divendres, 29 d’agost de 2014

EL BACH DE COLLSACABRA. RUPIT I PRUIT. OSONA CATALUNYA

El Xavier Ayza Mataro‎, retratava aquesta masia, anomenada Bac en aquestes contrades [ etimològicament ens parla de la seva ubicació física, en un indret obac, amb desaparició de la o inicial, probablement per falsa separació de l'article lo (l'obac>lo bac ], ka descripció ens diu que és un conjunt d’edificis de de grans dimensions, de planta rectangular coberta a quatre vessants i consta de tres pisos. A la façana de ponent té una torre de secció quadrada a cada extrem, les quals són cobertes a quatre vessants. En aquest sector hi ha una eixida i un coll de pou. A migdia hi ha un portal que correspon al tercer pis i està adossada a la torre. En aquest lloc sobresurt el campanar d'espadanya que correspon a la capella del mas. A la part nord, que mira vers la carretera, sobresurt un cos que s'eleva per la planta baixa i el segon pis. En el tercer s'hi forma un gran terrat i al centre la teulada de remat triangular amb dos parelles de finestres d'arc de mig punt. És arrebossada i pintada. La cabana està situada a la part de migdia del mas, amb una era al davant que conserva la majoria dels cairons. Es de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada a llevant. La porta principal té un gran arc concau i a la part esquerre s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Es construïda amb pedra sense polir llevat de les obertures que són de pedra picada. Té també alguns afegitons de totxo.


En aquest mas solia pasar-hi l'estiu el bisbe Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901), també hi feu diverses estades mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) , en una d'elles va composar les "Cobles a la Mare de Déu del Roure", dedicades a una imatge col•locada a la soca del roure, situat davant de la casa

SANT MIQUEL DE VILAGERIU. TONA. OSONA. CATALUNYA

El Xavier Ayza Mataro, retratava aquesta esglesiola prop del mas Vilageriu, dins al terme de Tona, a la comarca d’Osona, d’aquesta Nació a la que els aborígens anomenem – encara- Catalunya.

La descripció tècnica ens diu que és una construcció de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d'espadanya, té elements romànics característics, la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L'absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. En segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.


En la restauració del 1980 s’hi va trobar el mil•liari de la via romana que es conserva al Museu Episcopal de Vic

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE GARDENY. LLEIDA. CATALUNYA

El Centre d'Estudis Rubinencs Gcmr publicava una belñlissima imatge del conjunt de Gardeny, hom pensa que l'església devia ser bastida entrat el segle XIII en substitució de l' esmentada l'any 1156. És un edifici de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta de canó apuntada, que recolza sobre dos arcs torals apuntats, amb capitells de tradició corintia. Té tres portals d'arc de mig punt, el del costat nord decorat amb unes motllures a manera d'arquivoltes seguides. L'església, d'una gran austeritat, segueix fidel a les pautes de l'arquitectura romànica, si bé l'absis poligonal i la presència de contrafors fa que ens hàgin d'inclinar per una cronologia més avançada.


La casa és de planta rectangular i de dos pisos, l'inferior mig soterrat, constituïts per dues grans sales cobertes amb volta de canó apuntat. L'exterior és d'una gran sobrietat, només trencada per escasses obertures, algunes d'elles d'època posterior. Té adossada una torre a l'angle NW

Etimològicament ens trobem davant d’un antropònim, tota vegada que deriva del nom propi germànic Garding (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 600).

EL CASTELL FORMÓS DE VILAMAJOR. CABANABONA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

S’assentava enmig del que foren abeuradors el Josep Olivé Escarré, i el retratava amb el fons del fossat del Castell de Vilamajor – abans Vilamajor d’Agramunt- en el que nedaven tranquil•lament aliens al tema de l’autorització de la consulta, ànecs i oques, en bona companyonia.


Ho faria també davant l’esvelta torre, única resta d’aquell castell formós, quines pedres sospitem seguien els passos del seu homònim d’Arbeca.


