.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/esglesia-de-les-serventes-de-maria.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/eglise-du-coeur-de-marie-immaculee.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/esglesia-de-la-santissima-trinitat.html

Clicant en els primers entrareu directament a l’article, i pel que fa als segons haureu de copiar-los a la barra de cerca del Google, si el tema us agrada mínimament és una feina gens feixuga, oi ?.

Jo donava per acabada la tasca de documentar – mínimament – els edificis de culte de l’església catòlica a Sabadell, segur que me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com , això sense perjudici de penjar-ho al facebook al grup de patrimoni Sabadell.

SANT ANIOL D'AGUJA. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Confesso que m’admira la capacitat natural del Tomàs Irigaray Lopez per fer retrats magistrals on jo faig o faria fotografies discretes.

Un exemple el teniu en el que fou Monestir de Sant Aniol d’Aguja, avui al terme de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa.

Explica la tradició, que la Vall de Sant Aniol constituí el refugi d'un grup de monjos benedictins que cercaren protecció arrel del desembarcament dels normands a les costes del Rosselló i la subsegüent destrucció del monestir de Santa Maria d'Arlés. Documentalment es prova que l'any 872 hi havia a la vall un monestir dedicat a Sant Aniol regit per l'abat Racimir, al qual el rei franc Carles el Calb havia confirmat, en la data anteriorment esmentada, la possessió d'un extens territori.

La descripció tècnica incideix en les modificacions que l'església de Sant Aniol ha sofert en el decurs del temps , i que han desfigurat la seva primitiva fàbrica romànica, malgrat en conserva encara la planta. La nau original és de volta de canó, allargada en època posterior per la banda de ponent, hi trobem la porta d'ingrés, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. Al timpà hi ha una creu esculpida envoltada per cinc boles. Per sobre la porta hi ha un ull de bou i el campanar d'espadanya d'un sol ull, construït en temps més moderns. Des de l'interior s'accedeix a la Cova de l'abat, bauma subterrània formada per les filtracions de les aigües i que s'ha convertit en capella, amb un altar d'obra adossat a la pedra. És de tradició que Sant Aniol vingué des de Vallespir a fer penitència aquí, fins que fou descobert el seu amagatall i tornà a França, on fou martiritzat.


A ponent hi ha la porta d'entrada, que fins fa poc conservava la ferramenta romànica original. el timpà presenta una creu esculpida envoltada per cinc boles.


L’ absis semicircular està ubicat a llevant i decorat amb faixes i arquets llombards repartides de manera desigual entre les faixes. Al centre presenta una finestra de doble esqueixada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 27 de novembre de 2014

ESGLÉSIA DE LES SERVENTES DE MARIA. MINISTRES DELS MALATS DE SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

L’Antoni Calvo Uribe m’enviava unes fotografies de l’Església de les Serventes de Maria al carrer de Montserrat, 145-147.
No trobava cap dada d’aquest temple, i únicament l’adreça i els telèfons de la comunitat de Serventes de Maria. Ministres dels Malalts.




Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la història d’aquesta congregació a Sabadell, i els detalls tècnics clàssics dels edificis de la comunitat i l’església.

En ocasió de recollir imatges a Castellar del Vallès, havia retratat la casa de les Arenes que fa funcions de centre de repòs i de lleure de les germanes.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/06/lhostal-de-les-arenes-al-terme-de.html

La llista de centres i temples catòlics a Sabadell és llarga : http://mapes.audir.org/sabadell/xml/temples.xml
Si algú té la intenció de completar la recerca amb la resta de confessions, ho trobarà també aquí.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ÉGLISE DU COEUR DE MARIE IMMACULÉE. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Havia retratat el 10 d’abril de 2012 un dels temples que es coneix a Sabadell amb noms més diversos : Església dels Pares Claretians [ o ‘dels Padres’ , església Sant Antoni Maria Claret. església Vella dels Escolapis, o església de l'Immaculat Cor de Maria.


La descripció tècnica ens diu que és una església neoclàssica amb interior barroc. La planta és ovalada i d'una sola nau. Està coberta per una cúpula esglaonada proveïda de lluerna. A la façana hi ha quatre columnes jòniques que suporten un gran arc serià, que centra la composició i correspon a l'àtic. Les estàtues dels nínxols laterals representen a Sant Antoni Maria Claret i al Doctor Fèlix Sardà i Salvany són obra de l'escultor sabadellenc Camil Fàbregas Dalmau ( Moià , 1906 – Sabadell 2003 ), i foren col•locades l'any 1949. A l'interior hi havia grans composicions pictòriques que representaven la Sagrada Família, el Naixement, Sant Agustí, Sant Tomàs i Sant Ferran, obra del pintor Salvador Mayol o Maiol (Barcelona, 1775 - ídem, 1834), i del escultor Adrià Ferran i Vallès ( Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 —Barcelona, Barcelonès, després del 1842 ).


