dimarts, 30 de setembre de 2014

QUE EN SABEU DE LA CASA DE COLÒNIES ' SANTA MARIA DEL ROURE' DE CANTONIGRÒS?

No sabia trobar cap dada de la dita Casa de Colònies de Santa Maria del Roure a Cantonigròs, hi ha una referència força inconcreta a :

http://afaceipsantmarti.files.wordpress.com/2009/05/santa-maria-del-roure2.pdf

' es va construir com a casa d'estiueig'.


1. Està clar per les dimensions que els promotors no eren persones - físiques i/o jurídiques - de poca capacitat econòmica.

2. L'aspecte de l'edifici ens deixa clara la intervenció d'un mestre d'obres i/o arquitecte.

3. No s'explica tampoc com es produïa aquest canvi d'ús.

A Catalunya el millor actiu que tenim és el nostre Patrimoni Històric i/o Artístic, entenc que altres els menyspreïn - com fan amb nosaltres - ara, que ho faci ' gent de casa- de qualsevol color polític - em sembla una estultícia descomunal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmailcom

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

Retratava l'església parroquial de Vilanova de Sau, advocada a Santa Maria, que es troba a l'extrem sud-est del nucli habitat, i desenvolupa les funcions de parròquia.


La descripció tècnica ens explica que el temple malgrat conservar encara, alguns elements o trets propis del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat notablement l'aspecte originari. Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta decoracions en arcuacions cegues separades per lesenes. A la part superior un fris de dents de serra. Aquesta decoració s'estén per un tram de les façanes laterals. La finestra que es conserva a la part central del tambor de l'absis és l'única original que es conserva. Amb posterioritat es documenta 'afegitó de cinc capelles laterals, a banda i banda de les quals una fou enderrocada l'any 1970 per construir noves capelles que li donen una aparença d'una segona nau. La façana també presenta nombroses reformes. La portalada no és medieval sinó que és d'estil neoclàssic amb un arc de mig punt i dues arquivoltes decorades. A la part superior s'hi obre una petita finestra emmarcada en pedra. La part superior de la façana es troba coronada per un campanar de torre amb dues obertures acabades amb arc de mig punt. Es troba cobert per una teulada d'agulla. A les façanes s'observa un canvi de parament a mitjana alçada. Això significa que durant l'ampliació de l'església es realitzà un realçat per fer l'església més alta. A la façana de migdia se li adossa la rectoria.


El fossar envolta l'església, això contravé una disposició Reial per treure els cementiris fora de les poblacions que va permetre en el seu moment que la Corona dugués a terme la primera gran operació immobiliària en tot el territori, el fonament ' sanitari' - que va ser la riota del món - troba equí una nostra més de la seva mendacitat.

SANTA MARIA DE VALLCLARA. VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

Dins del material del Fons 'Estudi de la Masia Catalana' de l' Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, arxiufotografic@cec.cat, es pública una fotografia de Santa Maria de Vallclara, anterior al conflicte bèl·lic que començava amb la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, el 18 de juliol de 1936.


La descripció tècnica ens diu; església amb la nau orientada a llevant , que presenta una llargada desmesurada. Als murs podem observar les diferents etapes constructives. El portal es troba al mur de migdia, s'hi accedeix mitjançant graons, el portal és d'arc de mig punt, amb motllura i està emmarcat seguint una forma rectangular amb trencaaigües al damunt i pilastres als costats. A ponent observem unes dovelles que indiquen l'existència d'una antiga obertura, possiblement, una porta la qual està situada a un metre del sòl. A la part esquerra, assegut damunt el desnivell de la teulada, s'aixeca el campanar d'espadanya. Darrerament s'ha restaurat, per tant l'estat de conservació és bo.

Santa Maria Vallclara, el Pont de Malafogassa, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells,... són algunes de les destinacions que no trobava indicades enlloc, tothom sap que Sant Romà està al fons del pantà, però no certament que hi ha una església 'nova' amb aquesta advocació tancada i barrada, i que a Vilanova de Sau hi ha l'església romànica de Santa Maria. oi?

A Catalunya el millor actiu que tenim és el nostre Patrimoni Històric i/o Artístic, entenc que altres els menyspreïn - com fan amb nosaltres - ara, que ho faci ' gent de casa- de qualsevol color polític - em sembla una estultícia descomunal.

dilluns, 29 de setembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU. PRUIT . OSONA. CATALUNYA


No sobta en aquest indret trobar aquest bell conjunt arquitectònic amb el petit nucli urbà construït a redós seu, i a menys de 100 metres fossar parroquial.