Em deia un dels meus lectors més ‘antics’ que enyorava l’estil de cròniques com ‘ El Secret de Marfa’, l‘Hostal de Llop’ o ‘ el Roure del Giol’ tots ells de l’any 2007. Recordeu el tarannà optimista d’aquella època ?. Aquesta atmosfera de misèria econòmica i moral, d’estultícia i corrupció de les elits politiques, ha pogut més que l’enginyi, i m’ha reduït quasi a la translació telegràfica; em faltava encara el Jordi Pujol i Soley per acabar-ho d’adobar, oi ?.

Com tothom enyoro aquells ‘anys d’innocència’.

LA BAUMA MAL DITA ‘ERMITA DE SANT JOANET’ DE SANT MARTÍ DE CANALS. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Miquel Bailac Bonales - ànima del Pallars jussà - retratava una bauma situada al nord-est de Sant Martí de Canals, al nord del Pla de la Torre, a l'extrem nord-occidental dels Feixancs de la Tremor.


Al seu interior - que en el imatge magnifica del Miquel Bailac Bonales, evoca més una cabana de pastor que un lloc d’oració - hi ha una imatge on apareixen dos figures, amb una barba abundosa l’una, i quasi sense pel a la cara l’altra, cadascuna amb un aurèola, que tradicionalment en la iconografia religiosa s’atribueix als sants.


Fa esment d’un article de la wikipedia on se la denomina sant Joanet de Sant Martí de Canals.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) no l’esmenta en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50)

La wikipedia fa referència també al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona 1930), que té documentada una Capella de Sant Joan desapareguda a Sant Martí de Canals.

Descartem a priori a Sant Joan Baptista – dit també san Joan Degollat – i l’apòstol Sant Joan, i preguem a qui en sàpiga més que en faci llum sobre la identitat de les imatges de la mal dita ermita de Sant Joanet.

dijous, 28 d’agost de 2014

LA CASA SALVADOR SANSALVADOR CASTELLS DE JOSEP MARIA JUJOL GIBERT. BARCELONA

Salvador Sansalvador Castells ( + 9.2.1932), li encarregava l’any 1909 a Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949), la construcció al passeig Mare de Déu del Coll, 89, d’una casa de la que malauradament només la tanca recorda amb dignitat allò que el projecte de Jujol volia representar.

La fitxa de patrimoni – possiblement desactualitzada – ens diu que l'habitatge està pràcticament ensorrat i sense coberta; en són apreciables alguns elements característics de l'arquitecte, com és el cas de les finestres remarcades per un acurat treball de maó vist i uns subtils esgrafiats molt en la seva línia.

De la tanca destaca un element principal, la porta d'accés, a base d'un arc triangular dentat de maó vist per on s'accedeix a una escala recoberta de peces de trencadís. Algunes obertures de la tanca, de formes geomètriques, ens mostren el Jujol més audaç.

Recentment han estat destapiades unes grutes on presumiblement es situava la deu d’aigua que el Dr. Salvador Sansalvador Castells , va o volia explotar econòmicament, que recorren el subsòl de la finca mitjançant diversos ramals; tot i que majoritàriament apareix la pedra descoberta producte de l'excavació, Jujol dissenyà diversos arcs parabòlics de maó vist amb funció estructural.

Em declaro ’Jujolista’, i des de aquesta opció puc afirmar que aquesta casa és possiblement la menys representativa en la seva trajectòria :

http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2596&id.districte=06
http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Sansalvador
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol_i_Gibert
http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2012/07/finca-san-salvador.html



El Feliu Añaños Masllovet la retratava en ocasió d’una estada a Barcelona.

SANT JOAN DEGOLLAT DE CABANABONA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial de Cabanabona, advocada a Sant Joan Baptista , situada un xic allunyada del nucli de la població, al costat del cementiri.


Per l'estructura de l'església i també per les dates que s'hi troben s'ha de suposar que fou construïda en dos etapes. Podria ser que en un principi tan sols es feu la nau de l'església, durant l'any 1686, moment en el cens superava les 400 ànimes.