L’Antoni Calvo Uribe m’enviava una fotografia del interior.

L'any 1828, el rei Ferran VII, en la seva visita a la ciutat, va donar 480.000 rals als Escolapis a fi que aixequessin un temple. Aquest fet ha quedat gravat al medalló esquerrà de la façana on s'hi pot veure la figura del rei accedint a la súplica que els Escolapis i els nois li fan del temple. A sota hi ha la corresponent làpida, de l'altra banda, on hi consta el nom de l'arquitecte Antoni Cellés Azcona, i el dia de començament de les obres, 7 de març de 1831. Aquestes es van acabar el 8 de setembre de 1831.

Trobava un comentari molt interessant de la Cristina Rodríguez Contreras que us recomano : http://lapieldemarsias.blogspot.com.es/2012/09/iocalis-urbi-ii-el-sagrat-cor-de-maria.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DEL CASTELL DE CAN FEU. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

La Carme Corominas Bover, en deia que tenia una fotografia de la capella del Castell de Can Feu, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, que fou construïda l’any 1704.


L'historiador Andreu Castells explica al seu llibre “L'art sabadellenc” que la construcció del castell de Can Feu es deu a una juguesca que van concertar tres cosins per veure qui construiria el castell més vistós. Josep Nicolau d'Olzina va fer el de Can Feu. [Font: www.sabadell.net]
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html

El Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavin, em feia arribar un parell de fotografies de l’interior que ell mateix feia el 25-IX-1994. Em comentava també que la Capella de la Marededéu de Montserrat, s’havia conegut anteriorment com la Capella del Naixement de Nostre Senyor Jesucrist.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataluya@gmail.com

PARRÒQUIA DE SANT JORDI . SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

L’ Antoni Calvo Uribe em feia arribar una fotografia de la façana de la Parròquia de Sant Jordi, al Carrer de Francesc Casañas, 103, al barri de la Creu de Barberà, que és en realitat un senzill servei d'assistència a càrrec de la germana vedruna.


Té Sant Jordi una curiosa història que trobareu a : http://www.esglesiaromanica.cat/sant_jordi.php

Sant Jordi és una parròquia de Sabadell amb lloc de culte a Barberà, la propera església romànica de Santa Maria de Barberà , que havia quedat isolada i amb poca funció des que l’any 1951, la població n'havia aixecat una de nova al centre del nucli urbà.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE LA SANTA CREU. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

L’ Antoni Calvo Uribe em feia arribar una fotografia de la façana de la Parròquia de la Santa Creu, a la Plaça de Triana, 9, La Creu de Barberà


No trobava cap referència al any en que es va edificar, ni per tant qui en va ser l’arquitecte responsable.

Trobava si – com a conseqüència de la desastrosa situació econòmica a la que ens conduïen l’estultícia i la corrupció dels ‘ professionals politics’ - : reparteixen aliments l'últim dilluns de mes, de 18 a 19 h.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE LA SAGRADA FAMILIA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

El Marcos Brosel publicava una fotografia de la Parròquia de la Sagrada Família, al Passeig Dos de Maig, 35, a barri de les Termes.


No trobava cap referència al any en que es va edificar, ni pr tant qui en va ser l’arquitecte responsable.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

L’ Antoni Calvo Uribe em feia arribar una fotografia de la façana de la Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia, al Carrer de Fiveller, 84, Gràcia


Llegia a : http://avg.cat/sites/default/files/ITINERARISTC.pdf

L’any 1934 neix la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia, que abans era la de la Santíssima Trinitat (a la Rambla).
Ens els dies posteriors al 18 de juliol del 1936 , desprès de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el Govern de la II República Española, que donaria inici a un sagnat conflicte bèl•lic que portaria a la mort més d’un milió de persones, i que els guanyadors anomenarien ‘Guerra Civil’ , l’església fou cremada, la Federació Local de Sindicats va fer un document (salconduit) al mossèn de la parròquia que li va permetre fugir de Sabadell i amagar-se.

Acabada el conflicte bèl•lic , la parròquia és reconstruïda – no tenia accés a l’enllaç ‘El martiri dels temples a la Diòcesi de Barcelona (1936-1939)’, i no podia tenir coneixement de l’arquitecte encarregat de la reconstrucció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataluya@gmail.com

L’any 2009 es va celebrar el 75è aniversari.

La parròquia de Gràcia comprèn els barris de Gràcia i Can Feu.

A part de l’activitat religiosa, la parròquia ha impulsat diverses entitats, entre les quals destaquen l’OAR Gràcia i l’Esplai.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Mare de Déu de Gràcia de Sabadell : http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-patrona.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 26 de novembre de 2014

ESGLÉSIA PRIORAL DE SANT PERE. REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

La Marta Aubà Salvadó retratava parcialment la façana de l’església Prioral de Sant Pere a Reus.