De l'església parroquial trobava a la fitxa tècnica; formada per un cos romànic del segle XIII però l'absis sembla que s'enderrocà en els terratrèmols de 1428. Inicialment era dedicada a Sant Andreu, Santa Creu i Santa Maria. Actualment és advocada a Sant Andreu i presenta l'estructura que li donaren les modificacions del segle XVIII quan es construïren les capelles laterals, el campanar barroc i s'allargà la nau. El portal fou refet després de la mal dita Guerra Civil, provocada per la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, en què s'enderrocà.

Edifici de nau única sense absis i amb dues capelles laterals a cada costat. El presbiteri és marcat amb dos graons i als peus de l'església s'hi ubica el cor. En aquest indret, que és l'antiga església romànica reconvertida en atri i cor, la nau s'estreny i es cobreix en volta de canó; la resta de la nau es divideix en tres trams coberts amb volta de creueria. A la part dreta del presbiteri hi ha un portal que condueix a la sagristia. S'il·lumina mitjançant una finestra quadrada a la part dreta de la nau i una finestra als peus. És decorada interiorment amb pintures. La façana es troba a la part de ponent, està rematada en forma triangular i presenta una finestra d'esqueixada i un gros portal adovellat que emmarca un altre de més petit d'arc de mig punt però inscrit dins d'una forma rectangular. A l'extrem sud-est s'hi eleva un campanar, acabat en forma octogonal amb obertures d'arc de mig punt, algunes de les quals són tapiades. Dues de les obertures tenen campanes. Està coronat per balustres amb barana rematades d'esferes de pedra. És construïda en carreus de pedra ben escairats. La casa del campaner està adossada a l'església parroquial. És coberta a dos vessants, amb carener perpendicular a la façana i orientada a ponent. A la planta presenta un gran portal adovellat, una finestra al primer pis amb l'ampit molt deteriorat i la llinda decorada, al segon s'hi obren dues finestres geminades, de petites dimensions i d'arc rebaixat. És construïda en lleves de pedra ben acarada i els portals són de fusta. La rectoria és de planta rectangular i es troba unida a l'església. És coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a migdia. A l'extrem dret hi ha un portal d'arc de mig punt al qual s'accedeix mitjançant unes escales al damunt hi ha un gran finestral i dos balcons de facció moderna. A l'extrem esquerre, al costat de l'església hi ha una finestra amb reixes de ferro i la llinda esculturada. És construïda en pedra i arrebossada al damunt. Les obertures són de pedra i els escaires també de pedra vista.

El topònim Pruit té una etimologia incerta; Coromines DECast, iii, 898, considera probable que vingui del llatí prōdĭtum, ‘aparegut a la vista’, relacionant Pruit amb el gallec-asturià pruida, «paso de montaña por donde traspone el caminante». El mateix Coromines fa notar que dels diversos caserius que formen el municipi de Pruit, el més important (El Coll de Pruit) «se encuentra precisamente en lo alto de la sierra que separa las comarcas de Vic y Olot, y en el lugar por donde traspone el camino real que unía las dos ciudades».

Ens agradarà rebre les vostes aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 28 de setembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CARDET, ADVOCADA A SANTA MARIA. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Miquel Secall Ayllon, retratava aquest temple d'origen romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, i s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semi soterrat , del que ens diu la fitxa tècnica; la capçalera, decorada exteriorment amb arcuacions i lesenes contínues, tant a la planta inferior com al nivell de la nau. El nivell inferior correspon a un àmbit de planta absidiada amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. La coberta primitiva del cos de la nau queda oculta per diverses obres de reforma. Damunt de la teulada originària s'eleva una de posterior lleugerament sobreaixecada amb pilars que sostenen un embigat a doble vessant de llosa i pissarra. A l'interior una sèrie de voltes d'aresta, que coincideixen amb els trams definits pels arcs diafragma de l'obra romànica, amaguen la volta pètria original. La forma de les pilastres de suport dels arcs diafragma és diversa a causa de les reformes que va patir l'edifici a la banda de tramuntana. Fou aleshores que es va construir una capelleta de planta rectangular que sobresurt del mur perimetral. El cos de la sagristia també és un afegit. La façana principal està situada a ponent i la sobremunta en el vèrtex un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i una al superior. Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dos vessants. L'interior de l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari. L'absis queda ocult per un retaule barroc. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té dos sectors una part encimentada i l'altra amb un empostissat de fusta. El tram inferior de la nau està ocupat per un cor entresolat de fusta. Del mobiliari destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu d'Art de Catalunya es conserva un frontal romànic (segle.XIII). La construcció romànica inicial correspon a una església d'una sola nau amb dos nivells de capçalera de la mateixa època, segle XIII. Posteriorment patí diferents modificacions. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Pica baptismal de pedra; - Pica beneitera de pedra; - Forrellat de ferro forjat; - Retaule de fusta policromada del segle XVIII; - Imatge de Santa Maria, de fusta policromada, del segle XVIII; - Retaule de fusta tallada i policromada; - Salomó de torn i talla dels segles XVIII-XIX; - Lampadari de ferro forjat del segle XIX; - Hostier de fosa de ferro; - Aiguamans de ceràmica del segle XVIII; - Fanal de processó de llauna retallada del segle XIX; i - Canelobres de llautó repussat i gravat del segle XIX.