El campanar es va fer amb posterioritat, amb els ‘diners d’Amèrica’; el cens de 1787 recull ja 574, i el de l’any 1857, que serà el sostre demogràfic, que davallarà durant el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), per esfondrar-se exponencialment amb la ‘Democraciola’ – que alguns qualifiquen com tercer feixisme – per tancar l’exercici 2013 amb 97 habitants.

Diu la crònica que fou realitzada amb l'ajuda de tots els veïns que hi havia en aquell moment a Cabanabona, i que en la actualitat son també els veïns els que cuiden i paguen totes les despeses.

Com era allò, ESPAÑA VA BIEN, oi ?. Catalunya dissortadament no.

diumenge, 24 d’agost de 2014

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS. CATALUNYA.

Demanàvem la clau del fossar de Castellterçol , i el Feliu, la Montse, la Maria Jesús i l’Antonio – sense maquina de retratar que restava oblidada al sofà de casa -, teníem ocasió d’accedir al seu interior per retratar la façana de la Capella del Sant Crist, de la que no podíem dissortadament recollir imatges de l’interior.


Feixem un tomb i advertíem que no hi ha cap mena de monument en memòria del Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Vallès Oriental, 29 de novembre de 1870 — Castellterçol, Vallès Oriental, 1 d’agost de 1917 ) , “seny ordenador de Catalunya”, que no podia descansar prop de la casa i el paisatge que el varen veure néixer, créixer i morir , ja que la seva condició ‘d’home públic’, el portava novament a Barcelona on rebria tota mena d’honors :

http://www.todocoleccion.net/extenso-reportaje-fotografico-16-fotografias-badosa-sobre-entierro-prat-riba-1917~x32171981

http://www.elmati.cat/article/2045/les-tombes-flamejants

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, la tramesa – si la tenen – de l’interior de la Capella del Sant Crist.

La fotografia que havíem fet des de l’exterior a :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/el-cementiri-municipal-de-castelltercol.html
evidenciava ja que l’avet de la dreta de la imatge tenia algun problema de salut, en aquesta ocasió comprovàvem que estava mort, i podia presentar un risc cert per a la integritat del fossar en qualsevol dia de fort vent, neu, o gelada posterior a una tempesta d’aigua.

QUE EN SABEU DEL EDIFICI A.M.E DEL CARRER DEL FAIG DE PIERA. L’ANOIA

Cercava al CATÀLEG DE BÈNS PROTEGITS , de l’ AJUNTAMENT DE PIERA :

https://www.seu.cat/seue-fitxer?id=42014

I no en trobava cap informació.

La casa és una veritable ‘fantasia’ .



Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com noticia del seu promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

Ho demanarem a l’Arxiu de Piera; jimenezge@ajpiera.cat

QUE EN SABEU D’AQUEST EDIFICI AL BARRI DE SANT JORDI DE PIERA. L’ANOIA

Cercava al CATÀLEG DE BÈNS PROTEGITS , de l’ AJUNTAMENT DE PIERA :

https://www.seu.cat/seue-fitxer?id=42014

I no en trobava cap informació.

La casa més que inacabada, dona la sensació d’haver patit un intent de ‘rehabilitació’ que finalment no reeixiria.



Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com noticia del seu promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

Ho demanarem a l’Arxiu de Piera; jimenezge@ajpiera.cat

QUE EN SABEU DE L’ANOMENADA ‘TORRE VERMELLA’ DE PIERA. L’ANOIA.

Cercava al CATÀLEG DE BÈNS PROTEGITS , de l’ AJUNTAMENT DE PIERA :

https://www.seu.cat/seue-fitxer?id=42014
I trobava ; Denominació: Torre Vermella

Casa aïllada envoltada de camps. Composta de planta baixa, pis i soterrani. Façanes de composició simètrica amb finestres i balcons.

Cobertes inclinades formant voladís amb diferents vessants.

Destaca una torrassa amb una amb molt prominent en una de les seves cantonades.


Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com noticia del seu promotor, i del mestre d’obres i/o l'arquitecte autor del projecte.