La descripció tècnica ens diu que és una església composada d'una sola nau de quaranta-cinc metres de llarg, d'estil gòtic, de set crugies amb una llum de quinze metres i capelles laterals entre els contraforts. La façana principal, és de forma rectangular, éssent presidida per una gran rosassa sota la qual s'obre el portal major. La façana, tret dels elements citats, és pràcticament nua de tot altre detall ornamental. A la façana de l'esglèsia, crida força l'atenció el fet que el portal major és de reduïdes dimensions respecte al conjunt i que, no es correspon tampoc, en estil, a la resta de la fàbrica. Encastat a la façana principal s'aixeca el campanar de planta hexagonal, cinc cossos i una alçada de seixanta-tres metres, del segle XVI i estil gòtic tardà. L'absis és poligonal amb capelles radials i està cobert amb volta de creueria; la volta de la gran nau és de creueria quatripartita mentre que sobre les capelles laterals hi ha volta de canó. Entrant pel portal major, trobem primerament, a mà esquerra, el baptisteri amb la seva font baptismal, i a mà dreta, l'escala que porta al campanar i al cor. Al "cap" de l'església hi ha el presbiteri, al centre del qual trobem l'altar major situat sota un gran baldaquí de pedra (de tres metres i mig d'alçada) i rera el qual, a la capella central hi ha la imatge de Sant Pere in sede envoltat per quatre doctors de l'església: sant Gregori magne, sant Agustí, sant Ambròs i sant Jeroni i, sobre tot el conjunt, es troba la representació de l'Esperit Sant. També a l'interior destaca la capella del santíssim, a la banda dreta mirant al presbiteri. Aquesta capella és una obra de tipus renaixentista, amb planta de creu grega i coberta coronada per una cúpula central, que, exteriorment és envoltada per vuit escultures avui extremament malmeses. Al campanar s'hi pot accedir per l'escala del cor i també per la casa del campaner, entrant aleshores pel Fossar Vell. En ambdós casos anem a parar a una estreta escala de caragol poc enllumenada, mitjançant la qual accedirem, un rera l'altre, als cinc pisos superiors de la torre. L'església es va fer al mateix solar on hi havia hagut el temple romànic, també sota l'advocació de Sant Pere.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT MIQUEL SACOT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Pere Sala Casarramona‎, publicava un parell de magnifiques fotografies de l’església de Sant Miquel de Sacot, al terme de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, el topònim evoluciona etimològicament de la grafia aglutinada de sa cot (del llatí ĭpsa cote, ‘la pedra’).



La descripció tècnica ens explica que originàriament va ser un petit temple romànic. Així ho confirmen les escasses restes conservades a la façana de l'actual fàbrica. Es pot veure marcat el cloquer d'espadanya i també es poden veure les restes d'una porta d'època posterior a la romànica. Els moviments sísmics del segle XV ensorraren bona part de l'edifici, que va ser reconstruït i ampliat a finals del segle XVIII seguint l'estil neoclàssic. Actualment és un temple d'una sola nau, amb cor que es prolonga a manera e trifori donant lloc a capelles laterals. Tots els sants de l'interior són d'escola olotina. Fins a la segona meitat del segle XVI l'església no començà a estar proveïda d'ornaments i objectes de culte. L'altar major va ser realitzat el 1863. Llindes - A la sagristia (porta esquerra del presbiteri): "SOM POSADA VUI DIA 4 / D jUNY 1789" - Segons Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) a finals de segle XIX es conservava la següent llinda al costat dret: "SOM ESTAT PINTAT Y DORAT EN LO ANY 1889". Les pintures conservades a l'interior són del segle XVIII-XIX. En el presbiteri cal destacar dos quadres que representen dues escenes relatives a la vida del Sant; Sant Miquel guanyant el dimoni i Sant Miquel s'apareix a un bisbe. Ambdues foren realitzades amb colors poc estridents, suaus, malgrat que el pas del temps els hi ha esborrat el cromatisme inicial. Pica baptismal. 2,7 metres de perímetre, 80 centimetres d'alçada. Situada al costat dret de la capella lateral. Sense decoració ni cap data, la seva mida fa pensar que és força antiga. Actualment encara està en ús.

La primera notícia data de l'any 1009, amb motiu de la donació que va fer l'arxiprest Witard de l'església de dit lloc amb els delmes i primícies al monestir de Sant Pere de Besalú. A partir del 1029 l'abat del monestir quedà constituït senyor al•lodial del terme de la Cot en virtut de la venda realitzada pels esposos Grau i Ermessindis.

A la segona meitat del segle XVI l'església començà a disposar d'ornaments i objectes de culte rics, encara que fins al segle següent els inventaris constaten com a metall preciós el llautó.

Fins a principis del segle XVII només hi hagué dos altars; anys després hi descobrim un tercer dedicat a Sant Joan Baptista.

Després de l'ampliació del temple, l'any 1787, foren cinc el nombre d'altars. No va patir destrosses en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española.