Curiosament en la documentació dels segles XI-XII on s'esmenta la vall de Boí no es parla mai de l'organització per parròquies, sinó de viles, fet no massa freqüent en aquella època, això i el fet que les esglésies es troben segregades en els sectors extrems dels pobles i que no constitueixen elements generadors de nuclis de població, sembla indicar una implantació eclesial sobre un espai ja estructurat, en el qual els temples no varen tenir una incidència massa destacada. Segons això, la implantació de les esglésies hauria estat posterior a la formació de nuclis de poblament, dels quals es desconeix l'origen.

divendres, 26 de setembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CAMÓS. PLA DE L'ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

La Maria Rosa Frigolé Plana retratava aquesta església parroquial, de la ue diu l'enciclopèdia de 'Barcelona' que té un origen romànic, malgrat que fou totalment renovada l'any 1906, sense que consti enlloc el mestre d'obres i/o arquitecte, autor del projecte: l'existència d'un l’altar de Santa Teresa, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala , feia que la parròquia fos coneguda també per Camós de Santa Teresa.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici estructurat en una sola nau de planta rectangular amb un cos afegir a la part posterior i el campanar, segurament també sobreposat, de planta quadrada. A la façana principal hi ha un portal rectangular amb un arc apuntat i una escalinata d'accés. El campanar presenta finestres amb arcs apuntats. A l'interior es conserva una porta tapada d'estil renaixement amb capitells d'estil jònic. Són interessants la pila d'aigua beneïda amb columna estriada i la pila baptismal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 25 de setembre de 2014

L'ANTIGA CASA DEL BARÓ DE CLARET- ARA CASA FELIU - . TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava aquesta casa de la qual em cridaven l'atenció molt especialment els seus esgrafiats, dels que en la fitxa tècnica no s'esmenta l'autor.


La fesomia actual de l'edifici correspon a l'operació modernista de finals del segle XIX (1888-1890) promoguda per Àngel Feliu. L’actual Casa Feliu és l’exemple més representatiu de la classe benestant local. Ens agradarà tenir coneixement a l'email coneixercataunya@gmail.com del seu cognom matern i les dates de naixement i traspàs.

Originàriament va ser la residència del Baró de Claret, membre destacat de la petita noblesa local del segle XVII. Curiosament trobava en relació a l'escut d'armes d'aquesta família, una divergència entre
l'Armoria i el bloc d'Heràldica Catalana, ens agradarà també esbrinar quin és d'ambdós.

L’any 1890, després de passar per dos propietaris més, va comprar la casa Àngel Feliu.

Amb posterioritat a aquesta data es coneixen operacions menors, com la reforma interior noucentista que va afectar l'escala principal i que es van dur a terme a finals de 1928.

Edifici construït entre mitgeres que disposa la seva façana principal a la Plaça.de l'Església, el frontis posterior a la Plaça Capdevila i una façana lateral que s'obre al jardí de la planta principal. L'alçat de la finca consta de tres plantes d'alçada i golfes. De la façana principal destaca la porta adovellada, les balconeres de grans proporcions amb tribunes de fusta i vidre emplomat i els esgrafiats historicistes. La coberta, de fusta i teula àrab, fa un fort voladís.

Quant a la façana posterior, l'element més significatiu és la galeria amb columnetes metàl·liques i vidrieres corregudes.