Ho demanarem a l’Arxiu de Piera; jimenezge@ajpiera.cat

dissabte, 23 d’agost de 2014

LA SALA DE CINEMA DE PONTS. UN OBLIT IMPERDONABLE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

No en trobava cap dada al minso ‘ catàleg de Patrimoni de Ponts ‘ http://www.ccnoguera.cat/ponts/images/APROVACIOINICIALPOUM/Doc.%20escrita/Doc.%207A%20Cat%C3%A0leg%20de%20bens.pdf


Està clar que s’havia de tancar per les mateixes causes que a la resta de pobles i ciutats; la presència a la majoria de les llars de la televisió, i la possibilitat de veure pel•lícules asseguts còmodament al sofà.

Ens agradarà saber qui va ser l’autor de l’edifici, i si més no una ‘ petita història ‘ del cinema en aquestes terres de la Noguera, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Em temo que aquesta ‘absència’ al Catàleg, implica que l’edifici no té cap mena de protecció.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESPLUGA. PONTS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

La Capella de la de Mare de Déu de l’Espluga, agregada físicament avui a l’església parroquial de Sant Maria i Sant Pere de Pere, és un edifici paral•lel i adossat a la part externa del mur meridional de l’església parroquial, i disposa de porta i de façana pròpies.


La construcció d’aquest annex data de l’any 1855, quan hagué de servir de titular accidental de la parròquia a causa de les obres de reconstrucció que es van haver de fer a l’església major després del greu incendi que patí l’any 1839, com a conseqüència del incendi que va patir la població per part de les tropes carlines.

No hi cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i curiosos de mana com som, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim ens diu ‘la Generalitat de Barcelona ‘, ‘en la documentació antiga ad Pontes (segle. IX), forma plural de pont’.

dijous, 21 d’agost de 2014

SANT SEBASTIÀ DEL GOS O CÓS. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Em costava trobar informació de Sant Sebastià del Gos – a la Noguera sembla que està prohibit posar panyells informatius als edificis del Patrimoni històric i/o artístic - , el topònim em cridava l’atenció i cercava respostes a l’Onomasticon del mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997); evoluciona des del terme cós amb el sentit ‘ curs, lloc per on corre quelcom’, i aportava una dada que vindria a corroborar la seva tesis, l’any 1495 el Prior del Monestir de Gualter, ven ‘ quandam albareda’ que tenia al lloc dit de el Cos, del terme de Ponts.


La descripció tècnica ens explica que l'església de Sant Sebastià està feta amb pedra de carreus, és d'una nau i absis cobert de llosses, el campanar és de paret i de dos badius i una campana, la porta d'accés està lleugerament apuntada amb restes d'arquivoltes gòtiques, intentava – sense èxit - obtenir imatges de l’interior per l’escletxa de la doble S situada a cadascun dels batents per facilitar la ventilació.


L'església del Gos té, a la part del darrera el cementiri, barrat amb un cadenat, perquè l’ indret està al costat de la carretera, i una mica apartat del nucli de població.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. VILALTA. VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Tot el que hom troba de Vilalta és que els barons de Ribelles, Francisco Xavier Duran i Descallar y Maria Rosa Moner y Borda , aixecaven l’església de Sant Salvador “ per l’ utilització espiritual i temporal del seus vassalls".

La descripció tècnica ens explica que l’edifici té una planta en forma de creu llatina; és de cos alt i esvelt. A la façana presenta un cos avançat en el qual s'hi obre una porta en arc de mig punt rebaixat, sobre la que hi ha una fornícula amb la figura de Sant Salvador. A part dreta de la façana s'aixeca un campanar de torre amb coberta de teula a quatre vessants. A la part alta de la façana hi ha un petit rosetó; la cornisa de la part superior està decorada.


L'església té una cúpula ben proporcionada, d'estil neoclassicista, còpia exacta de la de la capella de la Universitat de Cervera.


De l’interior , al que no podíem accedir ens diu que l'altar major té una gran riquesa constructiva.

Al cens de l’any 2007 Vilalta tenia una població de 8 ànimes; quan s’aixecava l’església hom pensa que superaven llargament el centenar.


Ens costa creure que el 6 d’agost en que es celebra la Transfiguració del Senyor es dugin a terme aquí oficis religiosos.