Avui dia, Sant Miquel de la Cot, té una importància especial per a tot historiador de l'art, ja que es troba conservada intacte des d'abans del 1936.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 25 de novembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ D’ALBARS. LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

L'església parroquial de Sant Martí es troba emplaçada a 600 metres a llevant de la carretera que travessa el terme municipal, articulant el nucli de població de Sant Martí d'Albars.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i arrebossat, deixant a la vista les canonades de pedra de grans carreus treballats i l'emmarcament de les principals obertures. La façana principal amb coronament campaniforme està orientada a l'oest i queda dominada per un gran portal d'arc rebaixat adovellat i brancals de pedra amb fines motllures. A la dovella central hi ha un escut llis de pedra, en relleu. Sobre el portal hi ha una fornícula de quart d'esfera que presenta una repisa motllurada. A la part central hi domina un rosetó de mitjanes dimensions emmarcat amb pedra de fines motllures, i a la part superior s'hi obre un petit òcul també emmarcat amb pedra. De la façana sud arrenca el campanar de torreta que presenta una planta quadrangular i murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb les cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La part superior del campanar, reformat modernament, delimitat entre dues impostes de pedra, presenta els murs amb aparell de carreus ordenats en filades regulars i un allargat ull coronat amb arc de mig punt s'obre a cada banda del campanar deixant veure les campanes, situades als ulls nord i sud. En l'ull oest hi ha ubicat un modern rellotge que dóna l'hora als veïns del nucli. Corona el campanar una balustrada de pedra. A la resta de la façana hi destaca una finestra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La banda dreta del campanar queda dominada per un cos que sobresurt perpendicularment amb dos contraforts a la part superior. D'aquest cos en surt una escala de graons de pedra que condueix a la porta d'accés del campanar situada a un nivell superior. La façana est que correspon a la zona de l'absis carrat només presenta una petita finestra a la part superior i dues finestres a la dreta que il•luminen la sagristia, una amb forma d'espitllera i l'altra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i protegida per una reixa de ferro forjat. La façana nord presenta una teulada a nivell inferior d'una sola vessant i dos estrets contraforts a la seva part superior. S'hi observa una cantonada diferenciada integrada al mur i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell inferior actualment tapiada amb una reixa de ferro forjat, i una finestra a sobre, de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra i protegida amb un estripagats de ferro forjat. S'adossa a aquesta façana la rectoria que s'estén en sentit perpendicular. Antigament, l'església comptava amb dos retaules, el retaule major pintat per Joan Gascó l'any 1527, i un altre pintat per Jaume Gener l'any 1555. Actualment aquests retaules no s'han conservat.

Llegia que l'església de Sant Martí d'Albars va patir els estralls produïts pel moviment anticlerical dels Republicans, nosaltres ho expliquem en clau històrica; els militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’alcen en armes contra el Govern de la II República Española, l’església catòlica amb l’excepció del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) signa la carta col•lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport al general Franco.
http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7

L’informe de danys a Sant Martí d’Albars certifica la destrucció de la pila baptismal, l'altar major, sis altars laterals de fusta, vint-i-quatre imatges (talles de fusta), així com diferents objectes litúrgics i varies pintures antigues sobre taula situades a l'altar de la Mare de Déu de la Bona sort, a les que se'ls hi atribuïa un valors artístic molt alt. És per aquest motiu que cal suposar que els retaules del segle XVI de Joan Gascó i Jaume Gener van ser destruïts en aquesta època.

Pensem que aquí – com per arreu – els objectes valusosos no es van perdre per a tothom.

El topònim deriva etimològicament del llatí *albāris, ‘blanquer’ (cfr. REW 317).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE, PERAFITA. EL LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

El Xavier Serra Fàbregas retratava la façana de l'església de Sant Pere, situada al nucli urbà de Perafita. La descripció tècnica ens diu que es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular d'una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, capçada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l'esquerra del presbiteri. L'edifici presenta teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes façanes presenten restes d'arrebossat.


Una gran escalinata formada amb graons de pedra dóna accés a la part davantera de l'església. Al capdamunt de l'escala hi ha dues pilones coronades amb una bola, una a cada costat. En cadascuna de les bases d'aquestes pilones hi ha una inscripció: la de l'esquerra hi posa AÑO i la de la dreta 1886. La façana principal, orientada a l'oest, és d'estil barroc i presenta una forma curvilínia coronada amb pilones de pedra rematades amb una bola; presenta un portal principal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada al qual s'accedeix a partir de tres graons de pedra. A un nivell superior i situades als extrems de la façana, s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i coronament d'arc rebaixat. Sobre el portal s'observa una gran arcada a mode d'arc de descàrrega i enmig hi ha un creu adossada on hi ha representat un Crismó, i la inscripció SANTA M----N 1943. Més amunt hi ha una obertura de rosetó, emmarcat amb pedra motllurada, que combina trams curvilinis i rectes. Encara més amunt, seguint la vertical, s'obre un òcul de dimensions més petites emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud es troba parcialment arrebossada. Presenta un portal d'accés a l'extrem esquerra de la façana emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres alineades verticalment. La inferior emmarcada amb brancals i llinda d'ample bisellat i la superior emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana est presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, alineades verticalment situades a l'extrem dret. La façana nord presenta, sobre el cos sobresortint de les capelles, quatre caps de contrafort entremig dels quals s'obren quatre obertures. Més amunt, sota teulada, s'obren quatre petits òculs.