De l'interior destaca l'escala imperial, d'estil noucentista, amb barana de ferro treballat. En la planta noble (primer pis), vivien els senyors, ja que en ella hi ha la tribuna i l’alçada de la planta és més alta que la resta. La segona planta estava destinada al servei.

Al carrer de darrere retratava un edifici amb vidrieres emplomades del que també m'agradaria tenir-ne informació.


Tremp conserva encara algun edifici dels primers anys del segle XX, escorxador, escoles 'nacionals' ,.. ?

dimecres, 24 de setembre de 2014

LA METAMORFOSI DE SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. LA BARONIA DE RIALBS. LA NOGUERA. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarre al davant de Santa Eulàlia de Pomanyons, l'edifici estava ubicat en origen al fons de la vall de la Baronia de Rialb, i amb motiu de la construcció del pantà de Rialb es va reconstruir de nou vora la carretera, molt a prop de la també església romànica de Sant Girvés –magnífic exemple de romànic de tres naus i petites dimensions- i al costat del href="http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/tresors-de-larea-del-dolmen-la-baronia.html">també traslladat monument megalític o “dolmen” de Sóls de Riua>, i href="http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/tresors-de-larea-del-dolmen-la-baronia.html">uns dipòsits dels quals no s'esmenta l'anterior ubicació, l'època en què es poden datar, i les funcions que exercien



La descripció tècnica diu ; església d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, precedit d'un estret tram presbiteral. La porta manté perfectament l'arc interior.

Va ser traslladada, ja que quedava afectada pel nivell de l'aigua de l'embassament de Rialb.


La imatge que retratava el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona 1930 ) té alguna semblança malgrat l'ànim 'uniformista' que deixava com a llegathref="http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html"> l'arquitecte Camil Pallàs i Arissa q.e.p.da>


Ens agradarà tenir noticia de l'arquitecte autor de la 'reconstrucció' a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) , recull el topònim Puimanyos o Puigmanyons prop de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, amb un sentit 'Puig Rocós'; en aquest cas concret, malgrat és possible l'ascendència d'aquella població de les persones que donaven nom al mas, la ubicació originaria de la casa en terres anegades avui pel Pantà de Rialb; recollia - si més no com hipòtesis - el sentit de 'lloc de pomes - i/o plantes amb fruits que s'assemblen als dels pomers.

LA METAMORFOSI DE SANT GERVASI DE L'HERETAT DE LA GUÀRDIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

Advertia com en el cas de Santa Eulàlia de Pomanyons que s'alça damunt d'una base de material modern, això, i els acabats ' Walt Disney' en fan pensar en que també fou 'reconstruïda' quan s'alçava - en benefici de la Catalunya costanera - el pantà de Rialb, demanava ajuda a l'Arxiu Gavin, que em confirmava en les meves suposicions, no som gats però ja som vells, oi?.

La pàgina 'Oficial' de la Baronia de Rialb diu ; Ermita de Sant Girvés de la Torra del segle X, és una església d'estructura basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular.


La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes.



La fixa tècnica de patrimoni diu ; edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent. Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carrerons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall. Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada.


En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.

Ens agradarà tenir coneixement de l'arquitecte - que suposem el mateix que el de Santa Eulàlia de Pomanyons - que dirigia la ' reconstrucció.

El topònim de la casa ' La Guàrdia' indica clarament que es troba en un indret més elevat, com confirmava en continuar per la carretera en direcció al Pallars jussà.

dimarts, 23 de setembre de 2014

SANT BARTOMEU DE DORVE. LA GUINGUETA D'ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Demanava al Carles Martinez Lleonart , si tenia imatges de l'església de Sant Bartomeu de Dorve, poble adscrit a la Guingueta d'Aneu, al Pallars sobirà. Em contestava ; en tinc alguna de l'església, presa una mica lluny, no em vaig acostar molt, perquè estava impracticable apropar-se a l'església.


L' Enciclopèdia de 'Barcelona' en relació a Dorve ens diu ; a l’altre costat de la Noguera Pallaresa, a 1 380 m d’altitud i al peu dels vessants SW de Montcaubo, dominant la Noguera, hi ha el poble de Dorve (11 h el 2001), format per un grup de grans cases centrades per una àmplia plaça.


Com Sant Bartomeu, Dorve està avui esquarterat, felicitem - una vegada més - molt a contracor al Ministerio de Incultura y Odio Racial

L’església parroquial de Sant Bartomeu és d’origen romànic, modificada, amb una nau, absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i campanar més tardà, de base quadrada.