Catalunya a fet – i continua fent - una gestió nefanda del seu espai agrícola

ELS CARRERS COBERTS DE VILALTA. VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Tot el que hom troba de Vilalta és que els barons de Ribelles, Francisco Xavier Duran i Descallar y Maria Rosa Moner y Borda , aixecaven l’església de Sant Salvador “ per l’ utilització espiritual i temporal del seus vassalls".

Ni un mot de l’entramat de carrers coberts que li atorguen un encant molt especial.


Cal felicitar, per davant sempre el ‘fair play’, al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, per la boníssima tasca de desinformació sobre el Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya; afegir que això es fa SEMPRE amb la col•laboració ACTIVA o PASSIVA de no pocs catalans, sembla una obvietat, oi ?.

Us recomanem fer la visita d’aquests pobles oblidats.

dimecres, 20 d’agost de 2014

EL FOSSAT DE LA FORTALESA DE VILAMAJOR. CABANABONA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarre, assentat damunt els abeuradors del bestiar de Vilamajor, aixecat damunt el fossat del que fou notable fortalesa de Vilamajor, població integrada avui al terme de Cabanabona, el diccionari català valència balear ens diu a l’entrada fossat ‘vall, i/o excavació que circueix una fortalesa, que en alguns cas s’emplenava d’aigua’.. Al peu de la torre hauia un gran fossat e Tirant caygué de dins, Tirant, c. 100.


No disposa Cabanabona de Catàleg de Patrimoni en línia, i seguim la ‘mala costum’ de la Noguera, no hi ha cap dada i/o plafó relatiu a la singular obra ; aquesta ‘ mala pràctica’ inconcebible en un ‘país civilitat’ és dissortadament molt comú a Catalunya.

Ens agradarà tenir més dades d’aquest petit nucli a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 18 d’agost de 2014

SANT PAU DE RIUSEC, DESPRÈS D’IKEA , I AVUI DE LA SELVA. SABADELL

Ens costava al Josep Olivé Escarré , i a l’Antonio Mora Vergés, accedir fins a l’església de Sant Pau de Riusec, més tard d’Ikea, i avui de ‘la Selva’.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una sola nau, rectangular, amb volta apuntada, de llum menor a la nau i semicircular a l'absis, i feta de canyís.

A la façana hi ha una finestra geminada de capitell trapezoïdal, les altres finestres són de punt rodó. El campanar està acabat amb una punta piramidal i té a les seves parets unes escissions de tipus llombard. Està coronat per quatre finestres que mostren la influència de l'arc sarraí. A l'interior no hi ha restes especialment notables.


La casa adjacent presenta senyals clars de violència.

La talla gòtica de la Marededéu de Riusec es conserva a l'Església de la Puríssima.


L'absis està reforçat per fora amb bandes de pedra.

Ens agradarà rebre imatges de la Marededéu a l'email coneixercatalunya@gmail.com

SANT NICOLAU, L’ESGLÉSIA INACCESIBLE. SABADELL

Ens costava al Josep Olivé Escarré , i a l’Antonio Mora Vergés, trobar un accés a la mal dita Capella de Sant Nicolau, que hom es creu era el braç dret de la creu de la Parròquia de Sant Feliu d'Arrahona.



La descripció tècnica ens diu que consta d'un petit oratori rectangular amb una petita nau transversal, que té una volta de canó encanyissada i en un extrem un portal de punt rodó que comunicava amb la nau central i lateral.

Els paraments són llisos de dalt a baix i en els de llevant s'obren dues finestres en forma de creu llatina, a migjorn hi ha una finestra de punt rodó.

Està emplaçada sobre abundants restes romanes.

Assimilar les ‘esquerres’ amb la incúria patrimonial, és un insult a la intel•ligència

LA DESSACRALITZADA ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE JONQUERES. SABADELL

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l'Església de Sant Vicenç de Jonqueres – així dita perquè s’alça prop del Ripoll, a les vores del que creixen encara joncs - és producte de diverses etapes constructives.



Està documentada des del segle X. Durant part del segle XIII, dels anys 1214 al 1269, hi va haver un monestir de monges, que es traslladà posteriorment a Barcelona.