Em posaven un post al bloc el 19.12. 2008 en el que em deien:

Primer de tot felicitats pel bloc!

I en segon cas, voldria rectificar un trist error. Les llegendàries coques de Perafita, no són originàries del forn Franquesa, sinó d'un altre forn anomenat Cal Cabalé, situat dins el casc antic del poble i actualment encara en funcionament. Tot hi les seves petites dimensions i la poca publicitat que aquest en fa, aquest establiment, centenari, fou l'autèntic impulsor de la Coca de Perafita, similar a la "còpia" que n'ha fet el forn franquesa i que aquest ha donat a conèixer arreu de Catalunya. És un error, desgraciadament però, tothom qui parla d'aquesta coca la relaciona amb Cal Franquesa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 24 de novembre de 2014

EL POU DE GLAÇ DE CAN GURRI. LLIÇA D’AVALL. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant el pou de glaç de Can Gurri que està encara ben conservat, es troba situat prop de la masia, a uns 200 metres aproximadament, i a mà dreta del camí.


És una construcció de pedra, de planta rodona i una alçada arran de terra de 2 metres, té dues petites entrades, una enfront de l'altra; la part superior està coberta per teules i pedres, amb el pas del temps però, s'ha cobert de terra i herbes, és d’una amplada màxima de 10 metres i una profunditat de 5 metres.

Retratava també el plafó informatiu.


Costa d’imaginar aquell món en que a l’alçada de 125 metres sobre el nivell del mar, en una plana solejada, fes tan fred com per aconseguir glaçar el riu Tenes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE MAJESTUOSA DE CAN COLL. LLIÇA D'AVALL. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, tenint de fons la impressionant torre de defensa quadrada annexa al mas de Can Coll, llegia que la torre s’aixecava l’any 1576. La descripció tècnica ens diu ; gran Torre quadrada de 4 pisos d'alçada, amb edificis annexes. A la primera planta hi ha un baix relleu amb la figura de dos àngels que sostenen un escut i als peus d'aquest un altre cap. El sòcol de la torre i els emmarcaments dels angles són de grans carreus. Les finestres tenen ampit de poc voladís. La torre està coberta amb teulada a quatre vessants i està coronada per una campanar d'espadanya.


Té adossat un cos rectangular cobert a doble vessant, amb el carener paral•lel a la façana. Té dues grans portes adovellades i quantitat de finestres rectangulars.

A la base de la torre hi ha la inscripció "Pere Coll MDLXXVI" que ens indica la data de la construcció.

L'any 1660 es va beneir la capella de Sant Joan, que en substitueix una d'anterior, del segle XI.

L'any 1797 van portar els cossos de Sant Vicenç i Santa Clara a la capella de la torre.

A mitjans de segle XIX el major propietari de terres de Lliçà de Vall era el barceloní Eduardo de Llanza i Montoliu, propietari de Can Coll. A l’enciclopèdia es fa referència a aquest cognom com dels Llança; en els documents de Lliça d’Avall, apareix amb la forma Llanza, pensem que més enllà de la coincidència del cognom, no té res a veure amb la branca que ostenta el títol de Duc de Solferino.

L’any 1897 Can Coll de Lliçà d'Avall, amb 165 hectàrees d’extensió , era la finca més gran del municipi i la sisena més gran de la comarca. La finca can Ronses de Palou, pertanya també a Eduardo de Llanza i Montoliu.

El 1928 Ignasi de Llanza i de Montoliu cedeix els terrenys per a la construcció de l'edifici de l'Ajuntament, aleshores can Neri, era també de la propietat del terratinent barceloní Ignasi de Llanza i de Montoliu.

L’edifici de Can Coll va ser adquirit per l’Ajuntament de Lliça d'Avall per a instal•lar-hi un casal d’entitats.

El Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavin, em deia que l’advocació de la Capella-oratori és la de Sant Joan Baptista, encara que el nom popular, és el de Sant Vicenç i Santa Clara.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA TROGLODÍTICA DE SANT GREGORI. FALSET. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

La visió d’aquesta construcció troglodítica, bastida en una àmplia balma, era tècnicament el nostre ‘final d’etapa’, i certament com li deia al Josep Olivé Escarré, la visita a aquest indret justifica sobradament el viatge fins a la capital del Priorat .