La descripció tècnica un xic més prolífica ens parla d'un edifici de tres naus amb presbiteri i absis a l'est. En el presbiteri al costat de migdia s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i esqueixada, actualment cegada, i una altra posterior de més llum al costat. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En cada una de les dues zones laterals en què es divideix l'absis s'obre una finestra esqueixada. La del costat nord està cegada. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior, de secció quadrangular a la base que es transforma en octogonal a la part superior. Cobreix la torre un agut xapitell. Els paraments són de carreus mitjans de granit i pedra pissarrosa, excepte a les arcuacions i finestres, de pedra tova.

Demanava ajuda a l'Arxiu Gavin , i el Josep Sansalvador Castellet em feia arribar unes fotografies datades el 23-V-1999 de l'Església Parroquial de Sant Bartomeu de Dorve, i em comentava que La pica era enterrada sota els enderrocs del cor.



Em deixaven un comentari en el que expliquen que l'església ha estat objecte de restauració, ens agradarà rebre el testimoni gràfic a l'email coneixercatalunya@gmail.com i a arxiugavin@maristes.cat per endavant el nostre agraïment.

dilluns, 22 de setembre de 2014

FIGUEROLA D'ORCAU ' LA FONT DE L'AIGUA DE LA VIDA'. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Crida l'atenció el sistema de proveïment d'aigua de boca que tenien a Figurerola d'Orcau fins ben entrada la PAX FRANQUISTA, les dones venien amb els càntirs, els coves i algun estri de la cuina, perquè aquí no tant sols hi trobaven aigua, dels deu canons de què disposa, quatre servien per rentar les verdures i aquesta mateixa aigua, després, a través de canalitzacions, regava els camps, la resta de canons feien una primera funció d'emplenar els càntirs, per passar tot seguit a a la part més estreta de la font, on els cavalls - i el bestiar en general - podien beure, continuava fins al safareig rodó, on es rentava la roba de les persones ' sanes' , i el darrer us es feia en el safareig quadrat on es rentava la roba dels malalts.


Em cridava l'atenció també - no volia però, tenir-ne un testimoni gràfic - la gran quantitat de cases enrunades al nucli antic, que palesen clarament la despoblació brutal d'aquesta comarca.

El Pallars jussà es sacrificava en benefici de la Catalunya 'costanera'; això esperonava l'abandó d'aquesta comarca que té una superfície de 1343,08 km² [ el Barcelonès té 144,72 km² , quasi una dècima part ] i no cal insistir gaire en la 'densitat demogràfica' , oi ?.

diumenge, 21 de setembre de 2014

SANTA MARIA DE COVET. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch visitava aquest indret l'any 1920, aleshores com ara, l'interior estava buit, encara que certament en l'actualitat ho està més.



La descripció tècnica ens explica que Santa Maria de Covet, començada probablement cap al 1116, és coneguda per la seva portada esculpida, una de les més originals del romànic català, la porta és formada per arquivoltes en degradació, que descansen sobre dues columnes amb capitell per banda, i que estan esculpides amb figures d'àngels músics i monstres, combinades amb escenes de saltimbanquis. A un costat s'agrupen les figures de la Mare de Déu, sant Josep i Jesús, i a la dovella central hi ha la representació del Pecat original. Al timpà, dos àngels sostenen una màndorla amb el Crist en Majestat, acompanyat pels símbols de sant Mateu i sant Joan. La portada podria datar d'entre el 1150 i el 1160, i s'hi aprecia la influència dels tallers tolosans. Cal destacar també la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, en què es repeteix un motiu geomètric a base de volutes, pensem que també ho devia ser l'any 1920.



l'edifici és de planta de creu llatina, d'una nau i tres absis semicirculars que s'obren en el transsepte. La nau és coberta per volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que descansen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. A l'interior del mur septentrional, rebaixat mitjançant tres arquivoltes, s'obren dues petites portes que donen accés respectivament a la torre del campanar i a l'exterior. A l'altre costat, al mur de migdia, hi ha una columna adossada que correspondria a un nou arc toral, però que queda morta a nivell de la línia d'impostes. Cal destacar la galeria interior, oberta en el gruix del mur de ponent, sobre l'entrada, i que està formada per quatre arcs de mig punt sobre columnes. S'hi accedeix per dues escales de caragol situades dins els flancs de la façana. En aquesta galeria s'obre una gran rosassa a l'exterior, formada per arcuacions i columnetes radials. La decoració exterior és pràcticament nul·la, tret de la portada principal, que forma un cos avançat coronat per una cornisa plana sobre mènsules.