A finals del segle XIII, o ja en el segle XIV, l'església es va ampliar i se'n modificà la façana de migdia.

Durant el segle XVI s'hi van realitzar obres d'engrandiment per la banda de llevant. La rectoria es va adossar al temple entre els segles XVI-XVII.

En els anys 90 del segle XX , l'ermita i la rectoria es trobaven en procés de rehabilitació, avui és un edifici de planta rectangular, d'una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d'espadanya, de l'edifici original en resten les façanes nord i oest (amb el campanar de paret), es conserva també la porta d'accés al temple, del segle XVI, allindada, amb la inscripció "2 abril 1574".


L’església dessacralitzada acull el Servei General d'Informació de Muntanya.

ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE VILAJOAN. GARRIGÀS. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava l’església parroquial de Santa Magdalena de Vilajoan es troba situada a l'entrada del veïnat d’aquest nom, al terme de Garrigàs, a l’emportà sobirà.

La descripció ens explica que es tracta d’un edifici amb dues naus, tot i que fins els segle XI només en tenia una, i al segle XII es va afegir l'altra nau. La nau nord, la més antiga, té absis semicircular ultrapassat i la cobreix una volta de canó amb tres arcs torals.


L'absis és de planta de ferradura i la coberta és de quart d'esfera. Al centre del mur hi ha una finestra de doble biaix. Els dos murs laterals de la nau tenien tres arcs dels que es conserven els de la banda nord. Els del mur de migdia van ser destruïts per afegir-hi l'altra nau i obrir-hi formers més grans. La nau romànica que s'afegí a la banda de migdia es comunica, com hem dit, mitjançant dos arcs formeres.


La portalada s'obre en el mur lateral sud d'aquesta nau. És de dos arcs en gradació, llinda i timpà. En el timpà, en baix relleu, hi ha una creu inscrita en un cercle. En el mur de migdia es conserva la cornisa ex corbada. Aquesta nau es cobrí amb volta de canó.


Damunt la banda de ponent d'aquesta nau s'eleva el campanar, de dues arcades.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. VILAÜR. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava l’església parroquial de Vilaür, advocada a Sant Esteve; situada dins del nucli urbà de la població, al bell mig de l'antic recinte emmurallat de la vila, a l'actual plaça Major.



La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb absis semicircular capçat a llevant. La volta de la nau és apuntada, mentre que la de l'absis té una forma ametllada.


La porta d'accés és d'obertura rectangular, amb llinda plana inscrita i un timpà apuntat amb l'interior apetxinat, presenta decoració esculpida als extrems de la llinda, inscrita amb la data 1595.

Exteriorment, cal destacar la part superior dels murs de l'església, corresponent a les obres de fortificació del temple.

Estan bastides damunt la cornisa del parament romànic original de la nau, de quart de cercle incurvat. Presenten diverses sageteres als sectors sud i est, i una tronera a la part superior de l'absis. També hi ha un rellotge de sol posterior, amb la data del 1969. La façana principal, orientada al sud, té dos grans contraforts adossats.


L'absis té una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. A la banda oest del temple hi ha el campanar. De planta rectangular, fou bastit modificant l'antiga espadanya, a mode de torricó. Presenta dues obertures d'arc de mig punt. La construcció mostra aparells diversos, combinant la utilització del paredat posterior amb el parament de carreuada romànic. A l'absis hi ha un sòcol fet amb morter i pedruscall.

diumenge, 17 d’agost de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. LLINARS DEL VALLÈS ORIENTAL. BARCELONA

L’ Antoni Calvo Uribe, retratava l’església parroquial de Llinars del Vallès, advocada a Santa Maria.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici de nau única amb quatre trams de volta de creueria amb les respectives claus de volta. Absis vuitavat amb dos contraforts a l'exterior i capelles laterals. Hi ha una cornisa neoclàssica que ressegueix tot el mur de l'església. Bastida al mateix lloc on hi havia l'antiga església romànica de la que queden alguns dels elements a la part baixa del campanar. Aquest és de tres cossos, el segon i tercer fent xamfrà i coronat amb merlets. Té un pòrtic amb arcs de mig punt que dóna accés a la portada d'arc rebaixat.