La descripció tècnica ens explica que la construcció comprenia la casa de l'ermità, amb dues portes, i l’ermita, bastida de maçoneria de gres vermell i reforç de carreu als angles. Majoritàriament és coberta per la roca i un fragment de rajola. Interiorment es disposada en una nau. Exteriorment presenta una portalada adovellada, en arc de mig punt, un petit ull de bou i un campanar d'espadanya en un costat.

La construcció original d'aquesta ermita data de finals del segle XVI o principis del següent, hi ha constància que l’indret ha estat ocupat des del Paleolític. La inscripció de la façana lateral és el testimoni de la reforma que patí aquesta ermita en el segle XVIII. L'any 1897 es desprengué una part de la balma que cobria l'ermita i una part de l'edifici quedar destruït i es tancà al públic.


foto publicada a facebook per l'Albert Pellejà Pujol


Foto publicada a facebook pel Josep Capdevila Ramos, que em feia arribar una fotografia addicional , i en relació a l’estat en que estava l’ermita de Sant Gregori al inici de la restauració, em comenta que el quart de l’esquerra era el mestre d’obres que duia a terme els treballs, en Lluís Capdevila Frató, avi meu.


Recordo que el meu pare ,que va fer la foto, m’explicà que els dos paletes de la dreta eren dels pobles de les Vilelles (Vilella Alta i Baixa), malauradament no tinc cap altra informació per poder explicar-vos.

Salutacions cordials!!

Josep Capdevila Ramos


Foto publicada a facebook pel Paco Becerra Pérez

Pocs anys més tard, el 1928, es va reedificar.


Des del mirador hi ha una magnifica vista de Falset.

L’HERMENEGILD PELLEJA BORJA (Falset,1890-1936), Nascut a Falset, va exercir-hi de mestre coincidint amb la inauguració de l’edifici de les Escoles. Després d’uns anys fora va tornar Falset a causa d’una malaltia i va ser llavors quan ideà la remodelació de l’ermita de Sant Gregori i va escriure’n la història el 1936, ens . agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte que refeia l’esglesiola, a l’email coneixercatalunya@gmail.com


foto publicada a facebook per l'Albert Pellejà Pujol

Això ha estat possible gràcies al Francesc Vaqué Capdevila, i a un munt d’hores per trobar les fotografies, tota vegada que hi ha un àlbum únic a FALSET VA DE RETRO.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com.

dissabte, 22 de novembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. EL PAPIOL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré, dalt de l’escala que dona accés a l'església de Santa Eulàlia al Papiol, inaugurada l’any 1950. L’obra és de Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) i Joan Montero Pazos – ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i dates de naixement i traspàs d’aquest arquitecte - , malgrat que en els plans intervingué Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) , la descripció tècnica ens diu que és un edifici de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d'absis semicircular. La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitell ornamentat per decoració vegetal i animal. La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells. L'arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d'imposta està decorada amb filigranes i motius animals. El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l'església i coberta a quatre vessants amb teula àrab. Destaca el rellotge situat just en el pis inferior a les campanes.


No podíem accedir al seu interior; quina contradicció que s’ha viscut ens els darrers decennis ! ; des de veure les esglésies plenes a punta de pistola, en els moments més crus de la dictadura franquista, fins al dia d’avui que llevat de les hores de culte, només a punta de pistola, fora possible accedir a moltes de les ‘nostres’ esglésies.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

divendres, 21 de novembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÓFOL DE COGOLLS. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau publicava una fotografia de Sant Cristòfol de Cogolls, amb el seu cementiri annex.

El comentari tècnic ens diu que és un edifici religiós originàriament romànic que ha esta molt modificat , i que a resultes d’això presenta una construcció molt estranya. En qüestions d’estètica – com en tot – cadascú té el seu criteri, el temps però, ha llimat les diferencies, i el conjunt té avui un sentit harmònic.


Hi ha un petit porxo cobert amb teulades on hi ha la porta d'entrada amb una llinda de pedra treballada. A dal hi ha un carot. A la petita capella hi ha la data de 1753 i devia tenir una imatge.

L'absis semicircular és eixalbat i al primer cos la teulada és a una sola vessant. Al darrera hi ha un campanar de forma quadrada, adossat a la capella i acabat en punta, que conserva encara les campanes, si bé la construcció de la torre d'aquest campanar és tardana.

La parròquia de Cogolls és dedicada a Sant Cristòfol. El lloc és documentat el 1090, quan Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d'Amer d'una heretat situada a la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls.

Quan al toponim plural per cogoll [ Etimològicament del llatí cucŭllu, ‘paperina cònica’, ‘punta’], en documents llatins medievals apareix citat aquest caseriu amb els noms per Cuculio (a. 922), Cucullus (a. 947), Cocollis (a. 1187), Cogollis (a. 1362). Cf. Alsius Nomencl. 128.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

dijous, 20 de novembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE SORDS. CORNELLA DE TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Jordi Domenech Bosch publicava unes fotografies de l'església parroquial de Sant Esteve de Sords, que conserva la planta romànica, i manté l'absis de l'estructura originària, amb una cornisa llisa d'un quart de cercle, l'any 986 es coneixia ja el nom de Sords, i l’església estava dedicada a Sant Esteve.