A Santa Maria si feien obres que vetllava - plena de pols - la rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, que el 26 d'agost de 1989 , l'Associació d'amics de Covet lliuràva a la parròquia. L'original està al MNAC.

Vivien al Pallars jussà 20.485 l'any 1920 quan ho visitava el Josep Salvany Blanch; en el darrer cens del que es tenen dades, el de l'any 2009 eren només 13.840 els habitants censats, recuperant els valors demogràfics del segle XVIII.

Espanya potser va bé, Catalunya no de forma clara, i el Pallars jussà està en un procés imparable de regressió EN TOTS ELS ASPECTES.

SANT ESTEVE DE PARETS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Demanava a l'Antoni Calvo Uribe alguna fotografia de l'exterior de l'església parroquial de Parets del Vallès, advocada a Sant Esteve; la tinc vista i retratada, però en el seu moment no vaig fer l'article, i això perquè en massa ocasions el llegir ens fa perdre l'escriure, oi?


La descripció tècnica ens diu que és un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l'absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d'aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt.



Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marés i Deulovol , i l'arquitecte Francesc Folguera Grassi l'any 1947.

l' església fu consagrada l'any 1947, i venia a substituir a la vella, destruïda el 20 de Juliol de 1936, com un ' dany col·lateral' més de la sedició exitosa dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española.


L'absis d'aquesta nova construcció és el mateix que el de l'anterior església i per tant data del segle XIII.

Fancesc Folguera Grassi va comptar amb la participació d'en Frederic Marès i Deulovol, i d'en Josep Obiols i Palau

dissabte, 20 de setembre de 2014

LA CAPELLA DEL SANT CRIST AL QUÈ FOU CEMENTIRI VELL DE TERRASSA.

L’Antoni Calvo Uribe publicava unes fotografies de la Capella del Cementiri Vell de Terrassa, del que ens explica la fitxa tècnica que s’alçava a darreries del segle XVIII , i que té un estil neoclassic, altres fonts ens diuen que té els seus orígens en un cementiri militar instal•lat al marge esquerre del torrent de Vallparadís als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, que ben aviat com a conseqüència de la saturació del que hi havia a l’entorn de basílica del Sant Esperi va dedicar-se a usos civils. Ens agradarà aclarir les circumstancies en que s’aixecava, i si és possible qui en va ser el mestre d’obres, i/o l’enginyer/arquitecte encarregat a l’email coneixercatalunya@gmail.com



L’any 1964/65 fou clausurat i enderrocat, i en el seu emplaçament s’hi va construir un casal d’avis i una àrea enjardinada i d’esbarjo on les úniques restes del Cementiri Vell que subsisteixen són la capella i el monòlit de gres de forma troncopiramidal, assentat sobre una base també de pedra, de planta de creu grega de perfils arrodonits.

El pilar està dedicat a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats posteriorment.

La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

Res se’ns diu de la seva advocació, que presumin fos la del Sant Crist; ho demanarem però al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Us deixo un enllaços molt interessants :

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_28175
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/
http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/


Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin , en el que em confirmen l'advocació al Sant Crist, d'aquesta Capella del fossar que el 14-XII-1969 era destruït per traslladar-lo a l'actual ubicació.

RECERCA AL SOLSONÈS. SANT PERE AD VINCULA DE CAN LLENA I DUOCASTELLA. NAVÉS

No disposa dissortadament Navés d’un Catàleg de Patrimoni, ni tampoc d’un Catàleg de masies, aquest fet no té cap altra justificació que l’extensió 145,3 km² del terme, i una població que a darreries de l’any 2.013 era de 267 habitants.

Demanarem informació a l’Ajuntament de les masies de Can Llena i de Duocastella perquè hi ha un interessant projecte d’editar uns goigs de la Capella de Sant Pere Ad Vincula.

Els amics de wikipedia tenen aquesta informació : Duocastella és una masia situada al municipi de Navès a la comarca del Solsonès. Va ser construïda l’any 1600 i al seu costat hi ha una masia anomenada "Cal Llena".

Hi ha una església anomenada "Sant Pere" en la que un dia a l'any es fa missa.