L’interior de gran bellesa, malgrat la quasi absoluta manca d’elements ornamentals, confereix una sensació càlida i acollidora.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte d’aquest temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. LA VAJOL. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, retratava l’església parroquial de la Vajol, advocada a ‎Sant Martí , situada al centre del poble.


La descripció tècnica ens explica que és una església d'una nau i absis semicircular. Hi ha a la part de ponent, una casa afegida. A ponent, s'aixeca un cloquer de cadireta format per dos arcs de quart de cercle; és de dovelles i carreus ben tallats. A migdia, s'obre la porta d'accés. Portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà. Al costat de la portalada hi ha una finestra de doble biaix, amb arc de punt rodó. Li cridava l’atenció d’ una gran escala que segons la pàgina de l’ajuntament ‘ l'escala exterior porta a un mur de contenció’.


L'interior està cobert per volta apuntada. L'arc triomfal és també apuntat. Hi ha afegitons tardans com les capelles laterals i el cor. L'interior està gairebé tot cobert d'arrebossat o encalcinat, tot i així es pot pensar que es tracti del mateix tipus de parament que és visible a l'absis: carreus ben escairats, de considerable mida, i de granit. A l'absis s'hi aprecia clarament l'aparell de carreuada.

Al diccionari català valència balear ens diu a l’entrada BÀJOL : Greu infecció que ataca al bestiar boví, que se sol manifestar per una inflor i alta febre, i sol esser mortal (Puigcerdà); cast. carbunclo.

divendres, 15 d’agost de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, nascut a Sant Llorenç Savall, davant l’actual construcció d'estil neoclàssic de l’església de Sant Llorenç d’Hortons, justament en la diada d’aquest Sant.


Llegia que l’edifici actual es duia a terme - amb els diners d’Amèrica - entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica, quins A vestigis es van poder identificar l'any 1977, i que són visibles des de la rectoria; consisteixen en el mur sencer de ponent, en el que es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc, per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici, l’edifici tenia moltes semblances amb l’església de Sant Joan Samora, fins en el campanar de cadireta.

L'església actual és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior.

L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic, des dels que la imatge de Sant Llorenç presideix l’església.


En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades.


A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR. PALAMÓS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Visitàvem l’església parroquial de Palamós a l’Empordà jussà , advocada a la Marededéu de Gràcia; ens hi portava el desig de veure als nostres fills i nets, que s’ho passaven d’allò més en aquest indret paradisíac.


La descripció tècnica en diu ; edifici d'una sola nau de 5 trams amb capelles a cada costat d'arcs de creueria. Planta rectangular amb absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. La Mare de Déu de Gràcia, integrada dins d’un magnífic retaule, presideix l’església.


A l'esquerra de l'altar hi ha l'anomenada "Capella Fonda" (barroca) coberta amb cúpula.

El frontis, orientat a migdia, té una porta adovellada d'arc rebaixat i a sobre un rosetó senzill sense decorar, just al damunt de la imatge barroca de Nostra Senyora de Gràcia , que prové del convent dels agustins, substituint una imatge de la Verge de Montserrat.

Des d’aquella perspectiva es visible – però no fotografiable amb les eines que dúiem - el campanar de planta quadrada de dos pisos amb arcades de punt rodó, costat sud i nord, i obertures geminades en els altres costats, a l'esquerra una finestra d'arc apuntat , al que posteriorment es bastí un altre pis i el coronament apiramidat, els seus murs han estat coberts d'arrebossat i pintats de blanc tant a l'interior com a l'exterior exceptuant les cantonades a on la pedra és de millor qualitat.


La Portada de Santa Maria del Mar està situada al costat dret de la nau, a la part baixa del campanar, és una porta d’arc rebaixat amb decoració, i flanquejada per dues pilastres d’ornament floral, a la part inferior trobem les figures de Sant Josep i Sant Nicolau i dues parelles d’àngels.