La nau fou renovada completament durant el segle XVIII i també es construïren les dues laterals i la sagristia. La finestra d'aquest recinte porta la data de 1785.



La descripció tècnica ens explica que presenta una nau central i dues més petites laterals. La façana presenta un campanar molt alt de planta quadrada, segurament construït en diferents etapes. El portal és fet amb dovelles que inicialment donarien la forma d'arc de mig punt, posteriorment retallat. Davant del temple hi ha un recinte configurat pels nínxols del cementiri i un portal i murs que separen de l'exterior. Al damunt del portal hi ha una habitació de guàrdia amb teulat a quatre vessants i volta de canó de pedruscall, que hom pensa tenia la funció de comunidor : edifici que servia específicament perquè el prevere des d’allà beneís els camps, les collites i/o els animals, s’aixoplugués quan calia, i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manes i/o demanes en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del cat. ant. concrear, concriar, provinents del. ll. concreare "crear alhora", amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats que les dispersin i les allunyin.
Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

La distribució dels edificis em feia recordar el singular comunidor de l’església dels Sants Just i Pastor, a la parròquia de Son del Pi, al Pallars sobirà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT ROMÀ. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde retratava l’ermita de Sant Romà, a uns 2 km de sant Feliu de Buixalleu, reconstruïda al segle XX sobre unes runes, aixecada al segle XV, al seu temps damunt de fonaments molt mes antics, rodejada de suros en un preciós altiplà.


La descripció tècnica ens diu ; església situada en un terreny alçat, a les afores del petit nucli urbà, però dins el terme de Sant Feliu de Buixalleu. L'edifici consta d'una nau rectangular, amb capçalera poligonal, cobert per una teulada a doble vessant, i amb un campanar d'espadanya a la part posterior, i una àmplia porxada a la part frontal, coronada per una creu. Les façanes laterals, tenen una obertura triple de finestres quadrades, amb llinda, brancals i ampit de granit. També hi ha una finestra estreta en arc de mig punt, amb arc, brancals i ampit de pedra de granit. Dos contraforts reforcen la capella. A la capçalera tres finestres en arc de mig punt, amb brancals, llinda i ampit de pedra. Les façanes estan arrebossades però deixen veure el treball de maçoneria. La façana principal, està enguixada, excepte la llinda monolítica i els brancals de carreus de pedra, de la porta d'entrada, que està coronada per un arc de mitra, que podria simbolitzar la trinitat.

Dins al terme trobem també : Església de Sant Feliu de Buixalleu, Església de Sant Gabriel de Grions, Església de Sant Llorenç de Gaserans, Ermita de Santa Bàrbara, Ermita de Sant Segimon del Bosc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TORNADA A SANTA MARGARIDA DEL MUJAL. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Costa d’imaginar un paisatge de blats al lloc que ocupa avui entre altres el Decatló de Terrassa, i l’existència d’una ermita romànica coneguda con Santa Margarida del Mujal o Mojal, vindria a donar-li tota la versemblança.

Certament ha plogut molt, i a nivell de país, passaven de ‘ser’ Catalunya, a desaparèixer dins d’un marc d’estultícia i corrupció que s’anomenava ESPAÑA; dels Tribunals de la Inquisició, als d’Ordre Públic – amb breus interrupcions de lucidesa i vida democràtica, I i II República – fins al miratge de la Constitució de 1978, sota l’empara de la qual, es reproduïa el càncer de la corrupció, i ressuscitaven els Tribunals d’Ordre Públic, i recentment els de la Inquisició. A tot això Europa continua mirant-se el melic.

Avui, a Santa Margarita trobareu al costat de l’església romànica un excel•lent restaurant, en el que podreu gaudir una excel•lent cuina, d’alta qualitat, a un preu ajustat.

http://www.santamargarida.es/restaurant/2014/10/10/nou-menu-executiu/
http://www.santamargarida.es/restaurant/2013/09/03/nou-menu-cap-de-setmana/

Portava al Josep Olivé Escarré fins aquest indret del Vallès Occidental, que havia visitat en companya de la meva esposa, l’any 2010 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/08/ermita-i-abadia-de-santa-margarida-del.html




Us ho recomano.

dilluns, 17 de novembre de 2014

CASTELL DE MÓRA D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava parcialment el castell que s'ubica al nord de Móra d'Ebre, a la zona més elevada i propera a la riba dreta del riu Ebre, que li atorga una gran panoràmica sobre el curs fluvial.