Actualment hi resideix la familia Anglarill.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyagmail.com

Possiblement també al Solsonès hi ha alguna persona que com l’amic Feliu Añaños i Masllovet ha fet amb el Moianès, hagi retratat la major de cases i masies, en cas afirmatiu voldríem saber la forma en que podem adreçar-nos-hi

Demanaren ajuda al Centre de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , a l’Antoni Chaparro, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persones a i/o entitat que ens doni un xic de llum en aquesta recerca.

Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin datada el 15-IV-1973, la denominació és ' Capella de Sant Pere de Duocastella', i òbviament en aquella data 'sense culte.


Continuem oberts a l'email coneixercatalunya@gmail.com a qualsevol aportació encaminada a permetre l'edició d'uns Goigs d'aquesta Capella.

dimarts, 16 de setembre de 2014

CANVIS A LA PARRÒQUIA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Mn. Ramon Villarino Pérez, rebia el dissabte 13-09-2014 , alhora que la gratitud dels interns, un record pels anys de dedicació a l'Obra social benèfica de Castellar del Vallès. Ho feia quasi en la 'intimitat' perquè cap dels mitjans locals cobria aquest acte.


Marxa prop d'aquí a Sant Feliu del Racó, i es comprometia a mantenir la relació amb la ' casa'.

De la Parròquia de Sant Esteve se'n fa càrrec com a rector, Mn. Joaquim Fluriach Domínguez, i Mn. Pedro Luis Iglesias Martínez, exercirà com diaca adscrit, a ambdós - també absents en aquest acte - la nostra benvinguda més cordial.

dilluns, 15 de setembre de 2014

CAPELLA DE SANT MIQUEL. CABRERA D’IGUALADA. L'ANOIA. CATALUNYA

Llegia que es trobava a la masia de can Torre (desapareguda), no tinc clar si es refereix a Can Torre, a la Capella de Sant Miquel, o ambdues; no tenia ocasió de retratar-la en la meva visita, perquè malgrat la petitesa del terme de 17,01 km², hi ha un rosari de petits nuclis:


Entitat de població:

Agullàdols
Ca la Fou
Cal Bota
Can Feixes
Can Formiga
Can Fuster
Can Gallego
Can Piquer
Can Ros
Canaletes
Castell de Cabrera, el
Guitza Nova, la
Guitza Vella, la
Mas Castells


La imatge i les dades son de la fitxa tècnica:

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_4254

Ermita romànica d'una sola nau de planta rectangular totalment llisa i sense decoració. Destaca la façana -en millor estat de conservació que la resta de l'edifici- de pedra llisa amb portada amb arc de mig punt i un petit rosetó. Acabament amb punta de dues vessants i un petit campanar, la mica de decoració que s'insinua a la façana fa que podem dir que es tractaria d'un romànic d'època avançada que ja entraria en contacte amb el gòtic.

Ens agradarà tenir més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Oferim en aquesta ocasió l’especial incentiu de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) rebrà còpia d’aquesta entrada, i esperem - com sempre – la seva valuosa ajuda.

Rebia una fotografia ded de l'Arxiu Gavin, d'aquesta Capella de Sant Miquel de Can Torre, datada el 8-II-1981, la tenen qualificada de ' sense culte'.


Com una presumpció 'iuris tantum' entenc doncs que l'afirmació de la fitxa tècnica feia referencia a Can Torre, i la Capella continua dempeus per donar testimoni de la ignomínia de les nostres autoritats 'culturals'.

Actualment la denominació del terme municipal és la de CABRERA D'IGUALADA

divendres, 12 de setembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU DEL PUIG DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés al Puig de Rialb, volíem retratar la seva església parroquial advocada a Sant Andreu, la minsa descripció tècnica ens diu que l’edifici ha estat molt modificat al llarg del segles, conserva però una nau romànica amb afegits posteriors, el temple fou ampliat per la banda nord amb coberts annexes, i els absis substituïts per una construcció rectangular, aprofitant la finestra romànica de doble esqueixada, el mur de migjorn conserva les arcuacions i quatre lesenes, amb doble fris en dent de serra , i la porta amb arc de mig punt a migdia, el campanar quasi invisible està sobre la cantonera de ponent, de base quadrada, hi ha un òcul per a il•luminació del nou cor, i entre ‘herbassar s’endevina el fossar encerclat a migdia, l’edifici és de coberta única a dues vessants.



Em costa de creure que es mantingui el culte la diada del Sant.

No hi ha pista asfaltada per accedir fins aquest indret força allunyat de la carretera de Ponts a Tremp que creua el terme municipal, la indicació és escassa – quan la trobes - com pertoca a una colònia del REINO DE ESPAÑA, i malgrat tots els inconvenients ens reafirmen en esperonar-vos a vindré fins aquestes terres curulles d’història.

dijous, 11 de setembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL SAGRAT COR DE GUALTER. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA.

Possiblement l’autor d’aquest edifici de planta rectangular, amb senzilla composició a sobre d'un eix remarcat per les escales d'accés, sigui un dels arquitectes del SERVICIÓ DE REGIONES DEVASTADAS, en tot cas ens agradarà tenir coneixement al’email coneixercatalunya@gmail.com de les seves dades.

La descripció tècnica ens explica que té una sagristia annexa al lateral de ponent, i que la façana principal està blanquejada, ressaltant la porta d'accés de mig punt, el rosetó del cor i el campanar de cadireta de dues obertures, que té una campana de bronze i una altra que és un obús, les cantonades i cèrcols són de carreus ben escairats.


La població disposava d’una església magnifica que en el decurs del conflicte bèl•lic que es generava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, patia una destrucció quasi absoluta; tractant-se d’un valuós element patrimonial d’interès mundial – situat a Catalunya - les autoritats feixistes decidien deixar que arribés fins a la ruïna més absoluta.

Prop de la nova església, advocada ara al Sagrat Cor , es troba el Restaurant Rialb que us recomanem quan us decidiu a visitar aquestes terres curulles història.

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, al monestir de Santa maria de Gualter, que va restar abandonat i en estat ruïnós, durant tot el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) després que fos destruït per una explosió, en la retirada de les forces democràtiques en el conflicte bèl•lic que s’endegava amb la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , mal dita ‘ guerra civil’.

L'església que exercia com a parròquia de Gualter, era un edifici de tres naus, amb un gran absis central i dues absidioles laterals. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.




L'explosió ensorrà les voltes i la cúpula, i motivà l'ensulsiada de l'absis central. Exteriorment, les parets de les naus i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres.

A la mort del sàtrapa l’any 1979 es va dur a terme una campanya de restauració, durant la qual s’hi van fer un seguit d’obres de consolidament de les restes de l’estructura i de neteja del interior.

Es va endegar una nova campanya l’any 1985, en la que va restaurar integrament l’ala del claustre de la banda del migdia.

L’any 1999, gràcies a subvencions rebudes de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya, s’inaugurava el nou Ajuntament de la Baronia de Rialb, instal•lat a les dependències del Monestir de Gualter i es dona vida a l’edifici.


l’any 2004 es fa una nova actuació consolidant els murs de l’església i construint uns passadissos superiors, adequats per contemplar la construcció arquitectònica, s’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl•liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura.

El Josep Salvany Blanch es trobava l’any 1913 amb unes limitacions que fan del tot entenedor que no continues coneixent aquestes terres curulles d’història, nosaltres avui us esperonem a fer-ho.

dimecres, 10 de setembre de 2014

NOTRE-DAME DE PALAU DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana d’aquesta església de tres naus, separada per tres arcades i l’absis Nord convertit en sagristia, la descripció tècnica explica que té la volta de canó esfondrada i coberta amb encavalles de fusta i teula, presenta arcuacions tot al llarg del mur Sud en els ses dos nivells, a l'igual que la resta del mur Nord romànic, conserva la porta de ponent amb impostes i arcades decorada amb dents de serra i la porta de migdia també de mig punt, i un campanar de paret a ponent sobre la finestra espitllerada del cor, l’absis central té tres finestres, la central tapiada i lesenes, les absidioles tenen així mateix finestra central i lesenes.



Retratava la part posterior des del fossar encara en servei.


Llegia que entre els anys 1914 i 1916, es feia l'aixecament de plànol i descripció per mossèn Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) i les fotografies per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) en Puig i Cadafalch, en aquells anys es reconstrueixen els murs i les cobertes i s'enderroca el campanar.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española, es va produir el saqueig i la crema, el que va comportar la pèrdua de valuosos elements històrics i artístics.

L'any 1954 s'erigeixen els altars actual pintats per A. Gabriel de Ponts, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com del nom propi i el cognom matern d’aquest artista.

Uns esperonem a visitar aquestes terres curulles d’història.