La descripció tècnica en diu que les restes que es conserven corresponen a la muralla perimetral, de planta perimetral que aprofiten les condicions de defensa naturals de la sobreelevació on s'ubica. Aquest recinte està estructurat en dos sectors, el més elevat es situa a la part nord i és on es devia bastir la part principal del castell. En el sector occidental es conserva un tram de muralla de considerables dimensions que unia dues grans torres de planta circular i l'actual porta principal d'accés al recinte. Aquest tram de muralla encara conserva alguns merlets. Una de les torres s'aixeca sobre un basament atalussat i l'altra ha estat recentment restaurada incloent-hi espitlleres a la part superior.

Dins del recinte, es localitza la presó, que estava excavada al terreny natural. També es conserven altres elements com escales, petites estances cobertes amb voltes de canó. A la part superior del recinte, de planta aproximadament rectangular, es conserven paviments i l'antiga porta d'accés en molt mal estat de conservació. Es poden veure encaixos per bigues i algunes filades d'espitlleres. En les últimes campanyes d'excavació s'han documentat diverses cisternes.
L'origen del castell de Móra és andalusí, i es documenta per primera vegada l'any 1060 quan el cavaller Mir Geribert no aconseguí prendre la fortalesa musulmana. El 1153 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV aconseguí conquerir el castell. El 1174 fou donat juntament amb els castells de Tivissa, Garcia i Marçà a Guillem de Castellvell amb l'objectiu de repoblar el territori. A partir d'aquest moment el castell passà a formar part de la baronia d'Entença. L'any 1313 tota aquesta baronia s'incorporà al comtat de Prades i el 1414 mitjançant l'enllaç matrimonial entre Joana de Prades, única descendent del comte de Prades, i Joan Folc de Cardona, el comtat de Prades s'entroncà amb el llinatge dels Cardona. A partir de la segona meitat del segle XVII, el matrimoni entre Catalina Antònia d'Aragó Folc de Cardona i Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, va fer que la baronia passés al patrimoni del ducat de Medinaceli. La família Fernández de Córdoba en foren els següents propietaris fins a la desamortització del segle XIX, moment a partir del qual l'Estat Espanyol en fou el senyor jurisdiccional.

Al segle XV fou modificat degut als enfrontaments de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) contra Joan II. El castell va patir diferents atacs durant les guerres del Segadors i del Francès, i durant la primera guerra Carlina fou fortificat de nou però va patir diversos atacs de canó. Durant la mal dita ‘Guerra Civil Espanyola’ que s’iniciava per la sedició dels militar feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, el castell es va convertir en centre de comandament i d'avituallament, fortificant-se novament.

Durant la dècada dels anys 1980 es feren els primers treballs de recuperació, i entre els anys 1994 i 1995 es va fer una intervenció arqueològica degut a tasques de consolidació de la torre sud.

No trobava cap esment de la Capella del Castell, ho demanaré a l’Arxiu Gavin, a l’Arxiu Comarcal [ acriberaebre.cultura@gencat.cat ], i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persona que en tingui coneixement, la resposta com sempre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL DE FALSET. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava aquest edifici situat al cim d'una petita elevació que domina la visual de la vila, la descripció tècnica en diu que va ser bastida al segle XII, o probablement en un moment anterior incert, sent un indret molt important especialment durant el segle XIV amb l'ampliació portada a terme per part dels comtes de Prades.




Les restes conservades a l'actualitat corresponen a diferents èpoques, que van del segle XIII-XIV fins al XIX. Cal destacar el recinte rectangular damunt del qual es situa l'església romànica advocada a Santa Maria, que exercia les funcions d’església parroquial fins a la construcció de la ‘nova’ església situada al pla , una gran escala gòtica i elements barrocs i posteriors. A la sala rectangular sobresurten les mènsules decorades que sustenten els arcs diafragma, una porta adovellada i els finestrals trilobulats. Al segles XVIII es va edificar el bastió oest i les torres bessones i el segle següent es va reformar per a la seva conversió en presó. El material utilitzat varia depenent de l'època històrica, destacant la maçoneria sense arrebossar.

Les primeres referències sobre el castell daten de l'any 1199, tot i que es suposa una cronologia anterior. La seva construcció a finals del segle XII es relaciona amb la conquesta dels comtes catalans de la Catalunya Nova. L'època de gran esplendor es data el segle XIV, quan els comtes de Prades van ampliar l'edifici i poc a poc es va anar configurant la seva fisonomia actual.

Segons la tradició, en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429).

A principis del segles XVIII, Felip V va ordenar destruir el castell i després reconstruir-lo.

L'any 1825 es va reformar el conjunt per albergar una presó que va servir fins als anys posteriors a la mal dita ‘Guerra Civil’, que s’iniciava per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola.

Seguirien – com per arreu - molts anys d'abandonament, fins que la propietat passà de l'Ajuntament de Falset, a la Diputació de Tarragona; en l'actualitat alberga l'Arxiu Comarcal del Priorat, i el Castell del Vi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com